Skip to content

Archive

Category: Llitera

Origen: L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins | Lo Finestró

L’Arnau de Vilanova seguirà atenent els franjolins

fac3a7ana16

El conseller català de Sanitat en funcions, Boi Ruiz, va assegurar ahir a Barcelona l’assistència mèdica dels aragonesos de la Franja independentment que el ministeri estigui decidit a suprimir el Fons de Cohesió Sanitària, creat el 2001 per garantir que qualsevol ciutadà que no tingués accés en la seua autonomia a determinat tractament el pogués rebre en una altra i el cost era compensat per l’Estat. (Llegiu notícia a El Periòdico de Aragón)

El PuntAvui dóna la notícia així: “Els alcaldes de localitats de la Franja de Ponent han reclamat aquest dijous a Lleida a les diferents administracions implicades una solució al problema de l’atenció dels pacients d’aquest territori sota administració aragonesa en hospitals de Lleida.

Els responsables municipals ho han reivindicat després de les recents denúncies de pacients de la Franja hagin estat derivats de l’Arnau de Vilanova cap a l’hospital de Saragossa per ser atesos, mentre la Generalitat reclama al ministeri de Sanitat el cobrament de les atencions a pacients de la Franja.” (Seguiu llegint)

Demà arriba el CINC al Centre d’Entitats de Tamarit de Llitera amb ‘La casa màgica’

Imatge d'enllaç permanent incrustada

Origen: Lliurament del Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

El passat diumenge, tal com s’havia anunciat en aquesta mateixa columna, es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya —enguany, del Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Cultura i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giral, fill de la Franja i de pares catalanoparlants, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa. En el seu parlament, desprès de rebre el guardó, Javier Giral va fer, entre altres, una sèrie d’afirmacions força interessants que molt sintèticament resumeixo —gairebé podria posar-les entre cometes—: sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesa s’ensenyin llengua i literatura catalanes. Quina pena! La fragmentació dialectal dificulta la identificació de la llengua autòctona amb el català, sobre tot entre la població adulta, cosa que és aprofitada hàbilment, també barroerament afegeixo jo, pels sectors socials de l’Aragó anticatalanista. Els polítics aragonesos no han tingut mai gaire clar quin camí seguir en matèria de política lingüística. La denominació del català en la Llei actual del PP-PAR mitjançant l’acrònim LAPAO ha estat motiu de befa en tots els àmbits acadèmics i culturals en general. Ens diuen pancatalanistes als que considerem el català com un signe d’identificació de la Franja. El abandó del català com a instrument de comunicació és un fet que es va consolidant malauradament. Cal tenir present que, per molt que es faci per part de l’administració, si no fem del català local la nostra llengua habitual, poca cosa s’aconseguirà. S’hauria de superar el temor que aprendre el català normatiu suposarà la desaparició de les varietats locals; només cal veure que, amb el castellà, no ha succeït. S’equivocarà qui pensi que les afirmacions de Javier Giral estan carregades de pessimisme, tot el contrari, penso jo, són ben realistes.

José Miguel Gràcia

Origen: ABC

Los pacientes de los municipios del Aragón Oriental («Franja de Ponent», según la terminología empleada en Cataluña) llevan años sufriendo las consecuencias de los desencuentros políticos entre lasautoridades catalanas y aragonesas. Los problemas comenzaron en 2010 cuando Cataluña se negó a expedir recetas a turistas de la comunidad vecina que veraneaban en la Costa Dorada (Tarragona), conflicto que se zanjó cuando los consejeros de Salud de los dos territorios cerraron un acuerdo de buena colaboración.

Después vinieron las quejas de algunos ciudadanos de esta zona, que, en virtud de un acuerdo entre ambas comunidades, siempre habían recibido asistencia en el hospital Arnau de Vilanova (Lérida) y, según indicaron, ya no les atendían.Ante esta situación, muchos optaron por empadronarse en Cataluña para garantizar el derecho asistencial. Así lo denunció ABC el pasado mes de septiembre de 2014.

Manifiesto de los alcaldes

Ahora, la situación se agrava con la desaparición del Fondo de Cohesión Sanitaria –los presupuestos del Estado para 2016 no contemplan ninguna dotación para este Fondo– a través del cual Cataluña cobraba la asistencia prestada a sus vecinos aragoneses.Los alcaldes y presidentes de las comarcas de la Litera, Ribagorza y Bajo Cinca se reunieron el pasado 14 de septiembre y redactaron un documento en el que piden al Gobierno que incorpore de nuevo la partida económica para este Fondo –creado en 2001 para garantizar la asistencia sanitaria de cualquier ciudadano en otra autonomía– en los próximos Presupuestos.

Los alcaldes temen que ahora, sin tener garantizado el cobro por estas prestaciones asistenciales, Cataluña dé un portazo sanitario y niegue definitivamente la asistencia de especialidad –urgencias y ambulatoria sí está garantizada– a estos enfermos, algo que, según denuncian algunos alcaldes, ya está ocurriendo.

Marcelino Iglesias Cuartero, alcalde de Bonansa, asegura que una de sus vecinas, una mujer mayor afectada de cáncer, debe realizar tres horas de trayecto de ida y tres de vuelta para recibir radioterapia en Zaragoza porque en Lérida, que le costaría tres horas en total, ya no se la ofrecen. La afectada prefiere mantener el anonimato. «Son muchos vecinos pero optan por no hablar porque temen represalias y tienen esperanzas de que la situación se resuelva», apunta el alcalde.

