Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Lo divendres 3 d’agost, a les 19.45 h, i a l’Ajuntament de Mont-roig, tindrà lloc esta conferència a càrrec de l’historiador de Bellmunt, Alberto Bayod Camarero.

El Govern PP-PAR aprova la Llei de llengües « Lo finestró del Gràcia.

La coalició de Govern del PP i el PAR, ha derogat la Llei de llengües que reconeixia als parlants d’aragonès i català a Aragó per substituir-la per una altra que redueix els drets lingüístics d’aquests i passa a denominar les seues llengües “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” i “llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca “. El Govern ha mantingut el seu text tot i la rotunda oposició de l’únic òrgan consultiu que havia anunciat, a més de nombrosos ajuntaments i comarques, universitats, acadèmies de la llengua, lingüistes, filòlegs, associacions culturals, escriptors, científics en general i el sentit comú. ¡Muera la inteligencia! ¡Vivan los votos! ¿Qué sabran los científicos de estas cosas? S’ho carregan tot: l’economia, la política i els drets.

Quin serà el pas de la Llei per les Corts d’Aragó, durant el nou període de sessions?

El govern de l’Aragó aprova la llei que margina el català i l’aragonès – VilaWeb.

El text arribarà a les corts al setembre per començar els tràmits parlamentaris

 

 

El govern aragonès ha aprovat la nova llei de llengües, presentada per la consellera de Cultura Dolores Serrat, que desprotegeix el català i l’aragonès. La llei començarà els tràmits parlamentaris a partir del setembre, tal com explica el diari aragonès Arredol.

En el text de la llei, el govern evita d’anomenar català a la llengua de la Franja i fa referència a la ‘llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental’. A més, el text suprimeix el Consell de les Llengües de l’Aragó i fusiona en una sola Acadèmia  Aragonesa de la Llengua les acadèmies de l’aragonès i el català de l’Aragó, previstes a l’anterior llei –encara vigent– tot i que no es van arribar a crear.

 

La llei vigent fins ara, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació. El text que el govern ha suprimit reconeixia la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

 

La nova llei ‘reconeix el dret dels parlants a fer servir les llengües i les modalitats lingüístiques pròpies’; en remarca l’ús voluntari, en contraposició a l’aprenentatge i ús administratiu sempre obligatori de l’espanyol. Els ciutadans, diu el text, es podran adreçar a les administracions amb la seva llengua, i aquestes podran respondre en la mateixa llengua només si volen. A més, els topònims podran ser ‘els emprats tradicionalment’, però sempre a més de l’espanyol.

 

Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’

 

El PP margina el català a la Franja i li nega el nom

 

Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua

 

Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó

El texto recoge la pluralidad lingüística de la comunidad y garantiza
su uso y protección como parte fundamental de nuestro patrimonio
cultural. El Gobierno de Aragón remitirá el proyecto a las Cortes para
su tramitación parlamentaria.
El Consejo de Gobierno ha aprobado el proyecto de ley de uso,
protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas
propias de Aragón. El texto, que desarrolla el mandato estatutario,
recoge la pluralidad lingüística de nuestra comunidad y garantiza y
protege las modalidades propias como el mejor testimonio del
patrimonio cultural de nuestra comunidad.

El Gobierno de Aragón cumple de esta forma su compromiso de modificar
la actual Ley de Lenguas para proteger y desarrollar las modalidades
lingüísticas y derogar, al mismo tiempo, aquellos aspectos que imponen
la denominada normalización del catalán y el aragonés. El proyecto de
ley será remitido ahora a las Cortes para su tramitación
parlamentaria.

El texto aprobado en Consejo de Gobierno reconoce las lenguas y
modalidades habladas en Aragón como inequívocamente aragonesas.
Siguiendo lo establecido en el Estatuto de Autonomía, distingue una
zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa
propia de las áreas pirenaica y prepirenaica con sus modalidades
lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la
lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad con sus
modalidades lingüísticas.

El Gobierno de Aragón será quien declarará estas zonas y municipios de
utilización, oídos los ayuntamientos afectados. Los consistorios
podrán, por su parte, establecer la denominación de su modalidad
lingüística por razones históricas y culturales.

El proyecto de ley reconoce el derecho de los hablantes a usar las
lenguas y modalidades lingüísticas propias y garantiza que se
promoverá su recuperación y enseñanza en las zonas de utilización,
teniendo en cuenta siempre que su aprendizaje es voluntario.

