1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte | Lo Finestró.

 

DSCN2784

A Pena-roja va celebrar-se el dissabte 4 d’octubre la Jornada Llengua i Escola al Matarranya per commemorar els 30 Anys de l’Ensenyança del Català a l’Aragó i la Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 1989-2014. L’organització dels actes va anar a càrrec de Clarió, l’Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català, i també hi van col·laborar diferents entitats locals, comarcals i provincials. Al matí el Centre Cultural de Pena-roja va acollir els participants a la jornada, principalment professorat, que van rebre un dossier on es recull diversa informació sobre el territori i la nostra llengua. La salutació als participants per part de l’alcalde de Pena-roja Paco Esteve i del president de Clarió José Manuel Aragonés van precedir la conferència inaugural i brillant de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012 –escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana- que titulà ‘El model d’immersió de la Bressola’. Una experiència educativa molt exitosa de la introducció de la llengua catalana a través d’ensenyament en un territori dins de l’estat francès on s’estava perdent en trencar-se la transmissió generacional afavorint el monolingüisme. La Bressola que nasqué el 1976 amb només 7 alumnes ara ha passat a tenir-ne més de mil i ha forçat al govern francès del territori catalanoparlant a oferir a l’alumnat un ensenyament bilingüe.

DSCN2787Més tard es presentaren diverses iniciatives educatives a la Franja que incideixen sobre la dignificació de la nostra llengua. Margarita Celma ens parlà del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa ‘Cantem Junts’ que va coordinar com a professora de música i on hi va participar el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Vall-de-roures i que es va materialitzar en la publicació d’un llibre i l’enregistrament d’un CD recollint les cançons populars aconseguides a través del projecte i interpretades pels mateixos alumnes. Paco Tejero, exdirector del CEIP Sant Josep de Calassanç de Fraga, es presentà ‘El contacontes’ un innovador projecte educatiu en què els alumnes del cicle superior de primària interpreten diferents contes als alumnes d’infantil i un altre projecte de danses populars a primària. A continuació una taula redona sobre ‘Experiències al voltant dels 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó’ en què van intervenir: Pep Labat, professor de català de secundària i Paco Tejedor , tots dos de Fraga, Teresa Maria Ballester mare i professora de Mont-roig i Rubén Lombarte periodista i exalumne de Pena-roja. Acabats els parlaments es va obrir un debat molt interessant amb la intervenció del públic assistent. La jornada matinal va estar coordinada per Pepa Nogués, secretària de Clarió. Mentrestant al poliesportiu xiquets i jóvens van participar en el taller de mural party dedicat a Desideri Lombarte que havien iniciat divendres a la nit.

DSCN2789A la tarda es va continuar les activitats i els jóvens van acabar el mural mentre que els més menuts de la vila al mateix poliesportiu pintaven, ballaven i jugaven. El mural dibuixat tenia la força expressiva dels versos escrits per Desideri sobre  la nostra llengua:

 

 

La llengua que parlem és clara i forta,
i és dolça si convé, i és falaguera
i és jove com un brot de primavera,
i és vella com l’hivern, i no és morta.
Està viva al carrer.
Val per anar a llaurar,
i per a renegar
i per anar a la font
i per anar al cafè.
Per què no ha de valer
per a escriure a un diari
per a passar el rosari
i per escriure més, si més convé,
més versos i cançons i més històries
dels fets presents i passades glòries?

DSCN2792Com a acte de cloenda de l’Any Desideri Lombarte, ja a la vesprada i davant la casa on va viure, un representant de l’Associació Cultural del Matarranya va fer el resum de les activitats realitzades enguany per commemorar els 25 anys de la mort de l’escriptor i activista cultural pena-rogí. Després, de manera espontània, Ramon Mur va iniciar la lectura d’uns poemes de Desideri que va continuar el públic assistent a l’acte. Elles, La terra prima, La meua pàtria menuda, La xica que va a la font, Hem perdut un amic, La fortuna, Jo no òbrigo el balcó… versos escrits pel poeta i recitats pels participants a la convocatòria com a merescut homenatge i reconeixement d’un dels personatges més destacats del Matarranya.