A partir del minut 22.30
ARAGÓN NOTICIAS 1 – 23/02/2012 14:00 – Informativos – Aragón TV A la Carta.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentArchive
Category: Matarranya
Carmen Pobo en un momento de la reunión con su homólogo castellonense Javier Moliner. DPT
La presidenta de la Diputación Provincia de Teruel, Carmen Pobo, se reunió ayer por primera vez, con su homólogo castellonense Javier Moliner. Entre los asuntos abordados entre ambos, se pactó reivindicar la ejecución de la A-68 así como la disolución de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo.
A lo largo de la mañana Pobo y Moliner trataron distintos asuntos que afectan tanto a Teruel como a Castellón en materia de infraestructuras y afirmaron que reivindicarán de forma conjunta al Gobierno central la ejecución de la A-68.
Carmen Pobo destacó que ambas diputaciones tienen mucho por lo que trabajar. En este aspecto Pobo detalló que: “Somos dos territorios hermanos y nos corresponde dar respuesta a inquietudes comunes que van desde temas turísticos a infraestructuras que mejoran la calidad de vida de los ciudadanos de ambos territorios. La ejecución de la A-68 es prioritaria para Castellón y para Teruel, especialmente para fomentar el intercambio turístico. Queremos que los castellonenses vengan a Teruel y los turolenses vengan a Castellón”.
La presidenta de la Diputación de Teruel también subrayó que “a partir de ahora habrá colaboración entre ambas instituciones cuando se pongan en marcha acciones de mantenimiento de carreteras” y además, actuarán “de forma conjunta y no de forma independiente para optimizar los trabajos”.
Turismo
El turismo fue otro de los asuntos clave en este encuentro y se conversó sobre las posibles líneas de actuación en este sentido. La proximidad de ambas regiones y el continúo transito de sus habitantes de una provincia a otra supone “una oportunidad en materia turística que beneficia a los dos territorios y que hay que aprovechar y potenciar”, según comentó Carmen Pobo.
Ambos presidentes destacaron lo importante que es colaborar juntos en materia turística y, por ello, van a potenciar la promoción de Teruel en Castellón y viceversa. Otra de las líneas de actuación consistirá en difundir las riquezas del Maestrazgo de forma conjunta, al mismo tiempo que se promocionarán los productos que compartimos como la trufa o el aceite.
Ambos dirigentes anunciaron, además, la decisión de disolver la Mancomunidad Turística del Maestrazgo. “Una idea que ya se había fraguado en la anterior legislatura y que en las actuales circunstancias económicas tiene más sentido que nunca. Es tiempo de eliminar costes innecesarios y potenciar aquellas acciones que nos permitan solucionar los problemas de la gente”, señaló Javier Moliner.
Aquesta entrada ha estat esborrada per demanda dels seus autors
Corren bons temps per a la FACAO. Canvis de govern, bona sintonia… El Director de Cultura va dir en el seu moment que “Si eres capaz de presentarme un sólo hablante nativo de aragonés (no modalidades) os invito a comer en El Cachirulo”. Potser la FACAO li ha presentat de manera reiterada parlants d’ “aragonès” de la Franja, i Vadillo s’ho ha cregut. És ben possible que s’estiga convertint en un assidu del Cachirulo. Igual que es creia que ”el otro idioma que se habla en Aragón es el chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano, a los que según algunos filólogos antecede”, és ben possible que s’estiga creguen que allò que escolta a les taules del Cachirulo és aragonès de la Franja. Qui sap. Els camins de la filologia ficció són inescrutables.
Any 2009, governs rojoseparatistas del PSOE-PAR
Imatges del 2011, després de la victòria del PP a Aragó, i la bona sintonia amb PAR i FACAO.
Podeu ampliar les imatges clicant-hi damunt. Les imatges s’allotgen en servidors que no són responsabilitat de locacadelafacao. Ens agradaria disposar d’aquesta possibilitat, però la nostra consciència no ens ho permet.
