Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Viles i Gents :: La cuina de l’Adoracion :: January :: 2013.

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Hai escrit diverses vegades sobre l’hostal de la Placeta de Mont-roig. Conegut com l’Hostal Vell, o simplement com l’Hostal, lo casalici ere propietat de mon iaio Miguel (Miguel Sancho Pedrola). Però, des que es van casar, qui va regentar l’establiment va ser ma iaia Adoracion (Adoracion Peris Guarc). I l’excel•lència de la seua cuina va arribar a tindre una gran anomenada. De caràcter enèrgic, i austera en el minjar i en el vestir, per a moltes persones del seu temps l’Adoracion va ser el paradigma de la persona treballadora. I a casa nostra s’explicave, amb evident satisfacció, que no s’havie assentat mai a la taula, per a cap minjada, si no ere per alguna causa molt excepcional; i també que s’alimentave bàsicament dels rosegons de pa que passave per les paelles i les cassoles dels seus guisos abans d’escurar-les. A l’hostal hi parave gent dels Ports, del Baix Ebre, del Matarranya i de tot lo Baix Aragó, i encara d’allà dellà d’aquelles terres. I la gran majoria arribave atreta per la fama de la cuina de l’Adoracion, de la que es die, com a gran mèrit, que els seus millors plats eren los que fee a partir dels remostrons. Les mondonguilles que preparave eren úniques, i estaven molt alabades, però entre els seus múltiples plats brillave amb llum pròpia el de les “pataques adoracionistes”. Recordo, com si la estiguera veent, aquella espurneta d’il•lusió als ulls, quan, sent ja molt velleta —va morir als noranta-i-cinc anys—, en poc temps li vaig portar notícia, primer d’un sinyor de Girona i poc més tard d’un altre que vaig conèixer casualment al Nou Camp, i que, els dos, quan van saber que era de Mont-roig, em van parlar amb afecte de l’hostal i de la bona cuina de l’Adoracion. Ma iaia va fer del treball una virtut, però tant l’hostal com la cuina, a més de vida li van aportar també grans satisfaccions.

Publicat a la columna “Viles i gents” del periòdic La Comarca de l’11 de gener de 2013

Viles i Gents :: Treballar: un recurs escàs :: March :: 2013

Natxo Sorolla

(Publicat a La Comarca, 8 de març de 2013)
Ser jove i estar buscant faena té un sinònim: aturat. L’últim trimestre de 2012 l’atur juvenil de l’Estat espanyol ha superat una barrera psicològica. Entre tots los jóvens de 20 i 24 anys que estan buscant faena, lo 51.7% estan aturats. I això que bona part encara no han entrat al mercat laboral perquè, per exemple, estan estudiant (39%).
És molt recorrent la idea que els jóvens “no tenen faena perquè no s’ho curren, perquè no tenen ganes de treballar”. I en tot cas, no està de més acompanyar-ho en afirmacions lapidàries com “abans sí que treballàvem, perquè abans enseguida…”.
Però si és simple plantejar que qui no treballe és per què no vol, també és simple contrargumentar-ho: tanquem l’any 2012 en més de la meitat de jóvens aturats, mentre que en tot l’any 2007 los aturats jóvens no van superar el 20%. Com se pot defensar que de repent, en 5 anys, als jóvens los ha arribat la galvana? Perquè és clar, si es pot simplificar la situació fins el punt que qui no treballa és perquè no vol, es podria arredonir dient que les crisis econòmiques no existeixen i són producte de la nostra imaginació.
És irresponsable oblidar que el treball, en època de crisi, és un recurs escàs. No hi ha treball! I si d’alguna cosa hi ha poc, a qui més fàcilment afectarà serà als pitjor situats al mercat: als jóvens perquè són recent arribats al món laboral, als menys instruïts perquè, pel mateix preu, es pot contractar de l’atur algú més format, i als immigrants, que són més perifèrics i tenen pitjor accés a les xarxes informals, habituals per a trobar ocupació.
En tot cas, no està de més donar un consell als jóvens aturats: formeu-tos, formeu-tos i formeu-tos. En allò que més tos òmpligue i en allò que voleu per al vostre futur. Però en cas que tos agarro una altra crisi (i en veurem moltes més), hau d’estar ben situats al mercat.

