El Matarraña se llena de hogueras en torno al Pilar.

Ángeles, demonios y aliens en el desfile de disfraces de Cretas.

Educación creará un «proyecto linguístico» para el IES Matarraña.

Este fue el acuerdo al que llegaron el martes técnicos del servicio provincial de Educación, docentes del IES y padres durante una reunión mantenida en Valderrobres. Desde hace tres cursos, el instituto oferta el Catalán en la misma franja horaria que las lenguas extranjeras, algo que los inspectores calificaron de «ilegal». En el caso de los alumnos del centro que desearon continuar con sus estudios de Francés, no habrá cambios, y continuarán recibiendo dos horas lectivas de esta segunda lengua a la semana.
«Vulnera derechos lingüísticos»
Desde la Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català ‘Clarió’, la nueva medida ha sido recibida con resignación puesto que es mejor que la oferta que se hizo inicialmente, que estipulaba pasar el Catalán a la tarde y que los padres se hicieran cargo del transporte. No obstante, recalcan que se continúan vulnerando los derechos lingüísticos de los estudiantes y deja en una situación aún más ilegal la oferta educativa del IES respecto a los preceptos de la Ley de Lenguas de Aragón de 2013, que dice que la lengua propia se enseñará en todas las etapas educativas junto con el castellano. «Se ha encontrado una solución salomónica con la que no se elimina el catalán pero se ha reducido a la mitad, por lo que no se ha podido cumplir el deseo de sus padres», afirma una de las miembros de la asociación, Pepa Nogués.
La parte positiva es que Educación se anunció en la reunión que trabajará en la creación de un proyecto lingüístico para el centro que comience a aplicarse el próximo curso y en el que la asociación quiere tener voz. Para Nogués, esta noticia les llena de ilusión porque supondrá que los alumnos puedan aprender su lengua materna dentro del horario lectivo y terminen el instituto siendo competentes en Catalán. No obstante, lamenta que los perjudicados serán los alumnos a los que afecta la reducción de este año, 22 jóvenes de 1º de ESO, puesto que los del resto de cursos ya no pueden incorporarse a Francés. «Serán una generación perdida», lamenta.
La asociación redactará próximamente una carta que remitirá tanto a la dirección del IES como al departamento de Educación para que, a la hora de elaborar este proyecto, se tengan en cuenta a los agentes sociales, especialmente las entidades culturales que trabajan por el fomento del catalán. Desde el departamento tan solo se comprometieron a remitir una encuesta a los padres. «Hay que mirar el interés general y no el individual».
Desde la asociación también se destaca el apoyo que han recibido desde la comunidad educativa del centro y su constante trabajo por mantener el catalán, tal y como consta en el proyecto educativo del IES. En el texto se especifica que el instituto es sensible al contexto sociocultural.

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Nova reunió a l’IES de Vall-de-roures sobre el català | Lo Finestró.

La proposta que va sortir de la reunió (7 d’octubre a la tarda) que van tenir els pares de l’IES Matarraña de Vall-de-roures amb els inspectors va ser que en comptes de les dues hores que ara cursen català, fer-ne una hora de català i una altra de francès. Els inspectors van insistir encara en el problema de la il·legalitat de fer català en la franja horària de les llengües estrangeres com es fa des de tres cursos.

La proposta és millor que l’oferta inicial de la inspecció de passar l’assignatura a la tarda i que els pares assumissin el transport, la qual cosa vulneraria els drets lingüístics dels estudiants i deixaria en una situació més il·legal l’oferta educativa de l’IES respecte als preceptes de la Llei de Llengües d’Aragó de 2013, aprovada pel PP-PAR i que diu que la llengua pròpia s’ensenyarà en totes les etapes educatives juntament amb el castellà.

La part positiva és que han promès que durant el curs es treballarà en l’elaboració d’un projecte lingüístic de centre que s’aplicaria ja al curs vinent.

Segons manifestacions de l’Associació Clarió, si els pares afectats accepten la proposta, podrien descartar-se noves mobilitzacions fins al mes de juny, a l’expectativa de com es desenvolupa el projecte lingüístic de centre. Clarió reclama poder formar part del procés d’elaboració.

I ara per acabar uns versets d’acomiadament de la meua collita

Per mal camí

A l’IES de Vall-de roures
ho té mal el català,
però si fos llengua estrangera
se li exhaurien els mals.

Escoles de Vall-de-roures
i CRA Tastavins
quan estudieu català,
el nom teniu prohibit!

I si no és llengua estrangera
el català, i nom no té,
la Franja és una quimera,
lo Matarranya un invent.

Catxirulos d’estultícia
dels lapaos i lapapyps,
amb aquest govern se’n va
l’Aragó per mal camí.

Pequeños íberos matarrañenses.

Amortizada la plaza de médico de La Ginebrosa.

Peñarroya inmortaliza la lucha de Desideri por la lengua y la cultura.

• Miércoles, 08 Octubre 2014 00:15
• Escrito por  Emma Zafón

La fiesta suprema de Cretas.

Temps de Franja setembre-octubre | Lo Finestró.

Ja ha sortit la revista Temps de Franja corresponent als mesos de setembre-octubre. Podeu entrar TdFD17 per veure-la.

Juan Luis Camps Juan

29 de març de 1938 (Foto cedida per la família Ferràs. Es tracta d’un polvorí al “quartel de la guardia civil” en construcció on se recollia tot tipus de material de guerra.)

Situació del front al Matarranya.
Bombardejos dels nacionals: A diferents pobles de la comarca i especialment als cruces de La Codonyera i Bellmunt a la carretera de Morella.
Ocupació de pobles: Al sud, La Ginebrosa i definitivament La Canyada i Bellmunt. Tanquetes italianes entren a Torrevelilla.

Enfrontaments i moviments de tropes: “A las 2 de la madrugada, ante la fuerte presión enemiga, Modesto decidió replegar sus fuerzas a retaguardia de una línea que iría por el río Algas, delante de Calaceite, hasta el Matarraña en su confluencia con el Tastavins, por detrás del río continuaría hacia el noroeste de Monroyo y el vértice de la Sierra para unirse con el resto de la línea.”Miguel Sanz Parera “De Alcañiz a Morella”

Los italians entren als termes de Ràfels, La Portellada, Fòrnols, La Fresneda, Torre del Compte, Valljunquera, La Vall del Tormo i Calaceite sense entrar als pobles.
Per la zona nord les tropes nacionals de Valiño entren als termes de Maella i Fabara.
Tots estos moviments obliguen a Lister i Tagüeña a replegar les tropes a la línia que havia marcat Modesto.

Tagüeña: “El día antes (este 29) nos había localizado y ametrallado un prototipo alemás Henschell de bombardeo en picado, pero las circunstancias no nos habían permitido trasladarnos.” (se refereix al puesto de mando republicà).

Peñarroya de Tasvanis y Monroyo – 04/10/2014 15:23 – Chino Chano – Aragón TV A la Carta.

1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.

Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.

A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre  la nostra llengua:

La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?

Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.

CHA reclama el desdoblamiento de la N-232 desde el Burgo hasta el Mediterráneo.

DGA acepta el desvío de 2,8 millones del Miner para trasladar los purines.