Skip to content

Archive

Category: Matarranya

PAR, PP y CPC gobernarán en la Comarca del Bajo Aragón – Caspe.

Se buscan lectores voluntarios para la próxima edición de ‘Quedaran les paraules’.

E-mail Imprimir
alt

‘Quedaran les paraules’ evocó el año pasado la obra de Desideri Lombarte. E.Z.

La festividad de San Jorge en el Matarraña tendrá como protagonista al poeta de La Fresneda Juli Micolau. En la segunda edición de la iniciativa ‘Quedaran les paraules’, todos aquellos interesados podrán tomar parte de una lectura ininterrumpida de fragmentos de la obra del poeta.

El acto se celebrará en Lledó y será al aire libre si el tiempo lo permite. El Matarraña hace un guiño así a tradiciones literarias durante el día de San Jorge. Cabe recordar que los libros y las rosas centran los actos en gran parte del territorio estatal y también en varias localidades de esta comarca, como es el caso de Lledó, donde organizan un mercadillo literario.

El proyecto se desarrolla desde el departamento de Cultura de la institución comarcal, que reedita iniciativa tras el éxito del año anterior en el que decenas de personas leyeron 21 poemas del poeta Desideri Lombarte. La celebración de 2012 tuvo lugar en la plaza de España de Calaceite, donde se recuperó la obra del escritor de Peñarroya de Tastavins, coincidiendo con el 75 aniversario del nacimiento del poeta. Pese a que vivió en Cataluña, Lombarte siempre recordaba en su obra a su añorada comarca del Matarraña.

Según ha explicado el técnico de Cultura de la Comarca, David Arrufat, el objetivo de la cita es promocionar la literatura del territorio, dando a conocer al público a autores y obras realizadas y ambientadas en alguno de los 18 municipios que componen el Matarraña. “Escogemos el día 23 por ser la celebración del día de Aragón y también por tratarse del día del libro”, aclara Arrufat. El proyecto nace inspirado por la lectura ininterrumpida que se realiza cada año en el Círculo de Bellas Artes de Madrid. Cada Día del Libro, cientos de personas recitan fragmentos de El Quijote.

En el caso del Matarraña, las dos ediciones han sido dedicadas a la poesía, pero tampoco se descarta la narrativa. “El poema es más fácil de articular en una lectura conjunta, ya que los participantes pueden elegir mejor el fragmento y se puede seguir mejor el hilo”, añade el técnico de Cultura de la entidad comarcal.

Los interesados en participar pueden reservar su poema, tanto para leer de manera individual como en grupo, a través del 978 89 08 81 o cultura@matarranya.org

Artista consolidado

Juli Micolau nació en La Fresneda en 1971. Tras sus estudios, el poeta empezó a trabajar en la explotación agraria familiar y a desarrollar su vertiente literaria. Desde siempre, ha estado vinculado a iniciativas de defensa de la lengua y el territorio. En 2008 ganó el premio Guillem Nicolau por su obra ‘D’un sol esclop’. Desde hace cuatro años, publica artículos en diferentes medios aragoneses y catalanes así como en las revistas de KalatZeyd, Sorolla’t y L’arnerol.

Les escoles de la Franja es queden sense l’única revista íntegrament en català – VilaWeb.

El govern aragonès anul·la les subscripcions escolars

 

 

 

El govern aragonès ha anul·lat vint-i-nou subscripcions de la revista Temps de Franja. És una altra envestida al català, marginat pel PP amb la nova llei de llengües. Són les vint-i-nou subscripcions que arribaven a les escoles de la Franja, de manera que s’han quedat sense l’única revista editada íntegrament en català al territori.

De fet, Temps de Franja perilla de desaparèixer, tal com expliquen des de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una de les entitats que edita la revista, dins la Iniciativa Cultural de la Franja. És una revista mensual que s’edita des del 2000. Ara una part ja ha deixat de publicar-se en paper i és tan sols digital.

 

El govern ha adduït motius de pressupost per anul·lar aquestes subscripcions, i ha negat a l’ASCUMA que tingui res a veure amb la llengua de la revista ni amb les referències que s’hi fa als Països Catalans, segons que explica Cèlia Badet, una portaveu de l’ASCUMA. Però l’entitat és ben conscient de les agressions i el menyspreu del govern aragonès al català de la Franja.