En Mequinenza, a solo 30 minutos de la capital ilerdense, también hay pacientes «frágiles» que deben doblar trayecto e ir a Zaragoza para ser tratados. Fuentes del ayuntamiento confirmaron a ABC que les han llegado denuncias por este motivo. También en Fraga hay enfermos oncológicos derivados a la capital maña, según afirmó el alcalde de Camporells, Pepito Guillem. Dejó también constancia del caso de varios vecinos de su municipio que se han empadronado en Cataluña para garantizar que seguirán siendo atendidos. «Eso irá a más y es muy perjudicial, porque somos pueblos pequeños que tenemos ingresos en función de la población».En algunos municipios, según los alcaldes, el padrón ha caído hasta un 20%.

También denuncia la discriminación de los pacientes del Aragón Oriental el alcalde de Alcampell y presidente de la comarca de la Litera,Josep Anton Chauvell. «Nuestra relación con Lérida es de hace muchos años, entre otras cosas por la proximidad geográfica. Es incomprensible que por cuestiones solo politicas se envíe a estos pacientes a Zaragoza», señala.

Distinguir salud y política

Los alcaldes exigen en su documento, que han remitido al consejero de Salud catalán, Boi Ruiz, y a su homólogo aragonés, Santiago Celaya, que «diferencien y aparten la atención sanitaria, como bien primordial y derecho fundamental, de cualquier enfrentamiento, litigio o posicionamiento alejado en otras cuestiones que puedan existir entre ambos y que en muchas ocasiones –constatamos– están supeditadas a los colores de los diferentes gobiernos o coyunturas electorales».

Por su parte, la Generalitat sigue negando las acusaciones de los políticos de La Franja y asegura que desde Cataluña se sigue atendiendo a los pacientes aragoneses. El delegado del Govern en Lérida, Ramón Farré, asegura a ABC que no le consta que se niegue la asistencia a estos pacientes. Avanza también que desde esta autonomía se seguirá prestando asistencia sanitaria a estos enfermos aunque no cobren por ello. «Les seguiremos atendiendo. Si no cobramos, ya nos entenderemos con el Estado», añadió.

El coste anual de la asistencia prestada a los pacientes del Aragón Oriental en Cataluña fue de 7.191.396 euros en 2013 y de 7.192.880 euros en 2014, según datos de la Generalitat.

Los médicos se van a Aragón por los recortes catalanes

Origen: El Mequinenza golea al Altorricón en la sexta jornada de liga

Xevi Quiñones marco 3 de los 6 goles de Mequinenza por 2 de los locales que se hunden en la clasificación.

 

Unos 40 aficionados del Mequinenza acompañaron al equipo en la que es la cuarta victoria de la temporada en 6 partidos lo que permite a los verdes, hoy de rojo, mantenerse en la parte alta de la clasificación. Partido muy completo de los de Vidal Agné que están mostrándose fuertes fuera de casa, uno de los aspectos de mejora en los que el entrenador había hecho mucho hincapié con respecto a la pasada temporada.

La primera mitad acabó con un 0 a 3 en el marcador con un Mequinenza muy efectivo de cara a gol. Raúl Aragón abría el marcador en una contra en el minuto 16 y Xevi Quiñones, que se convertiría en protagonista del partido con un hat-trick, hacía los dos otros goles en los minutos 31 y 34. Ya en la segunda mitad el Altorricón hizo tres cambios e intentó dar la vuelta a la situación sin excesivo peligro algo que desesperaba a los locales que exhibieron un juego duro en algunos compases del partido.

En el minuto 52 Álex Gómez, que entró en la segunda mitad, marcaba para el Altorricón a la salida de un córner pero la respuesta del Mequinenza no se hizo esperar y el minuto 66 Xevi Quiñones hacía subir el cuarto gol para los visitantes en el marcador, el tercero de su cuenta particular, e Iván González, en un córner, marcaba el quinto a 20 minutos del final. En los últimos minutos del partido llegarían más goles, uno por equipo. De nuevo Álex Giménez marcaba para los locales en el 78 y Pau Soler tras un robo de balón marcaba el sexto.

La próxima jornada el Mequinenza recibe al Giner Torrero en ‘Las Rías’.

Altorricón: Costa, Ariño, Borja (Alba 46’), Álvaro, Pérez (Milovanovic 71’), Macuace, Luque, Jaiteh (Álex 46’), Adrián, Javier (Ogbedor 56’), Ribera

Mequinenza: Palau, Raúl (Pau 86’), Castro (Carbonell 80’), Ricard, Quiñones (Oussama 83’), Polo (Redondo 59), Aguilera, Abel, Sasha, Amine

Origen: Lliurament del VIII Premi Franja a Javier Giralt | Lo Finestró

El passat diumenge es va celebrar a Aiguaïva la 25ª Trobada Cultural del Matarranya, en aquest cas del Matarranya i del Bergantes, organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació de Pares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Llengua i Territori”, que convoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giralt, Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa

Si entreu aquí podreu llegir l’interessant discurs de Javier Giralt que va pronunciar després de rebre el premi de mans del president d’ASCUMA, Joan Lluís Camps. En dies posteriors parlarem dels altres actes de la Trobada.

 

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

dilluns, 28 de setembre de 2015

Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena

Marcel Pena és del Campell i estudiant de periodisme a la UAB. Fa d’enllaç per a Ràdio Terra a les comarques de La Llitera i el Baix Cinca. S’interessa i intenta explicar allà on va la realitat de la Franja de Ponent: la seua salut lingüística, social, cultural i política. Defensor de l’encaix de la Franja dins un projecte de Països Catalans, aquest 27S anava a les llistes de la CUP i ha estat un dels impulsors de la Declaració de Fraga.


Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S

Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n’hi ha pels carrers de la Franja?

Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el “procés” com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l’incògnita augmenta en esto sector. S’ identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l’èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d’unitat nacional a la Franja també hi és present.

Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?

Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran “relacions internacionals”, però l’Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.

El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d’un nou marc polític de relacions o, per contra, s’accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?

La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l’àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s’encarnisaran amb naltres per tal d’ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se’ns obre un horitzó d’esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, “no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin”.

Com afectarà a l’Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?

Si l’Aragó necessita d’un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d’eixir del propi territori, sense pressions externes.

En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d’esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l’aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l’Estat espanyol, i per què no, també a l’Estat francès.

Gràcies Marcel

Per a saber-ne més de l’entrevistat:

Secció d’opinió al digital Racocatalà.cat

Blog d’en Marcel Pena, Lo Reguer

El seu  twitter, @marcelpena_

PATRIMONIO LINGÜÍSTICO

El 45,6% de los habitantes de La Franja dice hablar catalán

Pierden terreno otras denominaciones peyorativas, según un estudio universitario. La mitad de los que utilizan esta lengua (33.743) admite no saber escribirla

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del 'chapurriau'. - Foto:SERVICIO ESPECIAL

Pintada en Valderrobres reivindicando el uso del ‘chapurriau’. – Foto:SERVICIO ESPECIAL

M. VALLÉS 27/09/2015

Versión en PDF de la noticia, página 10

El 45,6% de los habitantes de la Franja dice hablar catalán. Según los datos de un estudio de usos lingüísticos elaborado por el sociólogo aragonés Natxo Sorolla, esta denominación avanza frente a otras más localistas o incluso peyorativas. En el 2004 solo el 20,6% admitía hablar catalán, frente al 45,6% que reconoce hacerlo en la actualidad.

El análisis, que cuenta con el aval científico de varias universidades, como la de Zaragoza, la de las Islas Baleares, la de Valencia o la Rovira i Virgili de Barcelona, es un encargo de la Generalitat de Cataluña y se presentó el pasado mes de julio. Recoge los datos del Instituto Nacional de Estadística y los de su homólogo aragonés. Y determina que en esta comunidad hay 33.743 hablantes de catalán en La Franja. Casi la mitad de ellos admite que no sabe escribir en este idioma.

POLÉMICAS POLÍTICAS La denominación del habla de La Franja ha sido motivo de polémica política históricamente en Aragón. Y este estudio aclara algunas cuestiones que se han utilizado de forma partidista. En la encuesta del 2004, el 43,8% de la población decía hablar Chapurriau –término peyorativo procedente de chapurrear, es decir, hablar mal–. Ese porcentaje se ha reducido hasta situarse en solo el 26,7%. Al contrario ha ocurrido con el catalán, que ha pasado del 20,6% del 2004, al 45,6% actual. Más estables se muestran las denominaciones localistas como fragatino o maellano, que en el 2004 representaban el 35,6% y que ahora representan el 27,7%, según la encuesta.

Los motivos de este cambio no están claros. “No hemos entrado en el análisis de fondo. Nosotros trabajamos con los datos de la encuesta realizada por la Generalitat”, explica Sorolla. El anterior análisis confeccionado data del 2004. Lo sufragaron conjuntamente los gobiernos de Aragón y Cataluña. En el actual, del que ahora se conocen las conclusiones, el Ejecutivo aragonés del PP se negó a participar. En todo caso, que la población tenga cada vez una mejor formación; la enseñanza normaliza del catalán o la propia polémica –ridículo incluido– con el Lapao han podido contribuir a que la gente diga abiertamente que habla catalán.

Según este estudio científico, el 88,8% de la población de La Franja decía saber hablar catalán en el 2004, mientras que en la actualidad el porcentaje ha bajado hasta el 80,4%. Ha subido, en cambio, el que se refiere al número de personas que saben escribir su lengua primaria, que ha evolucionado del 30,3% del 2004, al 41,8% de ahora. La capacidad lectora en catalán también ha mejorado, aunque en una cifra menos relevante, apenas un 3%.

El catalán sigue teniendo un peso muy importante en La Franja. La utiliza como lengua principal la mitad de la población, y además se ha incrementado el uso entre la población inmigrante en un 17,6% en los últimos 10 años, según se apunta en el estudio. De hecho, se explica que gran parte de los cambios que se han producido en la utilización del catalán se debe más a la llegada de foráneos que al comportamiento sociolingüístico de los autóctonos.

Junto a este tipo de fenómenos, se detectan otros, fruto de trabajos sociológicos paralelos a esta encuesta. Natxo Sorolla está elaborando una tesis en la que analiza el uso del catalán entre los niños de varias comarcas de La Franja. “Estamos observando que, aunque en sus casas hablen en catalán, cuando interactúan entre ellos utilizan el castellano”, indica. En su opinión, se está produciendo el principio de la llamada sustitución lingüística: el catalán pierde fuerza frente al castellano.

De hecho, pese a que el catalán es utilizado como lengua principal por la mitad de la población, el número de gente que lo emplea ha bajado 18,3 puntos porcentuales. La cifra se corresponde con el decrecimiento de la población en La Franja. Solo un cuarto de los vecinos de los municipios de la zona oriental de Aragón no usa nunca el catalán.

