Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

Alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat.

Amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)

Twitter / natxosorolla: LAPAO Trending Topic a Fraga, ….

LAPAO Trending Topic a Fraga, Terres de l’Ebre, Saragossa i Barcelona! #

Twitter / Mireiagalindo: MAPA (Mapa Aragonés Propio ….

MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón). %

La Llei de llengües a BarcelonaTV i a l’IEC | Xarxes socials i llengües.

Dijous 9 de maig s’eradicarà el català i l’aragonès de la Llei de llengües d’Aragó, amb el vot de PP i PAR. És per això que el tema està prenent rellevància en mitjans i internet. “Keep calm and speak LAPAO“.

Avui dilluns 6 de maig participaré a BarcelonaTV en l’Informatiu (22h), on dedicaran un espai per a interessar-se sobre la situació del català i l’aragonès. L’entrevista és prevista a les 22.15h, i es podrà veure per Internet.

Dimecres 8 de maig la Societat Catalana de Sociolingüística organitza la Taula rodona: «L’ofensiva contra el català» on participarem Joan Melià, Miquel Àngel Pradilla, Natxo Sorolla i Marina Solís analitzant la situació a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja i a Catalunya (Sala Puig i Cadafalch de l’IEC, 19 hores, Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) i Cercle XXI).

El català i l’aragonès deixaran de ser reconeguts a l’Aragó aquesta setmana – VilaWeb.

El català i l’aragonès són a un pas de deixar de ser reconeguts a l’Aragó. Aquest dijous es votarà a les Corts d’Aragó la polèmica llei de llengües imposada pel Partit Popular, que serà aprovada amb tota probabilitat tenint en compte que té el suport tant del PP com del Partido Aragonés (PAR).

La nova llei pràcticament esborra tant el català com l’aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l’administració. D’una banda, l’aprovació d’aquesta llei implica la derogació de l’anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l’espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ (LAPAO); i, l’aragonès, ‘Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica’ (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja.

Aquesta llei, propugnada per la presidenta d’Aragó, Luisa Fernández Rudí, juntament am b consellera d’Ensenyament Dolores Serrat, que curiosament va néixer i va viure la infantesa a Ripoll, ja ha estat debatuda en comissió parlamentària durant vuit mesos, però no pas sense polèmica: els partits de l’oposició han acabat abandonant la comissió per manca de consensos. Aquesta rapidesa en l’aprovació de la llei contrasta mab la tramitació de l’anterior llei, promoguda pel govern del PSOE de Marcelino Iglesias, que va trigar vuit anys a passar de ser avantprojecte a llei, malgrat que era una exigència de l’estatut d’autonomia aragonès, aprovat l’any 1996.

Luisa Fernández Rudí, presidenta d’Aragó.

El repte de «Temps de Franja» | L’esmolet.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 9, maig 2013

Cada mes, des de fa 14 anys, es produeix un petit miracle en terres aragoneses. Una revista de vint pàgines veu la llum. Una revista que parla de nosaltres i de les coses que ens ocupen (i preocupen). Per si això no fóra prou, resulta que està escrita en la llengua més demonitzada d’Aragó, la mateixa que, segons les tàctiques del poder uniformitzador, ja hauria d’haver quedat relegada a un ús oral residual i domèstic. Mai escrit (ja heu vist les fotos de les pancartes que criden «Parlat, no escrit!»).
Però el dimoni la deu saber ben llarga, perquè les llibreries són farcides d’obres escrites en aquest idioma que alguns voldrien indigne. I, cada mes, un bell grapat de col·laboradors es preocupen d’omplir de contingut aquests fulls. L’esforç és molt gran: n’hi ha que es queden pel camí, d’altres que consideren que la revista és avorrida —i ni tan sols intenten aportar allò que hi troben a faltar. Hi ha tantes històries com lectors i col·laboradors. Tant me fa. Quan, als voltants del 20 de cada mes, l’Isa m’envia l’arxiu, no puc fer més que donar gràcies a tots els que han fet l’esforç de confeccionar el material; sense rebre res a canvi —alguns fins i tot sense la satisfacció de veure publicada la seua col·laboració. Ho repeteixo: és un miracle. No sé el que durarà. En aquests moments tot sembla ensulsiar-se sense remei, s’acaba el combustible per a tothom. Malgrat tot, les paraules catalanes d’aquesta revista aragonesa segueixen articulant missatges. És el somni que en Josep Galan va fer realitat a base de lligar voluntats i despertar entusiasmes i complicitats. Ara, passats gairebé vuit anys de la seva mort, Temps de Franja continua endavant amb tots els reptes oberts. Reptes que hem de ser capaços de seguir superant.
(Acabo de llegir l’Heraldo i m’han agafat ganes d’escriure aquesta glossa. Disculpeu.)