Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Los hombres lobo de Terès, en Torre de Arcas.

E-mail Imprimir

Carles Terès, el sábado, en la firma de su libro en Torre de Arcas

El diseñador gráfico y escritor cretense, Carles Terès, presentó el sábado en Cretas su ópera prima en la literatura: la novela ‘Licantropía’. Lo hizo frente a casi un centenar de personas que se acercaron a la localidad para conocer más de cerca la historia de corte fantástico con la que el escritor ganó el premio ‘Guillem Nicolau’ 2011.

La presentación del libro se enmarcaba en la programación cultural que este fin de semana ha ofrecido Torre de Arcas para completar las actividades de sus fiestas patronales. Además de la presentación del libro de Terès, por la noche hubo una sesión de conciertos con las actuaciones de La Kinki Beat, Azero, Willy Fuego y Neiz.

Hombres lobo en el Matarraña
La primera novela de Carles Terès aborda una trama de ficción y misterio enmarcada en el Matarraña. ‘Licantropía’ arranca en el siglo XVIII de la mano de un cura encargado de evangelizar a los vecinos de la comarca. El camino del cura se detiene en un castillo en medio del bosque en el que acaba percibiendo que ocurren sucesos extraños.

Tres siglos después, Llorenç, un fotógrafo catalán que se afinca en la comarca por amor, recupera el hilo de aquellos extraños acontecimientos que perturbaron el camino del cura evangelizador. El autor explicó que la historia surgió prácticamente fruto de la casualidad. «El Instituto de Estudios Turolenses me encargó un relato hace un par de años que quedó en nada por culpa de la crisis. Al final, me animé a seguir con la historia», explicó el autor. Tal es así que el pequeño relato que empezó a escribir Terès se ha convertido en una novela de unas 200 páginas que engancha de principio a fin.

‘Licantropía’ es, además, una reivindicación de la lengua materna de todos los matarrañenses, ya que fue escrita en catalán. Terès defendió así que que el catalán del Matarraña no solo es una lengua de uso cotidiano, sino que también es un instrumento cultural tan válido como lo es el castellano.

La mejor FesTA
Las propuestas culturales del Festival de Torre de Arcas, FesTA, concluyeron por la noche con las actuaciones de La Kinki Beat, Azero, Willy Fuego y Neiz. Decenas de personas asistieron a los conciertos que caldearon la noche matarrañense. El rock y el drum and bass más refrescante coronaron la velada.

Una estreta finestreta « Lo finestró del Gràcia.

 

A pocs metres de la Font de Julià de la Codonyera, des de fa temps ben seca i abandonada, hi ha un maset de pedra amb una bona teulada. A la façana principal, a més de la porta, hi ha una allargada finestreta vertical a manera d’espiera com podeu veure a la fotografia. Aquest estiu vam donar un tomb per aquell indret. Mon germà, veient el meu interès que demostrava per la petita obertura, em preguntà:

        —Saps per què servia eixa finestreta?

        —Per vigilar l’entrada del maset i per defensar-lo —li vaig contestar sense pensar-lo dues vegades.

        —Vas molt errat —em va dir ell, i va afegir:

        —Com estic segur que no ho endevinaràs, t’ho explico ara mateix. A l’“hinviarn”, quan es collien les olives, per les nits se guardaven les “escaleres” llargues a dintre del maset, i com no hi cabien, la part sobrant quedava fora ixint per la finestreta.

        Amb tota sinceritat us diré que hagués trigat molt de temps en trobar-li la vertadera utilitat a la finestreta.

        Segons es diu pel poble, l’aigua de la Font de Julià era la més bona del terme. L’any 1930, quan es va portar l’aigua a les fonts del poble des de la Font de Gil, com l’aigua d’aquesta font no era prou bona —massa blana—, es va enviar a la capital de la província per fer la corresponent anàlisi, aigua de la Font de Julià. El resultat de l’anàlisi va ser prou bo, però els veïns de la Codonyera beurien l’aigua de la Font de Gil.

Licantropia visions – YouTube.

Imatges suggerides per la lectura de “Licantropia”, de Carles Terès Bellès. Premi Guillem Nicolau 2011 (Govern d’Aragó). Música de de Philip Glass, de la banda sonora de la pel·lícula “The Hours”,

Licantropia.

“Licantropia”, novel·la guanyadora del premi Guillem Nicolau 2011 que atorga el Govern d’Aragó.

Juan Villoro firma su libro en Serret.

Fallece un hombre de 83 años tras volcar el tractor que conducía.

 

 

30 nuevos libros para el CRA Algars de Beceite.

Maella, Nonaspe y Fayón censan ejemplares de cabras montesas.

Carles Terès presenta la seua novel·la a Torredarques « Lo finestró del Gràcia.

 

El dia  25 d’agost, a les 19 h, Carles Terès presenta la seua novel·la Licantropia a Torredarques

Samarretes en favor del català a la Franja – VilaWeb.

 

Es poden sol·licitar al grup de Facebook ‘Matarranejant

‘Sóc del Matarranya i parlo català.’ És la frase que llueixen les samarretes que un grup de joves de la comarca del Matarranya, a la Franja, ha començat a vendre per demostrar la voluntat que es mantingui el nom del català a la llei de llengües de l’Aragó. Les samarretes, que es venen a sis euros (en color vermell, lila o negre), es poden demanar per mitjà del grup de Facebook Matarranyejant.