Per primera volta en la meua vida, vaig poder passar una setmana sencera al poble de mon pare, Estopanyà, a la Ribagorça. Ens vam estar a la casa on ell va nàixer, al barri de Trespena, encarat a llevant i a l’ombra de la gran roca del castell. Les meues filles, ironies de la vida, van dormir a la mateixa cambra on, segons ma tia Jovita, segurament la iaia Encarna el va portar al món…. Continuar llegint… Orígens | L’ esmolet

La Torre de cas de Parisi

L'avi Ramon Terès Benasc vestit de soldat de la República

Signatura de l'avi Ramon Terès Benasc de l'11 de maig de 1935

Origen: “Conocer la realidad sociolingüística del aragonés evitaría aprobar leyes ideológicas”

“Conocer la realidad sociolingüística del aragonés evitaría aprobar leyes ideológicas”

Rosa María Castañer, profesora del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, plantea la necesidad de elaborar una nueva Ley de Lenguas desde el “consenso” y el “sentido común”, después de que el Gobierno de Aragón haya anunciado que derogará la norma en vigor aprobada por la coalición PP-PAR en 2013

Propone que sea el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, un órgano consultivo creado al amparo de la ley de 2009 y abolido posteriormente con la aprobación de la ley de 2013, el que elabore un estudio sociolingüístico serio

Se calcula que cerca de 10.000 personas hablan alguna de las variedades del aragonés

El profesor de Filología Catalana Javier Giralt sostiene que habría “que reconocer la cooficialidad en las zonas en las que se habla catalán y aragonés”

El presidente de Aragón, Javier Lambán, y la expresidenta, Luisa Fernanda Rudi. Foto: Aragón hoy

El presidente de Aragón, Javier Lambán, y la expresidenta, Luisa Fernanda Rudi. Foto: Aragón hoy

“Habría que hacer un estudio sociolingüístico serio para determinar las variedades del aragonés, antes de legislar sin conocer la realidad”.  La profesora del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza  Rosa María Castañer hace esta reflexión después de que el presidente del Gobierno de Aragón, Javier Lambán, haya anunciado que derogará la actual Ley de Lenguas aprobada por el PP-PAR en 2013. La falta de acuerdo entre los partidos políticos sobre este asunto ha provocado que, en tan solo cinco años, hayan existido dos leyes distintas en Aragón, sin apenas recorrido.

Ante este cambio político, Castañer, profesora de Filología Aragonesa, reclama que se haga una nueva norma desde el “consenso” y el “sentido común”, partiendo de los planteamientos de la ley de Lenguas de 2009, aprobada por el PSOE con el apoyo de CHA, donde sí se reconocía al catalán como lengua propia de Aragón, junto al aragonés.

No obstante, reconoce que tampoco estaba completamente de acuerdo con la ley aprobada en 2009, pero señala que la norma que ahora está en vigor es todavía “peor”. “Son leyes ideológicas, sin duda”, afirma.

Como estudiosa de las lenguas aragonesas, Castañer se muestra partidaria de llamar a las cosas con “claridad” y no utilizar “circunloquios”, como los que recoge el texto cuando se refiere a la lengua aragonesa propia del área oriental  y a lenguas aragonesas propias de las áreas pirenaica y prepirenaica. Con la aprobación de la ley, en junio de 2013, estos términos se popularizaron como lapao y lapapyp, respectivamente, aunque la ley no recogía estas siglas.

Castañer sostiene que no existe un aragonés “unitario”, sino “variedades”. A diferencia del catalán, cuya realidad en Aragón está “muy definida”.

Explica que se manejan datos “muy diferentes” en torno a la conservación del aragonés, porque no hay un estudio riguroso sobre la realidad sociolingüística. Existen algunos datos recopilados a través del censo, pero para ella no son fiables, porque posteriormente no se realiza una comprobación científica.  “No basta solo con que una persona asegure que habla aragonés al responder una pregunta, habrá que comprobarlo”, manifiesta.

Conocer esa realidad sociolingüística en torno al aragonés evitaría en parte aprobar leyes “partidistas” e “ideológicas”. Por ello, plantea que sean los organismos contemplados en la norma de 2009 los que promuevan estos estudios, como el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón.

Sin embargo, este organismo oficial, que estaba constituido en el momento en el que se planteó una nueva Ley de Lenguas, no fue consultado, más bien fue “ignorado” en la preparación de la Ley del PP-PAR, a pesar de ser un instrumento de asesoramiento, apunta el profesor de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, Javier Giralt.

“Ellos dijeron que habían consultado a profesores de la Universidad, y se apoyaron más en los planteamientos de las asociaciones, como la plataforma ‘ No hablamos catalán’ o ‘Amics de Fraga’, contra cualquier opinión científica dentro de la lingüística”, sostiene.

Sin embargo, para Giralt, frente a estos argumentos “acientíficos” utilizados en la elaboración de la Ley de Lenguas en vigor, las zonas aragonesas donde se habla catalán están claramente identificadas por estudios elaborados por filólogos del centro universitario desde hace años.

“No hay discusión, la zona catalanoparlante en Aragón está muy bien determinada, incluso hay acuerdo en determinar de dónde proceden algunas lenguas híbridas o mixtas; si tienen una base aragonesa o catalana”, subraya.

Por ello, para Giralt es “inadmisible” que la actual Ley de Lenguas no reconozca la realidad lingüística del territorio y considera una “buena noticia” la derogación anunciada por el Gobierno de Aragón. A partir de ahí, indica, habrá que esperar a conocer la propuesta del Ejecutivo autonómico, si prevé volver a la ley aprobada en 2009 por el Gobierno socialista o plantea una nueva.

“Reconocer la cooficialidad solo en aquellas zonas en las que se habla catalán y aragonés, sería un punto importante que debería contener una nueva Ley de Lenguas, pero me da la sensación de que no van a dar ese paso”, precisa.