 

Badet, a més, es manifesta molt crítica amb les institucions de Catalunya: ‘La revista està condemnada, i els qui haurien de donar-hi suport no en donen.’ Destaca que no han rebut mai cap suport del govern català ‘ni de cap d’aquests que enarboren la bandera i s’omplen la boca parlant de nosaltres’.

 

Ara les entitats editores de Temps de Franja es reuniran i decidiran si continuen publicant-la o no, tenint en compte la manca total de suport institucional.

 

El govern d’Aragó cancel·la les subscripcions de Temps de Franja | Lo finestró del Gràcia.

 

logotdf-238x300

Fa dues o tres setmanes, el govern d’Aragó (PP-PAR) va cancel·lar 29 subscripcions de la revista Temps de Franja, corresponents a les escoles de la Franja. La persona que va trucar a l’Associació Cultural del Matarranya va donar a entendre que era una mesura d’estalvi, que havien donat de baixa totes les subscripcions i que no tenia res a veure amb les característiques i llengua de la revista. El lector pot pensar el que vulgui, tot i que el resultat és que les associacions editores de Temps de Franja es queden sense aquesta  aportació o subvenció indirecta, fen més difícil encara el funcionament de la revista. I per altra banda, es priva als nens de les escoles d’una eina de cultura i coneixement de la llengua pròpia.

La crisi és una bona ocasió per barrejar cultura, estalvi i ideologia. El resultat no és altre que: l’aculturització del poble, l’uniformisme cultural i ideològic, i en el cas de Temps de Franja, l’anorreament de la llengua catalana a l’Aragó, o tal vegada una volguda agressió directa.

Ressenya de Jordi Capdevila, al «Cultura» de l’«Avui» | L’esmolet.

Licantropia, una novel·la N.O.R.M.A.L.

La humanitat de l’home llop

Han mort els premis literaris d’Aragó | Lo finestró del Gràcia.

 

premios de Aragon

Amb data u de març el BOA (Butlletí Oficial d’Aragó) publica un vergonyós decret regulador dels premis de creació literària i del llibre d’Aragó. No dedicaré massa temps a explicar el seu contingut, propi d’un govern PP-PAR, al qual li fa nosa la cultura i odia les llengües pròpies com ho demostren dia rere dia. Per a ells la cultura i la lingüística son sinònims d’ideologia i desinformació.

Resumint: el “Premio de las Letras Aragonesas”, el “Premio Miguel Labordeta”, el “Premio Trayectoria profesional en el sector del Libro” i el “Premio mejor editado” seran honorífics, altrament dit, sense dotació econòmica.

El “Premi Guillem Nicolau” en català i el “Arnal Cavero” en aragonès es refonen —sembla oportú fusionar, diuen— en un, anomenat “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau” per a treballs escrits “en qualsevol de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” i la seua finalitat és “contribuir a la conservació y difusió del patrimoni lingüístic aragonès” i “estimular la creació”.  Quin rostre! Quines i quantes són les llengües pròpies d’Aragó i quantes són les seues modalitats? Això no ho diu el decret. Són deu, cent, mil, una per poble? Esclar, tampoc tindrà dotació econòmica. Tot i que amb un cinisme, digne de la pitjor escola filosòfica, diuen al decret que donaran autorització per a que el llibre premiat el puguin publicar en qualsevol editorial i indicar la referència al premi. Quines penques! Però si en compte d’un honor serà un deshonor fer esment al govern d’Aragó.

Ho tenien prou fàcil justificant-se que no hi ha diners i prou, però no, es carreguen els premis amb escarni de tots els autors aragonesos i humilien els parlants del català i l’aragonès.

Si algú té la gosadia de presentar-se gratia et amore als premis 2012, sapigueu que ho podeu fer fins el 20 de març.

Ad honorem Aragonie

Esta “joteta” podria cantar-la la consellera de Cultura d’Aragó, el dia del lliurament dels premis literaris d’Aragó a ningú.  

Ni es lengua el aragonés
ni nadie habla catalán
y Aragón tiene mil lenguas,
le dice el Ebro al Pilar.

