Presentem el Seminari Aragonès de Sociolingüística i les actes de llengua i Identitat a les les II Jornades | Xarxes socials i llengües.

El divendres 19 de desembre presentem a Saragossa el Seminari Aragonès de Sociolingüística amb la presentació del llibre d’Actes de les comunicacions del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de dos ponències: Josep Espluga ens explicarà les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 (PP-PAR) i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català. Us enganxo tota la informació sobre l’acte:

Cartell del Seminari (pdf)

Primera sessió del SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA  – ASSOCIACIÓ ARAGONESA DE SOCIOLOGIA –

Divendres, 19 de desembre de 2014, 19’00 h.

Lloc: Institución Fernando el Católico (Diputación Provincial de Zaragoza). Cinco de Marzo, 5 (Zaragoza).

Presentació del llibre “Actas de las II Jornadas Aragonesas de Sociología. Grupo de Trabajo Lenguas e Identidades”. Coordinat per Natxo Sorolla i Chabier Gimeno.

Ponència: Representaciones mediáticas y metáforas sobre la ley de lenguas (3/2013) utilizadas en la prensa aragonesa. Josep Espluga.

Ponència: Lengua e identidad en el dominio lingüístico del aragonés y el catalán. Ceci Lapresta-Rey.

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜISTICA / SEMINARIO ARAGONÉS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

 

Aragó és un territori plurilingüe i pluricultural. I aquesta fet implica realitats socials complexes.

A les científiques i científics socials aragonesos ens interessa l’efecte que la nostra societat té sobre les llengües. Processos que van, entre d’altres, des de les diferents categoritzacions dels aragonesos i aragoneses pel fet de parlar diferents llengües o varietats lingüístiques, fins les xarxes socials en les que aquestes llengües es troben immerses.

Ens interessa, en definitiva, la sociolingüística en un sentit ampli.

D’es d’aquest Seminari volen estar atents, des de diferents sensibilitats, a l’impacte de les polítiques públiques sobre els territoris bilingües d’Aragó amb llengües minoritàries i minoritzades: el català i l’aragonès.

Sota aquestes premisses creiem necessari generar coneixement sobre la situació sociolingüística d’Aragó, ja que aquesta es troba absolutament subjecta als drets regulats per la legislació, entre d’altres.

Com a científics socials creiem que tenim coses que aportar a la nostra societat, per tal d’aconseguir que la gestió actual i futura del plurilingüisme reflecteixi molt més respectuosament la realitat pluricultural i plurilingüe d’Aragó.

Si estàs interessat o interessada en col·laborar amb nosaltres i/o tens alguna proposta, posa’t en contacte amb qualsevol dels membres del Seminari.

 

SEMINARI ARAGONÈS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Chabier Gimeno.Investigador a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza. https://unizar.academia.edu/ChabierGimenoMonterde

Natxo Sorolla.Professor a la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’Associació Cultural del Matarranya. Pena-roja (Matarranya). http://xarxes.wordpress.com/

Josep Espluga. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Centre d’Estudis Lliterans. Alcampell (La Llitera). http://blogs.uab.cat/josepesplugatrenc/

Antonio Eito. Professor a la Universidad de Zaragoza i membre del Consello d’a Fabla Aragonesa. Chacetania.

Ceci Lapresta.Professor a la Universitat de Lleida i soci de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. Fraga (Baix Cinca).

Miguel Montañés. Professor a la Universidad de Zaragoza. Zaragoza.  

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques, conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües i LAPAO, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Però a més, també estem molt orgullosos dels documents estàtics que hem anat fent: delimitació de les poblacions de la Franja i propostes del seu nom en català, avals per al nom llengua, o la recopilació de debats sobre la Llei de llengües a Aragó.

La informació es pot seguir també per Facebook, Twitter, Subscripció per correu a lafranja.net, RSS, o de manera més esporàdica, difusió a la llista de la ICF. Actualment la web recopila unes 1.400 notícies anuals, que venen a ser 4 notícies diàries. Les visites superen les 100 diàries, que es converteixen en 40.000 visites anuals. continue reading…

La Litera Información – El 9 de noviembre se realizará la VII Marcha Senderista Comarcal.

