La Franja

Fernando ALVIRA, Director del Instituto de Estudios Altoaragoneses, organismo autónomo de la Diputación Provincial de Huesca, inauguró las “VIII Jornadas del CERIb: la memoria de la fe: la sociedad a través de la religión en la Ribagorza” que se realizaron en la Casa de Cultura de Graus y que estuvieron organizadas por el CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, su centro colaborador en la Comarca de la Ribagorza. Junto a las VIII Jornadas se presentó un proyecto de “Red Trasfronteriza de ego-documentos de época moderna” en los que el Instituto de Estudios Altoaragoneses participa junto con el Grup de Recerca d’Història Moderna de la Universitat Autònoma de barcelona i el FRAMESPA UMR 5136 de la Université de Touloudse-le Mirail.

La Franja de Ponent
Aiguaviva de Bergantes(Baix Aragó)
Albelda(Llitera)
Areny de Noguera(Ribagorça)
Arenys de Lledó(Matarranya)
Baells(Llitera)
Bellmunt de Mesquí(Baix Aragó)
Benavarri(Ribagorça)
Beranui i Calvera(Ribagorça)
Beseit(Matarranya)
Bonansa(Ribagorça)
Calaceit(Matarranya)
Camporrells(Llitera)
Castellonroi(Llitera)
Castigaleu(Ribagorça)
El Campell(Llitera)
El Torricó(Llitera)
Estopanyà(Ribagorça)
Faió(Baix Aragó-Casp)
Favara de Matarranya(Matarranya)
Fondespatla(Matarranya)
Fórnols de Matarranya(Matarranya)
Fraga(Baix Cinca)
Güel(Ribagorça)
Isàvena(Ribagorça)
La Canyada de Beric(Matarranya)
La Codonyera(Matarranya)
La Freixneda(Matarranya)
La Ginebrosa(Matarranya)
La Portellada(Matarranya)
La Sorollera(Baix Aragó)
La Torre de Vilella(Matarranya)
La Torre del Comte(Matarranya)
La Vall de Tormo(Matarranya)
Lasquarri(Ribagorça)
Les Paüls(Ribagorça)
Llaguarres(Ribagorça)
Lledó d’Algars(Matarranya)
Maella(Baix Aragó-Casp)
Massalió(Matarranya)
Mequinensa(Baix Cinca)
Monesma i Queixigar(Ribagorça)
Mont-roig de Tastavins(Matarranya)
Montanui(Ribagorça)
Nonasp(Baix Aragó-Casp)
Pena-roja(Matarranya)
Peralta de la Sal(Llitera)
Pont de Montanyana, el(Ribagorça)
Queretes(Matarranya)
Ràfels(Matarranya)
Saidí(Baix Cinca)
Sant Esteve de Llitera(Llitera)
Sanui i Alins(Llitera)
Sopeira(Ribagorça)
Tamarit de Llitera(Llitera)
Tolba(Ribagorça)
Tor-la-ribera(Ribagorça)
Torredarques(Matarranya)
Torrent de Cinca(Baix Cinca)
Vall-de-roures(Matarranya)
Valldellou(Llitera)
Valljunquera(Matarranya)
Vensilló(Llitera)
Viacamp(Ribagorça)
Vilella de Cinca(Baix Cinca

El 24 de junio de 2010, en el Día de la Comarca de la Ribagorza, el CERIb ha presentado las VIII Jornadas a los medios de comunicación grausinos en el Salón de Actos del Ayuntamiento de Graus. El Secretario General del CERIb, Carles Barrull, acompañado de la Concejal de Cultura de Graus, Peña Marín han presentado el programa de las VIII JORNADAS DEL CERIB: LA MEMÓRIA DE LA FE. LA SOCIEDAD A TRAVÉS DE LA RELIGIÓN EN EL PIRINEO” y han explicado las conferencias de la RED TRANFRONTERIZA DE EGO-DOCUMENTOS DE ÉPOCA MODERNA animando a los/as grausinos/as y ribagorzanos/as a participar activamente en las conferencias y debates del Grupo.

PROGRAMA DE LAS VIII JORNADAS DEL CERIB: GRAUS-CASA DE LA CULTURA,

DEL 2 AL 4 DE JULIO DE 2010

18,30h- INAUGURACIÓN de las Jornadas del CERIb:

19,00. Presentación de las Publicaciones del CERIb

19,30.Conferencia inaugural:

Ignasi FERNÁNDEZ TERRICABRAS (Universitat Autònoma de Barcelona), “La reorganización eclesiástica de los Pirineos en la época de la Contrarreforma”.

