«Monte Evaristo» | L’ esmolet.
Un sopar familiar de nit de Nadal. El marrec de deu anys se sent feliç. Hi ha els oncles i els cosins, un Pessebre preciós, al tocadiscos sonen els singles (vinils a 45 rpm) de nadales catalanes que tant li agraden —ell encara no ho sap, però és per contrast amb els «Chiquirritins» i les «Marimorenes» que canten els xiquets del seu barri. La conversa sempre amena del tiet Salvador pren un tombant geogràfic. En un moment donat, l’oncle pregunta al nebot «I tu, Carlus, ja saps quina és la muntanya més alta de la Terra?». En Carlus se sent cofoi. Precisament aquesta informació sí que la sap. «És clar, tiet. El monte Evaristo!», fa. Tots els comensals riuen amb ganes (menys la seva germaneta, que s’ho mira sorpresa). L’oncle Salvador l’esmena amb cordialitat. «Fins on jo sé, se’n diu Everest». El cofoisme del nano segueix en augment. Per una vegada podrà alliçonar al tiet, que tantes coses sap, que tant ha viatjat. «No, tiet; és l’Evaristo, que ho he llegit!». N’està del tot segur. «I on ho has llegit, si es pot saber?» pregunta de nou l’oncle. «A un tebeo del Buggs Bunny!» li respon en Carlus, adonant-se mentre ho diu de la inconsistència de les seves fonts. La rialla es reprèn, especialment entre els cosins grans.
Aquell dia vaig aprendre que la ignorància és molt atrevida. Per sort, l’entorn era cordial i la lliçó va ser indolora, festiva fins i tot. Tanmateix, pel que es pot sentir en tertúlies mediàtiques i articles periodístics, no tothom ha tingut una experiència tan instructiva. O si l’han tinguda, no n’han tret cap conclusió.
És important verificar les fonts d’informació, especialment entre els periodistes i tertulians que aboquen les seves opinions als mitjans de comunicació. Si no, acabarem atorgant valor enciclopèdic a la imatge d’en Buggs Bunny perseguit per una cabra, corrent pendent amunt d’una muntanya amb el rètol «Monte Evaristo» clavat al cim.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 115, novembre 2012
Comments