Carles Terès a la SER | Lo finestró del Gràcia.

 

Punt de Llibre 1

El passat dissabte dia 9, al programa “Punt de llibre” de la Cadena SER-Radio Barcelona, la periodista Pilar Argudo va mantenir una llarga entrevista amb Carles Terès i Jordi Ledesma (Cambrils), tots dos autors amb la seua primera novela. Carles Terès amb Licantropia i Jordi Ledesma amb Narcolepsia. Tota l’entrevista és prou interessant i variada.

Escolteu l’entrevista aquí  (comença realment al minut 9, podeu avançar amb el ratolí sobre el gràfic dels minuts)

Morella i el Matarranya treballen conjuntament en promocions turístiques | Comarques Nord.

20130311_empresarismorellamatarranya_660x

 

L’Ajuntament de Morella i les associacions d’empresaris turístics de Morella i Comarca i el Matarranya (Terol) s’han reunit aquest dilluns, en l’edifici consistorial de la ciutat dels Ports, per a estretir llaços de col·laboració. L’objectiu era plantejar accions promocionals conjuntes i analitzar altres serveis que es poden donar en cada un dels municipis. En la reunió han estat presents l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el president del Matarranya i alcalde de Pena-roja de Tastavins, Francisco Esteve, i els presidents i membres de les juntes de les associacions empresarials dels dos territoris. D’esta manera, Morella continua treballant amb zones pròximes, de les que rep un important volum de visitants.

 

El primer edil morellà afirma que “la trobada ha sigut positiva i s’han iniciat els contactes per a col·laborar entre els distints destins, perquè tenim una zona amb una gran varietat de recursos i possibilitats per a oferir als nostres visitants”. A més, afegia que “en moments de dificultat econòmica, és molt important la innovació, la col·laboració i la suma d’esforços entre territoris”. En este sentit, assenyalava que “el Matarranya i Els Ports tenen una gran potencialitat per a oferir una oferta molt completa als visitants i són dos territoris que mantenen importants relacions i similituds, donada la seua proximitat”. Entre elles, destacava molts dels recursos turístics, com la importància patrimonial, la naturalesa, la paleontologia, la col·laboració empresarial o la rellevància cultural.

 

En les pròximes setmanes tindran lloc noves trobades de caràcter tècnic per a concretar accions que puguen desenvolupar-se conjuntament.

 

. Festast

 

L’alcalde de Morella també destaca esta col·laboració entre territoris i ha posat com a exemple el reimpuls del Consorci dels Tres Reis, junt amb Alcanyís i Tortosa. Precisament, fruit de la reactivació d’este projecte, Morella està participant en Festast de Tortosa, una de les fires gastronòmiques més importants de la província de Tarragona. Durant tot el cap de setmana, la localitat ha exposat la nova marca de qualitat “Productes de Morella”, que ha nascut fruit de la col·laboració entre tres empreses privades i l’Ajuntament de la localitat.

 

L’objectiu de la mateixa és potenciar els productes que s’elaboren en la localitat i donar-los un valor afegit. En la jornada del divendres, van participar l’alcalde de Morella i el primer tinent d’alcalde, en la del dissabte i el diumenge, ho van fer les tècniques turístiques i, en la d’avui, últim dia de la fira, ho fan responsables de Carns de Morella, ja que és el dia dedicat a professionals del sector.

Eina serà el cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock | Comarques Nord.

20130311 FranjaRock PresentacióEina

comarquesnord.cat . Pena-roja . dilluns, 11 de març de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

 

 

Eina serà la banda cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock, el festival de rock que des de l’any 2001 se celebra a Pena-roja i que s’ha convertit en el més longeu del territori. Així ho ha confirmat l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora del festival, que té previst tancar el cartell del Franja Rock 2013 al llarg de les pròximes setmanes i que ha anunciat que hi haurà també una nova Trobada de dolçainers, tabalers i de música tradicional de Pena-roja. El Franja Rock 2013 serà el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, i entre altres activitats aplegarà un karaoke, un tast de cerveses, jocs per a xiquets, la trobada de música tradicional, sopar popular, així com el concert nocturn on està previst que actuïn quatre bandes.