A Saragossa sí | L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 1 de març de 2013

M’abelleix de compartir les meues impressions de la presentació de El català de la Codonyera (Gara d’Edizions, Saragossa 2012) a la seu de la Institución Fernando el Católico de Saragossa.
Ens encabírem dins un cotxe cinc persones provinents de diferents viles (la Codonyera, la Torre del Comte, la Freixneda, Torredarques i Queretes) —tots residents a Alcanyís excepte el company codonyerenc, que té la fortuna de viure a la seua privilegiada vila.
L’amenitat de la conversa va fer curt el viatge. En arribar, ens donà la benvinguda, fent l’esment “ya llegan los de Alcañiz”, el director de la IFC Carlos Forcadell. L’acte va ser per a sucar-hi pa; i els parlaments —de Carlos Forcadell, de Chusé Aragüés (Gara d’Edizions) i Javier Giralt (cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa)— van ser interessantíssims per als que estimem els idiomes i, en especial, el català de la Codonyera. El professor Giralt va fer la seua presentació en un català estàndard precís i preciós. Després, el Dr. Artur Quintana va esplaiar-se en les peripècies de l’obra amb l’amenitat que el caracteritza. El record dels vergonyosos “Fets de la Codonyera”, i l’ambient que diuen que han deixat, em van agrejar el goig de l’escolta. Vaig preguntar-me perquè hi ha persones que atien la ignorància i en fan bandera. Quin guany en treuen? Aquest núvol el va esvair un altre codonyerà il·lustre, Tomàs Bosque, mostrant-mos la bellesa del parlar del seu “lloc”. Al final tot el públic, independentment del seu idioma, va acabar cantant “Roda la mola”. Al rovell de l’ou de Saragossa. Un acte de justícia i normalitat. A l’eixida vam poder saludar, entre molts d’altres, José Bada i Eloy Sánchez Clemente.
La pregunta és inevitable: per què no es fa també aquesta presentació a la vila privilegiada per l’estudi? Suposo, espero, que algun dia, abans que siga massa tard, algú esmeni aquest oprobi escandalós.

Fotos de Begonya Ferre.

A «Via llibre», amb Francesc Puigpelat | L’esmolet.

El fragment del programa «Via llibre» dedicat a l’aventura, amb l’escriptor Francesc Puigpelat. Al cafè Marsella.

Fragment de la conversa al Marsella

Fragment de la conversa al Marsella

Els interessats en realitzar les proves dels certificats de català que el plaç s’acaba el 27 de febrer per a la sol·licitud i el 28 per al pagament. Ho podeu fer tot per internet, entreu a gencat i cerqueu certificats de català. Més endavant sortiran les convocatòries a València i a les Escoles d’Idiomes.

Per a preparar-vos per a les proves podeu aprofitar els cursos que organitza l’ASCUMA, són gratuïts i, de moment, tot pinta que serà la darrera vegada que trobem finançament. Així que no deixeu passar l’oportunitat!
Us serviran per aprendre i millorar en l’escriptura en la nostra llengua, ajudar-vos a traduir el vostre web professional, o per a preparar-vos els exàmens oficials, o per obtenir punts de cursets… Cadascú tindrà els seus motius, però sobretot no deixeu perdre l’oportunitat, recordeu que es possible que esta sigue la darrera vegada que L’ASCUMA PUGUE ORGANITZAR CURSOS DE CATALÀ GRATUÏTS!!!
 
El curs és intensiu de 60 hores. S’ha sol·licitat realitzar-ne tres, a tres llocs diferents. Els horaris són provisionals:
VALL-DE-ROURES: dilluns de 16,30 a 19 h
CALACEIT: dilluns de 19,30 a 22 h
ALCANYÍS: dimecres de 19 a 21,30 h
Comencem el 4 de març i la sessió informativa serà el 25 de febrer.
Inscripcions: A l’ASCUMA o a l’Aula de Formación de Personas Adultas de cada lloc.
ANIMEU-VOS!!!
———————————————————-

CURS DE LLENGUA CATALANA

APLICAT AL SECTOR TURÍSTIC I DE L’EMPRESA

VALL-DE-ROURES

 

-Curs gratuït

-Certificat d’assistència de 60 hores

-Calendari: del 4 de març al 17 de juny

-Sessió informativa: 25 de febrer

-Horari: dilluns de 16,30 a 19 h

(també dijous ocasionals i dos eixides pràctiques d’estudis)

-Lloc: C. P. Educació de Persones Adultes de Vall-de-roures

 

Al nostre territori la llengua catalana pot ser una oportunitat important per millorar la qualitat en la comunicació del producte i, el més important, amb una inversió de 0 eur.

