La Franja

Origen: El pistolero anarquista Batiste, ‘osado’ ‘violento’ y sin embargo ‘solidario’ – Escenarios – El Periódico de Aragón

Origen: Dia Internacional de la Llengua Materna | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 10 de març del 2017)

Des de l’any 2000 cada 21 de febrer se celebra lo Dia Internacional de la Llengua Materna, promoguda per l’UNESCO que és l’organisme de l’ONU per l’Educació, la Ciència i la Cultura. Una celebració carregada de sentit a un país on s’estan perdent les dos llengües més antigues del territori. Perquè és un miracle que avui en dia alguns encara puguem parlar i escriure les velles llengües del vell Aragó, que han pogut sobreviure a les conseqüències del Compromís de Casp –1412– a l’entronitzar la monarquia castellana; més tard, resistint la calamitat del Decret de Nova Planta dels Borbons –1707, 1711–; després, els anys de plom del Franquisme; i ara fa poc, la campanya sense sentit dels impresentables del PP-PAR i la vergonyosa LAPAO, que és la firma estúpida de polítics mediocres, desinteressats per la ciència i la cultura. Un autèntic miracle que, després de tantes contrarietats, les llengües patrimonials d’Aragó segueixin vives.

Fa només unes setmanes, des de les plataformes del poder de l’Espanya centralista, es posaven les mans al cap perquè el barrenat del Trump no hi vol saber res de mantindre el castellà en la influència que deu tenir als EEUU per la molta gent que el parla. De cop i volta, els opressors de les nostres llengües, els que aquí no suporten que una part dels aragonesos visquem en naturalitat la condició de catalanoparlants, han passat a ser els oprimits; a patir en carn pròpia les ofenses dels que es creuen superiors als demés quan, uns i altres, només són monolingües pelats. Aprendran la lliçó ara que algú més poderós que ells menysprea a la llengua castellana?

Felicitem al Govern d’Aragó i al Rector de la Universitat de Saragossa per l’èxit de l’acte central del Dia Internacional de la Llengua materna. Felicitació que cal estendre a tots el centres, professors, alumnes i Associacions que al llarg i ample d’Aragó han programat actes i activitats per celebrar un dia tant senyalat.

Tomàs Bosque

Origen: Beceite reforma la segunda fase de la calle San Roque y contará con un gimnasio municipal | La Comarca

Origen: Trencar fronteres | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 3 de març del 2017)

Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.

Carles Sancho Meix

Origen: Comienza el despliegue de 10 kilómetros de fibra óptica en Valderrobres | La Comarca

Origen: El hotel de 5 estrellas, La Torre del Marqués, se demorará 3 años más | La Comarca

Origen: Més de 850 caminants s’inscriuen a la Marxa Senderista que enguany s’ha desplaçat a Pena-roja – Ràdio Matarranya

Origen: “Pablo Gargallo. La escultura luminosa”, un documental para conocer mejor al gran artista aragonés – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Origen: Empatia i sopa d’all | L’ esmolet

Darrerament pareix que torna la lògica del que coneixem com a sentit comú. En el posicionament web, per exemple, nostresinyor Google tendeix a premiar els continguts originals (que no són copiats-enganxats d’una altra pàgina) que aporten informació significativa als que la cerquen. Han quedat enrere les tècniques més o menys tramposes a base de paraules clau sense contextualitzar que no feien res més que decebre al “navegant” —decepció que es traduïa en una pèrdua de credibilitat de l’empresa de Mountain View.

Pel que fa al màrqueting i la comunicació, agafen força els mètodes basats en l’empatia, és a dir, en la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aquestes coses les sabem per experiència i intuïció els que estem cara al públic, i per això pot fer l’efecte que tot plegat és com descobrir la sopa d’all. En realitat, però, paga la pena de profunditzar en aquests coneixements i percepcions per extreure’n un sistema de treball que ens sigui útil. En aquest sentit, comença a ser habitual l’ús del “mapa d’empatia” a l’hora de crear una estratègia. És una eina eficaç perquè plasma visualment els elements (sensacions, sentiments, pensaments…) que intervenen en la presa de decisió dels clients. No només les seues necessitats explícites sinó també les que queden latents, per sota de la superfície. Hi ha autors que afirmen que es tracta de tornar a considerar els clients com a persones influïdes per tot el seu entorn (allò de “jo sóc jo i la meua circumstància” d’Ortega y Gasset), i no com un element aïllat que podem encasellar en un ‘segment’ com qui classifica els préssecs segons la mida. Jo personalment tinc una tendència a l’empatia que a voltes és fins i tot excessiva, però que m’ha anat molt bé per a la meua feina. Per a mi l’empatia no és una estratègia, sinó un mètode de treball. Posar-se en la pell de qui ve a l’estudi amb la il·lusió d’un nou projecte és una de les coses més satisfactòries del nostre ofici.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 132, març 2017

Un acolorit mapa d’empatia

Origen: El Parrizal de Beceite contará con un nuevo servicio gratuito de visitas guiadas | La Comarca

Origen: Fayón recuerda su pasado | La Comarca

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

Publicat a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellá, català- i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització -que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, …-, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta -això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions ( Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana