1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.

Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.

A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre  la nostra llengua:

La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?

Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.

CHA reclama el desdoblamiento de la N-232 desde el Burgo hasta el Mediterráneo.

DGA acepta el desvío de 2,8 millones del Miner para trasladar los purines.

Programació de festes corresponent al mes d’octubre. També en el següent enllaç podreu descarregar-vos l’agenda d’activitats del mes d’octubre: http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/agenda_octubre_2014.pdf

A partir d’estos moments tota la informació referent a les activitats que organitzem des de la comarca apareixeran a la nova pàgina Web, l’enllaç és: www.comarcamatarranya.es

Finalment, recordar-vos que este cap de setmana i el següent tindran lloc les 6ª Jornades Iberes de la Comarca del Matarraña/Matarranya.  Les activitats programades es desenvoluparan a les poblacions de Calaceit, Queretes, Lledó, Massalió i la Vall del Tormo . La programació la trobareu en este enllaç: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/patrimonio/item/237-este-fin-de-semana-vuelven-las-jornadas-íberas-al-matarraña-con-actividades-para-niños

 COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

Telf. 978 89 08 81 – Fax 978 89 03 01

www.comarcamatarranya.com

Any Desideri Lombarte.

El pleno de Valderrobres rechaza el Parque Natural de Los Puertos.

Mont-roig necessitaria 400.000 € per resoldre els 10 punts crítics de la Mola | Comarques Nord.

Identitats? | L’ esmolet.

Identitats?

El 24 de setembre, vaig participar en una taula rodona anomenada “Identidad nacional”. Formava part de les jornades “Demandas de indentidad”, organitzades per la revista Crisis i el grup de la UNIZAR Riff Raff. Els dies anteriors s’havia parlat d’Identitat i multiculturalisme i de l’Europa de les identitats. Naturalment la qüestió, tot i ser enfocada des d’una perspectiva amplia, tenia com a rerefons la situació a Catalunya. Els meus companys de taula, David Pérez Chico, Bernardo Bayona Aznar [llegir ponència] y Juan Manuel Aragüés, són professors de filosofia a la Universitat de Saragossa, i tenen un profund coneixement del tema. El moderador, Fernando Morlanes, director de Crisis, va fer-ne broma en presentar-me: “Carles no es filósofo” (tots vam riure). De fet, la meua assistència era deguda, suposo, a la meua condició de franjolí més o menys “activista”. Aquesta circumstància fronterera, sumada al fet que vaig créixer en un suburbi barceloní castellanoparlant dels 60, em va fer començar la meua intervenció amb una confessió: quant més vell em faig, menys entenc el que vol dir “nació” i tots els seus derivats. I amb aquesta premissa, vaig preguntar-me: els habitants de la Franja, què som? Què hem de ser? Què s’espera que siguem? La resposta, si la mirem sense prejudicis, seria: aragonesos de llengua catalana. Però aquest fet tant normal ens l’han convertit en un problema identitari. Aquests darrers anys he tingut la sort d’anar coneixent uns quants aragonesos no franjolins que tenen clar el valor de la llengua catalana com a patrimoni cultural propi, la senten seua i la defensen. (Per desgràcia no apareixen gaire als mitjans que omplen el nostre espai mediàtic.) Està bé protegir la natura i el patrimoni arquitectònic, jo també ho faig, però no podem descuidar aquest element essencial que és obra dels nostres avantpassats, i que dóna nom a muntanyes, plantes, sentiments… I que (mai no em canso de repetir-ho) serveix per a tot: per a estimar, per a aprendre matemàtiques o per a parlar del temps que fa. O per a escriure aquest article.

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 d’octubre de 2014

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures | Lo Finestró.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures

A l’IES de Vall-de-roures ha tornat aquest curs l’antiga professora de francès, Elena Guarc, la qual ostenta el càrrec de tinent d’alcalde del PP de l’Ajuntament de Vall-d’algorfa (Valdealgorfa), on l’Alcaldia està en mans també del PP —Reyes Gimeno, filla de Mesías Gimeno, antic portaveu del PP a les Corts d’Aragó, finat ja fa uns anys. L’esmentada professora de francès va denunciar a la Inspecció d’Ensenyament de Terol, que els alumnes de 1er i 2n podien triar, dos hores a la setmana, entre francès i català, i que la majoria dels alumnes de havien triat el català. Ben normal si considerem que és la llengua pròpia del Matarranya, oi? Cal dir que segons l’actual llei d’educació tots els centres de secundària ofereixen als alumnes de 1r i 2n la possibilitat de fer o Taller de llengua, quan l’informe de primària així ho aconselli, o Segona llengua estrangera-francès, per aquells que l’informe de primària els sigui favorable. A l’IES Matarranya l’ensenyament del català no es regeix per cap projecte lingüístic de centre i la inspecció educativa de Terol va aprovar fa dos anys que el català es pogués oferir a 1r i 2n d’ESO juntament amb el francès, i que els alumnes als que ho permetés el seu informe de primària poguessin triar una d’aquestes dues llengües.