Se calcula que en Aragón hay cerca de 10.0000 personas que hablan alguna variedad de hablas altoaragonesas y alrededor de 40.000 catalanoparlantes, según los datos aproximados facilitados por Rosa Castañer y Javier Giralt, respectivamente.

Origen: 1442253284.pdf

https://twitter.com/MartaKnales/status/643697368639082496

ALCALDES Y CONCEJALES, CONSEJEROS Y PRESIDENTES COMARCALES DE LOS MUNICIPIOS ARAGONESES VECINOS DE LLEIDA Reunidos en la Ciudad de Fraga, el día 14 de septiennbre de 2015, consideramos que: • Las relaciones entre los pueblos y las comarcas limítrofes de Huesca, parte de Zaragoza y Lleida, siempre han gozado de una buena fluidez en ambas direcciones y en todos los ámbitos de las relaciones humanas. Los lazos afectivos creados a lo largo de la historia y el entramado social y económico superan con creces las delimitaciones administrativas y territoriales. • La coordinación de los dos sistemas sanitarios y de los diferentes sectores sanitarios se ha regulado durante estos últimos años mediante un protocolo firmado por los Consejeros Alberto Larraz y Eduard Rius, en el año 2002 y mediante un Convenio de Colaboración entre los respectivos departamos de salud, firmado, con una vigencia indefinida, en abril de 2005 por las consejeras Maria Luisa Noeno y Marina Geli. • Al mismo tiempo el Ministerio de Sanidad creó el Fondo de Cohesión Sanitaria para compensar a las Comunidades que dan asistencia a pacientes no residentes en ellas. El Fondo de Cohesión en el año de su creación se dotó con 150 millones de euros en los Presupuestos Generales del Estado. • En estos momentos de dificultades, el Gobierno de España ha decidido liquidar en los Presupuestos Generales del Estado para 2016 el Fondo de Cohesión Sanitaria. A partir de 2016 no habrá ningún recurso estatal para compensar la atención de pacientes de otras Comunidades. • En los últimos meses se han constatado crecientes dificultades de acceso de los pacientes aragoneses a los centros sanitarios dependientes de la Generalitat de Catalunya, en el marco del Convenio vigente firmado en 2005 entre ambas administraciones. Por todo lo expuesto, los Alcaldes, Concejales, Consejeros y Presidentes Comarcales de la Ribagorza, La Litera y el Bajo Cinca, reunidos en Fraga, hacen un llamamiento público para que: 1. – El Gobierno de España rectifique y vuelva a dotar de un Fondo de Cohesión Sanitaria que contribuya a compensar la atención de pacientes entre Comunidades Autónomas dotando adecuadamente tanto el Fondo de Cohesión como el Fondo de Garantía Asistencial (FOGA). Para ello solicitan de los Grupos Parlamentarios en el Senado que durante el trámite de enmiendas a los Presupuestos Generales se doten ambos Fondos, con los recursos suficientes para compensar a las Comunidades que atienden a pacientes procedentes de otras regiones. 2. Los Gobiernos de Catalunya y Aragón diferencien y aparten la atención sanitaria, como bien primordial y derecho fundamental, de cualquier enfrentamiento, litigio o posicionamiento alejado en otras cuestiones que puedan existir entre ambos y que en muchas ocasiones, constatamos, están supeditadas a los colores de los diferentes gobiernos y/o coyunturas electorales. 3. – Así mismo a dichos gobiernos autonómicos les solicitamos que: • En el marco de los convenios actuales, entendiendo que siguen vigentes en estos momentos, exigimos que los pacientes tanto aragoneses como catalanes sean atendidos en cualquier circunstancia en los centros de referencias que establecen dichos convenios. • Que las Comunidades Autónomas de Aragón y Catalunya, entretanto no se restituya el Fondo de Cohesión Sanitaria, y a través de sus correspondientes Consejerías de Salud, establezcan canales de entendimiento para valorar y compensar entre ellas el coste de estos servicios, que en ningún caso deben de merrnar la calidad asistencial a los residentes en la denominada Franja de Ponent o Aragón Oriental. Designar una Comisión de Presidentes Comarcales y de Alcaldes y solicitar una reunión con el Consejero de Salud del Gobierno de Aragón y con el Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya al objeto de exponerles personalmente los problemas detectados en estos últimos meses y establecer acuerdos y medidas de futuro para evitar situaciones de discriminación de derechos fundamentales.

Origen: La llengua de la Franja

En quina llengua parlen a la Franja de Ponent? La pregunta pot semblar ximple, però ha aixecat molta polseguera les darreres setmanes. L’avantprojecte de llei de llengües que vol tirar endavant el govern aragonès, del Partit Popular, diu que l’idioma que parlen a la Franja de Ponent és l’aragonès oriental i no el català o un dialecte de la nostra llengua.

Aquesta avantproposta de llei ha posat a l’ull de l’huracà els veïns d’aquesta zona d’Aragó, a tocar de Catalunya, que no sap en quin idioma parla. Equip de reporters ha anat fins allà per constatar l’embolic que ha generat aquesta polèmica i la divisió que hi ha en el mateix territori sobre com anomenar l’idioma que utilitzen en el seu dia a dia.

Origen: Desapareix el LAPAO però el català continuarà sense fer acte de presència a la Franja de Ponent – Racó Català

Després de la reunió que va mantenir amb el primer secretari del PSC Miquel Iceta, Javier Lambán, president d’Aragó des de les darreres eleccions, va anunciar que derogaria la Llei de Llengües del 2013 “el més ràpid possible”. Lambán va avançar que la nova llei faria explícita “l’existència de tres llengües a l’Aragó, en els termes que explicitava la Llei del 2009”. Això no ha de fer xalar ningú, perquè només vol dir que el català recuperarà el seu nom, sí, però els seus parlants seguirem mancats dels drets lingüístics més bàsics, que només es poden aconseguir amb l’oficialitat. La Llei del 2009 només reconeixia una “zona històrica amb predomini del català, juntament amb el castellà”.

De moment, Lambán ha comunicat la derogació de la Llei del 2013 -que denominava “Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental” (LAPAO) el català i “Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica” (LAPAPYP) l’aragonès- sense proposar cap alternativa. Una mesura presa de cara al públic, per quedar bé amb tothom: per un costat, aprofitant que la reunió tindria ressò a Catalunya per la presència de l’Iceta, deroga una Llei catalanofòbica que realment es va quedar en paper mullat; per l’altre, s’estalvia anunciar una nova llei que li porta problemes dels sectors més reaccionaris de l’aragonesisme, deixant clar que “és evident que només pot haver-hi una llengua oficial a l’Aragó, el castellà”. Jugada rodona, però mentrestant a la Franja seguim vivint en l’al·legalitat lingüística que només beneficia la llengua predominant.

Com diu la companya Marta Canales, del Casal Jaume I de Fraga, “això és una declaració de principis; el català és folklore i els catalanoparlants, ciutadans de segona”. Per tant, continua sense haver-hi res a celebrar i molt per al qual continuar lluitant. Concretament, fins que se’ns garantisque el dret de parlar la llengua que vulguem, quan vulguem i on vulguem.

El LAPAO va ser una presa de pèl, correcte. Però la seua simple derogació no retornarà la vitalitat lingüística del català a la Franja ni farà pujar de nou el percentatge de parlants fins al 90%, quan ara és només el 50%. El que necessitem és una nova Llei que reconegue els drets de tots els parlants de català, que ens permetisque emprar-lo a l’administració i que l’ensenyament sigue de qualitat i amb el català com a llengua vehicular, i no pas com una simple optativa. Reconèixer el nom de la llengua mentre se la deixa morir no serveix de res.

Origen: Programa de Fiestas Mayores de Tamarite de Litera 2015

PROGRAMACIÓN FIESTAS MAYORES

VIERNES DÍA 4

A las 12:00 horas.- Salida de la comparsa de GIGANTES Y CABEZUDOS.
A las 18:00 horas.- DISCO BABY(discomóvil para niñ@s) en la Carpa Interpeñas. Colabora: Asociación Interpeñas.
A las 19:00 horas.- Inauguración de la EXPOSICIÓN SOBRE PATCHWORK, con la colaboración de la ASOCIACIÓN DE AMAS DE CASA, en la sala de exposiciones Casa de la Vila.

Horarios de visitas: Mañanas de 12 a 14 horas y tardes de 19 a 22 horas.

A las 21:00 horas.- CENA INTERPEÑAS en el Pabellón Municipal.
A las 22:00 horas.- Reparto del tradicional ESTOFADO DE TENERA en la explanada del pabellon municipal, con la colaboración de las ASOCIACIÓN DE AMAS DE CASA.
A las 23:30 horas.- Presentación de los REPRESENTANTES INFANTILES Y DE LA JUVENTUD del año 2015 y despedida de los del año 2014, en la Plaza de España.

A continuación, PREGÓN DE FIESTAS desde el balcón principal de la Casa de la Vila a cargo de VETERANOS TAMARITE Y JUVENIL ESCUELA DEPORTIVA LA LITERA y disparo del CHUPINAZO.

A las 00:30 horas.- Marcha en la Carpa Interpeñas con el DJ JOSEPPE y a continuación el grupo de versiones LOS CONEJOS VERDES.

A las 05:00 horas.- DJ CAMPOS en la Carpa Interpeñas

SÁBADO DÍA 5

A las 12:00 horas.- Actuación de la Compañía PRODUCCIONES VIRIDIANA, con su espectáculo “PIENSO MESA Y DIGO SILLA” en el Pabellón Municipal, con la colaboración de la Diputación Provincial de Huesca, dentro del Circuito de Artes Escénicas y Musicales de Aragón.
A las 17:00 horas.- Celebración del LXXII GRAN PREMIO CICLISTA FIESTAS TAMARITE DE LITERA. Organiza: Club Ciclista Monzón.

¡ATENCIÓN!.- Para que la carrera se desarrolle en óptimas condiciones de seguridad se cerrará el circuito urbanoal tránsito rodado de 16:30 a 19:00h. Por lo tanto, se ruega que se abstengan de circular con vehículos por el circuito ciclista, que discurrirá, como de costumbre, por las calles Paseo del Hortaz, Carretera de Binéfar, Calle Miguel Palacios, Avenida Florences Gili, Calle Lérida, Plaza Inmaculada y Plaza de España.

A las 17:30 horas.- Fútbol de Liga Nacional Juvenil entre E.F.B.BORJA y E.D. LA LITERA en el Campo Municipal de Deportes de La Colomina.
De 18:00 a 20:30 horas.- HINCHABLES y TORO MECÁNICO para grandes y pequeños en la Carpa Interpeñas. Colabora: Asociación Interpeñas.
A las 19:00 horas.- CONCIERTO en el Pabellón Municipal a cargo de laORQUESTA LA DAMA y a continuación BAILE.
A las 20:30 horas.- XARANGA 2.0 por calles y bares de la localidad, con la colaboración de los siguientes establecimientos: Restaurante Lo Forn, Bar Juantxo, Loterías Ametlla, Bar Juanet, Bar Estudio 81, Chocolatería Lleida, Restaurante Nou-9, Restaurante Carmen y de la Asociación Interpeñas.
De 23:00 a 00:00 horas.- DISCOMÓVIL PARA MENORES DE EDAD, con DJ MICIN en la Carpa Interpeñas. Consumiciones sin alcohol. Colabora: Asociación Interpeñas.
A las 00:30 horas.- BAILE en el pabellón municipal con la sensacional ORQUESTA LA DAMA
A las 01:00 horas.- DJ GARLIK en la Carpa Interpeñas.
A las 02:30 horas.- DJ MONCHO SHOW en la Carpa Interpeñas. RESIDENTE EN PACHA LA PINEDA y PACHITO (La Cage).
A las 05:00 horas.- DJ ACEBOY en la Carpa Interpeñas. Con la colaboración deAsociación Interpeñas.