 

L’Associació de Jóvens ha confirmat la presència de Eina per al Franja Rock 2013. Els de l’Alt Penedès (antics Inadaptats) actuaran per primera vegada al Matarranya. Portaran ‘L’estat i la revolució’, segon treball de la banda després de l’èxit de ‘L’art de la guerra’, on els de Vilafranca del Penedès van musicar l’obra d’estratègies militars de Sun Tzu. Guitarres afilades, ritmes contundents, bases electròniques i lletres directes amb un clar rerefons polític i de lluita de classes són els trets que destaquen a una de les bandes més compromeses del panorama actual. A més, la música pop dels Ya Babé obrirà la 13ena edició del Franja Rock. Els de Queretes s’estrenen al festival de Pena-roja, on portaran un variat repertori en català i castellà que inclús rendeix homenatge a poetes de la terra.

 

Al marge del concert de dissabte i de les activitats que hi ha programades divendres, la pròxima edició del Franja Rock té previst un karaoke divendres i un tast de cerveses. Destaquen també jocs infantils i la consolidada Trobada de Dolçainers i de Música Tradicional de Pena-roja, que comptarà amb la presència de grups tradicionals vinguts d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. El Franja Rock de Pena-roja s’ha convertit en el festival més longeu del territori. Enguany celebrarà la 13ena edició, i al llarg d’este temps han passat bandes com Sva-ters, Metall i so, Gra-fort, Los Draps, Nothinkson, Azero, Aluminosis, De cara a la pared, Cesk Freixas, Ràbia Positiva, Gen, Mallacan, Malagana, Xeik!, Prau, Camarada Kalasnhikov, Owix!, Skafam, Agraviats, i molts més.

Los efectos del temporal obligan a desalojar a 23 vecinos de Monroyo.

Realizarán un análisis en tres pueblos para ahorrar agua en el río Matarraña.

Se demuestran irregularidades en el cobro de subvenciones en La Fresneda.

Tres análisis dictan que el agua de La Portellada ya es apta.

Joteros bajoaragoneses deslumbran en el Liceo de Barcelona.

Realizarán un análisis en tres pueblos para ahorrar agua en el río Matarraña.

Un corto recortado – YouTube.

Corto sobre los recortes educativos y en defensa de la escuela pública realizado por alumnos y profesores de primaria en Valderrobres (Teruel), con la colaboración de alumnos y profesores de secundaria del IES de la localidad y dirigido por Lorenzo Latorre.
Se puede descargar el video en total calidad desde:
http://depositfiles.com/files/v9jlv1rwe

L’Atzucac / Emma Zafón.

L’Atzucac / Emma Zafón

E-mail Imprimir

El “pollo” del aragonés oriental

El aragonés oriental nació en 1995 en Valencia fruto del Pacto del Pollo. No fue el baile del verano en el ecuador de los noventa sino el matrimonio político entre el PP de Eduardo Zaplana y el grupo de extrema derecha Unió Valenciana.

Éstos últimos habían basado sus campañas electorales en la acérrima defensa de que el valenciano y el catalán eran lenguas diferentes (que, por si acaso, no lo son), consiguiendo captar al electorado anticatalanista. La mente privilegiada de Zaplana alcanzó a comprender que si absorbía esta corriente ideológica en su partido, conseguiría hacerse con la mayoría absoluta en los comicios de 1999. Sí, hubo un tiempo de minorías para el PP. El murciano lo consiguió, y no solo eso. Sentó un precedente para que sus compañeros de partido en comunidades catalanoparlantes fuera de Cataluña siguieran sus pasos. Poco a poco, su maniobra ha convertido a los hablantes de la Franja al “aragonés oriental” y a los de Baleares a la “lengua cooficial diferente al castellano”.

El no-catalán gana elecciones por doquier infravalorando a quienes conservan el sí-catalán como lengua materna. La clave del éxito es no pronunciar la palabra maldita, convertir este idioma que utilizan unos diez millones de hablantes en el Bárcenas de la lingüística, el Lord Voldemort de las lenguas cooficiales. Si bien el nombre que se le da es lo de menos, el escaso respeto que recibe de las instituciones es lo de más. Los catalanoparlantes no son comunidades tribales que cayeron en la marmita del bilingüismo para resistir ante nada. Son ciudadanos que merecen una acertada política lingüística que se sostiene en tres ejes: educación, estandarización y normalización. Educación para aprender a leer y a escribir en catalán, estandarización para regular su uso en cada zona y normalización para que sea una herramienta de comunicación a todos los niveles en las cinco comarcas aragonesas. Aunque quizá con tanta exigencia llegue un día en que nos recriminen que hemos hablado catalán por encima de nuestras posibilidades.

«Licantropia» a Punt de llibre, de Ràdio Barcelona | L’esmolet.

A Punt de llibre es parla de llibres que han (ben) llegit prèviament, i això es nota. La companyia va ser immillorable: el cambrilenc Jordi Ledesma Álvarez, autor de «Narcolèpsia» va ser un company de conversa d’allò més estimulant. Sota el guiatge respectuós i savi de la Pilar Argudo. Una entrevista que recordaré amb complaença.

Escoltar programa

Licantropia a Punt de Llibre (Ràdio Barcelona)

Foto de família amb Jordi Ledesma i Pilar Argudo

IV CICLOTURISTA BTT DE MASSALIÓ.

 

  • Foto de portada
    • PRESENTACIÓ.
      Arribe Setmana Santa i en ella lo bon temps, i com los últims quatre anys des del Club de la Joventut tos presentem la ruta Cicloturista en BTT de Massalió.
      Este any la proposta que fem és continuista, i per tant hem decidit repetir les rutes del 2012. La Marxa tindrà 2 rutes, una més curta de 21 km, en una dificultat tècnica baixa, destinada a gent jove i gent que no acostume a fer bicicleta, i una altra més llarga, de 52 km, en la voluntat de saciar les ganes de fer deport de la gent més acostumada a fer BTT, en uns desnivells més importants i una dificultat tècnica superior. La ruta curta transcorre integrament per camins rurals del terme municipal de Massalió i permetrà gaudir dels paisatges típics de secà del nostre territori, en barrancs d’oliveres i armelers, així com algunes masies prou ben conservades. La ruta llarga principalment transcorre pels camins rurals de Massalió, passant per 3 dels 4 Pilons que limiten lo nostre terme municipal. Lo paisatge de secà acompanyarà en tot moment a esta ruta, tot i que també trobarem diferents matisos de color, lo groguenc de les argilages o lo lila dels romers.

      INSCRIPCIONS
      Per inscriure’s, primer s’han d’ingressar 12€ per persona (10€ socis) a Ibercaja “Club de la Juventud” 2085-3912-66-0102260905 o a Caja Rural de Teruel “Asociación Cultural de Mazaleón” – 3080.0006.08.1001237815, especificant lo nom del participant o participants al concepte. Posteriorment, s’ha d’enviar lo justificant indicant nom complert, direcció, telèfon, mail, data de naixement i ruta triada, per fax (978 898 611) o per mail (clubdelajoventut@gmail.com) abans del dia 27 de març. Al preu de la inscripció estan inclosos los avituallaments i lo dinar que farem al finalitzar lo recorregut. Los menors de 18 anys hauran d’anar acompanyats per un adult durant tot lo recorregut i tots los participants estan obligats a portar casc.

      HORARIS
      A les 8,30 farem lo primer avituallament i la entrega de les acreditacions a la Plaça Poble. Posteriorment, a les 9,00 se farà la sortida conjunta. Lo dinar ser realitzarà a les 13,30, restant el lloc per determinar.

La Franja