En este sentido el texto se caracteriza por ser facultativo,
eliminando cualquier aspecto impositivo en materia lingüística. Así
garantiza que en las zonas de utilización los ciudadanos podrán
dirigirse a las administraciones públicas en las lenguas y modalidades
propias de Aragón, dando a las administraciones la posibilidad de
contestar en ellas. También la denominación de los topónimos podrá ser
la usada tradicionalmente, además de la castellana.

El Gobierno de Aragón contará con el asesoramiento de la Academia
Aragonesa de la Lengua; una institución científica oficial que fijará
las normas de uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias.
Se unifican de esta forma la Academia de la Lengua Aragonesa y la
Academia Aragonesa del Catalán. Desaparece además el Consejo Superior
de las Lenguas de Aragón.

http://aragonhoy.aragon.es/index.php/mod.noticias/mem.iDetalle/id.118191

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar | Arredol.

 

O gubierno apreba a lei de no-luengas a tamás d’o refús d’o Consello Escolar

A nueva lei, que derogará la que encara ye en vigor, habrá de pasar por o pleno d’as Cortes a partir de setiembre

Rueda de prensa d'o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Rueda de prensa d’o Consello de gubierno (Foto: Carlos Moncín/DGA)

Sin fer caso de l’unico organo consultivo que heba anunciau o gubierno ha aprebau hue a nueva lei de no-luengas, que encara habrá de pasar por o tramite parlamentario, en os meses posteriors a l’estiu. O Consello de gubierno ha decidiu aprebar ista lei, presentada fa bellas semanas por a consellera de Cultura, Dolores Serrat, y que se priva d’emplegar o nombre d’as luengas y rebaixa más encara o grau sociopolitico y de reconoiximiento d’as luengas d’Aragón, fueras d’o  castellán.

Seguntes o gubierno, o nuevo texto “reconoix as luengas y modalidatz lingüisticas d’Aragón” a las que o texto clama “lengua aragonesa propia de las zonas pirenaica y prepirenaica” y “lengua aragonesa propia del área oriental de la comunidad”. Amás, o texto, suprime o Consello d’as Luengas d’Aragón, premite a os concellos indicar o nombre d’a suya luenga y achunta en una unica Academia Aragonesa de la Lengua as dos Academias (ta l’aragonés y o catalán) que disposaba a lei encara en vigor. Ista Academia, amás, encara que o gubierno diz que sera scientifica, no contará con miembros trigaus por a Universidat de Zaragoza, ya que tendrá 10 miembros, cinco trigaus por o gubierno y cinco por as Cortes. En o texto que hue a aprebau o gubierno a unica luenga que mereixe a oficialidat seguntes o texto ye o castellán, y ye a unica que ye obligatoria, ya que mesmo en a toponimia s’especifica que os lugars podrán emplegar a toponimia en “a suya luenga u modalidat lingüistica” siempre amás d’a forma castellana d’a toponimia.

En a presentación d’o texto, a consellera Serrat dició que se contaría con a opinión d’o Consello Escolar, que ya amostró o suyo refús a iste texto, votación que o gubierno no ha teniu en cuenta en aprebar ista nueva lei, que ha de pasar encara por o pleno d’as Cortes. Tampoco ha teniu en cuenta as mocions que más que más en a zona catalanofablant d’Aragón han presentau concellos y consellos comarcals, y que mesmo con votos de PP u PAR, esfienden a unidat d’o catalán y l’amostranza en ista luenga propia d’a zona. Asinas, concellos como Calazeit, Mequinensa, u Areny de Noguera, y consellos comarcals como A Litera, u o Matarranya, han aprebau mocions a favor d’o catalán, asinas como alcaldes d’a Ribagorza.

La Fresneda Web – Com parlaven els nostres avantpassats? Conferencia a cargo de la Dra. M. Teresa Moret sobre la evolución de nuestra lengua. Ver resumen..

El dia 10 d’agost a les 19:30

“Com parlaven els nostres avantpassats?

Hacia una aproximación lingüística a través de nuestros documentos”

.