DOMINGO DÍA 6

A las 08:00 horas.- Pasacalles de la XARANGA 2.0 por las calles de la localidad, con la colaboración de los siguientes establecimientos: Restaurante Lo Forn, Bar Juantxo, Loterías Ametlla, Bar Juanet, Bar Estudio 81, Chocolatería Lleida, Restaurante Nou-9, Restaurante Carmen y de la Asociación Interpeñas.
A las 12:00 horas.- GYMKANA con BICICLETAS en el paseo hortaz, para niños y niñas de 5 a 14 años. Se obsequiará a los participantes. Colabora: Club Ciclista Monzón.
A las 13:00 horas.- ACTO DE RECONOCIMIENTOS en la sala de actos del Centro de Entidades a:
Individual- Gemma Bardají Arias
Empresa- Panadería-Pastelería Viu
Asociación- Colectivo Kabana
A las 16:45 horas.- Fútbol de Primera Regional Preferente entre CDJ.TAMARITEy PEÑAS OSCENSES, en el Campo Municipal de Deportes de La Colomina.
A las 19:00 horas.- Celebración del 48º DESFILE DE CARROZAS, que discurrirá por el centro de la localidad.
A las 20:30 horas.- BAILE con la ORQUESTA CONEXIÓN en el Pabellón Municipal.
A las 00:00 horas.- BAILE con la ORQUESTA CONEXIÓN en el pabellón municipal
A las 03:00 horas.- DJ CASTAR y NAVAIS DJ en el Pabellón Municipal. Colabora:Asociación Interpeñas.

LUNES DÍA 7

A las 12:00 horas.- Actuación para el público familiar de JAM con el espectáculo EL METRE en la plaza Fernando Aranda. Clown gestual, muy divertido y muy tierno.
De 16:30 a 17:30 horas.- Jornada de puertas abiertas de la sede de la Asociación Literana de la Tercera Edad en el Centro de Entidades.
A las 18:00 horas.- HOMENAJE A LOS JUBILADOS en la Carpa Interpeñas con merienda, organizado por el Ayuntamiento de Tamarite de Litera con la colaboración de la Asociación Literana de la Tercera Edad. Acto exclusivo para jubilados.
A las 19:00 horas.- ESPECTÁCULO DE BAILE a cargo del GRUPO WONDER DANCE en el Pabellón Municipal.
A continuación BAILE con la ORQUESTA TROPIKANA en el Pabellón Municipal. Colabora: Asociación Interpeñas.
A las 01:00 horas.- Actuación de RAP THE NORTH WAR, con raperos de la zona, en el Pabellón Municipal. Colabora: Asociación Interpeñas.
A continuación actuación de DJ SERGEY en el Pabellón Municipal.
MARTES DÍA 8

A las 10:30 horas.- OFRENDA FLORAL en el Santuario de Nuestra Señora del Patrocinio, Patrona de la Villa. A continuación MISA por ALMA LITERANA.
Finalizada la misa, visita a la Residencia Comarcal de Personas Mayores.
A las 16:30 horas.- III CARRERA PEDESTRE para niños y niñas en el Paseo del Hortaz con las siguientes modalidades:
-Hasta 5 años (recta hasta llegada a meta)
-De 6 a 8 años (1/2 vuelta al Pº.Hortaz)
-De 9 a 10, de 11 a 12 y de 13 a 14 años (1 vuelta al Pº.Hortaz)
Habrá medallas y obsequios para todos los participantes. Inscripciones en la línea de meta media hora antes de la salida.
A las 17:30 horas.- Celebración de la LX EDICIÓN DE LA CARRERA PEDESTREen el Paseo del Hortaz y XXXII CARRERA SOLIDADARIA en beneficio de laFUNDACIÓN CRISÁLIDA de Camporrells (Huesca). Categorías: General masculino, General femenino, local. Inscripciones en la línea de meta media hora antes de la salida.
A las 19:00 horas.- CONCIERTO en el pabellón municipal a cargo de laORQUESTA BLANES y sesión continua de BAILE.
A continuación en las inmediaciones de la Plaza Fernando Aranda se disparará una colección aérea de FUEGOS ARTIFICIALES de fin de fiesta a cargo de la Pirotecnia Tomás S.L, de Benicarló (Castellón).

¡ATENCIÓN! Se ruega a los espectadores que respeten la ZONA DE SEGURIDAD.

NOTAS DE INTERÉS

VENTA DE PULSERA INTERPEÑAS: Los días 2 y 3 de septiembre de 18:00 a 21:00 horas y el día 4 de septiembre de 11:00 a 13:00h y de 17:00 a 20:00 horas, en el Ayuntamiento. Precio: 5 euros. Socios Interpeñas GRATIS. Renovación de las cuotas de socios en las mismas oficinas.

CENA INTERPEÑAS: Inscripciones en la Ferretería Castanera hasta el día 31 de agosto.

