sapeira
mitjançantASSEMBLEA DE LA MAT: 17 DE JUNY A TREMP.
CDF s’imposa a les eleccions municipals del Pont de Montanyana, un poble de la Franja de tan sols 148 habitants.
El catalanisme està de relativa enhorabona a la Franja de Ponent: de les sis candidatures sobiranistes presentades, dos n’han obtingut representació en forma d’un regidor d’Esquerra a Calaceit (on ja havia estat escollit al 2007 amb el nom d’Entesa per Calaceit) i quatre regidors (majoria absoluta) de Convergència Democràtica de la Franja, filial de CDC, al Pont de Montanyana. El Pont serà doncs, el primer poble de la Franja de Ponent governat per un partit català i catalanista. Per la seua banda, Chunta Aragonesista, impulsora de la Llei de Llengües i únic partit d’àmbit aragonès que reivindica al seu programa la cooficialitat del català a la Franja, ha obtingut un total d’onze regidors.
Pel que fa als resultats generals, el PSOE guanya clarament en nombre total de regidors.
______________
RESULTATS TOTALS
Regidors PER COMARQUES (colors disposats per nombre de regidors):
PSOE guanya a 9 municipis, PP a 6, PAR a 2 i CDF a 1.
_____________
PSOE guanya a 8 municipis i PAR a 4.
__________
PSOE guanya a 3 municipis, PP a 1 i PAR a 1 .
___________
PAR guanya a 11 municipis, PP guanya a 10 i PSOE a 7.
___________
PSOE guanya a 27 municipis, PAR a 18, PP a 17 i CDF a 1.
____________
CAPITALS DE COMARCA (colors disposats per nombre de regidors):
___________
RESULTATS CDF I ERC (colors disposats per percentatge de vot):
____________________________________________________________________________
* Resultat al Pont de Montanyana contrastat amb diversos mitjans, però exposat amb prudència. No deixa de ser estrany que CDF guanyi per majoria de 4 a 1 presentant-se al poble per primera vegada, i que a més ho faci amb un 39% dels vots per un 31% del PSOE. EDITO: sembla confirmat.
Aclariments:
-Els municipis estan agrupats en comarques naturals, no en comarques oficials. No he inclòs els municipis castellanoparlants (en molts casos introduïts de manera artificial fa pocs anys o a les acaballes del darrer segle) ni els de parla aragonesa de la Ribagorça, com tampoc no he respectat els límits provincials ni els límits de les comarques del Baix Aragó (Terol) i Baix Aragó-Casp, creada el 2003.
-He inclós com a municipis de la Franja quatre municipis que tot i tindre com a principal nucli de població un poble de parla aragonesa, tenen sota la seua administració nuclis de població catalanoparlant. D’una altra manera, estos pobles no haurien pogut eixir representats.