20,15- Alberto BIARGE GARCÉS (Oficina de Patrimonio Cultural de la Diputación de Barcelona -Beca CERIb.ESADC-IRMU) .

10,00. Juan José NIETO CALLÉN (UNED de Barbastro). “La Iglesia del Aragón Oriental en el ocaso del Antiguo Régimen. Conflictos ancestrales, religiosidad y desafíos ante la Revolución Liberal”

10,45- Presentación de comunicaciones:

–Claudio AVENTÍN-BOYA (Institut d’Estudis Aranesi); “San Aventín: Hagiografía y toponomástiva de una advocación pirenaica transfronteriza”

– Abel AJATES CÓNSUL (Universidad de Zarzagoza, beca de investigación CERIb-IRMU) “Sentir religioso popular en la figura de un masovero del siglo XVIII, Agustin Abellana y Pociello, del mas de Puybert, Benabarre”

11,10-Pausa-café

11,45- Pablo GARCÍA RUBIO (Seminario Evangélico Unido de Madrid -Centre d’Etudes du Protestaisme Bernais). “La misión protestante del Alto Aragón”

12,30- Mercè GRAS(Universitat de Barcelona). “Luz de verdad”: crònica de la Guerra de Successió per una carmelita descalça

13,15- Debate

14,00- Comida

16,00- Josefina ROMA (Universitat de Barcelona) “Ermitas y romerías en el Pirineo como cruce de contradicciones”

16,45- Danielle RIVES (catedrática de instituto e investigadora asociada al LISST-laboratoire d’anthropologie de Toulouse, Université de Tolouse-Le Mireil) “Un couvent au crépuscule d’après son

17,30- Debate.

18, 00 Pausa-café

18,30.Isabelle POUTRIN, Universidad de Paris XII-Sorbonne Místicas y escritoras. Los relatos autobiográficos de monjas españolas (s. XVI y XVII)”.

19,15- Constan ARIGITA (Director del Museo de Iconos “Virgen de los Iconos” de Graus). “Visita al Museo”

20,30- Espacio Pirineos: Inauguración del Festival de Clásicos en la Frontera, actuación del grupo “Nuevo Contemporáneo”

10,30. Visita a Panillo al Centro Budista Vajrayana Dag Shang Kagyü

14.00-Comida

16,30-Visita a la Catedral de Roda de Isábena.

20,30- Virgen de la Peña: Festival Clásicos en la Frontera; actuación de Ignace Michiels y Andrea Voelz (órgano y arpa)

Más información: http://www.cerib.blogspot.com/
ORGANIZA:

CERIb-Centro de Estudios Ribagorzanos, Instituto de Estudios Altoargoneses, Grup Manuscrits de recerca d’Història Moderna-Universitat Autònoma de Barcelona, FRAMESMA UMR-5136 de la Université de Toulouse-Le Mirail

CON EL APOYO DE : Gobierno de Aragón, Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénées, Comunidad de Trabajo de los Pirineos.

Ayuntamiento de Graus,Comarca de la Ribagorza, Institut Ramon Muntaner
Museo de Iconos “Virgen de la Peña” de Graus, Festival Clásicos en la Frontera, Centro Budista Vajrayana Dag Shang Kagyü de Panillo Cadena SER-Radio Graus, Diari Segre, La Mañana

Les VIII Jornades del CERIb es van presentar en la III Trobada de Centres d’Estudis de les Comarques de Lleida que es va realitzar el passat dissabte 12 de juny a Arbeca (Les Garrigues). Aquest acte organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i el Centre d’Estudis de les Garrigues amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Arbeca i del Consell Comarcal de les Garrigues va ésser l’escenari de la presentació de les diferents activitats de l’estiu del CERIb, entre les que destaca les VIII Jornades del CERIb: la memòria de la fe. la societat a travès de la religió al Pirineu, que es realitzaràn el propers 2, 3 i 4 de juliol a Graus, capital ribagorçana.

Carles Barrull, secretari General del CERIb, va convidar als diferents investigadors i centres d’estudis pirinencs a participar activament en aquestes jornades i va recordar que el termini per a presentar comunicacions finalitza el proper divendres 18 de juliol.