Texto e Imagen: Club Litera Montaña

Imagen de la VI Marcha Senderista Comarcal

VII MARCHA SENDERISTA COMARCAL

DÍA 9 DE NOVIEMBRE de 2014

Salida Bus: BINÉFAR, A LAS 9,00H. (Estación de autobús)

TAMARITE DE LITERA A LAS 8,45 H. C/, Lérida, 2 (Comarca de La Litera/La Llitera)

Dificultad : Baja

Distancia: 13 km. Aprox.

Inscripciones: COMARCA DE LA LITERA/LA LLITERA, 974420562, de lunes a viernes 8:00h. a 15:00h. CLUB LITERA MONTAÑA BINÉFAR, Tel.: 619846619, de lunes a viernes de 20:30h. a 22:00h.

GRATUITO TRANSPORTE y AVITUALLAMIENTO.

Comida en Los Escolapios de Peralta: venta de tickets en CLUB LITERA MONTAÑA (Binéfar) , BAR ANETO (Binéfar), LA PENSIÓN DE L´ARCADA (Binéfar) y BAR ARAVI (Tamarite de Litera).

MENÚ: ensalada, macarrones, boloñesa, muslos pollo al horno, postre, pan, vino, agua y café. Precio 10€ (IVA INCLUIDO).

Plazas limitadas para el AUTOBUS, por riguroso orden de inscripción, hasta el día 4 de NOVIEMBRE

Ruta: GABASA-ZURITA-PERALTA DE LA SAL.

Visita de interés turístico patrimonial por distintos puntos del recorrido, se contará con la colaboración del CELIT/CELLIT.

ORGANIZAN: COMARCA DE LA LITERA/LA LLITERA, áreas de Turismo, Patrimonio Cultural y Tradiciones Populares. CLUB LITERA MONTAÑA BINÉFAR.

COLABORADORAN:

AYUNTAMIENTO DE PERALTA DE LA SAL

AYUNTAMIENTO DE BAELLS

BAR ARAVI (TAMARITE)

BAR ANETO

LA PENSIÓN DE L´ARCADA

SLIN CASH

LA CATARATA

CENTRO DE ESTUDIOS LITERANOS/LLITERANOS

HORNO DE LEÑA SESPLUGUES Y PANADERÍAS JULIA

FRUTOS BOREN

DAVID VIUDAS

COOPERATIVA FRUTÍCOLA LA LITERA

La Universitat de Saragossa ha volgut sumar-se als actes d’homenatge al poeta matarranyenc Desideri Lombarte, organitzant, des del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Facultat de Lletres que dirigeix Javier Giralt, un recital del Duo Recapte amb el seu espectacle “Ataüllant lo món des del Molinar”. L’acte tindrà lloc a l’Aula Magna de Filosofia i Lletres lo 13 de novembre a les 17,30 hores, coincidint amb l’horari de classes de l’assignatura “Literatures d’Aragó” que imparteix José Antonio Lasheras. L’assistència és oberta a tot el públic.

Per altra banda, el duo Recapte finalitzarà aquest cicle de concerts dedicats a la poesia de Lombarte en el XXV aniversari de la seua mort amb una actuació lo dia 28 de novembre de 2014 a la Casa de Cultura d’ El Torricó a les 20,00 hores. L’acte està organitzat des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament que encapçala Ana Domínguez.

El secesionista Héctor Castro redacta para el periódico catalán La Mañana |.

El secesionista Héctor Castro redacta para el periódico catalán La Mañana

El periódico La Mañana de Lleida cuenta con un amplio abanico de artículos firmados por Héctor Castro Ariño, miembro muy activo del grupúsculo FACAO, ligado inicialmente a grupúsculos de extremaderecha. A pesar que Héctor Castro se encuentra en el núcleo creador y difusor del orienaragonés (que posteriormente se ha relacionado con el LAPAO), el periodista cuenta con un extensísimo número de artículos en esta lengua.

Usos lingüístics a la Franja, Catalunya i Mallorca + Aprenentage del català per les xarxes dels marroquins | Xarxes socials i llengües.

Ja és accessible en línia la publicació Noves immigracions i llengües, que sorgeix de les Jornades CLUB de la UB. Hi podreu trobar diferents articles, en dos dels quals hi participo.

En el primer trobareu una comparació so0bre els usos lingüístics d’alumnat de diferents àrees territorials, i veureu que la baixíssima competència en català dels alumnes fills d’immigrants de la Franja és un molt cas singular.

Llorenç Comajoan, F. Xavier Vila, Vanessa Bretxa, Natxo Sorolla, Xavier Tenorio i Joan Melià
Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja

En el segon article observareu quines són les vies per les que els jóvens marroquins de Catalunya aprenen el català, entre les que destaca la presència de la llengua a les seues xarxes socials.

F. Xavier Vila, Natxo Sorolla i Imanol Larrea
Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya

Més informació… Amb certa calma – qüestions de llengua i societat: Accessible en línia el volum “Noves immigracions i llengües”.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

• Programa Jornada Llengua i Escola 2014_anunci
• Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

• L’assistència als actes és gratuïta.
• Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
• S’oferirà certificat d’assistència.
• Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

• Comarca del Matarraña/Matarranya
• Ajuntament de Pena-roja
• Associació Cultural Tastavins
• Associació de Jóvens de Pena-roja
• Associació Cultural del Matarranya
• Diputación de Teruel
• Caja Rural de Teruel

La Guàrdia Civil confisca ‘maria’ en finques de la Franja – Segre.com.

Un tormenta con fuerte viento y piedra causa estragos en Tamarite – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera.

Un tormenta con fuerte viento y piedra causa estragos en Tamarite

Un pequeño tornado que duró media hora causó inundaciones en casas y comercios. La nave donde se guardaban las carrozas del Ayuntamiento para el desfile se derrumbó. Hubo numersos arboles arrancados. En el Campo de la Colomina el marcador y una porteria han ido al suelo, y el tanatorio ha sufrido inundaciones. El alcalde Franciscop Mateo, destaca la colaboración de todal a gente de Tamarite pero afirma “sentirme dólido porque Proteccion Civil de la Comarca de la Litera no ha dado ninguna respuesta”

Galería

Los rostros de una noche dura y de trabajo se reflejaban ayer en los vecinos de Tamarite. Poco después de la una y media de la madrugada, la lluvia se transformó en piedra, estuvo además acompañada de fuertes rachas de viento. Duró poco más de media hora pero los efectos fueron devastadores. En un radio de tres kilómetros especialmente en los campos y casas de campo en la zona hacia Altorricón y Albelda parece que pasó un tornado. El volumen de agua y piedra osciló entre los 30 y 50 litros.

Todavía los daños están por evaluar pero han sido cuantiosos. Numerosas, viviendas y comercios de Tamarite vieron como el agua entraba en sus viviendas, almacenes y comercios. Patrito Anaya, que tiene kiosko en el centro de la localidad contaba que “el inicio de fiestas ha sido duro, la tormenta ha hecho mucho daño, y la gente y el Ayuntamiento se han volcado para trabajar mucho durante toda la noche”.

El Alcalde de Tamarite, Francisco Mateo destacaba que “todo el mundo se ha volcado, gente del Ayuntamiento, habitantes menos los servicios de Protección Civil de la Comarca, que no han respondido y la verdad es que estoy muy dolido”. Los efectos han sido muy amplios “hemos tenido que ayudar excarcelando una vivienda a una familia que se había quedado atrapada dentro, inundaciones en casas y empresas, en las instalaciones deportivas, ha arrancado muchos árboles, cosechas de este año”. Mateo destacaba que “ha sido un desastre, ahora vamos a intentar sobreponernos, disfrutar de la fiesta y después evaluarlo de una forma minuciosa. La gente de Tamarite de Litera ha respondido, pero han sido muchos los daños”.

En numerosas explotaciones agrarias, los huertos fueron arrasados, igualmente los cultivos de maíz y la fruta que quedaba en los árboles. En casas de campo los árboles en algún caso cayeron sobre las viviendas. Mariano Blanc, nos contaba en su huerto “ha quedado arrasado, al igual que las nectarinas pendientes de recoger y árboles robustos como el nogal que había la fuerza la tormenta lo ha arrancado de cuajo”.

El tanatorio se inundó ,la nave municipal dónde se guardaban las carrozas quedó destrozada, en las instalaciones deportivas de La Colomina cedió una de las porterías y el marcador. El Ayuntamiento procedió a colocar vallas junto a las instalaciones de la Antigua Fundición Borruel- ante el peligro de derrumbe-, en el centro de la localidad, Jesús Lumbiarres,  a pie en su establecimiento de hosteleria destacaba que “ha sido como un pequeño tornado con muchas inundaciones, en comercios y casas, la gente se ha pasado toda la noche limpeiando calles, aceras, y sus casas”.

Ayer salieron los gigantes y cabezudos con un recorrido más limitado,  la cena popular con reparto de estofado de ternera se trasladaba al pabellón, y se trabajaba a destajo en la nave de Interpeñas para que quedara lista y pudiera disfrutarse. Carmé Balagué, concejal de Ayuntamiento apuntaba que “es el segundo año que el tiempo causa destrozos, la gente tiene el dolor de ls daños causados, pero ha trabajado duro para normalizar en lo posible los actos festivos.”

La mañana de ayer viernes, fue de trabajo para los cuerpos de seguridad, el personal municipal, los vecinos, mangueras y escobas para limpiar el barro o quitar a pie de vivienda el granizo que todavía al mediodía se acumulaba en los accesos a las viviendas, la zona del casco histórico, la Colomina eran de las más afectadas. Justo el mismo dia, en 2013, también una tromba de agua obligó a ua movilización similar. Ayer el Ayuntamiento contrató a cinco equipos de diez trabajadores, que junto a sus habitantes trabajaron durante toda la jornada a destajo.

Quien ha sido compañero de las labores informativas, Mariano Blanc, destacaba no “no recuerdo una noche asi, ha sido un desastre, casas inundadas, ha sido un desastre justo el dia antes de la víspera de la fiesta”. El año pasado ya hubo que suspender el sábado diferentes actos de la fiesta.

http://asociacionculturalbardisa.wordpress.com/2014/07/21/la-decepcio-del-correfoc/.

La Decepció del Correfoc

Probablement, molts us vau sentir decebuts al contemplar l’actuació del ‘Correfoc’ executada pels Diables de Lleida, el dissabte 19 a les 23 hores, dintre de la Festa Jove.

Nosaltres també, tot i que sabíem què veuríem. I ho sabíem perquè, tot i haver estat durant tres setmanes gestionant el permís pertinent amb la Delegación Territorial de la DGA de Huesca, la falta de voluntat política i/o administrativa per la concessió del mateix ja s’havia plasmat en diversos moments. Des de La Bardisa, com a organitzador, s’havia remès els diferents documents sol·licitats per la mateixa Delegació, així com qualsevol modificació sobre els mateixos que s’havia requerit.

No sols això; en alguns moments va quedar patent a les conversacions mantingudes amb aquest organisme el poc interès envers la realització d’actes culturals que utilitzin alguna denominació en llengua catalana o puguin tenir qualsevol vincle català.

Fins a l’últim moment es va insistir i facilitar documentació a la Delegació per tal d’aconseguir el corresponent permís, amb especial col·laboració per part de l’Ajuntament d’Alcampell. Tot i la gestió de l’organització facilitant tots los documents requerits, aquesta manca de voluntat per part de l’organisme pertinent va fer que s’hagués de replantejar l’espectacle, per tal d’evitar qualsevol demanda per la falta d’autorització. Així és com, el divendres 18 a la tarda, la Bardisa i los Diables de Lleida van acordar un espectacle lliure de pirotècnia, davant la perspectiva de realitzar-lo o bé sense autorització, o bé no realitzar-lo.

Per això, l’espectacle que vam veure dissabte distava molt del que tots esperàvem. Tant el públic, com l’organització i els mateixos Diables.

Només mos queda donar les gràcies a l’Ajuntament pels esforços i suport, i demanar disculpes a tots los assistents, que no van poder veure l’espectacle que ells esperaven.

“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.

Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà

“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.

En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.

La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.

L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.

Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.

Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.

Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.

Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:

ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.

PressReader – Connecting People Through News.