Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra
El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.
1. Quant al litigi judicial entre l’Aragó i Catalunya per la preservació de l’Art Sacre de les parròquies de la Franja, exposades actualment al Museu Diocesà de Lleida, quines són les claus per entendre el conflicte i si n’hi ha alguna part amb major “legitimitat històrica” per gestionar aquest patrimoni cultural franjolí?Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel
El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.
El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.
En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.
Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.
Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.
El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón
El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón
La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.
26/01/2016
La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.
En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegint… El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel
Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua
23/01/2016
LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.
El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.
El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.
Origen:La agonía de FACAO: sus propios dirigentes no recogen los autopremios
El Concúrs [sic] Lliterari [sic] en aragonés oriental [sic] ya lleva unos cuantos años sumando fracasos, entre ellos, que la falta que nadie se presente en los premios, llegan a obviar que premian fakes. Y que son premios que se dan a si mismo.
En su XIV convocatoria, la gala ya apuntaba maneras. En los premios se recuperó la figura más oscura del extremismo de FACAO, Ángel Hernández, quien animó a realizar actos violentos o fue retenido por la policía por contaminar una campaña electoral con pegatinas falsas. Además, el acto superaba la cutrez habitual del grupo radical, ya que se celebraba en una franquicia de cervezas y tapas, los 100 Montaditos, y en Zaragoza, donde hasta la fecha no se habla ni catalán, ni aragonés oriental, ni LAPAO. El cartel del premio reciclaba con un folio pegado el número de edición: 14º. Y sólo un premiado asistió a recoger el premio. Comprueben la fotografía que la organización difunde. A pesar que la juventud baila, y dos de los tres premiados eran de la asociación, la imagen aún esconde más sorpresas:
En ella aparecen, según la organización
El dramaturgo de Fraga (Huesca) Agustín Cabrera se lleva por segundo año consecutivo el máximo galardón del certamen literario en aragonés oriental. El segundo clasificado ha sido el periodista Raúl Vallés, de La Cañada de Verich (Teruel), quien durante 5 años ostentó la presidencia de la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO). El tercer galardón ha recaído en el investigador Julián Naval, de Tamarite de Litera (Huesca).
La realidad es que aparecen a la derecha Ángel Hernández, el ala más radical de FACAO, y a continuación a su izquierda el primer premio, que repite premio por segunda vez, a falta de escritos que se presenten. Pero quien aparece a continuación, a su izquierda, no es Julián Naval, histórico militante de FACAO, ni a continuación, a la derecha, Raúl Vallés, expresidente de FACAO. A pesar que dos de los tres premios recaen en los que han sido cabezas visibles de FACAO, no llegan a recogerlos. Y aún más sospechoso es que en las fotografías no aparece el público, que podemos sospechar que no superó de mucho el número de premiados. Esto se está convirtiendo en una agonía.
Dijous 14 de gener, a les 10h, defenso la tesi “Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla), que ha estat dirigida per F. Xavier Vila (i amb la tutoria de Josep Lluís C. Bosch). El tribunal es composa per Brauli Montoya (UA, doctor en filologia catalana, especialitzat en l’estudi de la substitució lingüística ), José Luís Molina (UAB, doctor en antropologia, especialitzat en anàlisi de xarxes socials) i Amado Alarcón (URV, doctor en sociologia, especialitzat en llengua i societat). El lloc serà la Sala de Juntes de l’edifici 696 de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona (abans era Empresarials, Metro L3 Zona Universitària).
Índex
MARC TEÒRIC
La substitució lingüística.
Llengua endogrupal i exogrupal: tries de llengües, normes, rols i límits etnolingüístics.
L’anàlisi de xarxes socials en sociolingüística.
La Franja. El català en un context de minorització.
RESULTATS
La construcció del model d’anàlisi (hipòtesis).
Metodologia i observació.
Usos lingüístics familiars.
Xarxes socials. Tries lingüístiques amb companys de classe.
Els rols sociolingüístics.
CONCLUSIONS
Podeu veure un resum dels continguts a continuació:
“Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials” (Natxo Sorolla)
El treball planteja l’estudi dels processos de manteniment i substitució lingüística mitjançant l’anàlisi de les interaccions i les tries lingüístiques dels individus. El procés de modernització i homogeneïtzació política ha portat a la pèrdua de diversitat lingüística i cultural arreu d’Europa i el món. Des de la sociolingüística més preocupada per les interaccions socials se sol considerar que les xarxes denses i cohesionades tendeixen a formar espais en què els processos d’homogeneïtzació troben més dificultats per a la difusió de les llengües estatals o les varietats lingüístiques estàndard.
Els contextos socioeconòmics i polítics que poden causar els processos de substitució lingüística, activen els mecanismes socials que porten a la desaparició d’una llengua, tals com la bilingüització, la distribució funcional de les llengües, el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupals.
En la nostra recerca a la Franja detectem que, a diferència de la situació observada durant els anys 90, el català es troba minoritzat demogràficament. A més, en oposició al que sovint s’havia considerat en l’estudi de la substitució lingüística, la llengua sofreix un retrocés en l’àmbit familiar en les relacions horitzontals (tria de llengua entre progenitors o tria de llengua entre germans), més que no pas en les relacions verticals (transmissió lingüística de progenitors a fills). Estos resultats fan encara més rellevant l’estudi de les interaccions entre iguals.
Amb l’objectiu d’analitzar les interaccions i les tries lingüístiques es proposa el desenvolupament del concepte de rol sociolingüístic, que es considera la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació a la seua posició sociolingüística com a les expectatives de comportament que el grup espera que seguisca en funció del seu estatus sociolingüístic. A partir d’esta proposta interaccional, s’analitza les tries lingüístiques, les normes socials i els rols sociolingüístics, mostrant que en la cohort d’alumnes estudiats al Baix Cinca i a la Llitera el desenvolupament dels rols sociolingüístics catalanoparlants només es produeix en alumnes que tenen esta llengua com a familiar, i que els qui no la tenen com a llengua familiar, desenvolupen rols castellanoparlants mantenidors, i que no fan ús del català. A més, la recerca destaca que fins a una quarta part dels catalanoparlants familiars desenvolupen rols castellanoparlants, això és, tendeixen a usar el castellà entre ells, desplaçant l’ús d’esta llengua fins i tot en les interaccions endogrupals, un mecanisme clau en els processos de substitució. A més, es desvela que la major part dels bilingües familiars desenvolupen rols castellanoparlants, i usen majoritàriament el castellà, fins i tot amb els catalanoparlants familiars, encara que esta llengua no la compartisquen familiarment.
Així, la recerca fa diferents aportacions per a l’aplicació de l’anàlisi de xarxes socials en la recerca sociolingüística, tals com l’adaptació de l’anàlisi blockmodeling i l’aplicació de models ERGM, i fa diferents aportacions en el coneixement de la situació sociolingüística d’un territori que fins el moment s’havia mostrat com una excepció dels processos de substitució lingüística a nivell general.
Origen: OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA… – Institució Cultural de la Franja de Ponent
OMELLA I EL PODER POLÍTIC DELS BÉNS DE LA FRANJA
Vaigue per davant que com a ateu practicant que sóc m’importen ben poc les obres d’art relacionades amb l’Església, i encara em fa menys goig que uns capellans puguen decidir -a mitges amb altres institucions, encara sort- d’un patrimoni cultural que se suposa tan important. Els béns de la Franja, però, tenen un valor afegit: presenten un debat més polític i territorial que cultural. I no només ho dic jo, sinó que també ho va afirmar Josep Giralt, director del Museu de Lleida en una entrevista per Catalunya Ràdio el passat mes d’abril.
Les poblacions de la Franja, excepte algunes situades al Matarranya, van pertànyer al bisbat de Lleida des de la seua creació al segle XII fins la reforma que va acabar l’any 1998, amb els darrers llocs traspassats a la diòcesi de Barbastre-Montsó. L’única voluntat del canvi era fer coincidir els límits eclesiàstics -que tanta importància política havien arribat a tindre- amb les fronteres autonòmiques, cosa que va fer perdre al bisbat més de 100 parròquies. Llavors, des de l’Aragó va començar una campanya política i mediàtica perquè les obres del Museu Lleida tornessen a Barbastre -si és que es pot tornar allà on no has estat mai-. Des de Lleida, els diferents organismes no han considerat legítimes les resolucions que obligaven a portar les obres a Barbastre, i a dia d’avui continuen a la capital de Ponent.
Els béns han tornat una vegada més a la primera línia d’informació franjolina gràcies (o per culpa) del nou bisbe de Barcelona Juan José Omella, natural de Queretes i que també va ser bisbe de Barbastre. Omella també és partidari de portar els béns a Barbastre, no per justícia històrica ni res paregut, sinó per voluntat política. Si es vol veure quin tipus de franjolí és Omella, només cal llegir les paraules que va dedicar cap a la seua llengua en una entrevista a l’ABC, on va afirmar parlar “un catalán malo” i que treballaria per aprendre millor la llengua de Barcelona. Sí, un sinyor de Queretes mirant d’aprendre la llengua que fa 70 anys que parla.
Des d’una òptica catalanista, els béns de la Franja han de romandre a Lleida com a part de la cultura catalana que són. O, si tanta ràbia els fa que estiguen dins del límits autonòmics catalans, poden reclamar que tornen a la Franja, però no a Barbastre on mai han estat. Està clar que a la Franja hi ha una manca d’infraestructures on poder conservar les obres i de voluntat política des del Govern d’Aragó per conservar cap patrimoni propi. Exemple d’això és l’estat de Vil•la Fortunatus a Fraga, a més de totes les troballes romanes que van anar a parar a Saragossa. D’això ningú se’n queixa, tot i que Saragossa queda molt més lluny que Lleida per a qui vulgue anar a gaudir d’un dia cultural i visitar les obres. Per alguna cosa Lleida és la capital econòmica i social de referència de les gents de les comarques centrals de la Franja.
Marcel Pena, periodista lliterà
El presente texto no es propiamente un estudio estricto de la colectivización agraria durante la guerra civil española. Sí de sus condicionantes previos y sus lecturas posteriores. Considerando una necesidad la superación de lo hecho hasta la fecha,
Origen: La Litera Información – 6è Concurs de Fotografia d’Alcampell
Un año más, el concurso de Fotografía de Alcampell vuelve a animar a todas aquellas personas aficionadas a la fotografía a presentar sus obras al certamen. Todas las fotografías recibidas estarán expuestas en la Sala polivalente de la Casa de la Cultura entre el 1 y el 3 de enero de 2016, para que puedan ser vistas y además votadas por el público asistente. El concurso consta de dos premios, uno del público basado en las votaciones que se realicen durante la exposición, y otro del jurado, compuesto por dos personas expertas y un miembro del GRAPA, que deliberará y emitirá su veredicto el día 3 de enero. Los premios consisten en sendos lotes de productos cedidos por las entidades patrocinadoras, que este año son Chelats Sarrate, La Botiga y la Cooperativa de Alcampell (Unic-Oli).
El concurso de Fotografía de Alcampell celebra este año su sexta edición, lo organiza el GRAPA (Grup de Recuperació d’Arquitectura Popular d’Alcampell) y cuenta con apoyo del Ayuntamiento. Cada edición se dedica a un tema concreto, que en esta ocasión es ‘Espacios y rincones con encanto de Alcampell y/o comarca’. En las ediciones anteriores se han hecho exposiciones monográficas dedicadas a ‘Olivos y aceite’; ‘La tradición vinícola local’; ‘Cerámica popular y otros objetos de barro’; ‘Fenómenos atmosféricos’ y ‘ Animales domésticos y salvajes que nos rodean’, en todos los casos con un gran nivel de participación y obras audaces y de elevada calidad. El concurso constituye una excelente ventana gráfica a nuestra vida cotidiana, así como una buena oportunidad para reflexionar sobre una realidad que, de tan cercana, a menudo nos pasa desapercibida. Además, los días en que está abierta al público, la exposición se convierte en un ineludible lugar de encuentro a nivel local, que ya forma parte del calendario de fiestas de invierno en Alcampell.”
BASES
1. Participants: Poden participar-hi totes les persones que vulguen i en tinguen ganes, sempre que accepten les bases del concurs.
2. Tema: “ESPAIS I RACONS AMB ENCANT D’ALCAMPELL (I COMARCA)”. Cantonades, amagatalls de carrer, i tots ixos llocs públics o a l’aire lliure tan bonics que trobem pels centres urbans de la comarca.
3. Obres: Cada participant podrà presentar un màxim de 3 fotografies. No s’admetran fotomuntatges. Han de ser inèdites.
Les dimensions de les fotografies han de ser de 20×30 cm, muntades en un suport de 30×40 cm (cartolina o cartró-ploma).
Les fotografies podran ser reproduïdes a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, Tamarit). En qualsevol cas cadascú podrà anar a revelar les fotografies on vulgue.
Les fotografies es presentaran amb el títol i el lloc on han estat feites escrits al davant.
Cada fotografia anirà acompanyada d’un sobre tancat i a dins hi constaran el títol de la fotografia, el nom i cognoms de l’autor/a i el telèfon.
4. Premis: Hi haurà dos premis, un per votació popular i un del Jurat. La seua resolució serà inapel·lable.
5. Jurat: Estarà format per tres persones entre membres del G.R.A.P.A., experts en fotografia i patrocinadors del concurs. El jurat podrà declarar desert el premi si es decideix que les fotografies no tenen la qualitat esperada i/o suficient.
6. Fotografies guanyadores. Passaran a formar part del fons documental del G.R.A.P.A., que es reserva el dret d’exposició i reproducció, però sempre es farà explícit el nom de l’autor, tal i com exigeix la llei de propietat intel·lectual.
7. Devolució: Les fotografies no premiades podran ser recollides durant els 60 dies posteriors a la proclamació dels premis. Passat el termini, les obres que no hagen estat retirades passaran a formar part de l’arxiu fotogràfic de G.R.A.P.A.
8. L’organització es reserva el dret de resoldre els casos no previstos a estes bases.
9. La participació en el concurs pressuposa l’acceptació d’estes bases.
10. Presentació: Les obres s’han presentar a l’Ajuntament d’Alcampell (c/Autonomia de Aragón,1, 22560 Alcampell)
o a PILAR LOPEZ FOTOGRAFIA (c/ Lleida, 11, 22550 Tamarit).
fins el dia 30 de desembre de 2015.
11. Exposició: Les fotografies s’exposaran els dies 1, 2 i 3 de gener de 2016 a la Casa de la Cultura d’Alcampell.
Horaris: cada dia de 17h-19h. El dia 3 a les 19h es donaran a conèixer els premis guanyadors.
Més informació a la web de l’Ajuntament, i a la secció GRAPA dehttp://tertuliesalcampell.wordpress.com/
Origen: Els franjolins podran continuar sent atesos als Hospitals de Ponent
Una quarantena d’alcaldes de la Franja de Ponent han reclamat que els veïns d’aquesta zona fronterera puguin continuar rebent atenció mèdica a Catalunya, com fins ara. I recorden que fins al 2015 està vigent un conveni en aquest sentit entre Aragó i Catalunya. Els últims mesos nombrosos veïns s’han queixat que, després de la primera visita, els metges lleidatans els remeten a Barbastre. El motiu és un protocol nou de l’Hospital Arnau de Vilanova, de Lleida, que deriva als respectius hospitals de procedència els pacients d’urgències que no requereixen ingrés. La crònica és de Marcel Pena des de la Llitera.
El consejero de Sanidad, Sebastián Celaya, se ha reunido esta mañana en Fraga con los presidentes de las comarcas del Bajo Cinca, Evaristo Cabistañi, la Litera, Josep Anton Chauvell, y Ribagorza, Lourdes Pena. En la misma también han participado el alcalde fragatino, Miguel Luis Lapeña, y el senador autonómico José María Becana. En el encuentro, el titular de Sanidad les ha transmitido su compromiso de mantener una atención sanitaria de calidad en la zona del Aragón Oriental, lo cual conlleva continuar con los criterios de accesibilidad y cercanía a la hora de que los ciudadanos reciban atención médica, concretamente en el Hospital Arnau Villanova de Lérida.
“Quiero transmitir que no va a haber ningún problema, que los ciudadanos van a seguir siendo asistidos en los centros que decidan y que cualquier problema que hubiera será solventado en las comisiones de seguimiento del convenio con Cataluña”, ha indicado el titular del departamento tras el encuentro. La desaparición en los presupuestos generales del Estado para 2016 del Fondo de Cohesión Sanitaria lleva consigo buscar una nueva fórmula para hacer frente al pago de las atenciones que cada Comunidad Autónoma presta a ciudadanos que no sean de su propio territorio.
Existe un proyecto de Real Decreto en este sentido, que plantea que cada Comunidad presentará un balance de atenciones y obtendrá un saldo a abonar o a recibir. Después, la liquidación se realizará a través del dinero que cada una recibe del Instituto Nacional de la Seguridad Social. En el caso de Aragón, y con datos de 2014, el saldo sería en torno a seis millones a abonar.
En todo caso, Celaya ha destacado que la cuestión de la financiación “no va a afectar a la atención que se presta a los ciudadanos, la cual está garantizada”. Y ha añadido que ya ha abordado esta cuestión con el consejero catalán de Sanidad, Boi Ruiz.
Por otro lado, el consejero de Sanidad ha manifestado la intención del Departamento de ir potenciando los servicios del centro de alta resolución de Fraga, que tiene un población de referencia de más de 40.000 personas.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