 

El fet de poder utilitzar la llengua pròpia d’una part important dels nostres turistes (catalans i valencians) millora la nostra imatge, ja que ens fa més propers al client i això, en criteris de màrqueting, s’entén com una oportunitat per a diferenciar-nos d’altres destinacions.

 

Durant el curs, t’ajudarem a traduir el web del teu negoci, el teu fulletó, la carta del menú,…

 

BENEFICIARIS

Agents econòmics i emprenedors de les comarques del Baix Aragó i el Matarranya,. Especialment:

-D’agricultors que diversifiquen les seues activitats en no agrícoles.

-Dones o jóvens a la recerca d’ocupació.

En el cas de quedar places disponibles, es podrien inscriure altres perfils.

 

Sectors professionals principals a qui es dirigirà el curs:

-Hostaleria

-Allotjaments de turisme rural

-Guies turístics

-Informadors turístics

-Empreses de turisme actiu

-Professions liberals relacionades amb el turisme i els segons residents: electricistes, fusters, obrers, etc.

 

MÉS INFORMACIÓ: Associació Cultural del Matarranya.

C/ Major, 4 CP 44610 Calaceit – Telèfon 978 851521 – administracio@ascuma.org

INSCRIPCIONS: C.P. Educación de Personas Adultas,  Vall-de-roures (a l’institut), 16- 20 h

 

OBJECTIUS

OBJECTIU GENERAL

Millorar l’eficàcia dels participants en el seu negoci mitjançant l’oferta del seu producte en català com la llengua d’un grup important de la seua clientela (turistes, segons residents i poblacions veïnes).

 

OBJECTIUS ESPECÍFICS

-Adquirir els coneixements bàsics de l’ortografia i gramàtica de la llengua catalana per a aconseguir el nivell elemental en el registre escrit i un nivell alt en lectura i oral.

-Aprofundir en la comunicació oral amb l’aprenentatge de les expressions i el vocabulari específic dels sectors professionals dels participants.

-Practicar la realització de textos administratius i de les TIC en català dels tipus que puguen necessitar els participants en la seua activitat professional: respondre un mail, confirmar una reserva, escriure una carta, un menú, etc.

-Traduir documents de les TIC i altres sobre la comunicació dels productes dels participants: web, blog, fulletons, carta de menú, etc.

 

METODOLOGIA

Se seguirà una metodologia dinàmica i participativa. En la primera part es desenvoluparan continguts d’ortografia i morfosintaxi (blocs 1 i 2), mentres que la segona mitat es dedicarà a activitats de pràctiques amb documents de tipus turístic i empresarial i a la traducció dels materials dels alumnes.

 

PROGRAMACIÓ

Bloc 1: Ortografia (nivells B1 i B2)

Bloc 2: Morfosintaxi (nivells B1 i B2)

Bloc 3: Lèxic específic

Bloc 4: Textos de llenguatge comercial, turístic, hostaler i empresarial

Bloc 5: Aplicació a les TIC

 

ORGANITZACIÓ:

Consta de 60 hores: 50 hores presencials (45 hores de classe més 5 hores d’eixides de pràctiques d’estudi) i 10 hores no presencials (exercici pràctic de traducció) amb tutoria.

 

CERTIFICAT:

Al finalitzar el curs l’alumnat rebrà un certificat d’assistència i aprofitament de 60 hores.

Serà necessari haver assistit a un mínim del 80% de les classes i entregar els treballs  obtenint la qualificació d’apte.

 

MATERIAL DIDÀCTIC: S’entregarà un dossier de l’alumne.

 

DOCUMENTACIÓ A PRESENTAR PER A LA INSCRIPCIÓ:

-Fotocòpia del DNI

-Justificant de la situació laboral: fotocòpia del rebut d’autònom, de la nòmina (només la part superior) o targeta de l’atur

-Fitxa d’inscripció firmada que li facilitaran al Centre

-Justificant d’ingrés de 7 € en concepte de matrícula al Centre

-Si no consta al DNI l’adreça de residència a les comarques del Baix Aragó o del Matarranya, certificat de l’Ajuntament.

 

TAMBÉ S’HA SOL·LICITAT EL CURS A CALACEIT I A ALCANYÍS

 

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

8-10 de març de 2013.

Programa: 1-4

Programa: 2-3

La consciència, visitadora social és el títol d’un esplèndid relat de Pere Calders sobre un «assassí professional correcte i puntual». Es tracta de Depa Carel•li, un pervers al llindar de la vellesa i més pelat que una rata, que  s’entossudeix a matar a sang i fetge una humil velleta que dorm plàcidament. En la versió original, inclosa en el llibre Cròniques de la veritat oculta, Depa Carel•li apunyala sense escrúpols a l’anciana, malgrat que un àngel de la guarda, en funcions de veu de la consciència, s’escarrassa per dissuadir-lo. En l’instant en què el professional «correcte i puntual» enlaire el ganivet, l’àngel s’interposa en va entre el criminal i el llit on descansa la malaguanyada senyora. Ras i curt, és una trobada entre el bé i el mal, els quals tracten convèncer-se mútuament.
Si l’autor hagués deixat l’opció al lector, com darrerament permeten alguns llibres de contes, de poder decidir el final, un servidor no hauria dubtat a emfatitzar el tram final. L’objectiu seria que l’intent de l’àngel protector per salvar la dona aixequés tan d’esvalot, fruit d’una tensa discussió entre ambdós protagonistes, que la dorment es desvetllés sobresaltada. Arribats a aquest punt, Depa Carel•li ho tindria pelut per enllestir la brutal feina, amb la qual cosa acabaria desistint i tocant pirandó amb la cua entre cames.
A camins, la tasca d’un vetllador és desvetllar a algú que la vida li penja d’un fil. Però també desvetllar els parlants d’una llengua quan no s’adonen que són esborrats com a grup diferenciat.
Quan hi ha un risc, avalat pels entesos, que una identitat lingüística es degrada perillosament, no és cap disbarat destapar la capsa dels trons. I és que tot apunta que en el decurs del segle XXI bona part de les llengües del planeta desapareixeran. Això explica que Amin Maalouf parli en un dels seus assajos de les identitats que maten. El nostre patrimoni lingüístic no se n’escapa. De fet, Esplucs i Binèfar, La Llitera, i Oriola, Baix Segura, foren catalanoparlants segles enrere. A hores d’ara, els tres municipis són castellanoparlants. A propòsit de la Franja de Ponent, el sociolingüista Natxo Sorolla diu que, entre els nascuts la dècada dels 90, l’ús del català ha passat a ser molt minoritari: «estem en el moment del punt d’inflexió». Així doncs, no ens ha de saber greu, entre els catalanoparlants lingüísticament actius, remoure cel i terra fins aconseguir espavilar els endormiscats. Suscitar preguntes, posar en dubte certes creences, fer reflexions, fomentar l’acostament entre els territoris del nostre àmbit lingüístic… són estímuls perquè els Països Catalans, definits simbòlicament per algú com un elefant adormit, quedin d’una vegada activats. Desvetllar consciències és un exercici que ens fa més humans.
El Casal Jaume I de Fraga, amb el suport diferents institucions culturals, organitza els dies 8, 9 i 10 de març, a la capital del Baix Cinca, una nova edició de les jornades per la dignificació lingüística, que enguany arrodoneix el cicle que vincula llengua i seducció. La historiadora fragatina Mari Zapater; l’escriptor Màrius Serra; el psicòleg Ferran Suay, entre d’altres, formen part del cartell de la convocatòria, que també contempla visites guiades a Lo Castell (antiga església de St. Miquel de Fraga) i els monestirs d’Avinganya i d’Escarp, en el Baix Segrià.
Hi ha un brogit sa i estalvi. Aquell que atura un fatal desenllaç. I, de retruc, treu el son de les orelles a la possible víctima. És un rebombori susceptible d’originar una convulsió social i personal. «Vat astí», que diuen a Fraga, el repte.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències

Marxem, papà. Aquí no ens hi volen.

