La xarxa lèxica de les llengües europees | Xarxes socials i llengües.
El gràfic de xarxes mostra la proximitat en el lèxic entre les principals llengües europees. Es distingeix els quatre grans grups lingüístics europeus: el romànic, el germànic, el cèltic i l’eslau. Ateneu que el gràfic mesura la distància lèxica mitjançant el tramat de les línies, i no altres aspectes com la gramàtica, que poden ser tant o més importants per a definir i classificar llengües.
Entre estos quatre grans grups es pot percebre que les llengües romàniques formen un grup més compacte lèxicament que no pas les llengües germàniques o eslaves, i encara més que les llengües cèltiques. En el cas del català fa de nexe d’unió entre les llengües ibèriques i l’italià. Així, hi ha una gran similitud (una distància lèxica menor a 25) entre les llengües ibèriques: el castellà, el gallec/portuguès (fixeu-vos que apareixen junts!), el provençal (?), i el català. El català queda unit també a l’italià, este al romanx, i este al francès, creant així una línia de similituds que va de banda a banda de les llengües romàniques, i on només queda més desconnectat el romanès . En oposició, per exemple, entre les llengües cèltiques la distància és molt major. El gaèlic (escocès?) i el gaèlic irlandès tenen una distància lèxica superior, igual que el gal·lès i el bretó. En el grup germànic s’observen dos grans grups: el format per l’alemany, neerlandès i frisó, d’una banda, i l’encara més compacte format per les llengües nòrdiques. L’anglès juga de manera més independent, i la similitud més forta la té amb el frisó, tot i que també funciona com a pont amb les llengües romàniques (francès) i les cèltiques (gal·lès).
A més d’estos quatre grans grups lingüístics, se sumen altres grups i llengües més dispersos: el finoúgric, el bàltic, el grec i l’albanès. Desconec si les distàncies entre els nodes són proporcionals a la distància lèxica. Però en tot cas, el tipus de línia que uneix cada díada de llengües mostra una escala de fins a 5 graus de distància. Seria interessant visibilitzar també el basc, que com el grup finoúgric, tampoc és una llengua indoeuropea.
Font: Etymologikon™: Lexical Distance Among the Languages of Europe. Les dades originals provenen de K. Tyshchenko (1999) Metateoria de la lingüística. (publicat en rus)