El motiu de la professora de francès de la protesta o denuncia a la inspecció pot obeir, tal vegada al fet de quedar-se sense alumnes, o potser a la ideologia del PP o al que estableix la Llei de llengües en referència a l’estupidesa del LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental, tan similar al catalán que és catalán, es decir el LAPAOTSCC). No van passar més de dos o tres dies quan dos inspectors d’ensenyament —l’inspector en cap de Terol i un de Saragossa— van reunir els pares implicats de l’Institut de Vall-de-roures. La notícia de la convocatòria es va estendre amb velocitat pet tot arreu, especialment pel Matarranya. Urgència total: una professora de francès aconsegueix que dos inspectors el Terol i un altre de Saragossa baixin a l’altra punta de la província i es reuneixin amb un grup de pares a les 7.30 de la vesprada, com si fos un cas de violència o d’assetjament, o de qualsevol altre fet urgentíssim. Està ben clar que el mandat dels dos inspectors no era pas altre que “carregar-se” les dues hores lectives setmanals de català. Alguns alcaldes del Matarranya —Beseit, Pena-roja, Massalió—i l’associació Clarió es van moure ràpidament per interessar-se sobre tema amb preocupació. Un grup de pares van prendre consciència del perill de perdre l’assignatura del català i més de cent alumnes van lliurà als inspectors un escrit reivindicatiu. La reunió es va celebrar, però de manera molt diferent d’allò que portaven a la carpeta els inspectors. En el fons tot va ser força confós i els pares no van veure pas clares les opcions que van expressar els inspectors. Aquests es van adonar del moviment ciutadà i van afluixar i desistir d’allò que tenien previst. Resumint, van concloure que aquest curs continuaria la possibilitat de triar entre català i francès en hores lectives, com es venia fent.

La Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal, però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarda. Una solució de retop molt complexa que necessitaria de partida econòmica. Quin tipus més estrany de protegir la llengua pròpia com és allunyar-la de les hores lectives! No tinc pas clar si l’aplicació de la nova llei complicarà o facilitarà les coses.

El català és la llengua pròpia del Matarranya i de tota la Franja, digui el que digui la acientífica, retrògrada i infantiloide Llei de Llengües del PP-PAR, per tant ha de ser cooficial segons la Constitució. El LAPAO i el LAPAPYP són només les excrescències mentals d’uns personatges que els importa ben poc la cultura i les llengües pròpies d’una part d’Aragó. La paraula català els produeix urticària. Llàstima que la incultura popular no es pot combatre mitjançant específics de venda a les farmàcies.

Només queda un camí per defensar el català a la Franja, i més concretament a l’IES de Vall-de-roures: la lluita reivindicativa i permanent dels pares i de les associacions culturals com Clarió, la conscienciació dels alumnes i la fermesa dels alcaldes i regidors que creguin en la cultura i la llengua pròpies. Qui pot dubtar que el certificat B de català serà un títol molt preuat en el supòsit d’una Catalunya independent? Confiar en un canvi ideològic del PP i del PAR és voler tocar el cel amb la mà, i d’on no n’hi no en raja.

Pares i mares de l’IES de Vall-de-roures compte amb el curs vinent, doncs encara us faran alguna de més grossa des de la Conselleria d’Educació! La seua esquírria al català no té límits. Em refereixo a la senyora Dolors Serrat, nascuda a Ripoll, amb l’apel·latiu de catalana només per fer-li passar una mala estona.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos | Media.cat – Observatori crític dels mitjans.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos

La polèmica per la intenció de la inspecció educativa aragonesa d’eliminar l’ensenyament de català a l’IES Matarranya i obligar a tots els seus alumnes a passar-se al francès no ha arribat als mitjans aragonesos.

A excepció dels digitals comarcals i alguns blocs de la Franja, només el digital provincial Diario de Teruel s’ha fet ressò de la controvertida decisió i de les protestes, tant dels alumnes afectats com de les associacions del Matarranya en defensa del català i del dret a aprendre’l en el sistema educatiu reglat. La solució temporal per mantenir la classe de català a l’institut només pot saber-se gràcies al digital Comarques Nord.

La notícia és impossible de trobar a les edicions digitals del Heraldo de Aragón ni El Periódico de Aragón, així com tampoc figura als webs de Aragón TV –el canal autonòmic públic- ni les emissores locals afiliades a la Cadena SER i la COPE, els principals mitjans audiovisuals aragonesos.

En canvi, nombrosos mitjans de Catalunya –com Vilaweb, Nació Digital, El Singular, Racó Català, Directe.cat o El Punt Avui- sí han considerat els fets com a noticiables.

No és que les qüestions amb el català a la Franja siguin desconegudes per a la premsa saragossana, especialment l’Heraldo de Aragón. Aquest diari, per exemple, va dedicar dues peces (1 i 2) a l’anècdota d’unes botifarres etiquetades en català que es venien a un supermercat de Barbastre o va fer-se ressò de les acusacions de “pancatalanisme” de l’Armada espanyola per part d’un grupuscle d’extrema dreta.

Per saber-ne més: Informe Mèdia.cat “El català com a problema. L’actualitat de la llengua catalana a les portades de la premsa madrilenya (2011 – 2014)”

El Consejo de Pesca da luz verde al Coto Deportivo Mar de Aragón.

Madrid se vuelve a olvidar de Santolea y las balsas del Matarraña.

SomosMatarranya Comarca del Matarraña.

Valderrobres diu NO al Parc Natural | Comarques Nord.

La Portellada homenajea durante sus fiestas a sus mayores que cumplen 80 años.