Programa del MAGAZIN del dissabte 18 de desembre de 2021.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Plats de Nadal del xef favarol de “La Flor de Lis” i “Tajo Bajo”, Rubén Martín.
11:55- 12:30.- Àgora: “Influència de la religió en la vida de l’Espanya actual” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.-. Tradicions maellanes dels Nadals, passats i presents. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Tradicions nonaspines dels Nadals, passats i presents. Mario Rius.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- L’AMPA del col.legi de Favara, ja prepara les festes de Nadal. Neus Valls
13:25- 13:35.- (12:25 – 12:35 hora de Gran Bretaña).- Nadals a Anglaterra. Núria Villalba Bielsa
13:35- 13:45.-Nadals a Suïssa. Óscar Carceller Rams
13:45-13:55.- Els Nadals a Rumanía. Sorín Perjeru
13:55-14.- Felicitació de Nadal de la teva emisora, La Veu del Baix Matarranya, per a tots els escoltants.
Participants: Rubén Martín, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, Mario Rius, José Manuel Pelegrin, Neus Valls, Núria Villalba, Óscar Carceller, Sorín Perjeru, Luis Carví, Marcos Calleja i Elías Satué.
Fa menys d’un any que “El campo es nuestro” es va estrenar a Aragón TV, i ha constituït tota una revolució en la manera de tractar el món del camp, amb gent jove i d’una manera atractiva, així com el seu horari d’emissió a això de les 15:10h de dilluns a divendres.
El programa és produït per la companyia Audiovisual Factoria (grup Henneo) que ja ens tenia acostumats a tractaments de diglòssia amb la llengua aragonesa i catalana, en programes com “Bien Dicho”, i que a més s’ha encarregat d’altres programes com “Dándolo todo por la Jota”.
Una de les qualitats que cal ressaltar dins d’aquest nou programa és la tradicional falta d’empatia del Grup Henneo i Factoria amb l’aragonès i el català a Aragó. En un programa on dos dels seus protagonistes ensenyen la seva tasca diària a dos pobles com Altorricón o Radiquero, que pertanyen als dominis lingüístics del català i aragonès respectivament. De fet, la protagonista d’Altorricón (Judit Ballarín) s’ha sentit alguna vegada parlant en català amb la seva mare, entremig de la tasca.
Expressions localistes com “fayonès”, per referir-se al lèxic català de Faió, o la nul·la ocupació del lèxic agrícola en aragonès, per als productes típics de la vall de l’Ebre que utilitza Javier Sopesens són la tònica d’aquest programa. Des de “Esfendemos as Luengas” considerem que s’hauria de tenir una especial “empatia” i tracte amb les llengües pròpies d’Aragó en aquest tipus de programes, en un dels sector on més es conserva la parla. Fa la impressió que s’han triat, i es fomenta, els/les agricultores que millor parlen castellà davant de la càmera.
La televisió, i en especial un canal públic autonòmic com ara AragónTV, hauria de servir per desestigmatitzar l’ús d’aquestes llengües i corregir la diglòssia històrica que les persegueix des de fa dècades.
Este artículo fué escrito a finales de los años ochenta, quedando sin terminar. Los materiales hace años que fueron depositados en el Museo Provincial de Teruel y los dibujos y fotografías han permanecido igualmente inéditos hasta ahora.
Nuestro término municipal ha estado habitado desde los tiempos más remotos, como lo demuestran los más de ochenta yacimientos arqueológicos de diversas épocas que se han localizado estos últimos años. El más antiguo que puede corresponder al periodo neolítico, tiene unos 5.000 años de antigüedad, aunque es posible que algunas piezas de sílex encontradas en la partida de Les Pedrinyeres correspondan al Paleolítico y por lo tanto sean todavía anteriores.
El grupo de estelas discoidales de Valderrobres es de los más numerosos del Bajo Aragón por la cantidad de ejemplares conservados y por su riqueza y variedad de motivos decorativos. Un porcentaje muy elevado de piezas se halla fragmentado, pues ya de antiguo fueron utilizadas como material de construcción. Evidentemente son estelas de carácter funerario cuya finalidad era el señalamiento de las tumbas excavadas en el suelo.
La notícia más antigua, y poco concreta, es de Juan Cabré Aguiló (1), el cual nos dice: “Al hacer un pozo artesiano se hallaron trece esqueletos con los cráneos perforados por cuchillos de pedernal.
Enrique Puch Foncuberta
Ruth Ortonoves Manriquez
FICHA TECNICA
Nombre del yacimiento o actuación: Prospecciones arqueológicas en el monte “el Puch” de Valderrobres (Teruel) 1.991
Adscripción cultural: Del Neolítico a la Primera Edad del Hierro.
Nombre del yacimiento o actuación: Prospecciones arqueológicas en la partida de “les Moles” de Valderrobres (Teruel) 1.996
Adscripción cultural: del Neolítico al Ibérico Pleno.
Año de actuación y número de campaña: 1.996, 1ª campaña.
Així, hem intentat fer una cosa diferent.
