Skip to content

Archive

Category: Llitera

El Govern d?€?Aragó ha sotmès a exposició pública el currículum aragonès per la realització d?€?al·legacions.  Pel que fa a l?€?assignatura Llengua catalana y Literatura, hem observat, entre altres coses, que el nombre total d?€?hores setmanals previstes per a l?€?ESO i Batxillerat queda reduït a 2 hores.  Actualment s?€?estan impartint 3 hores setmanals, tant a l?€?IES ?€?R. J. Sender?€? com a l?€?IES ?€?Baix Cinca?€?.  Això suposa una rebaixa de moltes hores lectives que els nostres alumnes podrien perdre si la proposta de currículum s?€?aprova tal com es presenta en l?€?actualitat, en un temps en què es fa evident un procés de substitució lingüística, on la nostra llengua està experimentant un preocupant descens en l?€?ús social a tots els àmbits.

També hem de recordar que actualment existeix una homologació entre els estudis dels nostres alumnes amb els certificats de català nivell B2 (antic B) de la Generalitat de Catalunya calculada en base a les hores de català i cursos (quatre de primària i els quatre de secundària).  A més, com els nostres instituts estan desenvolupant projectes trilingües (català, castellà i anglès) s?€?ha pensat demanar una homologació del nivell C1 (antic C), aspecte molt important per als nostres alumnes de cara a la vida laboral i amb aquesta reducció horària es perden possibilitats de cara a aquest reconeixement.

Per tot això, l?€?Institut d?€?Estudis del Baix Cinca IEA vol fer una crida per a que persones, pares i mares d?€?alumnes, institucions (ajuntaments, comarca), associacions i tots tipus d?€?entitats i col·lectius per presentar al·legacions a l?€?articulat del currículum en relació amb aquest problema.

Tothom pot fer esmenes i quantes més es presenten, més possibilitats tenim d?€?èxit

Per últim, volem recordar que és urgent que es faci el més aviat possible perquè  el termini de presentacions acaba el proper dia 20 de març.  Adjuntem documentació i plantilla per realitzar les al·legacions.

Més informació: iebc.iea(arrova)gmail.com

Origen: Preguntes a Natxo Sorolla sobre el català al Matarranya | Lo Finestró

 

valderrobres-natxosorolla-24-02-2016                                                            Foto de La Comarca

En el transcurs de la celebració del dia Mundial de la Llengua Materna a Mont-roig, el diari La Comarca li va fer unes preguntes a Natxo Sorolla que va contestar sobre la marxa i que transcrivim tot seguit:

¿Quins són els majors problemes de la llengua al Matarranya?

Fa uns anys la problemàtica era una altra. En els anys ’90 el català era la llengua hegemònica al Matarranya, és a dir, més del 90% de la gent el tenia com a llengua materna. No obstant això la gent encara que el parlés no coneixia la gramàtica. Avui en dia és cert que més persones coneixen gramaticalment la llengua, però s’ha afegit un problema més. Estem veient que hi ha una substitució gradual de la nostra llengua entre les noves generacions. Si fa dues dècades un castellanoparlant que vingués al Matarranya, ja fos per ser un nou resident o per no tenir com a llengua materna aquest idioma, es trobava amb que la llengua hegemònica era el català i no tenia gairebé problemes per aprendre’l . Avui veiem que el català ha perdut l’hegemonia que podia tenir fa dues dècades, sobretot entre els més joves. Ens trobem fins i tot joves de pares catalanoparlants que no obstant això utilitzen de forma més habitual el castellà dins del seu cercle d’amics i per descomptat en àmbits com l’educatiu.

Des de quan s’observa aquesta evolució?

