CERIb: LA LLENGUA DE CASTIGALEU I SERRA D’OR

LA
LLENGUA DE CASTIGALEU I SERRA D’OR

SERRA D’OR, ABRIL
2010, P.109 http://www.serrador.cat/
http://www.pamsa.cat/

AUTOR: ALBERT MANENT

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La
llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis
Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta
mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista,
format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb
llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre
el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història,
activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens
ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada
científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la
morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de
Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la
palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el
prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor,
més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que
afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de
dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis
i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca
literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la
pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es
tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un
racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del
vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules
que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar»
(il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om),
«arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida»
(foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú),
«calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una
ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al
cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua
d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda),
«entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent
d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis),
«gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del
bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa»
(guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a
portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa),
«rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput»
(mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis),
«serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell),
«tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o
sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca),
etc.

CERIb: LA LLENGUA DE CASTIGALEU I SERRA D’OR.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja