La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: MatarranyaTres fallecidos en un accidente en Maella.
Tres jóvenes de 18 y 28 años han fallecido esta madrugada en un accidente en el término municipal de Maella. Ha sido a causa de un choque frontal entre dos vehículos. Uno, iba ocupado por un joven de la localidad del Bajo Aragón Caspe que ha fallecido en el acto. En el otro, viajaban cinco personas de Batea de entre 21 y 18 años: tres chicos y dos chicas. Las dos chicas, de 18 años, han fallecido también en el momento.
El accidente se ha producido entre dos turismos en la Autonómica 1411 en el punto kilométrico 38,800. En un C4 viajaba el joven de Maella y en un Clio cinco personas de Batea. Al parecer el C4 ha invadido el carril contrario por causas que se desconocen. El alcalde de Maella, Jesús Zenón Gil, asegura que la localidad está conmocionada. El joven de 28 años era muy conocido y muy querido. “Me imagino cómo debe estar Batea y desde aquí solo puedo mandar mis condolencias a todas las familias porque ha sido terrible”.
Los tres chicos supervivientes de Batea han sido trasladados en ambulancia al Hospital Comarcal de Alcañiz con pronóstico grave. A lo largo de la mañana, uno de ellos ha sido transportado en helicóptero a un centro sanitario zaragozano para una operación de urgencia.
Hasta el lugar del siniestro se han desplazado dos unidades de Bomberos de Caspe, una patrulla de la Guardia Civil de Maella, Tráfico, Atestados y Protección Civil del Bajo Aragón Caspe.
El funeral de joven maellano se realizará mañana domingo a las nueve de la mañana. Sus restos ya se han trasladado al tanatorio de su localidad natal.
La Freixneda: El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón
març 4El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón.
Todos los partidos consideran que no se adapta a las necesidades reales
F. V. 03/03/2015
El Ayuntamiento de La Fresneda consiguió ayer paralizar momentáneamente las obras de construcción de una estación depuradora en su término municipal al exigir a la unión de empresas que lleva adelante el proyecto la licencia de actividades, de la que carece en la actualidad.
El consistorio de este municipio del Matarraña, con concejales del PSOE, PAR y PP, se opone unánimemente a la construcción de la depuradora financiada por el Instituto Aragonés del Agua (IAA), por entender que la Administración autonómica ha optado por un modelo de saneamiento insostenible.
“La Fresneda, que tiene menos de medio millar de habitantes, no necesita una depuradora como la que se proponen construir y nos inclinamos por un modelo más sencillo, ecológico y asequible”, manifestó ayer la concejala Ana Romeo, del equipo de gobierno, que está formado por una alianza de socialistas y nacionalistas.
La depuradora de La Fresneda, presupuestada en 1,1 millones de euros, tendría un coste anual que oscilaría entre los 250.000 y los 300.000 euros.
El plan de depuración de la DGA se topa en el Matarraña con una fuerte contestación social. La Asociación de Vecinos de Cretas, donde el ayuntamiento apoya el proyecto, ha denunciado el plan para dotar de depuradoras a todos los municipios de la comarca, por considerar que tiene un coste desorbitado y no basarse en las necesidades reales de la zona.
A ello se une, en el caso de Cretas, la cercanía de la instalación al casco urbano.
‘Valencians i valencianes’ | L’ esmolet.
Per aquelles coses de la navegació virtual, m’he topat amb una comunitat de Facebook anomenada “Orgullosos de ser valencians”. No puc evitar sentir-m’hi atret, ja que tinc debilitat per les coses valencianes —per orígens familiars i proximitat geogràfica, suposo. Em miro les notes i m’adono, després de llegir-les amb deteniment, que defensen que el Valencià és una llengua d’origen diferent del català. Dic que ho he hagut de llegir detingudament perquè els textos elaborats pels administradors estan redactats en un català impecable, amb la sola excepció que quasi no usen accents. L’esforç és ingent, però la realitat és inapel·lable: la llengua en la que escriuen és la mateixa que estic fent servir jo ara. Al final, el que queda és el simple desig de distanciar-se de tot el que siga català, esmerçant moltes hores en buscar documents i argumentaris on agafar-se, hores que estarien més ben aprofitades si s’ocuparen en fomentar l’ús de la llengua —aquest és el veritable problema del valencià. Fa poc hem tingut un exemple d’aquesta desídia amb el discurs de l’alcaldessa de València a la “Crida” de les falles d’enguany, mancat del més mínim respecte i coneixement de l’idioma de la ciutat que governa des de fa tants anys. És allò que amb el valencià (o català) tot s’hi val; total, “en castellano nos entendemos todos”.
En contraposició, cada volta hi ha més valencians i valencianes que fan un ús brillant i sense complexes de la llengua. La llista és interminable, però només n’anomenaré un parell: el genial Pep Gimeno “Botifarra”, que ha dut arreu i amb gran èxit les cançons tradicionals de les seues comarques, i la periodista (fins fa molt poc redactora enaquesta casa) Emma Zafón, de qui estic llegint amb gran plaer i diversió la seua magnífica novel·la “La meua germana Yvonne” (Ed. El Toll, 2014).
Com diu la “Jota valenciana” dels Obrint pas:
Valencians i valencianes,
és l’hora d’unir les mans
amb els qui estimen la terra
i la llengua que ens fa germans.
La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de febrer de 2015
Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:
- Analitzant los intercanvis entre autonomies, la meitat del que compra Aragó prové de Catalunya, i un terç del que compra Aragó prové de Catalunya. Los motors d’este intercanvi són l’automòbil (General Motors), lo sector del porcí i els ferratges.
- Los nexes d’intercanvi són lo Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa, perquè el 60% del que arribe per via marítima va a parar al centre logístic d’interior. Eixa relació s’ha intensificat per tren, reduint la comunicació per carretera. I també s’ha incrementat lo pes de l’aeroport de Saragossa.
Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116
I algunes reflexions pròpies:
Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!
Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.
És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:
Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.
-
· 19:30d’aquí a 2 dies · 6 °C / 16 °C Cel serè
-
c/ Joaquín Costa, 68, 08001 Barcelona
El Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complace en invitarle a la presentación del documental “Bergantes. Lo riu menut” de Víctor Sancho.
Lugar: Sala Costa del Centro.