Hem vist com entre els dos últims estudis fets sobre el tema en 2004 i en 2014 hi ha bastants diferències. Mentre el 2004 els percentatges de catalanoparlants que utilitzaven el català com a llengua materna seguien sent del 70%, a l’estudi de 2014 hem vist que aquests percentatges han baixat bastant i se situen al voltant del 50% de la població. Com veus hem passat d’un 90%, a un 70% el 2004 i el 50% actual. Val a dir que tradicionalment comarques com el Matarranya o la zona catalanoparlant del Baix Aragó-Casp han donat sempre xifres molt més elevades de persones que tenen el català com a primera llengua que la mateixa Barcelona. Veníem d’una situació bastant bona en els anys ’90, malgrat tota la situació política. Observàvem com s’havia mantingut un ús gairebé total del català al carrer, entre les famílies. El que passa a Fraga o a Tamarit és una mica el que podria acabar passant aquí. El fet de què el català no sigui una llengua escolar fa que fins i tot els tradicionalment catalanoparlants, acabin fent un major ús del castellà en la seua vida quotidiana.

De seguir aquesta tendència què creus que podria arribar a passar?

Hem vist com zones on tradicionalment es parlava aquesta llengua com són València i Alacant, Perpinyà o l’Alguer a Sardenya, ara és una llengua totalment desplaçada de l’ús diari. Es parla esclar, però és minoritari l’ús d’ella com a llengua materna i ha estat desplaçada en el cas d’Alacant, Perpinyà o l’Alguer, fent, que en aquests territoris, el català pràcticament sigui una llengua perifèrica. Nosaltres estem molt millor fins i tot que altres comarques d’Aragó com el Baix Cinca i fins i tot que algunes de Catalunya, però el descens és clar i la baixada en el percentatge de catalanoparlants també. Incloure-la en el currículum escolar, no només de forma optativa i que a més fos la nostra varietat de català, és molt necessari. També hi ha gent a la qual li preocupa la pèrdua de paraules i dites propis del Matarranya …

Hem fet ja diversos estudis i no puc deixar de referir-me a Esteve Valls. Hi ha estudis fets amb referència a l’estandardització i el “variacionisme”. Tenim a més literatura de Desideri Lombarte, és a dir, tenim material i hem d’esforçar-nos en això. La “estandardització” és una cosa que no només passa aquí.

Origen: N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística” | Comarques Nord

N. Sorolla: “A la zona central de la Franja estem veient els principis de la substitució lingüística”

comarquesnord.cat . Mont-roig . diumenge, 21 de febrer de 2016 .

Coincidint amb el Dia de la Llengua Materna, des de Ràdio Matarranya vam tindre l’oportunitat de parlar amb Natxo Sorolla, doctor en sociolingüística del Matarranya. Sobre el català, Sorolla va apuntar que “la situació és complexa, com a tot arreu. Històricament, i fins als anys 90, la situació ha estat d’estabilitat. És a dir, la majoria de la població era catalanoparlant i es mantenia esta llengua com a llengua de transmissió, tant a les famílies, com també com a llengua d’interacció quotidiana entre les persones catalanoparlants. La situació ha canviat bastant a partir de l’any 2000. Per un costat, per la immigració. Per un altre, perquè hi ha població autòctona castellanoparlant, i això ha canviat les condicions demolingüístiques de la situació de la llengua. A nivell general, estem detectant que tot allò que afavoria el manteniment de la llengua està fallant. I sabíem que podia fallar si el volum de catalanoparlants es reduïda”.

Sorolla va afegir que “la situació que tenim és que al Baix Cinca i a La Llitera detectem els primers indicadors d’inici de la substitució lingüística. Bàsicament, que part dels catalanoparlants deixen d’utilitzar el català entre altres catalanoparlants”. Per tant, “veiem a la part central de la Franja l’inici del procés de substitució lingüística que hem de veure com podem evitar”. Com es resol? Natxo Sorolla entén que “la situació s’havia pogut mantindre fins ara perquè la majoria de la població era catalanoparlant i no hi havia dubtes de quina llengua utilitzar. Actualment, tot i que les famílies continuen transmetent la llengua als fills, els catalanoparlants ja són una minoria en segons quins grups d’edat”. Per a corregir esta situació, “es necessiten tots els mecanismes que té l’estat, que és l’Educació, per alfabetitzar a tota la població, encara que no tinguen esta llengua, el català, com a llengua familiar”. És a dir, afiançar el català dins de les aules.

Documental a càrrec de José Blanch, Laura Amigó i Iris Carnicé.
Agraïm la col·laboració de Glòria Francino, Marcel Pena, Paula Gaudens, David Llop, Carmeta Saurina, Ana Rossell i totes les persones que es trobaven en els diversos espais públics que apareixen en la gravació (bar, supermercat, etc.) per haver-nos ajudat.

Folleto día lengua 2016

El domingo día 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna instituido por la UNESCO; con este motivo, desde la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón se ha reunido en un mismo programa las actividades que, desde distintos ámbitos, se van a llevar a cabo, con objeto de darles una mayor visibilidad y hacer a todos partícipes de la riqueza lingüística de nuestro territorio.

Queremos, además, invitaros expresamente a la proyección de la versión en aragonés de la película El Bandido Cucaracha, de Héctor Pisa y Juan Alonso, que tendrá lugar el día 19 (viernes) a las 19,30 horas en la Sala CAI-Luzán, Paseo Independencia, 10 de Zaragoza.

Finalmente, os adjuntamos un enlace al video producido con esta ocasión en el que personas conocidas de la sociedad aragonesa de diversos ámbitos, animan al uso de nuestras lenguas.

http://www.centrodellibrodearagon.es/fotosbd/170220161009151453.pdf

 

https://youtu.be/wo-L_R1XRFo

 

 

Origen: La Litera Información – IU Fraga y La Llitera denuncian el incumplimiento del convenio sanitario entre Aragón y Catalunya

Origen: Altorricón 2 – Benabarre 0 (J20), por Ignacio Ramos

Altorricón, 2
Benabarre, 0

Altorricón: Magaña, Loren, Javi Sorribas, Jiménez, Pérez, Borja, Joel (Kelvin, minuto 79), Julen, Ribera (Derrick, minuto 63), Patrick (Guti, minuto 82) y Luque (Marko, minuto 68).

Benabarre: Maestro, Genís, Llorenç, Chupi, Joan (Olea, minuto 89), Joel (París, minuto 78), Ivan, Asafo (Ángel, minuto 78), Javi, Pepo y Quelle (Manel, minuto 55).

Árbitro: Ramo Andrés. Asistido por Gimeno Barrabés y Muñoz González. Amonestó a los locales Julen, Loren y Pérez; y a los visitantes Chupi, Joel y Javi.

Goles: 1-0, minuto 5: Ribera. 2-0, minuto 75: Patrick.

El Altorricón ha sumado diez de los últimos doce puntos en juego. Su mejor racha esta temporada, que comenzó al final de la primera vuelta en Alcañiz y que ha continuado esta tarde en el Municipal frente al Benabarre. Es la primera vez que los hombres de Radulovic suman dos victorias consecutivas, además de cuatro jornadas sin perder.

Ribera encarriló el partido en el minuto cinco al cabecear de manera extraordinaria un saque de esquina servido por Joel. A la postre ese tanto sería definitivo, porque el encuentro apenas tuvo ocasiones de gol y las que hubo se vivieron principalmente en el área visitante. Como el disparo de Luque desde fuera del área al que respondió muy bien Maestro, quien durante años defendiera la portería altorriconense.

Tras el descanso el Altorricón siguió dominando el partido, mientras el Benabarre llegaba con poco peligro al área de Magaña. El segundo sobrevoló la portería benabarrense en el 57, pero el córner ejecutado por Loren lo sacó la defensa visitante cuando ya se cantaba el tanto olímpico. Sí llegó en el 75, tras una asistencia de Marko que Patrick aprovechó para cabecera al fondo de la red.

Con el pitido final el júbilo de los locales. En el Municipal se respira otro ambiente, muy distinto al de la primera vuelta, ahora al fútbol le acompañan los resultados en una combinación perfecta, que aún tiene que continuar para que el Altorricón pueda sacar la cabeza de los puestos de abajo. En cualquier caso, los altorriconenses dormirán fuera de los puestos de descenso, a la espera de lo que hagan mañana sus rivales por abajo, principalmente el Grañén y la Peña Ferranca, sin olvidarse tampoco de los que tiene por encima, porque de pinchar, se quedarían a solo una victoria por delante del Altorricón, algo muy distinto a lo que sucedía a inicios de enero, cuando esos conjuntos estaban a siete, nueve o hasta once puntos de distancia.

Origen: El Temps

Natxo Sorolla, sociòleg

Natxo Sorolla, sociòleg // Robert Bonet/Directa
«A la Franja, avancem cap a una substitució lingüística que pot ser ràpida»
Violeta Tena 02/02/2016
Natxo Sorolla (Pena-roja de Tastavins, 1980) és sociòleg especialitzat en sociolingüística. Professor de la Universitat Rovira i Virgili, acaba de llegir la seua tesi ‘Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials’. «Els qui ara tenen 20 anys són la primera generació a la Franja que no són majoritàriament catalanoparlants», adverteix

H a investigat el comportament lingüístic de xiquets de sisè de primària. Una de les conclusions a les què arriba és que es detecta un canvi de comportament sociolingüístic al Baix Cinca i la Llitera, els dos territoris investigats. Què està passant amb els parlants joves de la Franja?
-La recerca tracta d’investigar la transmissió familiar, el procés de substitució o manteniment entre generacions. Normalment el que tenim són esquemes de tres generacions, on hi ha uns avis que parlen català i tenen fills als quals parlen català però aquests parlen castellà als seus fills per alguna raó. El que fa la meua tesi és incorporar un altre element d’anàlisi com són les xarxes socials, en la seua vessant d’interaccions personals.
El que la investigació en sociolingüística demostra és que en la població adulta de la Franja, no hi ha trencament de la transmissió. Nosaltres el que volíem investigar eren les interaccions quotidianes entre les persones més joves. I el que eln hem trobat és que entre un 20 i un 25% dels joves catalanoparlants parlen entre ells en castellà, amb la qual cosa es produeix un canvi, un punt d’inflexió que indica que es trenca la norma de comportament bàsica per assegurar la llengua en les relacions endogrupals.

-Quines intueix que són les causes d’aquest trencament?
-Junt a altres investigadors, vam analitzar alumnes de primer de primària l’any 2007 i els he seguit durant sis anys. Les causes exactes per les que açò passa no les sabem, però tenim algunes intuïcions. Per exemple, pot passar que tots dos alumnes s’han conegut a l’escola i com que allí es parla en castellà, és aquesta la llengua que utilitzen a l’hora d’interactuar. Hi ha també l’element de la immigració, que pot provocar que «per respecte» es parle castellà perquè tothom s’hi entenga.

-Abans deia que aquest canvi de comportaments podien indicar un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió cap a on?
-Si es confirma que aquestes dinàmiques estan passant, avancem cap a la substitució lingüística, què pot ser ràpida. Ens trobem ja en l’escenari en el qual una persona deixa de parlar català amb la seua parella i després als seus fills.

-En definitiva, el principi del final?
-Sí, d’alguna manera, sí. Podria ser el punt d’inflexió en el qual els pares deixen de parlar català als fills.

-Hi ha formules per revertir aquests comportaments socials?
-Una de les coses que hem detectat és que aquesta és la primera generació on els catalanoparlants no són majoria. Les enquestes de població adulta ens diuen que hi ha al voltant d’un 50% de la població adulta que parla català a la Franja. Als anys 90 aquest percentatge era molt superior. En canvi, en aquesta generació de persones que ara estaran al voltant dels 20 anys, el que ens trobem és que els catalanoparlants ja no són majoria. Per tant, les dinàmiques socials d’abans ja no serveixen. Ara el català ja no és la llengua majoritària i hegemònica del carrer, amb la qual cosa és perd el reforç principal de qualsevol idioma. Així doncs, el que correspon per potenciar l’ús del català és fer allò que fan totes les societats modernes: potenciar l’ús del català a l’escola. És ací que s’ha de posar l’accent. L’escola de la Franja ha de permetre bilingüitzar tota la població, és a dir que els catalanoparlants aprenguen a escriure i expressar-se en català amb total correcció i que els castellanoparlants també aprenguen aquesta llengua.

