Skip to content

Recital de fin de curso de las clases de canto de Valderrobres

Data:
diumenge, 30 / maig / 2010
Hora:
19:00 – 21:00
Lloc:
Casa de la Cultura de Valderrobers

Descripció

L@s alumn@s de la profesora de canto moderno, Raquel Esteve, interpretan diversas canciones de variados estilos en el Salón de Actos de La Casa de la Cultura de Valderrobres. En este recital podremos comprobar como la maestra Raquel Esteve saca lo mejor de sus alumn@s, siendo algun@s ya veteran@s, siendo ya su sexto curso y algún novel siendo su primer curso, y su primera vez a solas delante del público. Si estás el domingo 30 por la tarde en Valderrobres, no te lo puedes perder…..

Facebook | Recital de fin de curso de las clases de canto de Valderrobres.

www.lalitera.org

Tel.: 974 430 561

Fax: 974 430 618

Rueda de prensa presentación Artelitera 2010

Miércoles, 26 de mayo de 2010

HORA: 17.30 horas.

LUGAR: Sede de la Comarca de la Litera (Ctra. de San Esteban Km. 1.1, Binéfar)

ASUNTO:

Presentación de Artelitera, la Feria del Artista Literano, que se celebrará el próximo fin de semana (días 29 y 30 de mayo) en el recinto ferial de la Algodonera de Binéfar.

ASISTIRÁN:

Josep Anton Chauvell, presidente de la Comarca de la Litera

Andrés Aguilar, consejero de Cultura de la Comarca de la Litera

Yolanda Gracia, concejal de Cultura del Ayuntamiento de Binéfar

CDF. Xerrada Imma Riera: La crisi i el comerç

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV: CDF. Xerrada Imma Riera: La crisi i el comerç.

El olivar milenario de Peñarroya | Heraldo.es.

CERIb

mitjançantEL CERIB PARTICIPARÀ A BADALONA AL VIè RECERCAT.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantGoogle Translate ja llegeix en català.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantEl vivero de empresas que se construirá en el Polígono Riols estará acabado en 8 meses..

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantEl Justicia pide a Ballobar que facilite el acceso a la documentación municipal.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantPUENTE VELILLA-ZAIDIN. La pregunta de Moret en las Cortes enfada al consejero..

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantARBORA AUSONIA. Aliaga intentará acercar posturas entre empresa y comité..

La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara 24 maig 24UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
trackback , edit post

A compte del judici sobre els Béns de la Franja, l’Avui ha entrevistat diferents persones que parlen sobre les males relacions entre aragonesos i catalans. A Aragó hi ha anticatalanisme. A Catalunya menyspreu pel veí pobre i espanyol. I no és res nou que les relacions entre Catalunya i Aragó són tot excepte germanor i bon veïnatge.

De l’entrevista n’haig tret una cosa que m’ha fet pensar. Tots els qui parlen de l’origen de l’anticatalanisme, lo situen en una època molt recent: la Guerra Civil, la creació de les autonomies o el canvi dels pobles de la Franja als bisbats aragonesos.

El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.

A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica (el president de l’Associació Cultural del Matarranya).

L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.

Estic convençudíssim que l’origen de les males relacions entre aragonesos i catalans no és contemporani. I fa temps que busco una cita de Napoleó on declara que els aragonesos i catalans són els pobles amb més confrontació dels que ha vist a Europa. No haig pogut trobar mai eixa cita. Però sí que tinc a mà documentació original sobre les batalles que afecten lo Matarranya durant la successió de Joan II d’Aragó. Los Senyors de Calatrava són partidaris del rei, mentre que a Catalunya i Navarra hi ha aixecaments a favor de la successió del príncep. Siga la que siga la posició dels Consells del Matarranya, al voltant de l’any 1462 hi ha atacs des de Catalunya contra les forces reclutades pel comanador de Mont-roig, i el notari relata els fets amb una clara distància d’allò català i amb un to generalitzador de les malfetes dels catalans. I pel cognom, lo notari no és d’origen forani. Imagineu quin deu ser l’ambient Aragó endins…:

“l’estol del Principat de Catalunya sie vengut a la vila de penarroja per los quals dits catalans i estol sien estades cremades les cases del infra escrit notari ― Domingo Marçà― et de altres vehins et habitados de la dita vila et encara los altres bens mobles et cartes et memorials destruhits dispats et cremats”

Lombarte, Desideri (1999:85) Pena-roja, una vila a la frontera. Pena-roja: Associació Cultural Tastavins.

