Lo divendres 3 d’agost, a les 19.45 h, i a l’Ajuntament de Mont-roig, tindrà lloc esta conferència a càrrec de l’historiador de Bellmunt, Alberto Bayod Camarero.
(Publicat al periòdic La Comarca el 27 de juliol de 2012)
Lo Govern d’Espanya ha anunciat que reduirà en un 30% lo nombre de regidors als Ajuntaments. L’objectiu declarat és l’increment de “l’austeritat” i “l’eficiència”. Però este objectiu és lapidàriament falç. En primer lloc, perquè no funcionarà fins les properes eleccions, l’any 2015. I en segon lloc, perquè a les zones rurals és inútil reduir-mos representants.
L’austeritat només se pot aconseguir reduint despesa. I els regidors del Matarranya tenen un cost zero. Encara diria més: si no tingueren un objectiu altruista, no s’hi posarien. Evidentment que hi ha qui s’hi ha posat per a aprofitar d’aprovar permisos d’obres particulars, o altres coses més que condemnable. Però estic segur que qui és intel•ligent sap que hi ha empreses més beneficioses que invertir hores en un Ajuntament.
L’altra cara de la proposta dels populars és l’eficiència. Només se pot ser eficient si s’obté un objectiu en lo mínim de recursos possibles. Estos dies d’estiu que han cremat tantes hectàrees de bosc se pot veure per les grans teles l’interior de la realitat rural. Los noticiaris obren en l’amargura de gent que veu perdre cases i pinars. I els nostres regidors i alcaldes rurals estan a peu de trinxera, coneixedors profunds del territori i dels seus accessos. Són estos efectius que volen reduir en un 30%, en nom de l’eficiència.
Però per si això no és evident, los números canten. Gràcies a que les dades publicades de deute municipal, es pot comparar si el deute s’acumula als pobles o a les ciutats. La mitjana estatal d’enguany són 600 euros de deute municipal per habitant. I els pobles del Matarranya històric mantenen de mitjana 360€ de deute per habitant. De fet, los municipis menors de 20.000 habitants mantenen la meitat de deute (355€ per habitant de mitjana) que els més grans (741€ per càpita). Saragossa o València superen els 1.000€ per càpita, i Madrid està vora els 2000€.
En realitat, algunes mesures tenen com a objectiu fer de cortina de fum. La classe política rep per totes bandes, i en part, en raó. Però hi ha polítics de tota classe. N’hi ha de bons, i n’hi ha que s’haurien de dedicar a altres negocis. Los clams del poble van en una altra direcció: la corrupció i els sous astronòmics. Però des del poder central carreguen contra els regidors rurals. És una operació ideològica clara, que simplement pretén consolidar lo bipartidisme. Un bipartidisme entre dos forces que es vol consolidar sense haver sabut aturar a temps la situació actual. Potser alguns han viscut per damunt de les seues possibilitats. Però no eren los pobles.