És impossible conèixer la historia d’un poble sense estudiar les seves fonts, preservades durant segles en arxius on es conserva un ric patrimoni documental que continua a l’espera que els estudiosos de diferents àmbits del saber l’analitzin i el donin a conèixer. El motiu de la nostra xerrada serà, per tant, presentar els documents medievals com a finestres des de les quals podem estudiar, conèixer i gaudir la llengua dels nostres avantpassats.Tanmateix, un dels inconvenients amb què es troba el lingüista en intentar analitzar aquests documents es troba no tant en la pròpia llengua escrita, sinó en les poques dades que tenim de la llengua parlada que els textos d’aquesta època representen o pretenen representar. Per tal de oferir una mostra de tot això, prendrem com exemple una sèrie de textos del segle XIV de diferent zones d’Aragó, entre ells els que es conserven a l’Arxiu Municipal de La Fresneda, a partir dels quals mostrarem la realitat lingüística de la nostra Comunitat Autònoma, en una zona on la convivència de llengües era un fet natural.

La negació del català esclata a les mans del PP i el PAR « Xarxes socials i llengües.

Lo PP d’Aragó va iniciar una maniobra per a instigar el conflicte lingüístic a la Franja i negar la major, via Llei de llengües: a la Franja no es parla català.

La proposta partix d’un gran principis que es forja a la seu del PP de Saragossa. Pensen que a Aragó hi ha un sentiment anticatalà que donarà rèdit electoral si se sap aprofitar, ja sigue en format de Llei de llengües o en format de Bens de la Franja. De fet, la campanya que el PP va fer contra la Llei de llengües no tenia en compte els pobles que parlen català o aragonès, si no el centre simbòlic d’Aragó, la Plaça del Pilar. I això té les seues conseqüències posteriors. Perquè al territori no només rep un rebuig generalitzat, si no que a més hi ha un debat importantíssim entre les bases del PAR, i en menor mesura, també del PP.

En només un mes han rebut una importantíssima reacció d’oposició des del propi territori catalanoparlant. Les reaccions apareixen només celebrar-se els plens de comarques i ajuntaments. Dos comarques han fet públics manifestos en defensa del català i la seua protecció, tant al Matarranya com a la Llitera, i a tots dos en vots de consellers del PAR, a pesar de les directrius de Saragossa. Alcaldes de la Ribagorça també s’han unit per defensar l’ensenyament del català. Al Baix Aragó-Casp, que agrupa 4 pobles catalanoparlants del Baix Matarranya, la qüestió lingüística està entre els 14 punts que s’han posat damunt la taula per a mantenir el PAR en la presidència de la Comarca. A la Consellera Serrat se li ha posat en dificultats visitar protocolàriament algun poble de la Franja, PAR i PP de Mequinensa voten una moció favorable al català, l’alcalde del PP de Calaceit declara que “a Calaceit se parle lo català tot lo dia i a totes hores” i no voten en contra de la moció, Areny de Noguera és favorable al català… Senadors de la Franja, valencians, balears i catalans han unit forces en la defensa del català, així com un ampli arc parlamentari de partits catalans de tendències molt diverses i Ajuntaments de diferent composició. Lo Consell Escolar d’Aragó rebutja la intenció de derogar el català. Europa ha cridat d’atenció al Govern per la proposta d’esborrar el català. S’ha représ la unitat de les entitats de defensa del català i l’aragonès.

Pareix que el missatge que rep lo Govern d’Aragó és Vencereu, però no convencereu. I no és clar que es veiguen en cor de véncer, a pesar de disposar de les majories parlamentàries.

El Matarranya aprova una moció en defensa de la vigent Llei de Llengües d’Aragó | Comarques Nord.

El Consell Comarcal va aprovar en l’últim plenari, celebrat el passat dimecres 25 de juliol, una moció de suport a la Llei de Llengües d’Aragó vigent, una llei en matèria lingüística que denomina la parla de les comarques de la Franja com a ‘català’. Aquesta moció la va presentar el grup socialista, i va ser aprovada gràcies als 5 vots socialistes i 2 del PAR. La resta de consellers del Partit Aragonès es van abstindre, mentre que els 6 consellers del PP presents van votar en contra. En l’últim plenari no van estar presents el conseller socialista Óscar Arrufat i els populars Josep Maria Salsench i Fernando Camps, tots tres per motius personals.

Aquesta moció va ser presentada pel PSOE i en la seua defensa, Alberto Moragrega, va destacar que el que “sí ha fet” la Llei de Llengües d’Aragó vigent “és posar un nom a la llengua que parlem”. Un nom científic “com a les plantes o als animals” que tot i que “en cada poble els diem d’una forma diferent, tenen un nom reconegut a nivell científic”. I si “el nom científic de la llengua que parlem és el català, és el català”, va afegir Moragrega. “I és així, reconegut mundialment, internacionalment i nacionalment”. El conseller del PSOE va concretar que “el que no pot ser és que dos terceres parts del regidors li posin el nom a la llengua”.