Recordem que dins de la jornada es troba una sessió del grup de recerca d’ego-documents d’època moderna, un grup de recerca que ha rebut el suport de la Comunitat de Treball dels Pirineus-Unió Europea i que hi formen part l’Instituto de Estudios Altoaragoneses de la Diputació Provincial d’Osca, el Grup Manuscrits de la Universitat Autònoma de Barcelona i el FRAMESPA-UMR 5132 de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, que conjuntament amb el CERIb seràn els encarregats de l’organizació de les jornades.

Aquesta jornada compta amb els suport de l’Ajuntament de Graus, Govern d’Aragó, Generalitat de Catalunya, Région de Midy Pyrénees, de la Comunitat de Treball dels Pirineus ie l Festival “Clásicos de las Fronteras”. Hi col·laboren: Museo de Iconos “Virgen de la Peña de Graus, Institut Ramon Muntaner, Comarca de la Ribagorça, Segre, La Mañana.

—————————————

Aquesta presentació de les VIII Jornades del CERIb també va servir per a presentar altres actvitats que el CERIb organitzarà ben aviat com són les presentacions de llibres de la Guerra Civil que es realitzarà el proper divendres 25 de juny a la Biblioteca Pública Municipal del Pont de Suert i el 26 de juny a la Sala d’Actes d’Alcampell o la I Jornada de Divulgacíó coneix la Terreta que es realitzarà a Sapeira (La Terreta) durant el proper 14 d’agost, en coorganització amb l’Associació Cultural Amics de la Terreta.

Ja han passat dues de les grans festes ribagorçanes: Areny de Noguera (22 i 23 de maig) i Benavarri (5 i 6 de juny), entre d’altres dies. Aquests any, el primer que ja podem aplicar la Llei de Llengües, Benavarri l’ha aplicada amb un cartell bilingüe magnífic: castellà i català en un ampli paper amb un programa variat i molt ampli que crec que s’han emportat més d’una felicitació. Les coses com són …en salvatges fins ara he estat molt crític, en el programa de festes d’aquest any sols es pot dir que Moltes Felicitats!!.

Per contra, Areny de Noguera, que sempre s’havia mostrat molt respectuosa amb aquest tema i feia cartells en castellà i català, aquest any sols ha apostat per la llengua castellana. L’opció de la Comisió de Festes ha trencat més de 15 anys de cartells bilingües i de promoció de la llengua catalana amb el silenci total de l’equip de govern del PSOE-CHA, els mateixos que a Saragossa impulsen la llei de Llengües, a la Ribagorça no s’atreveixen a aplicar-la i encara li fiquen pals a les rodes a l’hora d’aplicar-la.

El PSOE d’Areny, impulsor de la primera Declaració de Mequinensa (1984), porta governant aquesta la vila ribagorçana durant 30 anys amb majòria absoluta, caracteritzant-se per una clara política lingüística de portes enfora signant tots els Manifestos i Declaracions a favor de la cooficialització del català (1984,2002,2006) mentres que, de portes endins han apostat única i exclussivament pel castellà: la denominació oficial és ARÉN i no ARENY DE NOGUERA amb denominació bilingüe que permet la Llei de Comarcalització de la Ribagorça (2002) o la coneguda Llei de Llengües (2009); els dos espais museístics estàn exclusivament en llengua castellana, com totes les retolacions públiques, on la llengua ni cap comentari al respecte existeix.

La Ribagorça és a hores d’ara la comarca més endarrerira en temes de normalització lingüística i cap partit polític dels representats a la Comarca (PSOE-PP-PAR-CHA), CAP d’ells ha fet res per a normalitzar aquesta situació com a d’altres comarques de la Franja. Per a l’aragonès baix-ribagorçà de Graus o de Campo per al aragonès de Benasc o Castilló de Sos, si que fan alguna cosa: tallers, premis, publicacions; per al català a la Ribagorça Res de Res, ni un trist llibre. Aquesta és la dura realitat

A ARENY. Ara, que es poden fer actes en català, l’Ajuntament no els fa,tot ho fa en castellà per a voler semblar més manyos que els de Saragossa. Ara, que ha aparegut una nova formació políitica com Convergència Democràtica de la Franja que no té tantes pors als vots ni a les poltrones ni a les reaccions de Saragossa com els SOEcialistes, ara ells reneguen de la catalanitat de la seva llengua com si durant més de vint anys ells no l’haguessin reclamat. Ara sembla que volen canviar totes les regles gramaticals com si la llengua, la cultura o l’educació despenguès exclusivament del color polític d’un determinat Ajuntament i no es enen en compte altres instàncies superiors científiques, acadèmiques, universitàries, i culturals, que ara sembla que no volen escoltar seguint el mòdel del PP i del PAR i la FACAO, ajudats d’alguns grups d’extrema-dreta. Aquest és el mirall que vol el PSOE d’Areny?- Darrerament, és el que demostren un dia si i un altre també . Per molt que el PSOE ho vulguin evitar, els crios d’Areny, o la gent que va al mercat setmanal del Pont de Suert o Tremp no canvien de llengua al passar per Escales o pels Ponts d’Orrit i la Terreta o pel Pont de Montanyana. Per molts que ho vulguin la llengua,l’arenyenc que han creat al facebook és una part de la llengua catalana, tal com deien abans, i no és fruit d’unes eleccions o d’unes majòries de caire local.

A l’inici de la Guerra Civil, a l’octubre de 1936, Miguel de Unamuno va acabar un discurs públic al Paraninf de la Universitat de Salamanca amb una coneguda frase contra el General Millán Astray i d’altres militars i personalitats franquistes:

El proper dissabte 12 de juny a la vila de Pandicosa o Pantincosa, a la comarca del Alto Gállego s’organitza el Charraire Fest, la festa de les llengües d’Aragó una jornada festa, fira i altres i diverses activitats culturals i lúdiques encaminades a la promoció i revitalització de les anomenades lllengües pròpies d’aragó: aragonès i català. El organitzadors i col·laboradors, dirigits per Ara Cultural són exclusivament entitats culturals aragoneses i a aragonesòfones, a excepció de l’Associació Cultural del Matarranya. La resta de la Franja, al marge del Matarranya no existeix. No és la primera vegada que amb el consentiment de les administracions i institucions públiques es parla de l’Aragó trilingüe i es defensen les anomenades llengües pròpies d’Aragó, és a dir l’aragonès i el català, però en realitat el que es vol promocionar i dignificar és única i exclusivament l’aragonès. La llengua catalana és testimonial, per no dir quasi inexistent. Potser ens excusarem dient que la localitat d’acullida és aragonesòfona o que els organitzadors de l’acte són majoritàriament aragonesòfons i els interessa més fer-ho amb la seva llengua, doncs llavors que no nombrin la llengua catalana, i més encara quan hi ha entitats i territoris que ni els han consultat al respecte. La creació del Premio ESNABESAR per a aquelles persones o entitats que promocionen l’aragonès mostren clarament que el que veritablement els importa és la llengua aragonesa, i lo del català ni la nombren.

Sols passar que a poblacions de la Franja formacions musicals aragonesòfones solen fer concerts i altres actuacions, però també es costum que aquesta reciprocitat no existeix i als pobles aragonesòfons els únics actes que fan en català són alguns títols a favor de l’Aragó trilingüe i parem de comptar, la igualtat de quota en actes que parlem de trilingüisme queda ben lluny i amb l’excusa d’ajuntar les dues llengües el que es fa es tot, exclusivament en aragonès, que al cap i a la fi és el que lis interessa.

Si a tot això ho juntem a la campanya de prestigi de l’aragonès i de desprestigi del català a l’Aragó, que han començat els de la FACAO, els “No Hablamos Catalán” el PAR i el PP, la barreja pot ser explosiva, i per a evitar-ho ningú fa res, ni les entitats culturals, ni el PSOE, ni la CHA ni IU no fan res i segueixen el joc que marquen el PP-PAR i d’altres. Res de res,o potser ja els hi va bé que les coses segueixin d’aquesta manera: utilitzant la llengua catalana quan els hi convé però sense que aquesta tingui molta presència. Si els organitzadors del Charraire Fest aconsegueixen que entre alguns aragonesòfons no hi hagi tant anti-catalanisme que també n’hi ha, i molt, i serveix per a respectar als catalanoparlants de les diferents comarques de la Franja tant com ells volen que es respecti la seva llengua i la seva cultura, llavors podrem felicitar aquesta brillant iniciativa, però si no s’aconsegueix això, llavors sols servirà per a contemplar com la segona llengua d’Aragó, parlada per 60.000 ciutadans, quasi el doble que d’aragonesòfons, serà novament marginada. Llavors es demostrarà que la llengua catalana, no sols es marginada i oblidada pels amics del No hablamos catalán i els castellanoparlants, ara també ho serà pels amics aragonesòfons. Serem ciutadans de tercera?. La resposta la podrem comprovar molt aviat a Pandicosa, o no?.

