Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Las cosas claras y el chocolate espeso | Lo finestró del Gràcia.

 

  chocolate espeso(Article publicat al Diario de Teruel)                                                                                            

En las líneas que siguen aplicaré la sentencia popular  para explicar el problema de Cataluña con España, o con el resto de España, si alguien así lo quieren expresar. Basta ya de tergiversar las cosas con simplificaciones desorientadoras o eufemismos interesados. Lo que pasa en Cataluña es que una mayoría creciente de ciudadanos quieren gobernarse por si mismos, es decir, no quieren formar parte de una España en la que se sienten discriminados económica y culturalmente. Para entendernos, quieren ser plenamente europeos, pero sin pasar por Madrid. Sobre las causas y el proceso de desafección se ha escrito mucho, pero con tan poco éxito, que hasta tanto no se ha llegado a la situación actual casi nadie se lo creyó.

El lector tiene todo el derecho a no creerse tampoco ahora que sean mayoría los catalanes que quieren la independencia, ahora bien, alguien que crea en la democracia, ¿puede proponer una formula para salir de dudas que no sea el recurso a las urnas? Alrededor del 80 por ciento de los catalanes desean decidir acerca de su futuro —derecho a decidir—, unos para votar sí a la independencia y otros para votar no, como es lógico. El recuento de las papeletas dejaría las cosas claras. Por supuesto que cuando se defiende con tanto ahínco el derecho a decidir, lo que se quiere decidir realmente es la independencia. ¡Basta ya de eufemismos!

Seguir dando vueltas a la culpabilidad de Mas y exigir que rectifique, no es otra cosa que desviar la atención del problema y acrecentar los independentistas. De no existir este Mas habría otro “Mas” u otro “Menos”. Las cosas seguirían igual porque son los ciudadanos los que empujan.

Todos sabemos, o debiéramos saber, lo que dice la Constitución al respecto. Todos sabemos, o deberíamos saber,  que las interpretaciones de sus preceptos son variables en función de la voluntad política del que hace la interpretación. Se puede acudir al espíritu constitucional, se pueden tener en cuenta las circunstancias cambiantes por el tiempo transcurrido y también se puede cambiar la Constitución. Que nadie infiera de mis palabras que quiero llegar a la conclusión de que todos los preceptos constitucionales son pura retórica, no es mi voluntad. Ahora bien, ¡con que facilidad hemos convertido en pura retórica, todos los preceptos constitucionales que garantizan el derecho al trabajo y a disponer de una vivienda! Si alguien tiene el gusto de repasar la Constitución encontrará muchos ejemplos más de flagrantes incumplimientos constitucionales. ¿Puede un gobierno desmantelar el Estado del bienestar y privar de derechos laborales y sociales tan descarnadamente respetando la Constitución?

Esa mayoría de catalanes, que las urnas podrían contabilizar, tiene, equivocadamente o no, un proyecto político nuevo, una esperanza de futuro. ¿Desde la otra parte, qué se le ofrece, que no sea el muro constitucional o las amenazas cuando conviene? ¿Es el miedo un buen remedio para curar las ansias independentistas?

Se afirma desde el Madrid centralista —gobierno, oposición y medios de comunicación— que en el supuesto de una Cataluña independiente quedaría automáticamente fuera de la UE, de la zona euro, de la OTAN y de no sé cuantas instituciones más. Tengo dudas a la hora de calificar dichas afirmaciones, pues unas veces las considero como insensatas, otras como de mala fe, y otras más como pueriles. Si alguien se vería abocado a negociar sería España para intentar repartir la gran carga de su Deuda Pública y desplazas gastos de estructuras hacia Cataluña u obligaciones futuras del Estado, por ejemplo. ¿Aceptaría Cataluña participar en estos gastos y obligaciones ante un boicot de España en las instituciones europeas? ¿Lo aceptarían dichas instituciones? ¿Qué dirían los poderes financieros?

Si una cosa tengo muy clara es que, pase lo que pase, las cosas no van a seguir igual: un largo proceso de negociación va a tener lugar para bien de todos, con o sin Cataluña: la Constitución habrá de reformarse bajo el riesgo actual de una involución, algunas autonomías resultarán inviables y la capital de España habrá de devenir menos poderosa, menos influyente y con estructuras  de Estado muy recortadas, entre otras cosas. Todo ello será así, si se impone la razón, claro está.

Y acabo diciendo que “al pan, pan y al vino, vino” y una buena taza de chocolate negro y espeso al 70 ó 75 por ciento de cacao porque la feniletilamina que contiene protege el sistema cardiovascular y los flavonoides remedian el estrés.

pdf de l’article amb altres opinions

La xarxa lèxica de les llengües europees | Xarxes socials i llengües.

El gràfic de xarxes mostra la proximitat en el lèxic entre les principals llengües europees. Es distingeix els quatre grans grups lingüístics europeus: el romànic, el germànic, el cèltic i l’eslau. Ateneu que el gràfic mesura la distància lèxica mitjançant el tramat de les línies, i no altres aspectes com la gramàtica, que poden ser tant o més importants per a definir i classificar llengües.

Entre estos quatre grans grups es pot percebre que les llengües romàniques formen un grup més compacte lèxicament que no pas les llengües germàniques o eslaves, i encara més que les llengües cèltiques. En el cas del català fa de nexe d’unió entre les llengües ibèriques i l’italià. Així, hi ha una gran similitud (una distància lèxica menor a 25) entre les llengües ibèriques: el castellà, el gallec/portuguès (fixeu-vos que apareixen junts!), el provençal (?),  i el català. El català queda unit també a l’italià, este al romanx, i este al francès, creant així una línia de similituds que va de banda a banda de les llengües romàniques, i on només queda més desconnectat el romanès . En oposició, per exemple, entre les llengües cèltiques la distància és molt major. El gaèlic (escocès?) i el gaèlic irlandès tenen una distància lèxica superior, igual que el gal·lès i el bretó. En el grup germànic s’observen dos grans grups: el format per l’alemany, neerlandès i frisó, d’una banda, i l’encara més compacte format per les llengües nòrdiques. L’anglès juga de manera més independent, i la similitud més forta la té amb el frisó, tot i que també funciona com a pont amb les llengües romàniques (francès) i les cèltiques (gal·lès).

A més d’estos quatre grans grups lingüístics, se sumen altres grups i llengües més dispersos: el finoúgric, el bàltic, el grec i l’albanès. Desconec si les distàncies entre els nodes són proporcionals a la distància lèxica. Però en tot cas, el tipus de línia que uneix cada díada de llengües mostra una escala de fins a 5 graus de distància. Seria interessant visibilitzar també el basc, que com el grup finoúgric, tampoc és una llengua indoeuropea.

Font: Etymologikon™: Lexical Distance Among the Languages of Europe. Les dades originals provenen de K. Tyshchenko (1999) Metateoria de la lingüística. (publicat en rus)

El Punt Avui – Notícia: Temor a una frontera més sòlida.

Temor a una frontera més sòlida

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

A la Franja de Ponent el procés cap a l’autodeterminació de Catalunya ha coincidit amb un enduriment del secessionisme lingüístic, molt minoritari fa uns anys però que ara el govern del PP i el PAR ha convertit en llei amb la derogació de la tímida llei de Llengües que havien aprovat en la legislatura anterior el PSOE i Chunta Aragonesista, en què es reconeixia el català i l’aragonès tot i que sense dotar-les de caràcter oficial. El PP i el PAR, en canvi, han aprovat una nova llei que canvia el nom de català pel circumloqui Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (les sigles, LAPAO, van causar furor a la xarxa), igual que fa amb l’aragonès, ara anomenat Llengua Aragonesa Pròpia de les Àrees Pirinenca i Prepirinenca. Aquest escapçament del català coincideix amb l’accelerada del procés sobiranista a partir de la Diada del 2012, però no es pot concloure que sigui en resposta a la política catalana: la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, ja es va presentar a les eleccions el 2011 amb la voluntat de derogar la llei de Llengües socialista.

La llei del LAPAO, però, ha tingut l’efecte no buscat de reactivar els defensors del català a la Franja. Una vintena d’alcaldes i regidors de la Franja van signar l’1 de juny del 2013 la segona Declaració de Mequinensa, que, com la feta el 1984, mostra la determinació de la majoria dels municipis de la Franja de veure reconegut i promocionat el català com a llengua pròpia.

Però més enllà de la defensa dels llaços culturals i econòmics amb l’altre costat de la frontera, no hi ha a la Franja cap moviment polític que pugui acompanyar el Principat cap a la sobirania. Tan sols dos ajuntaments tenen representants catalanistes (Calaceit, un regidor d’ERC, i Pont de Montanya, on governa Convergència de la Franja). El sociòleg Natxo Sorolla va apuntar que el procés sobiranista pot tenir com a primer efecte un reforç del discurs anticatalà des dels mitjans i la política aragonesa, que farà en primer terme més sòlides les fronteres de la Franja amb el Principat. Tot i que no programat, la llei del LAPAO n’hauria estat un primer episodi.

 

Els signants de la segona Declaració de Mequinensa, el juny passat. Foto: D.M.

Els Nadals veuen nàixer l’associació de temps lliure ‘Curumbela’ | Comarques Nord.

anex49778.pdf.

Cretas se desinhibe en un calendario muy sensual.

Nonaspe se adhiere al proyecto Incorpora Inder.

Llibreria Serret pose en marxa el primer certamen de narrativa rural | Comarques Nord.

comarquesnord.cat . Vall-de-roures . divendres, 27 de desembre . Deixa un comentari
Etiquetes: , , ,

La Llibreria Serret de Vall-de-roures ha declarat el primer ‘Concurs literari de narrativa rural’, un certamen obert a novel·les i assajos inèdits bé siguen escrits en català, castellà o aragonès. Les persones interessades en participar en este concurs ho podran fer fins al dia de Sant Jordi -23 d’abril- i el jurat fallarà el pròxim 30 d’agost, quan es viurà una autèntica festa de la literatura rural al territori. Este concurs estarà complementat per un recorregut literari per la Terra Alta, un certamen poètic a Beseit i l’acollida de diversos certàmens a Vall-de-roures, tot això previst l’últim cap de setmana d’agost.

Octavio Serret, propietari de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, va concretar que “el premi de la Llibreria Serret serà un premi diferent. No n’hi ha cap d’igual. Estem parlant d’un premi de narrativa rural, premiant la millor novel·la i el millor assaig inèdits en narrativa rural”. Serret va afegir que “ens agradaria que participés tota aquella gent que tingui ganes i que vulgui parlar de territori”. La data límit per a presentar propostes serà el 23 d’abril, tot i que de cara al mes de març es presentarà el jurat, que preveu que sigui de luxe. Entre ells, reconeguts escriptors que han passat estos mesos pel Matarranya.

Es premiarà la narrativa rural en català, castellà i en aragonès, les tres llengües d’Aragó, però hi haurà altres certàmens literaris. Octavio Serret va destacar que “no només reconeixerem assaig i novel·la, sinó que també premiarem el millor conte infantil -de 0 a 8 anys- i que publicarà l’editorial Joventut”. També trobarem certamen poètic a Beseit de cara al 29 d’agost. “Premiarem el millor poemari”, va recalcar Serret. Hi ha prevista una altra modalitat a concurs. “Tindrem un premi audiovisual”, associat també amb el món de les lletres i la descripció poètica.

Quant a les bases dels concursos literaris, Octavio Serret va apuntar que “estem acabant de perfilar-les. Tenim unes bases anteriors que perfectament es poden aplicar, perquè són unes bases associades a la narrativa i l’assaig. Pròximament les redefinirem i ho publicarem al nostre bloc”. Des de la Llibreria Serret, el seu propietari va dir que “m’agradaria sobretot que este premi el pogueren aprofitar els amants de l’escriptura i la literatura del territori i que tinguin interès en veure publicades les seues obres”. Octavio Serret va sentenciar que el ‘Concurs literari de narrativa rural’ es repetirà any rere any.

Assemblea extraordinària d’ASCUMA | Lo finestró del Gràcia.

 

Assembea Ex. d'ASCUMa 2

Assembea Ex. d'ASCUMa 1A les onze del diumenge del 29 de desembre va començà l’Assemblea extraordinària de l’Associació Cultural del Matarranya a  la seua seu, a Calaceit. Obrí l’acte el president, Josep Maria Baró fent un relat exhaustiu de totes les activitats d’ASCUMA a través de l’any 2013, destacant la voluntat de l’Associació d’estar present en els actes culturals i relacionats amb la nostra llengua, tan dins com fora de la Franja. Després va fer esment als projectes delAssembea Ex. d'ASCUMa 3 2014.

Maria Dolores Gimeno, vocal responsable de publicacions, informà dels llibres publicats —Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) d’Encarnita i Renato Simoni— i d’aquells que estan en procés.

Assembea Ex. d'ASCUMa 4En quant a l’estat de comptes avançat va quedar clar que s’havia aconseguit equilibrar el balanç reduint despeses i frenant les publicacions. Cal dir també que el muntant de subvencions i ajudes aprovades, però pendents de cobrar es elevat.

És va dedicar un llarg espai de temps als actes del 25è aniversari de la mort del Desideri Lombarte. De la llista d’actes que es realitzaran durant 2014, uns més avançats que altres, podem indicar els següents: dedicació dels dos Styili locus del 2014 al Desideri; celebració de la Trobada Cultural a Pena-roja, especialment dedicada a ell; diverses presentacions del llibre, recentment publicat, Les aventures del sastre Roc d’Arça; específica informació als mitjans de comunicació; en cas d’aconseguir subvencions es reeditaria el llibre Ataüllar el món des del Molinar i si es pot  l’exposició del mateix nom; tal vegada es farà també alguna ruta escolar desideriana; actuacions poètiques i musicals, es tractarà de coordinar els actes de Pena-roja amb l’associació de joves de la vila, etc., etc.

Assembea Ex. d'ASCUMa 5Després d’un llarg torn de precs i preguntes es tancà l’assemblea entregant als assistents un exemplar dels llibres Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), Les aventures del sastre Roc d’Arça i la revista “Turolenses”. Posteriorment un grup dels reunits assistiren al dinar de germanor.

Associació Ascuma.

Els nous socis de l’any 2014 rebran aquestes tres publicacions amb motiu de l’Any Desideri Lombarte i del 25è. aniversari d’ASCUMA.
FotoFotoFoto

Buena preba d’ixo, y me permititz que meta un eixemplo personal, suposa ta iste que escribe sentir-me amán de chent como Natxo Sorolla (@natxosorolla) quan escribe (y yo le leigo) sobre o LAPAO d’o diaple

Continueu llegint No bi ha cosa nueva baixo lo sol, o entre lo cierzo | Arredol.

Editan el primer mapa completo de los Puertos de Beceite – Diario de Teruel.

“El Bergantes no se toca” presenta su primer audiovisual en las redes.

El Matarraña tendrá el primer Camino Natural de Beceite a Maella.

Temps de Franja de gener | Lo finestró del Gràcia.

 

TdF

Temps de Franja de gener ja és al correu, un número amb una esplèndida entrevista a Joan Francesc Mira, president d’Acció Cultural del País Valencià, i amb l’encartament de l’Syli locus dedicat a Espriu. L’Editorial de TdF comença així:

“Nou any, noves forces

        Em deixat enrere el 2013, una any més de la llarga i insuportable crisi econòmica, social i institucional que ens hi toca patir de fa uns anys; i malgrat tot, la nostra revista ha tirat endavant tal com vam decidir, amb la cadència de quatre números editats en paper —amb dos encartaments de l’Styli locus— i la resta només digitals. No cal dir que l’evident èxit de la revista, en aquests temps tan difícils, es deu a la col·laboració i esforç de tots plegats: associacions editores, producció, coordinadors, administració, redactors, columnistes, col·laboradors habituals i puntuals…; i el més valuós, de ben segur, vosaltres subscriptors i lectors. D’ajudes o subvencions directes, el 2013, a la revista, cap ni una no n’hem tingut, tot i que hi som preparats novament per a cercar-ne per a aquest any 2014…”

La Franja