Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena
dilluns, 28 de setembre de 2015
Una visió franjolina del #27S, de Marcel Pena
Òscar Adamuz_ 28/09/2015
LA FRANJA DAVANT EL #27S
Aquest diumenge 27 de setembre a Catalunya hi ha hagut unes eleccions de tall plebiscitari sobre la independència del Principat. En general, quines opinions n’hi ha pels carrers de la Franja?
Podem diferenciar entre dues visions:
Una de majoritària, la de la gent menys polititzada que veu el “procés” com una utopia, us desgavell que només pot acabar de mala manera. Ara, una vegada coneguts els resultats electorals, l’incògnita augmenta en esto sector. S’ identifica la independència del Principat amb la fi de les relacions entre territoris. Tot fruit de l’èxit del discurs de la por.
Però per un altre cantó existeix un perfil de franjolí amb més cultura política i militant que reconeix el moment com una oportunitat única pel país i per la llengua. Estos grups de gent, amb tendència al catalanisme cultural i polític són més minoritaris, però no podem invisibilitzar-los. Cal fer veure que el sentiment d’unitat nacional a la Franja també hi és present.
Com pot afectar a les relacions econòmiques i culturals entre la Franja i una nova República catalana?
Hem de pensar que no canviaran. No seran igual, perquè es consideraran “relacions internacionals”, però l’Estat català haurà de fer tot el possible per normalitzar les relacions socials i econòmiques amb les comarques franjolines. Econòmica, social i culturament les quatre comarques de la Franja són una extensió natural dels territoris del Principat. No existeix una frontera visible entre el Baix Cinca i el Baix Segre, per exemple. Ni entre La Llitera Baixa i la Plana de Lleida. Seria molt difícil per les nostres poblacions trobar un referent de la importància de Lleida al costat aragonès.
El catalanisme a la Franja pot reviscolar davant d’un nou marc polític de relacions o, per contra, s’accentuaran les veus que alerten sobre el perill expansionista català?
La Franja és part del territori històricament català, així que hi existeix una catalanitat latent. Cal ser positius i veure la independència del Principat com una oportunitat per reivindicar amb orgull la nostra cultura popular i llengua; que els franjolins relacionen el català amb una llengua de valor dins l’àmbit internacional. Ara bé, clar que continuaran havent-hi sectors reaccionaris que s’encarnisaran amb naltres per tal d’ofegar una possible reacció. Però això, de manera més escalonada, ja està passant ara mateix. Així que se’ns obre un horitzó d’esperances amb molt poc a perdre. Com va dir el David Fernàndez, “no ens preocupa que les coses canviïn, sinó que no ho facin”.
Com afectarà a l’Aragó (i al seu propi reconeixement plurilingüístic),el tenir un estat diferent com a veí a llevant?
Si l’Aragó necessita d’un Estat català per començar a valorar les llengües que es parlen als seus actuals límits administratius, tenim un problema. Estes iniciatives han d’eixir del propi territori, sense pressions externes.
En tot cas, esperem que la situació de reconeixement del català obre una via d’esperança per la llengua a la resta dels Països Catalans, per l’aragonès i per la resta de llengües amenaçades per l’Estat espanyol, i per què no, també a l’Estat francès.
Gràcies Marcel
Per a saber-ne més de l’entrevistat:
Secció d’opinió al digital Racocatalà.cat