Decenas de empresarios respaldan la nueva marca de los «Tres territorios».

Avui, dimarts 25/3/2014, l’Escola Oficial d’Idiomes  incorpora a la seua setmana cultural un acte d’homenatge a Desideri Lombarte amb l’obra “Peñarroya y Vallibona, the twin villages”. Una obra de teatre de l’autor interpretada per antics alumnes de l’EOI. Àudio en anglès, amb subtítols en anglès. Aula de música.

Més informació i  “Peñarroya y Vallibona, the twin villages”

‘A Morella no percebem la línia administrativa que tenim al mig’ – VilaWeb.

‘Tres territoris, una mateixa terra’ és el nom del projecte conjunt que han impulsat els representants institucionals i empresarials de la ciutat de Morella i de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, i que fou presentat ahir. El propòsit és de fer pinya per realçar el potencial turístic i comercial d’aquestes terres. Perquè, malgrat situar-se enmig de la divisió administrativa entre tres comunitats, sempre havien cooperat; malgrat tenir les administracions d’esquena, sempre s’han mirat i han treballat plegats. N’hem parlat en aquesta entrevista amb el batlle de Morella, Rhamsés Ripollés.

—Com neix el projecte?
—Volem promocionar aquests tres territoris, de tres comunitats autònomes diferents, que ens trobem apartats de les capitals de província i on la promoció turística ens ha deixat desplaçats. Som tres territoris que sempre hem tingut molta relació comercial, històrica i de llengua, amb problemes molt comuns. I tenim grans potencialitats; pensem que, si anem de bracet, podem combinar molt bé la gastronomia, la naturalesa i tots els recursos turístics. A partir d’ací naix aquest projecte.

—Us sentiu bandejats per part de les comunitats autònomes a què pertanyeu?
—La promoció turística depèn molt de les delimitacions que té cada comunitat autònoma i al final no es tenen en compte els recursos que hi ha a prop i que moltes vegades tenen tant sentit o més que la resta. Algú que vinga a Morella, a mitja hora té la comarca del Matarranya, amb uns pobles fabulosos, i no és lògic que no ho promocionem conjuntament. De la mateixa manera que algú que és a Vall-de-roures ha de poder venir a Morella o anar a Horta de Sant Joan, i aquest projecte té açò d’interessant. En aquests moments de dificultat, hem de jugar fort per la col·laboració. La gent d’ací no percebem la línia administrativa que tenim al mig.

—Teniu consciència de pertànyer a una realitat territorial que traspassa la divisió administrativa.
—Ací tampoc no inventem res, sinó que tornem a les arrels. Recorde que fa uns anys que els meus avis anaven a buscar els productes del Matarranya i de la Terra Alta, com el vi o l’oli, i la gent d’allí venien ací al mercat de Morella. Tota aqueixa relació tan bona i amb què ens podem complementar tan bé, intentem recuperar-la amb un projecte turístic potent.

—Es tracta de superar l’inconvenient de ser terra de frontera entre tres comunitats autònomes.
—Evidentment. I pretenem que aquest territori de frontera no siga de divisió sinó d’unió. La gent d’ací ho veu molt clar.

—L’experiència de la Taula del Sénia ha estat també una inspiració?
—És diferent, perquè la Taula del Sénia és una mancomunitat molt més àmplia, de la qual també forma part Morella, que certament també té l’objectiu de captar inversions en uns territoris que moltes vegades sembla que siguen en terreny de ningú. I ha fet una gran feina en el desenvolupament rural, en la reindustrialització. Nosaltres ho enfoquem molt al turisme i a l’intercanvi empresarial.

—Morella fa el paper de capital d’aquests tres territoris?
—El projecte és de tres territoris que es miren d’igual a igual. Cada territori té uns valors i unes coses més positives; i cerquem allò que no tenim en un altre territori, aquesta complementarietat. Evidentment, Morella sí que és segurament la capdavantera, quant a turisme i nombre de visitants, però és un projecte complementari i coral.

—Fins a quint punt trobeu a faltar la manca d’unes infrastructures que connectin bé Catalunya i el País Valencià?
—Sempre hem defensat el corredor mediterrani. I no tan sols per Catalunya i el País Valencià; si la península Ibèrica vol tenir unes comunicacions adients i de sentit comú amb Europa ha de ser amb l’arc mediterrani. Açò donaria una diversificació econòmica importantíssima. Un dels principals inconvenients que tenim són justament les comunicacions, tant entre l’interior i la costa com també entre les nostres comarques.

La segona edició del Roble Rock serà el 31 de maig | Comarques Nord.

Els ‘Tres Territoris, una mateixa terra: Matarranya, Morella i Terra Alta’ presenten una imatge pròpia i projectes de futur | Comarques Nord.

c

mitjançantEls camins i les sendes de Queretes centraran la 13ena Marxa Senderista del Matarranya | Comarques Nord.

La cerveza artesana ‘reina’ en Valderrobres en la I Fira de la Birra – Diario de Teruel.

Favara va seguida en la pobresa per Torrent de Cinca, Nonasp, Maella, Calaceit i Saidí.

Per comarques, el Matarranya ocupa la penúltima posició.

Més informació

¿Quiere saber en qué gasta el dinero su ayuntamiento?.

Un pueblo aragonés de 40 habitantes ingresa 63.542 euros por habitante al año.

El paisatge de les Oliveres Mil·lenàries és distingit amb el Premi Europa Nostra | Comarques Nord.

L’escola de Vall-de-roures en un projecte d’educació vial | Comarques Nord.

Morella, el Matarranya i la Terra Alta: tres territoris, una mateixa terra – VilaWeb.

Morella, el Matarranya i la Terra Alta: tres territoris, una mateixa terra

Avui es fa a Morella la presentació del projecte ‘Tres territoris, una mateixa terra’. Els representants institucionals i empresarials de la ciutat de Morella i de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, tindran coneixement de tots els detalls d’aquesta iniciativa. L’objectiu és de fer la promoció d’aquests tres territoris conjuntament.

En la presentació hi intervindran el batlle de Morella, Rhamsés Ripollés, el president de la comarca del Matarranya, Francisco Esteve, i el del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, juntament amb un seguit de representants empresarials.

La regidora de Turisme de Morella, Maria Rallo, diu que aquesta presentació oficial arriba després d’haver explicat el projecte entre els representants dels territoris i d’un conjunt d’accions per fer-lo a conèixer arreu. I afegeix: ‘Els tres territoris tenim una gran complementarietat i una llarga relació històrica; per això és molt positiu que unim esforços i sinergies, tant institucions com empreses, per aconseguir un major impacte promocional i econòmic en els territoris.’

Una mateixa cultura i una mateixa forma de vida

Morella, el Matarranya i la Terra Alta resten dividides administrativament en tres províncies de tres comunitats autònomes diferents, però comparteixen una mateixa cultura i també una mateixa forma de vida. En èpoques passades, eren intensos els llaços comercials, amb rutes que començaven a l’interior i arribaven fins a la Mediterrània i viceversa. I avui dia s’hi mantenen les fires, punt de trobada comercial, i també els vincles entre les tradicions de cada comarca, semblants en molts aspectes, o la gastronomia, amb plats i postres que canvien de nom però tenen el mateix gust… En tots tres territoris, de caràcter agrícola i ramader, s’hi conrea encara l’olivera, la vinya i l’ametlla. En ramaderia, els productes carnis derivats del porc i del corder són la base econòmica de totes tres àrees. Les manifestacions culturals, la gastronomia, el paisatge, l’arquitectura o la llengua, fan que el visitant no distingeixi les fronteres administratives i relacioni les tres comarques amb un únic territori.

Les jugades d’estratègia decanten el derbi a favor de Valderrobres (2-3) | Comarques Nord.

El Massalió no pot contra un Chiprana ultradefensiu (0-1) | Comarques Nord.

La Licantropia de Carles Terès, finalista del premio literario Creixells.

Lobón descarta irregularidades en el Consejo Regulador del Jamón.