-La setmana passada les Corts aragoneses van aprovar eliminar les denominacions de Lapao per referir-se al català. A més, s’han incorporat el català i l’aragonès al currículum educatius i s’estudien mesures per a la normalització del professorat en aquestes llengües. Aquestes mesures van en la línia adequada?
-El redactat del que s’acaba d’aprovar millora el que es va aprovar l’any 99, quan es va arribar al màxim consens legislatiu en matèria de llengües. L’actual redactat concreta que les llengües i modalitats lingüístiques de les què parla l’Estatut i l’actual Llei  de Llengües són l’aragonès i el «català d’Aragó». La denominació per al català és particularista, i potser no contribueix a alimentar la unitat de la llengua. Hi ha un rerefons anti-catalanista en tot plegat. Però amb tot i amb això, el nou redactat és important perquè suposa un avanç, ja que ni l’Estatut ni la Llei de Llengües actualment no especificaven quines eren aquestes llengües.

Per tant és un pas endavant.
Sí, ho és, però serà fàcil de tombar des del punt de vista legal si hi ha un canvi d’actitud envers la llengua. Sé que pot semblar una opció molt discutible, però jo, a hores d’ara, no sóc partidari de tornar a debatre a les Corts una nova Llei de Llengües. Cada volta que s’entra en aquest debat, els parlants el que perceben és que hi ha un conflicte i un problema. La Llei de Llengües del PP i PAR -la segona que es va fer- tenia molt d’estrafolari en allò de la denominació de la llengua, però no va canviar tant en el contingut de quins eren els drets lingüístics dels parlants. En la legislació actual ja es diu que s’ha d’afavorir l’ensenyament de les llengües pròpies. Ara l’aragonès s’està incorporant al currículum educatiu i en teoria, a curt termini, es farà el mateix amb el català.
A hores d’ara hi ha projectes bilingües a Fraga i Tamarit. En aquests municipis hi ha una assignatura en català. És molt poc, però és el màxim al que s’ha arribat i facilita que els alumnes vegen el català no només com una llengua apta per a la parla sinó també com una llengua apta per a l’aprenentatge.

-Aquest model és suficient per revertir aquest fenomen de substitució lingüística de què em parlava?
-Si és suficient no ho sabem. Hem fet algunes anàlisi que demostren que hi ha alumnes que amb aquestes assignatures, han passat a comunicar-se en català. Visualitzar el català com una llengua útil facilita que deixe de ser vist com una llengua estranya, secundària. La situació actual és la que és. El màxim que hem assolit a l’Aragó és donar el català com opcional a l’escola. És difícil que puga aspirar-se a res més quan cap partit polític aragonès no ho duu en el seu programa.

-La conclusió, en tot cas, és que la supervivència del català a la Franja està a mans de l’escola.
-A la Franja, com a tots els territoris. No sabem si l’escola és suficient, però aporta la base per poder començar a treballar.

Origen: #EnConversa amb Ramon Sistac | Ràdio Terra

El professor de dialectologia de la Universitat de Lleida (UdL), natural de Camporrells valora la iniciativa de les Corts aragoneses per la supressió del terme de ‘Lapao’, que valora positivament amb la perspectiva de drets per als 45.000 habitants de les comarques de la Franja.

1. Quant al litigi judicial entre l’Aragó i Catalunya per la preservació de l’Art Sacre de les parròquies de la Franja, exposades actualment al Museu Diocesà de Lleida, quines són les claus per entendre el conflicte i si n’hi ha alguna part amb major “legitimitat històrica” per gestionar aquest patrimoni cultural franjolí?