AUTOR: ALBERT MANENT

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La
llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis
Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta
mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista,
format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb
llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre
el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història,
activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens
ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada
científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la
morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de
Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la
palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el
prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor,
més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que
afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de
dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis
i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca
literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la
pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es
tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un
racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del
vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules
que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar»
(il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om),
«arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida»
(foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú),
«calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una
ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al
cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua
d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda),
«entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent
d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis),
«gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del
bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa»
(guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a
portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa),
«rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput»
(mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis),
«serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell),
«tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o
sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca),
etc.

AUTOR: ALBERT MANENT

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.

LA MEMÒRIA DE LA FE
LA SOCIETAT A TRAVÈS DE LA RELIGIÓ AL PIRINEU

DIES: del 2 al 4 de juliol de 2010.

Lloc: Graus (Ribagorça) .
———————————————————————————————
Des de temps remots l’home ha connectat amb la divinitat per protegir les seves collites i protegir-se de les adversitats. Els cicles de vida, els cicles anuals, festius i econòmics eren controlats per la religió. Les Esglésies, especialment la catòlica van adaptar i van reconvertir cultes prepagans, es van vincular al poder i en nom de Déu també es van afavorir baralles i conflictes, guerres entre cristians, entre Bisbats catòlics, amb musulmans o expulsions com la dels jueus o dels moriscs. La recerca de la perfecció o la tornada als valors primitius del cristianisme de vegades elevava personatges a la categoria de beats i sants, i d’altres els convertia en heretges i eren condemnats pel Tribunal de la Santa Inquisició, que pretenia homogenizar el pensament religiós dels vassalls. El món religiós ens mostra aquesta faceta però també la d’una filosofia, la d’una pedagogia que concep l’amor, pau, la tolerància, la solidaritat, el diàleg entre cultures i religions.
Les VIII Jornades del CERIb pretenen abordar i reflexionar sobre la història, la sociologia, l’antropologia o l’art de les diferents religions i Esglésies que han estat o són a les terres ribagorçanes i al Pirineu. Al costat d’això, volem reflexionar, veure i analitzar els ego-documents d’època moderna generats per institucions eclesiàstiques o per persones vinculades en el costat eclesiàstic de la mà d’investigadors francesos, catalans i aragonesos que componen un grup d’investigació avalat per la Comunitat de Treball dels Pirineus.

Presentació de propostes de comunicació:
1. Els interessats en presentar comunicacions poden enviar les seves propostes amb nom de l’autor, títol i resum amb una extensió màxima d’entre 1500 i 2000 caràcters.

2. El termini de presentació de comunicacions en finalitza divendres 18 de Juny de 2.010. És necessari enviar un resum a l’adreça electrònica: info@cerib.org

3. Tant els texts posteriors com les comunicacions poden realitzar-se en francès, castellà, català o aragonès.

4. Les propostes de comunicació han de reflexionar d’una manera directa o indirecta sobre la Ribagorça, els Pirineus o comarques veïnes

5. El Comitè organitzador comunicarà l’acceptació de les propostes als interessats. El Comitè organitzador es reserva el dret d’acceptació de comunicaciones.Las comunicacions podran ser rebutjades sense possible revisió pels següents motius:

Només dir-vos que va ser un èxit i que vam comptar amb l’assistència de molts amics d’arreu del país i moltes altres persones que volien conéixer de primera mà la nostra diada.

Amb el títol:

ACN // 19.05.2010 // 17.56 h  Ref. 549956

Àger (ACN).- La passarel·la que unirà les dues riberes del riu Noguera Ribagorçana al congost del Siegué, a l’embassament de Canelles, entre els municipis d’Àger (Noguera) -Montsec d’Ares- i el de Viacamp (Ribagorça) -Montsec de l’Estall, podria entrar en servei abans d’acabar l’any. Així ho han assegurat aquest dimecres el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la comarca aragonesa de la Ribagorça, José Franch, durant l’acte de signatura del conveni per la construcció de la connexió, que s’ha fet aquest dimecres a l’Ajuntament d’Àger. A finals de l’estiu es preveu que quedi instal·lada la passarel·la i, posteriorment, es treballarà en l’adequació dels accessos a banda i banda.