Al final de juliol, el govern aragonès va aprovar la nova llei de llengües, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei, que començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’.

Notícies relacionades:

El govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès

Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

Alfredo Sancho, batlle de Benavarri: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’

Se venden camisetas a favor del catalán en el Matarraña.

Las camisetas se venden a seis euros en rojo o morado
Un grupo de jóvenes del Matarraña ha puesto a la venta camisetas en defensa del catalán en Aragón. En ellas, se puede leer la inscripción «Sóc del Matarranya i parlo català».Según explicó uno de los impulsores de la iniciativa, Natxo Sorolla, el objetivo es que se observe que los vecinos de las poblaciones de la Franja quieren que se mantenga el nombre del catalán en la Ley de Lenguas y que no se «esconden» por ello. «Es una polémica que han creado los políticos de fuera de nuestro territorio. Aquí no discutimos por el término para denominar la lengua que hablamos porque tenemos claro que es catalán, al igual que el mundo académico», explica el joven de sociólogo de Peñarroya. Las camisetas se venden a seis euros, precio de coste, y se pueden encontrar en color rojo o morado.

 

Por el momento, han encargado 50 unidades y si se agotan pedirán más. Los interesados pueden solicitar las camisetas en el grupo de Facebook ‘Matarranyejant’. Fue en esta conocida red social donde surgió la iniciativa de reivindicar con camisetas el catalán en la Ley de Lenguas y la que utilizan sus creadores para promocionarlas por su «facilidad» para llegar a gran cantidad de público. La iniciativa está siendo un éxito y ya se han interesado vecinos del Matarraña pero también del Bajo Aragón Caspe.

El Punt Avui – Notícia: Jornal.

Jornal és el títol d’una cançó del grup ska-core Los Draps, originari de la comarca del Matarranya (la Franja).

Fotos de la portada.

Un grup de gent ha portat a terme una iniciativa via Facebook amb la producció d’unes samarretes amb el lema “Sóc del Matarranya i parlo català”. Els interessats es poden posar en contacte al grup Matarranyejant, o a partir del post http://www.facebook.com/photo.php?fbid=372537809483520&set=a.303424676394834.69691.104832132920757&type=1

Valljunquera rep la 22ª Trobada d’ASCUMA « Lo finestró del Gràcia.

 

 

Toni Bengochea presentava l’exposició “Desideri Lombarte. Ataüllar el món des del Molinar, pasades les onze, en presencia de l’alcalde de Valljunquera, Ismael Brenchat y d’un grup de persones interessades.

Eren les dotze i al Saló de Plens de L’Ajuntament, l’alcalde donava la benvinguda als assistents i obria els actes de la jornada, glossant la personalitat de Desideri Lombarte. Va parlar el president de l’Associació Cultural del Matarranya, explicant els objectius i treballs de l’Associació. També prengueren la paraula el vicepresident de la Comarca del Matarranya, Rafael Martí i la directora General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ivonne Griley,  la qual va reivindicar la unitat de la llengua de tots els territoris de parla catalana, inclosa la Franja, y va deixar oberta la porta de la col·laboració.

Després, els ponents de la Taula rodona, Josep Maria Baró, Carles Sancho i José Miguel Gràcia, presentada i moderada per Maria Dolores Gimeno, van fer les seus intervencions sobre les relacions passades i presents entre els territoris de la antiga Corona d’Aragó —Aragó, Catalunya i València. El primer desenvolupà les relacions polítiques, el segon va parlar sobre les culturals i el tercer sobre les econòmiques. Com a entrada de les intervencions, es van presentar una sèrie de mapes de la estructura política i administrativa de la Península Ibèrica, des del segle I fins el XIX, amb especial concreció en els territoris de la Corona d’Aragó. Totes les intervencions foren força aplaudides. Un animat debat, un xic tibant per part d’algun dels assistents, va cloure els actes del matí. A les portes de la Casa Consistorial, la Cèlia i el seu marit van vendre  llibres i samarretes tot el matí.

Només acabar el dinar de germanor, al ben refrigerat restaurant —falta feia atesos els gairebé 40º de fora— del Centre Social, el president d’ASCUMA, representant a Artur Quintana, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, lliurà el 5è Premi Franja.Cultura i Territori a Antoni Bengochea i Màrio Sasot pel projecte Jesús Moncada, d’animació a les escoles de la Franja.

Després d’un petit recés, va començar la presentació del llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers. El president de l’Instituto de Estudios Turolenses, Gaudioso Sánchez, i Carles Sancho, prologuista del llibre, presentaren l’autor i el llibre amb mestria i senzillesa a la vegada. L’autor llegí uns poemes i també ho va fer, sense figurar al programa, Antoni Bengochea, deixant ben patents una vegada més les seues qualitats de rapsode. Un bon munt de llibres va signar l’autor.

Més tard, Àngel Villalba ens oferí unes quantes cançons dels seu nou CD, “Olivera d’Aragó” i d’anteriors treballs.

Al Poliesportiu Los Toyos i Dolors Montagut tancaren els actes amb les seues actuacions. Una bona acollida del poble de Valljunquera i una bona 22à Trobada.

                                                                                                                     Lluís Roig

El territorio reivindica obras que palien los efectos de la sequía.

La Franja