Jacinto Bonales
La qüestió sobre l’art sacre de la Franja ha fet vessar rius de tinta. És fàcil entendre-ho ja que estem davant d’un tema punxent: la utilització d’un problema de patrimoni cultural com a bandera d’enfrontament polític. I és que tots ho sabem: aquests catalans… Per tal de provar de comprendre el perquè de tot plegat és necessari fer un llarg viatge en el temps. Anem-nos a l’edat mitjana! Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Sobre el conflicte de l’art sacre de la Franja [Una Franja d’història, amb Jacinto Bonales]

Origen: El investigador Natxo Sorolla obtiene un ‘cum laude’ en su tesis doctoral – Diario de Teruel

Natxo Sorolla

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

Maribel S.Timoneda 28/01/2016

El sociólogo Natxo Sorolla, nacido en Peñarroya de Tastavins (Matarraña), defendió el pasado 14 de enero su tesis doctoral en la Universidad de Barcelona (UB), con la que ha obtenido la calificación de cum laude. Sorolla se ha especializado en sociolingüística y análisis de redes sociales.

En su tesis doctoral, titulada Elección lingüística y roles sociolingüísticos en la Franja desde la perspectiva del análisis de redes sociales, ha investigado sobre el proceso de sustitución de la lengua familiar mediante la transmisión oral entre padres e hijos en las comarcas del Bajo Cinca y La Litera (Huesca).En su análisis se ha centrado en una población formada por alumnos de sexto de primaria y en el uso que éstos hacen de la lengua para interrelacionarse con compañeros de su edad. Según el investigador, la tesis detecta que “alrededor de una cuarta de la población catalanoparlante de esa edad se dirige en castellano a sus compañeros que también tienen el catalán como lengua inicial”.

Según Sorolla, “se detecta un cambio en las normas de comportamiento sociolingüístico de los habitantes del territorio de menor edad, nacidos a mitad de los 90”, lo que supone “un punto de inflexión que puede conducir a una sustitución lingüística muy rápida”, añadió el investigador. Este comportamiento se produce de forma amplia en hijos de parejas mixtas y se detecta incluso también en hijos de parejas catalanoparlantes.

Sorolla eligió estas dos comarcas porque son las más pobladas de la Franja, además de tener condiciones de “menor ruralidad” y de estar situadas en el “centro” del territorio catalanoparlante aragonés. Aparentemente, el mismo proceso investigado, según el sociólogo, no se estaría produciendo con la misma intensidad en otras comarcas como el Matarraña.

El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón

El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón

Jornada reivindicativa sobre la enseñanza del catalán en Valderrobres

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.

Maribel S.Timoneda

26/01/2016

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.

En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegintEl Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel

 

Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua

Vista de Fraga, uno de los municipios de la Franja de Aragón.

Una encuesta revela que el 46 por ciento de la población de esta zona usa el castellano
EFE

23/01/2016

LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

El projecte d’estudi “La incidència de l’efecte frontera en l’autonomització de la llengua a la cruïlla catalanoaragonesa”, del filòleg Esteve Valls, ha guanyat la V Beca Joan Veny, convocada per l’Institut Ramon Muntaner amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

El treball tracta de l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja i vol demostrar que la pèrdua dels trets lingüístics propis d’aquest territori es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. Valls, professor de la Universitat de Barcelona, té ara un termini de dos anys per completar la investigació i rebre els 6.000 euros amb què està dotada la beca.

El jurat, que ha destacat la gran qualitat de totes les propostes presentades, ha escollit la d’Esteve Valls pel “rigor metodològic, l’interès científic de l’estudi” i “pel fet que els resultats contribuiran a posar en valor la unitat de la llengua catalana”. La Beca Joan Veny, destinada a investigadors de l’àmbit dels centres d’estudis, es concedeix a treballs de sobre la variació lingüística del català.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja