

PBP:22 EUR
Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.
352 Pachinas
g de peso
Formato de 17 x 24 cm cm
Añada d’edizión: 2012
Colezión: Ainas
ISBN: 978-84-8094-064-1
Contiene mapa de Huesca con las divisiones filológicas (1902) de Benito Coll y Altabás
Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català «.
20 04 2012
Els demandants compten en les seves files amb membres vinculats al PAR (Partido Aragonés) i a la falange, es caracteritzen per odiar tot allò català i per ser els inventors de l’aragonès oriental, amb ortografies especials, amb l’objectiu que el català que es parla a la franja no sembli català. La reclamació és de 20.000 euros per les presumptes injúries, i per les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup. “Amb la denúncia volen atemorir els que treballen per la normalització del català a la Franja” ha afirmat Riu. La sentència s’espera d’aquí un parell de setmanes.
En el seu blog, la Mala Freixura, Riu fa gala de la fina ironia que practica i explica l’experiència viscuda al jutjat, on va poder declarar en català, malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Ens diu Riu: “ Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.”
Hoy viernes el profesor, y máximo defensor de la Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo impartirá una conferencia sobre el interesantísimo y polémico tema “¿Grandes trasvases del siglo XXI?”
No faltéis!
No a los trasvases! No a los pantanos!
Sala Costa, 19:30h.
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Tel. 93 317 58 54
L’espectacle teatral es representarà al Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i al TNC
Barcelona (ACN).- L’escriptor Jesús Moncada va néixer a l’antic poble de Mequinensa, al Baix Cinca, un punt fronterer amb Aragó a la Franja de Ponent, l’any 1941 i va morir el 2005. El municipi pràcticament va desaparèixer a principis dels 70, ja que s’hi va construir la presa de Mequinensa i el pantà de Riba-Roja. Posteriorment, es va construir un poble nou. Moncada va escriure molt sobre l’antiga Mequinensa en diferents obres, que ara s’han seleccionat per portar-les a l’escenari amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó. Aquesta representació al Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i al TNC vol ser un homenatge a l’agonia d’aquest municipi i al mateix Jesús Moncada.
mitjançantQuina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?.
Podeu votar!
Quina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?
Camí de sirga (Jesús Moncada) 11%
Incerta glòria (Joan Sales) 7%
Jo confesso (Jaume Cabré) 5%
Mecanoscrit del segon origen (Manuel Pedrolo) 17%
Mirall trencat (Mercè Rodoreda) 11%
La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda) 15%
La pell freda (Albert Sánchez Piñol) 5%
Les veus de Pamano (Jaume Cabré) 6%
Solitud (Víctor Català) 7%
Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) 15%
La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando.
La resta va ser prou divertit, amb preguntes força frikis per part de l’advocat de la FACAO. Per exemple:
Advocat de la FACAO: ¿Estuvo usted buscando a una tal Mireia en una conferencia de la FACAO?
Manel Riu: Perdone. Com vol vostè que busqués enlloc eixa Mireia si resulta que és un personatge de ficció d’una novel·la escrita per la meua dona i jo?
Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.
Ah! El mateix dia del judici la Mir i jo vam ser pares d’una cosa d’aspecte humà, de sexe femení, que diu que se vol dir Laia i que, com tots els nadons, se pareix al sinyor Magoo.
Ja se sap: hom fa servir la mantega marlonbrandescament i al cap de nou mesos…
Un professor de Tremp s’asseu avui al banc dels acusats als jutjats d’Osca per un presumpte delicte d’injúries. La Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, coneguda com a FACAO, va presentar una querella l’any 2005 contra el docent perquè creu que va violar el seu honor en diferents blogs d’internet i en un llibre, on qualifica l’entitat de feixista. L’acusat creu que tot plegat respon a una persecució política per defensar el català a la Franja.
Aquest professor de Tremp, natural de Benavarri, encara no es creu que aquesta entitat li demani més de 20.000 euros per un presumpte delicte d’injúries.
Els querellants diuen que només volen defensar el seu honor, però l’advocat de l’acusat creu que es tracta d’una persecució del català a la Franja.
El judici ha arribat set anys després de publicar els primers textos. El docent va anunciar al jutjat penal número 1 d’Osca la seva intenció de declarar en català, un dret recollit en la llei de llengües de l’Aragó, però la jutge li ha denegat facilitar-li un traductor. La fiscalia no ha presentat acusació perquè no hi veu delicte.
Quedaran les paraules « Lo finestró del Gràcia.
A les 12 h. del dia 23, Sant Jordi, a la plaça Major de Calaceit, tindrà lloc la I Jornada de lectura continuada d’obres literàries del Matarranya. Es llegirà l’obra de Desideri Lombarte Ataüllar el món des del Molinar.