DÍA DE FIESTA LOCAL: El martes día 8 de septiembre.

TODOS LOS ACTOS de las Fiestas Mayores son gratuitos, excepto el partido de fútbol del domingo.

Queda reservado el derecho de alterar la programación por posibles imprevistos.

Origen: Adéu al LAPAO | Griselda Oliver i Alabau

/ 3.09.2015

Aquest dimecres el president aragonès, Javier Lambán, ha anunciat que “tan ràpid com sigui possible” el Govern d’Aragó presentarà una iniciativa per derogar l’actual Llei de Llengües (3/2013) aprovada per l’anterior govern i que va causar una gran polèmica per evitar el terme català i aragonès per referir-se a aquestes llengües. Aquest anunci s’ha fet després que el president socialista s’hagués reunit amb el socialista català Miquel Iceta.

Vall de Roures, Aragó, Franja, chapurriau

Així mateix, Lambán ha aclarit que el seu objectiu és tornar a anomenar castellàcatalàaragonès les tres llengües del territori després que el govern del PP i del PAR haguessin fet “el rídicul més espantós”, d’acord amb El heraldo. Segons el president d’Aragó, aquesta és una realitat que cal reconèixer. A més a més, ha afegit que cal que es faci “un exorcisme de vells fantasmes” i de “vells complexos d’inferioritat” alimentats per alguns sectors de la societat, els quals s’han negat a reconèixer “realitats absolutament palmàries”.

D’aquest anunci se’n desprenen, doncs, diverses lectures. Segons el sociòleg Natxo Sorolla, el fet que l’anunci s’hagi fet al costat d’un polític català té una molta rellevància, ja que es tracta d’un anunci que lliga amb la campanya electoral catalana. Però a més a més, l’anunci de la derogació “se situa més aviat en direcció a un públic exterior a Aragó que no pas a la resolució del conflicte polític que viu Aragó en la gestió de les minories lingüístiques”, afirma Sorolla.

Per a ell, doncs, obrir un altre debat parlamentari sobre les llengües és innecessari: “Amb una definició clara que LAPAO és català i que LAPAPYP és aragonès, es disposa de del cos legislatiu bàsic que donava la Llei del 2009, però no es farà així i segurament hi haurà un debat públic i parlamentari”. En aquests moments, obrir un debat polític sense un consens previ “pot provocar debats públics entre els qui donen suport al Govern, que acaben perjudicant les llengües”. Sorolla és de l’opinió que “cal normalitzar la difusió mediàtica de la presència i vitalitat de les dues llengües per evitar els conflictes com els que s’iniciaran una altra vegada”, perquè aquests debats no només “creen inseguretat i transporten les polèmiques agres sobre els parlants, els centres educatius, etc., sinó que empitjoren la normalització de les dues llengües”.

Situació lingüística a Aragó

De fet, no ha estat fins a principi del segle XXI que s’ha formulat la primera llei que s’ocuparà de vetllar per la llengua catalana i aragonesa a l’Aragó, tal com subratlla Miquel Àngel Pradilla a La catalanofonia. “És important destacar que l’anomenada «Llei de Llengües» es va elaborar en un escenari de conflictivitat important. La seua aprovació, amb els vots favorables del PSOE i de la Chunta Aragonesista (CHA), va arribar amb vint-i-sis anys de retard i amb unclima de força tensió social i política impulsat pels partits a l’oposició del Goern aragonès, el PP i el PAR”, continua Pradilla. El 2013 aquesta llei, com ja sabem, va ser substituïda per la nova Llei de Llengües impulsada pel PAR i pel PP i que va ser l’origen de la famosa denominació del LAPAO i LAPAPYP per al català i l’aragonès, respectivament.

Així, doncs, encara que la derogació de la Llei de Llengües és una bona notícia, tanmateix, la situació del català a la Franja continua sent molt delicada. És cert que les dades demostren, tal com va exposar Natxo Sorolla durant les Jornades de Llengua i Societat que van tenir lloc aquest mes de juliol a l’Ateneu Barcelonès, que l’ús del català i del castellà es troba en una mesura equilibrada, però “és essencial posar l’accent en les llengües en el sistema educatiu, perquè en el cas del català les noves generacions estan iniciant processos de substitució lingüística que només amb el sistema educatiu podran ser gestionats”, sosté Sorolla. “A més a més, en el cas de l’aragonès, cal resoldre el consens sobres les normatives lingüístiques i engegar sistemes d’alfabetització en les zones d’ús històric”.

Segons les últimes dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2013, el català és la llengua inicial del 52,2% de la població, el 51,4% s’hi identifica i el 49,6% la fa servir com a llengua habitual. Així mateix, el català es manté estable en la transmissió intergeneracional, tant pel que fa a la llengua que els fills fan servir amb els pares (52,7%), com pel que fa a la llengua que els pares fan servir amb els fills (54%). Ara bé, segons els percentatges d’ús de la llengua, només el 9,4% l’utilitza sempre i un 23% no la fa servir mai.

Tot i que això demostra una certa vitalitat de la llengua, val la pena recordar aquestes paraules de Pradilla (La catalanofonia, 2015: 98). “Val a dir que la sobtada activitat legislativa contemporània ocasionada per l’aprovació de les dues lleis referides anteriorment ha conflictivitzat extraordinàriament la gestió de les llengües a la comunitat aragonesa. Ens trobem instal·lats, doncs, en un escenari gens propici per a l’activació de polítiques favorables a la rehabilitació del català en un territori on la vitalitat de la llengua en el paisatge lingüístic quotidià contrasta amb la seua precarietat en les comunicacions institucionalitzades.”

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja