Viles i Gents :: Treballar: un recurs escàs :: March :: 2013
Natxo Sorolla
(Publicat a La Comarca, 8 de març de 2013)
Ser jove i estar buscant faena té un sinònim: aturat. L’últim trimestre de 2012 l’atur juvenil de l’Estat espanyol ha superat una barrera psicològica. Entre tots los jóvens de 20 i 24 anys que estan buscant faena, lo 51.7% estan aturats. I això que bona part encara no han entrat al mercat laboral perquè, per exemple, estan estudiant (39%).
És molt recorrent la idea que els jóvens “no tenen faena perquè no s’ho curren, perquè no tenen ganes de treballar”. I en tot cas, no està de més acompanyar-ho en afirmacions lapidàries com “abans sí que treballàvem, perquè abans enseguida…”.
Però si és simple plantejar que qui no treballe és per què no vol, també és simple contrargumentar-ho: tanquem l’any 2012 en més de la meitat de jóvens aturats, mentre que en tot l’any 2007 los aturats jóvens no van superar el 20%. Com se pot defensar que de repent, en 5 anys, als jóvens los ha arribat la galvana? Perquè és clar, si es pot simplificar la situació fins el punt que qui no treballa és perquè no vol, es podria arredonir dient que les crisis econòmiques no existeixen i són producte de la nostra imaginació.
És irresponsable oblidar que el treball, en època de crisi, és un recurs escàs. No hi ha treball! I si d’alguna cosa hi ha poc, a qui més fàcilment afectarà serà als pitjor situats al mercat: als jóvens perquè són recent arribats al món laboral, als menys instruïts perquè, pel mateix preu, es pot contractar de l’atur algú més format, i als immigrants, que són més perifèrics i tenen pitjor accés a les xarxes informals, habituals per a trobar ocupació.
En tot cas, no està de més donar un consell als jóvens aturats: formeu-tos, formeu-tos i formeu-tos. En allò que més tos òmpligue i en allò que voleu per al vostre futur. Però en cas que tos agarro una altra crisi (i en veurem moltes més), hau d’estar ben situats al mercat.