La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara « Xarxes socials i llengües.

Món i política

Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu de la Corona d’Aragó /

Baralla de germans
Les velles friccions entre Catalunya i l’Aragó afloren de manera intermitent. Aquesta setmana s’han tornat a escenificar en el judici per l’art sacre de la Franja. Les relacions entre dues regions històricament vinculades s’han deteriorat per interessos polítics que han quallat en la societat
Bibiana Guarch
Ult. Act. 23/05/2010 20:24
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona  enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 9 opinions
El litigi civil sobre la propietat de les obres d’art sacre de la Franja ha generat de nou estires i arronses entre Catalunya i Aragó. Tot i que la visió dels aragonesos sobre els catalans no és unívoca i depèn de les circumstàncies i de les persones, la majoria social coincideix a culpar Catalunya en aquest tema, que s’arrossega des de fa dotze anys.

El conflicte pels béns de la Franja va llastrar fins i tot un dels moments de més apropament entre les dues regions. En una època dolça, Catalunya i l’Aragó van lluitar juntes en contra del Pla Hidrològic Nacional, ideat per l’expresident espanyol José María Aznar. Alhora, Pasqual Maragall, volia impulsar l’Euroregió Mediterrània, un projecte que es va truncar per les diferències sobre l’ubicació dels béns.

El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.

El periodista i analista José Luis Trasobares defensa en ferm que les obres d’art haurien de tornar a la Franja, ja que van sortir d’aquest territori. “De la mateixa manera que Catalunya ha reivindicat els documents que eren a l’Arxiu de Salamanca, hauria de ser més generosa i més oberta, menys egoista i mesquina”, afirma.

Des de la Franja –la terra d’enmig– la situació es veu d’una altra manera. Pel president de l’Associació Cultural del Matarranya, José Miguel Gràcia, els béns eclesiàstics s’estan utilitzant electoralment. “A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica.

Segons Gràcia, “les relacions no són equilibrades”. Ell mai s’ha sentit fora de lloc a Catalunya i el fet de venir de l’Aragó li ha suposat un plus. En canvi quan “es toca el tema de Catalunya o dels catalans a l’Aragó, aquests solen sortir molt mal parats. Es posen de manifest tots els tòpics possibles, alimentats pels polítics, els mitjans de comunicació que busquen augmentar les seves vendes amb aquest tipus d’idees, els tertulians i columnistes que s’apunten al carro”.

El columnista Trasobares apunta que a l’Aragó hi ha un recel permanent cap a Catalunya “que reneix de tant en tant per causes concretes i objectives o bé per interessos polítics locals”, ja que els partits aprofiten per fer soroll i enervar els votants, com ha passat amb la ja aprovada llei de llengües. I és que la Plataforma No Hablamos Catalán, amb el suport polític del PP i el PAR, encara es manifesta pel fet d’anomenar català a la llengua de la Franja. L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.

Crear l’enemic
Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de l’IEC, segueix pensant que la unió de les dues regions és possible. “M’agradaria que no hi hagués baralles, tot i que soni a utopia”, diu. Quintana –mig aragonès, mig català– sosté que sembla que els manyos tenen la necessitat de crear-se un enemic: “No són capaços d’enfrontar-se a l’enemic real, que és l’Estat centralista i ho fan contra el fictici, que som nosaltres”. “No trobo que hagin tingut mai por de l’expansionisme espanyol, no en queda gairebé res de l’aragonès”, assenyala.

Segons Quintana, “els aragonesos primer deien sobre els catalans que nos roban el agua‘. Ara diuen ‘nos roban el arte’, i quan s’acabi la qüestió dels béns en vindran d’altres, com ara la candidatura dels Jocs Olímpics de Jordi Hereu”. L’enèsima presentació de la candidatura d’Aragó era, fa poc, un tema indiferent i fins i tot rebutjat socialment perquè és considerava malbaratar diners, i va ser l’anunci de Barcelona el que va retornar la “vitalitat” a l’aspiració, segons Trasobares.

