Source: Anna | Lo Finestró
(Article d’Artur Quintana publicat al Diario de Teruel)
Anna Heller, la besàvia dels meus fills, va néixer a Leipzig l’any 1861, ciutat del regne de Saxònia, un dels molts estats en què es trobaven aleshores dividits els Països Alemanys. Quan tenia 10 anys, el 1871, després de la Guerra Franco-Prussiana, una gran part dels Països Alemanys s’unificaren i fundaren Alemanya; en quedaren fora un muntó de països, i encara ara no s’ha aconseguit la unificació de tots els alemanys. Això últim no afectà gens l’Anna que des del 1871 passà a ser ciutadana alemanya d’Alemanya i ho fou fins a la seua mort el 1930. Va tenir sort de morir aquell any perquè només que hagués viscut cinc anys més, fins al 1935, s’hauria trobat que per les Lleis de Raça de Nuremberg –que no eren lleis sinó un muntó d’ignomínies decretades pel nou Estat Nacional-Socialista Alemany– li haurien arrabassat la nacionalitat alemanya, perquè un avi seu era gitano. L’honor i la puresa de la raça ària alemanya no permetia que en formés part algú que era quarteró gitano, com la besàvia dels meus fills. D’haver viscut encara més anys, fins a la Segona Guerra Mundial, hauria estat internada en un camp de concentració i molt probablement assassinada. Son fill, l’Erich, avi dels meus, com que només tenia un besavi gitano gaudia de l’honor i la puresa de la raça ària alemanya, i així va poder fer de funcionari alemany de justícia dins de la Polònia ocupada durant la Guerra. L’Erich no responia gaire bé al tipus alemany suposadament ari: sí que era prou alt i tenia els ulls blaus, però era més aviat fosc de pell i amb uns cabells molt negres. I és així que mentre caminava per la voravia d’una ciutat polonesa li van venir de cara dos oficials de les SS, que en veure que ell no s’apartava per a deixar-los passar, li van etzibar una bufetada que de poc si no cau, perquè es pensaven que era polonès. Quan van saber que era funcionari alemany de justícia, li van presentar excuses. De tota manera va tenir sort que no sabessen res del seu besavi gitano.
Source: Aragón TV – La Transición en Aragón
En esta década surgió un renovado interés por la lengua aragonesa. El filólogo y profesor Francho Nagore fue uno de los fundadores del Consello D’A Fabla Aragonesa, asociación creada en 1976 con el objetivo de defender y promocionar la fabla.
Source: Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari | Xarxes socials i llengües
És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!
MAGAZIN 10 de novembre de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Els recors”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Favarols pel món. Noruega. Lifo Ros
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Coresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a Elisa Rebled, psicòloga del Serveis Socials de la Comarca del Baix Aragó Casp, amb motiu del “Dia del cuidador”. Les persones dependents necessiten un cuidador/a, de vegades a temps complet; els cuidadors també tenen necessitats…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Néstor Fontoba, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.
Source: Jornades d’Arqueologia i Trobada ASCUMA 2018 | Lo Finestró
Tindran lloc a Calaceit els dies 16, 17 i 18 de novembre de 2018
Programa provisional 2018 Jornad, d’arqueol. i Trobada (Programa provisional)