Des del PAR, Francisco Esteve va recordar que “dins el partit ha hagut diferents opinions” i, per tant, hi va haver llibertat de vot perquè “en un partit polític el primer és la gent”. El president de la Comarca, que va recolzar la moció, va remarcar que “al final sempre estem parlant del mateix, de la denominació de la llengua. I aquest és el problema”, perquè “s’ha de complir l’Estatut d’Autonomia”, i l’Estatut diu “que la nostra llengua ha de ser igual que la castellana”. I a més, Esteve va recordar que “per complir l’Estatut primer hem de saber escriure i llegir el que natres parlem”, i que el significat d’aquesta moció ens ve a dir que “han de tindre en compte a la gent i saber que la nostra llengua és molt important”.

De la mateixa manera que en el PSOE, en el PP es va mantindre la disciplina de vot, i els sis consellers populars presents en el plenari van votar en contra d’aquesta moció. Juan Enrique Celma va defensar que “la nova Llei de Llengües recull millor l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia i dóna més llibertat a cadascú a expressar-se com vulgui. I la nostra postura és que cadascú s’expressi com vulgui, que li digui a la llengua amb el seu nom i els seus matisos”. Celma va afegir que “no volem imposicions interessades que provoquen divisions entre la gent del territori” i “creiem que és innecessari”. Perquè la definició de la llengua “és un conflicte que el millor seria no posar-lo damunt la taula”.

Calaceit aprova una moció rebutjant anomenar aragonès oriental al català.

 

Calaceit

 

Catalunya Ràdio Actualitzat a les 21:46 h   27/07/2012 L’Ajuntament de Calaceit ha aprovat una moció contra el projecte de llei de llengües del govern d’Aragó, que rebateja el català de la Franja com a aragonès oriental.

Ho ha fet amb el vot a favor de l’únic regidor de l’Entesa per Calaceit, i impulsor de la moció, Paulí Fontbona, i dels quatre regidors del PSOE. Els altres quatre representants municipals, del PP, que ocupa l’alcaldia, es van abstenir.

Calaceit és el primer municipi del Matarranya, a la província de Terol, i el segon de la Franja que s’hi oposa.

Paulí Fontoba (ERC / L’Entesa) ha renunciado a su cargo como teniente de alcalde de Calaceite, municipio que gobernaba en coalición con el PP. Se rompe así un extraño pacto de gobierno cuya constitución fue polémico incluso a nivel nacional. Tanto Fontoba como su ex socio en la alcaldía, el popular José María Salsench, explicaron que su unión se debía a la buena relación personal entre ambos. Sin embargo, las evidentes discrepancias ideológicas han hecho mella en su proyecto.

 

Pese a que ninguno de ellos ha querido hacer declaraciones, las diferencias ideológicas entre ambos partidos se han evidenciado a raíz de la polémica surgida con el anteproyecto de la ley de Lenguas. Mientras el PP rechaza la denominación del catalán, Fontoba es un claro defensor de la lengua en la franja aragonesa. De hecho, el jueves presentó una moción en el Ayuntamiento para promover la unidad de todos los territorios catalanoparlantes, a saber, Cataluña, la Comunidad Valenciana, el Principado de Andorra, las Islas Baleares, el Rosellón francés, el Carche murciano y el Alguero italiano.

La decisión de Fontoba se limita a su cargo como teniente de alcalde, no renunciando a su escaño. Esta es la segunda dimisión que se produce en el Ayuntamiento calaceitano en poco más de tres semanas. La ex edil Teresa Salvador ya dimitió por discrepancias con el grupo municipal socialista. Sin embargo, Salvador sí que renunció a su puesto que ya ha sido ocupado por Natalia Azcón.

Con la dimisión de Fontoba, el equipo de gobierno del PP se queda en mayoría simple con cuatro concejales.

El Matarraña pide que se reconozca el catalán en la ley de Lenguas.

El pleno de la Comarca del Matarraña aprobó el miércoles una moción en apoyo a la todavía vigente ley de Lenguas y exigió al gobierno autonómico el reconocimiento del catalán. La ajustada votación (siete a favor, seis en contra y tres abstenciones) evidenció la escisión de opiniones que suscitan tanto la ley aprobada por la anterior legislatura de Marcelino Iglesias como el borrador presentado por la consejera popular Dolores Serrat.

Así, los seis votos contrarios fueron de los consejeros del PP que asistieron al pleno, ya que consideran la anterior ley como «una imposición que no responde a la realidad de Aragón», según explicó el portavoz, Juan Enrique Celma. Cabe señalar que no asistieron los miembros de su grupo José María Salsench y Fernando Camps. Salsench, que además es alcalde de Calaceite, ya defendió en una ocasión que él habla catalán, aunque al igual que Camps no se ha posicionado ni a favor ni en contra de ninguno de los textos legales.

Sí lo han hecho algunos de los consejeros del PAR pese a que su formación política abandera el rechazo a la nomenclatura del ‘catalán’ que levantó ampollas en la ley de 2009. Es el caso del presidente comarcal, Francisco Esteve, y del consejero José Luis Roda, cuyos votos a favor fueron determinantes para aprobar la moción que será trasladada al gobierno autonómico. Una vez más, Esteve defendió la necesidad de que se normalice la situación lingüística de la zona y se impulse una sólida enseñanza del idioma para que «los vecinos sepan escribir y leer correctamente aquello que hablan». Tanto él como el portavoz socialista, Alberto Moragrega, argumentaron que la inclusión del nombre ‘catalán’ en el texto legal no debería ser un motivo de debate puesto que toda la comunidad académica considera que es el idioma que se habla en el territorio.

«El borrador del anteproyecto de la nueva ley de Lenguas está muy politizado y ha excluido a la Universidad de Zaragoza, la institución académica más importante de la comunidad. El hecho de que hablamos catalán está reconocido por los científicos en la materia y no debería ser motivo de discusión», explicó Moragrega.
Por su parte, los consejeros aragonesistas Alberto Riba, José Miguel Timoneda y José Escrig se abstuvieron ya que el PAR decidió dar libertad a cada representante para votar.

En el proceso de debate también se hizo referencia a la mofa que ha provocado fuera del territorio la propuesta de Serrat de denominar el catalán como ‘modalidad lingüística de uso predominante en el área oriental de Aragón’. Al respecto, Juan Enrique Celma, reconoció que «entendemos» los comentarios suscitados por el nombre aunque explicó que lo importante de la nueva ley es que «cada uno pueda llamar a su lengua como quiera».

Incendio de Valderrobres
El consejo comarcal del Matarraña aprovechó para agradecer el gran esfuerzo y la labor realizada por todos aquellos profesionales y voluntarios que ayudaron a extinguir el incendio de Valderrobres. El presidente del Matarraña reconoció la labor de las cuadrillas forestales, Agentes de Protección de la Naturaleza, técnicos de extinción, efectivos de la UME, bomberos de la DPT, Bomberos de Cataluña, personal de la Comarca, Agrupación de Voluntarios de Protección Civil y vecinos y agricultores voluntarios.

Asimismo, la Comarca ha enviado una circular a los Ayuntamientos para advertir a los vecinos de que actúen con la máxima precaución. Cabe recordar que las medidas de precaución dictadas por la consejería de Agricultura de la DGA son de aplicación hasta el 31 de Octubre. También se hizo hincapié en la necesidad de que los vecinos que viven en masías extremen la precaución.

CHA liga la gobernabilidad a la bajada de sueldo de altos cargos – Aragón – El Periódico de Aragón.

Respecto a las demás proposiciones, entre ellas presentar una moción en la comarca para pedir al Gobierno aragonés la sustitución del término “aragonés oriental” en la ley de lenguas por “catalán”, Lumbreras sí se mostró positivo. Sin embargo, la clave quedó sin resolver.

Más de 300 recreacionistas reviven la batalla de Fayón.

El Asalto a Punta Quemada ha sido la recreación estrella de este fin de semana en Fayón. La cita ha devuelto a la zona a 1938 y ha captado la atención de 300 recreacionistas llegados de lugares tan dispares como Fayón, Alcañiz, Reus, Altafulla y País Vasco entre otros además de países como Francia, Austria y un equipo de grabación de Grecia.

 

Punta Quemada fue una posición que quedó aislada dos días de la ofensiva republicana y se convirtió en un lugar al que fueron a parar combatientes de todo tipo, desde legionarios hasta requetés. El batallón húngaro Rakosi se desplegó como parte de la defensa de las plazas que todavía conservaba la república. En su camino, se encontraron con una escuadra de la legión que trataba de avanzar para que el bando sublevado pudiera cerrar el mapa español hacia el norte. Ambos contrincantes vivieron tensos momentos intercambiando disparos hasta que el bando nacional tuvo que replegarse y volver a su sitio. Los republicanos atacaron ocupando un par de trincheras para intentar ganar posiciones. El asalto concluyó en el enclave más alto de la zona de batalla. A lo largo del escenario, los cuerpos de republicanos y fascistas muertos se acumulaban. Sin embargo, la del sábado seguía tratándose de una recreación en la que nadie sale herido. Al finalizar la tarde, ya no había soldados muertos, sino un sinfín de recreacionistas hermanados por su pasión. Cabe destacar que por primera vez en la recreación de Fayón la batalla fue ganada por los Republicanos.

Esta batalla completó a la recreación de la mañana en la que los Republicanos cruzaron el río a bordo de siete barcas. Las avionetas del bando nacional salieron a bombardear y pusieron el factor sorpresa y dejaron a más de uno con la boca abierta.

En 2013 se cumplen 75 años de la batalla del Ebro de 1938. Desde la Agrupación MHM Ebro 1938, la asociación de Fayón que ocupa de su organización, auguran una edición especial.

CHA decide hoy si abandona el tripartito de la Comarca.

Otro de los puntos que fue consensuado por el equipo de gobierno es que CHA presentará una moción para que el borrador de la ley de Lenguas reconozca el catalán y elimine la denominación del aragonés oriental. Por el momento, esta iniciativa la presentarán en solitario ya que ni PSOE ni PAR les han respaldado. «No creo que debatir sobre la lengua nos dé de comer o cree puestos de trabajo», explicó Alastuey.

Viles i Gents :: Ham viscut a pobles per damunt de les nostres possibilitats :: July :: 2012.

 

(Publicat al periòdic La Comarca el 27 de juliol de 2012)

Lo Govern d’Espanya ha anunciat que reduirà en un 30% lo nombre de regidors als Ajuntaments. L’objectiu declarat és l’increment de “l’austeritat” i “l’eficiència”. Però este objectiu és lapidàriament falç. En primer lloc, perquè no funcionarà fins les properes eleccions, l’any 2015. I en segon lloc, perquè a les zones rurals és inútil reduir-mos representants.

L’austeritat només se pot aconseguir reduint despesa. I els regidors del Matarranya tenen un cost zero. Encara diria més: si no tingueren un objectiu altruista, no s’hi posarien. Evidentment que hi ha qui s’hi ha posat per a aprofitar d’aprovar permisos d’obres particulars, o altres coses més que condemnable. Però estic segur que qui és intel•ligent sap que hi ha empreses més beneficioses que invertir hores en un Ajuntament.

L’altra cara de la proposta dels populars és l’eficiència. Només se pot ser eficient si s’obté un objectiu en lo mínim de recursos possibles. Estos dies d’estiu que han cremat tantes hectàrees de bosc se pot veure per les grans teles l’interior de la realitat rural. Los noticiaris obren en l’amargura de gent que veu perdre cases i pinars. I els nostres regidors i alcaldes rurals estan a peu de trinxera, coneixedors profunds del territori i dels seus accessos. Són estos efectius que volen reduir en un 30%, en nom de l’eficiència.

Però per si això no és evident, los números canten. Gràcies a que les dades publicades de deute municipal, es pot comparar si el deute s’acumula als pobles o a les ciutats. La mitjana estatal d’enguany són 600 euros de deute municipal per habitant. I els pobles del Matarranya històric mantenen de mitjana 360€ de deute per habitant. De fet, los municipis menors de 20.000 habitants mantenen la meitat de deute (355€ per habitant de mitjana) que els més grans (741€ per càpita). Saragossa o València superen els 1.000€ per càpita, i Madrid està vora els 2000€.

En realitat, algunes mesures tenen com a objectiu fer de cortina de fum. La classe política rep per totes bandes, i en part, en raó. Però hi ha polítics de tota classe. N’hi ha de bons, i n’hi ha que s’haurien de dedicar a altres negocis. Los clams del poble van en una altra direcció: la corrupció i els sous astronòmics. Però des del poder central carreguen contra els regidors rurals. És una operació ideològica clara, que simplement pretén consolidar lo bipartidisme. Un bipartidisme entre dos forces que es vol consolidar sense haver sabut aturar a temps la situació actual. Potser alguns han viscut per damunt de les seues possibilitats. Però no eren los pobles.

La Franja