Os informamos de algunos cambios en las fechas de los cursos organizados por el Dpto. de Juventud, dentro del Programa Forma-te!!!!
Podéis ver toda la información en el folleto adjunto.
RETOQUE DIGITAL. Fecha de inicio: Lunes, 30 de abril (18:30h a 20:30h). Plazo de inscripción: 25 de abril.
FOTOGRAFIA DIGITAL Fecha de inicio: Martes, 8 de mayo (18:30h a 20:30h). Plazo de inscripción: 30 de abril.
COMMUNITY MANAGER Fecha de inicio: Miércoles, 2 de mayo (17:00h a 20:00h). Plazo de inscripción: 27 de abril.
MTL PARA DISCAPACITADOS Fecha de inicio: 22 de junio. Plazo de inscripción: 15 de junio.
PEON FORESTAL Fecha de inicio: 19 de junio. Plazo de inscripción: 12 de junio.
EDUCACIÓN AMBIENTAL Fecha de inicio: 25 de junio. Plazo de inscripción: 18 de junio.
Más información e inscripciones: juventud (arrova) matarranya.org / 978.850.677
Dpto. de Juventud
Comarca del Matarraña/Matarranya
Con motivo del Día Internacional del Libro y la festividad de San Jorge, patrón de Aragón, la Comarca del Matarraña/Matarranya quiere invitaros a LEER y a ESCUCHAR de manera ininterrumpida la lectura pública de los poemas del libro Ataüllar el món des del Molinar de Desideri Lombarte.
No dudes en participar, ESCOGE TU POEMA e inscríbete. Cada participante irá leyendo un poema. Se puede leer un mismo texto conjuntamente entre varias personas.
Con TU PARTICIPACIÓN estamos dando a conocer la gran riqueza literaria que existe en el Matarraña. Esta primera edición está dedicada a la obra de DESIDERI LOMBARTE.
La lectura será el lunes, 23 de abril, a las 12:00 horas en la Plaza de España de Calaceite.
En la web: www.comarcamatarranya.com podrás encontrar el libro Ataüllar el món des del Molinar para escoger tu poema.
Infórmate de qué poemas puedes leer e inscríbete antes del 17 de abril en:
Comarca del Matarraña/Matarranya
Dpto. de Cultura
Avda. Cortes de Aragón, 7. Valderrobres
Telf. 978 89 08 81 – cultura (arroba) matarranya.org
Associació Cultural del Matarranya
C/Major, 4. Calaceite.
Telf. 978 85 15 21 – acmatarranya (arroba) gmail.com
El Punt Avui – Notícia: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja.
Després de tres hores de vista oral, el judici per presumptes injúries contra el professor d’institut de Tremp i escriptor Manel Riu ha quedat vist per a sentència. L’entitat denunciant, la Facao (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), dedicada a negar que a la Franja es parli català sinó una suposada variant de l’aragonès, el chapurriau, i a protestar i perseguir tot intent de normalització de la llengua pròpia als pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent, va rebaixar de 29 a només 5 les frases presumptament injurioses. S’han eliminat, entre d’altres, les referències satíriques a l’entitat que apareixen a la novel·la Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) escrit per Riu i la seva dona Mir Roy.
Al llibre, que relata en forma de dietari la vida d’una adolescent a la Franja, la protagonista se’n riu, de les propostes filològiques dels militants de la Facao. La Facao reclama 20.000 euros per les presumptes injúries, entre les quals hi ha les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup.
La fiscalia, en l’escrit previ, ja havia valorat que no hi ha cas perquè les expressions de Riu estan emparades pel dret a la llibertat d’expressió i se situen dins dels marges de la disputa
A la sortida del jutjat, Riu va declarar a aquest diari que confia en un resultat favorable i situa aquest plet, que es va iniciar fa anys, dins de la controvèrsia provocada per l’animadversió de grups anticatalans d’Aragó contra el reconeixement del català de la Franja.
En català amb traductor
Riu va poder declarar en català al jutjat d’Osca malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Riu va al·legar que la llei de llengües d’Aragó preveu aquest dret per als catalanoparlants d’Aragó. Tot i que la jutgessa va replicar que la llei encara no s’havia desenvolupat, finalment va acceptar que Riu ho fes i va cridar un funcionari del jutjat coneixedor del català perquè fes de traductor.
Riu va néixer a Benavarri (Ribagorça, Franja de Ponent) el 1965, ha estat regidor i activista cultural en aquell municipi i ara imparteix classes a l’institut de Tremp (Pallars Jussà). És militant de Solidaritat Catalana per la Independència i va ser número dos de la llista d’ERC-Solidaritat del Pallars a Tremp en les últimes municipals.