Els problemes de l’Arxiu de la Corona d’Aragó
L’arxiu històric de la Corona d’Aragó també ha estat font de problemes i, per aquesta raó, l’Aragó va ser una de les cinc comunitats autònomes que va interposar un recurs d’inconstitucionalitat en contra de l’Estatut de Catalunya, cada una pels seus motius. El govern aragonès considerava que l’Arxiu de la Corona, situat físicament a Barcelona, era un ens indivisible que havia de ser gestionat per les quatre comunitats implicades: Aragó, Balears, Catalunya i València, a més del govern estatal. Pels aragonesos, l’Estatut català modifica les competències del seu govern en aquesta matèria perquè Catalunya es vol apropiar de l’arxiu. En aquest sentit, Quintana creu que els aragonesos s’apropien amb “més afany” de tot el que sona a Corona d’Aragó i la persona del rei Pere el Gran.

Més enllà, del distanciament polític i social pel conflicte de l’art sacre, Pinilla insisteix que entre els aragonesos es comparteix una mena d’admiració per com els catalans saben defensar allò que és seu, “una opinió que no està esbiaixada per la política”. A més, és indiscutible que des del segle XVI hi ha una gran vinculació econòmica i, alhora, una unió humana causada per l’onada migratòria del segle XX.

Baralla de germans.

YouTube – OTV – T3 – P35 – LOS ANGELES DE CHARLIE 1/3.

TRIBUNALES.

Cambell reconoce que mató a su esposa

El juicio tuvo que ser suspendido al estallar en un sonoro llanto.

21/05/2010 EL PERIÓDICO

Edición impresa en PDF

Página 21 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Mark Cambell, el exportavoz de ILD –la promotora de Gran Scala–, reconoció ante el tribunal londinense que le juzga desde el 10 de mayo que la madrugada del 19 de octubre del 2009 mató a cuchilladas a su esposa, la barcelonesa Olga Pleguezuelos, en el piso que la pareja había compartido en el barrio de Harrow, según informaron varios medios digitales británicos.

No obstante, sostuvo que cometió el crimen preso de una “rabia ciega” antes de romper en un llanto que obligó a suspender su declaración e hizo que fuera momentáneamente trasladado a los calabozos del tribunal de Old Baily. La defensa trata de demostrar que Cambell mató a Pleguezuelos en un arrebato y tras haberse producido una provocación, extremos que, de ser aceptados por el jurado, reducirían el cargo a homicidio, penado con un máximo de quince años de prisión. El asesinato –la tesis que defiende el fiscal: homicidio premeditado– podría suponerle hasta treinta. Las leyes británicas castigan con la cadena perpetua tanto los dobles crímenes como los asesinatos con agravantes.

En su lacrimógena declaración, el ejecutivo negó que fuera una persona dominante ni controladora. “Lo siento. Lo siento. Nunca quise hacer daño a mi amor ¿Cómo pude? Maté a la persona que amaba”, dijo, mientras lloraba con la cabeza metida en el interior de una carpeta con fotografías de la casa que se convirtió en el escenario del crimen.

Cambell reconoce que mató a su esposa – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

▪ Presentació dels llibres Plantes del Port i Vocabulari de cruïlla: Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal

Hi participaran els autors de les dues obres. Plantes del Port, d’Álvaro Arasa i altres autors, recull de manera exhaustiva la flora del massís del Port, que té unes peculiaritats geogràfiques que permeten aplegar una gran biodiversitat. D’altra banda, Vocabulari de cruïlla, de Joan S. Beltran i Cavaller, és una obra en què el vocabulari relacionat amb els diferents components del medi natural té una significació especial.

Lloc: sala d’actes de la Residència d’Investigadors del CSIC (carrer de l’Hospital, 64, de Barcelona)

Data: 27 de maig

Horari: 19 hores

Organització: Institució Catalana d’Història Natural – IEC

Agenda d’activitats de l’IEC.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja