La Franja

Se puede adquirir al precio de 45 euros a través de

La Librería de Cazarabet

libreria@cazarabet.com

Tlfs.  978 849970  –  686 110069

230 páginas

22 x 29 cm

Un libro que descubre la ropa que guardan las arcas

Jueves, 22 de Abril de 2010 13:33 Esther Esteban

Las arcas del Bajo Aragón y Matarraña guardan ropa del siglo XVIII y del XIX con mucha historia y en muy buen estado. Esto es lo que han descubierto la valdealgorfana Elena Guarc y el oscense Dabí Latas. Ambos se han recorrido las casas de las poblaciones de esta comarca y han escudriñado en los archivos. Al final, el resultado de su búsqueda se ha plasmado en un libro.

Reconocer el valor de lo antiguo despierta interés. Ayer, el salón de plenos de La Comarca del Bajo Aragón se llenó para la presentación del libro‘La indumentaria tradicional en el Bajo Aragón y Matarraña y las demás ropas de su uso y llevar’. Una edición muy cuidada, estudiada y que esconde muchas sorpresas.

Hace más de once años que Elena Guarc y Dabí Latas comenzaron a recopilar información. Se recorrieron muchos pueblos y muchas casas donde se abrieron los arcones.

Lo que se ha descubierto con este libro podría dar lugar a numerosas exposiciones de trajes antiguos. Los autores consideran que hay una gran cantidad de piezas de las que se tiene referencia incluso en documentos.

La Comarca del Bajo Aragón ha patrocinado esta edición. A la presentación asistieron en la tarde de ayer el vicepresidente y consejero de Cultura de la Comarca del Bajo Aragón, Fernando Zorrilla, el editor y los autores.

Un libro que descubre la ropa que guardan las arcas.

La segunda anécdota es que tuvimos una sesión en la que hubo un pequeño intercambio de “nominaciones” en lenguas castellana y aragonesa entre el PP y la CHA. Realmente comenzó el Diputado Popular Don Antonio Suárez dirigiéndose al Portavoz de Chunta, Chesús Bernal, como “Sr. Bernal, Don Jesús”. Repitió esta frase, no sé, tal vez en una quincena de ocasiones, haciendo hincapié en el “Jesús” en lugar de “Chesús”. No sé con qué ánimo lo hacía porque la iniciativa no tenía nada que ver con las lenguas (tal vez fuera en broma o tal vez había alguna cuestión que los demás no conocíamos). Chesús Bernal no quiso contestarle, pero se mostró un poco molesto: “No ofende quien quiere, sino quien puede”, dijo al final de su intervención sin aludir específicamente a nadie.

La cosa parecía que se acababa allí, pero no. Cuando reiniciamos la sesión por la tarde, y en una iniciativa esta vez del PP defendida por Joaquín Salvo, el Diputado Bizén Fuster de CHA se dirigió (eso sí, solo una vez y en un tono más simpático que otra cosa) al parlamentario popular como “Don Chuaquín” y al Diputado Suárez como “Don Antón”. Con esto Chunta “devolvía” (sin acritud) el comentario anterior al PP. Joaquín Salvo respondió con buen talante, diciendo que no le importaba que le llamara Joaquín o Chuaquín, pero que entendiera que si se refería a él con éste último nombre tal vez no se diera por aludido.

En fin, cosas de los parlamentarios. Definitivamente, el tema de las lenguas y modalidades lingüísticas está dando muuuuucho juego esta legislatura.

mitjançantCOMENTARIOS SOBRE LA ACTUALIDAD DE ARAGON.

Ràdio Matarranya, que emet en català, ja es pot escoltar en línia des de l’enllaç que apunten a la seua presentació: http://radiomatarranya.listen2myradio.com/

Ràdio Matarranya comença les seues emissions

________________________
comarquesnord.cat, Calaceit
dimecres, 28 d’abril de 2010

La comarca del Matarranya té, des d’aquesta setmana, un nou mitjà de comunicació. Ràdio Matarranya ha encetat les seues emissions en proves des del 107.5 de la FM. Es tracta de la primera emissora de la comunitat autònoma aragonesa en adreçar-se als seus oïents en la nostra llengua, el que ha alçat gran expectació.

El lema escollit per al llançament de la ràdio del Matarranya és tota una declaració d’intencions. “18 pobles, una sola veu” és l’estendart d’un “territori dinàmic que té una densa xarxa d’entitats culturals i polítiques que treballen dia a dia per a aconseguir que aquesta zona tingue un futur millor”, tal i com apunten fonts de la nova emissora.

Ràdio Matarraya “vol convertir-se en lo principal canal comunicatiu dels matarranyencs” per tal d’aconseguir diversos objectius, com ara “fomentar el coneixement de la immensa activitat que es realitze a aquest territori”, a més de “dinamitzar social i culturalment los 18 municipis de la comarca” o “convertir-se en suport per a promocionar i llançar noves iniciatives que tinguen com a objectiu el desenvolupament d’aquest territori”.

La programació de Ràdio Matarranya, encara en fase de proves, té en Matarranya al dia l’eix central de les seues emissions. El magacín, de dues hores de duració, s’emet en directe de 12 a 14 hores i es repeteix de 18 a 20 hores. La programació de la ràdio comarcal es completa en connexions amb Aragon Radio. A més de pel dial radiofònic, Ràdio Matarranya també emet on-line per internet.

L’emissora està gestionada per Masmut, empresa matarranyenca amb gran experiència en la gestió de mitjans de comunicació audiovisuals i que aposta per “la participació i la col·laboració dels ciutadans” per tal de treure endavant aquesta iniciativa pionera al Matarranya.

mitjançantRàdio Matarranya comença les seues emissions | Comarques Nord.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantLa falta de avales bancarios impide la compra de las VPO de Benabarre.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantLa recogida y llegada de trabajadores se retrasa en el Bajo Cinca y la Litera.

Purnas en o zierzo

mitjançantI Concurso de relatos n’aragones Nieus Luzia Dueso.

Camporrells

mitjançantCobles del primer de maig a Camporrells.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantRàdio Matarranya comença les seues emissions.

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançant950.000 euros para el proyecto de ciudad deportiva de Fraga..

Bloc del Casal Jaume I de Fraga – ACPV

mitjançantLa variante de Saidí entrará en funcionamiento a inicios del verano del año que viene.

(Temps de Franja núm.96, columna «L’Esmolet», maig de 2010)

Conta la famosa faula que, el reclau (o escorpí) assassinà la granota que el duia a l’altra riba del riu, malgrat que això suposés la seua pròpia mort. Aquesta és l’estratègia suïcida que els caps pensants (per dir alguna cosa) de la FACAO-PNHC apliquen a la nostra llengua. Guardo encara, dels temps en què vaig ser tinent d’alcalde a Torredarques, un document que els precursors del “facaïsme” enviaren a tots els ajuntaments, convidant-nos a una reunió per crear una gramàtica del “baish aragonès” (SIC!). La carta i l’article que l’acompanyava (La Comarca, 17/11/95) són per sucar-hi pa, pel que s’hi diu i pel com es diu. Destaca el rebuig encès de la denominació chapurreau. Aquella estratègia no els va dur enlloc: ningú no va assumir la nova denominació ni la gramàtica improvisada. El fracàs els va fer canviar de tàctica. Ja no calia cap màscara pseudo-cultural. Contra allò que escrivien l’any 95, van repescar la “marca” chapurreau, que ja estava implantada, i van abraçar el contradictori eslògan “açò que parlem no es pot escriure”. L’objectiu quedava al descobert: relegar l’idioma a l’àmbit domèstic, separar-lo del català i assolir així la seua desaparició. Com el reclau, van simular dur la llengua a la riba de la cultura, però no van poder contenir-se i ara l’ofeguen amb el nom humiliant de sempre, tot negant-li el dret a elaborar, rebre i transmetre coneixement més enllà de l’oralitat i el localisme.

Carta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés”

Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)

mitjançantL’estratègia del reclau « L’esmolet.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantEs publica un llibre de refranys de les nostres comarques.

Noticias de Valderrobres

mitjançantEL MATARRAÑA PRESENTA LAS DIEZ METAS DE LA CARTA DEL PAISAJE EN SU SEGUNDO FORO.

lacomarca.net

mitjançantEstudian ayudas por los daños de los buitres.