Foto Familia Premios Música Aragonesa 2012Premios de la música aragonesa

Una fiesta fantástica y entrañable. La caña inicial que metieron los soulferos de Faith Keepers, la impresionante aparición de Loquillo y Gabriel Sopeña interpretando un poema de Jaime Gil de Biedma, y el alucinante cierre de Gavy Sander’s que recibió el Premio a toda una trayectoria, acompañado de Los Vibrants, despidiéndose de los escenarios a los 68 años en presencia de sus nietos con dos “vibrantes” rock&rolls clásicos de finales de los 50 y principios de los 60 fueron, para mí, los momentos más mágicos de la noche.

De la música en “otras lenguas aragonesas”, bien, gracias. Al parecer, “autóctona no hay más que una y al catalán lo encontré en el arroyo”. Ya en el título de este apartado aparece la expresión: “Mejor Canción en Lengua Autóctona Aragonesa”, así, en singular. La persona que entregó el premio (fallaron los de Biella Nuey, cachis), María de Miguel: sí, sí, la del programa televisivo ”Bien dicho”, saludó con un inequívoco “Buena nuey, mesaches!”. Y los compañeros de Prau, ganadores con la hermosa canción “Os pietzs en a tierra” hablaron solamente del y en aragonés. No mencionaron la palabra maldita no fuera que se enfadara el Gobierno aragonés, que este año dejaba de subvencionar la fiesta. Entre las canciones finalistas había una en catalán: “Olivera d’Aragó” , de Àngel Villalba, pero en ningún lugar decía en qué lengua estaba cantada. A mí, viendo todos estos detalles, me vino a la cabeza el título de una novela de la escritora leridana Imma Monsó: “Marxem, papà. Aquí no ens hi volen” (“Vámonos, papá. Aquí no nos quieren”).

mitjançantMarxem, papà. Aquí no ens hi volen. | Mas de Bringuè.

Representants comarcals i provincials es reuneixen amb els ramaders per a conèixer els problemes del sector | Comarques Nord.

ASCUMA a Sabadell (2ª jornada) | Lo finestró del Gràcia.

 

Ascuma a Sabadell 2 .3

A les 7 del vespre del passat 21 de febrer, a la sala d’actes del Casal Pere Quart de Sabadell, va tenir lloc la segona de les Jornades del Matarranya a Sabadell, organitzades per l’Òmnium Cultural d’aquesta ciutat i l’Associació Cultural del Matarranya. Es van presentar dos llibres d’autors matarranyencs: El Matarranya. Crònica de viatge de Joaquim Monclús i Licantropia de Carles Terès. Al centre de la taula, com a coordinadora, Montserrat Mateu d’Òmnium, flanquejada pels dos autors i editors, coordinà l’acte. Joan Maluquer, director d’”Edicions Galerada”, després de fer esment de les seues relacions personals i professionals amb Joaquim Monclús, li cedí la paraula, el qual, entre altres comentaris, indicà que el seu llibre intenta fer un recorregut per la història, la política, la cultura, la gastronomia, l’etimologia i l’arquitectura dels pobles del Matarranya amb la visió d’un fill d’aquelles terres. Josep Cots, director i editor (Edicions de 1984), expressà la ràpida atracció que va sentir quan va llegir les primeres pàgines de Licantropia de Carles Terès. Va destacar, per sobre de tot, l’equilibri conceptual, descriptiu i lingüístic de l’obra. Carles Terès, amb la seua personal humilitat, ens donà a conèixer la gènesi i concepció de l’obra, tota una magnífica i profunda reflexió intel·lectual. El públic agraït no va estalviar aplaudiments.

Ascuma a Sabadell 2 .1Ascuma a Sabadell 2 .2Ascuma a Sabadell 2 .4Ascuma a Sabadell 2 .5Ascuma a Sabadell 2 .6Ascuma a Sabadell 2 .7

I com acte final de les jornades, el quartet vocal sabadellenc “Som Amorós”, format per Montserrat Saurí, Yvonne Breysse, Josep Boltaina i Enric Arquimbau, ens obsequià amb el recital “Cançons de la terra”, uns regals per l’oïda, el record i altres sentiments. El públic els pagà amb forts aplaudiments.

Les Jornades Culturals del Matarranya a Sabadell han estat un èxit en tots els sentits. Per sobre de les fronteres administratives o polítiques, tan de bo restin sempre el llaços lingüístics, culturals i amicals.

Ascuma a Sabadell 2 .8Ascuma a Sabadell 2 9

                                                                                               José Miguel Gracia

La Franja