PS: Fora de tema, una endevinalla. A que no sabeu quina frase feta es fa en català de la Franja amb la paraula “jònec”?
López Susín, Ignacio; Soro Domingo, José Luis, Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón. La Ley 10/2009, de 22 de diciembre
Autors:
Artur Quintana i Font
Revista de llengua i dret , Núm. 56, Desembre 2011, ISSN:0212-5056, ISSN web: 2013-1453, 15×23 cm
Secció: Recensions i notícies bibliogràfiques
Català 
La població autòctona del Matarranya perd presència i la immigració s’estanca | Comarques Nord
febr. 21La població autòctona del Matarranya perd presència i la immigració s’estanca
comarquesnord.cat, Matarranya
» dilluns, 20 de febrer de 2012
Lo fenomen de la despoblació fa anys que preocupe els pobles del Matarranya, sobretot en aquells més menuts. I és que les xifres que mou l’Institut Nacional d’Estadística no enganyen. Al llarg del 2011, la Comarca del Matarranya va perdre un total 88 habitants, tenint-ne 8.805 davant los 8.893 que havie aconseguit mantindre el 2010. Però lo més alentador d’estes xifres és que sobretot és la població autòctona la que es veu afectada per este decreixement.
Després de gairebé una dècada de creixement poblacional, l’any 2009 lo Matarranya va arribar a tindre 8.943 persones, el màxim nombre d’este segle XXI, per després donar pas a dos anys de decreixement. Esta caiguda en lo nombre de població està motivada per l’envelliment de la població autòctona, ja que esta ha caigut de forma progressiva en los últims 10 anys. De fet, si l’any 2001 hi havie un total de 8.506 veïns de nacionalitat espanyola (representant lo 98 per cent del total), ara és de 7.663 (lo 87 per cent).
Des d’inicis del nou segle, al Matarranya en som unes 200 persones més. Per contra, el fenomen de la immigració, que l’any 2000 només representave l’1,48 per cent, ara és del 12,97%. En xifres absolutes, això vol dir que si a principis de segle només hi havie 128 immigrants al Matarranya, ara esta xifra és de 1.142, lo que supose pràcticament deu vegades més. Per contra, d’autòctons n’hi ha 850 menys ara que fa deu anys. Malgrat tot, i fins ara, lo població s’havie mantingut.
Què ha passat, llavors? La situació econòmica actual ha limitat l’arribada de nous veïns a la nostra comarca. De fet, la immigració al Matarranya pràcticament s’ha congelat en només dos anys. Si l’any 2009 hi havie 1.102 veïns d’origen estranger, un any després, este nombre ere de 1.139. Per contra, de l’any 2010 al 2011 pràcticament no s’ha viscut cap progressió, ja que les últimes dades facilitades per l’INE ens diuen que el nombre de veïns de nacionalitat estrangera és de 1.142.
La població autòctona del Matarranya perd presència i la immigració s’estanca | Comarques Nord.
Dades sobre l’estat del català
Posted on 20 febrer, 2012 by graciaz
Segons el recent informeCAT de la “Plataforma per la Llengua”, el català és una llengua mitjana d’Europa i no minoritària. Si es compara amb altres llengües, trobem com a resultat que és una llengua dinàmica, en expansió i de notable presència en àmbits diferents. Gairebé 10 milions de persones parlen català i el 91 per cent del seu domini lingüístic l’entén. Es troba entre les 100 llengües més parlades al món i és la 14a més parlada de la Unió Europea. El català és la 8a llengua més activa a la xarxa si tenim en compte l’índex de penetració d’Internet (amb relació al número de parlants), més de 2 milions d’internautes consumeixen webs en català i el 2011 va haver-hi 1 milió de descàrregues de programari en català. Hi ha altres avanços: 3 milions i mig de teleespectadors ja miren televisió en català regularment, i els lectors de diaris en català, un sector que fins fa relativament poc comptava amb molt poca oferta en llengua catalana, ja freguen el milió de persones. El català és la 22a llengua més traduïda de les prop de 7.000 que es calcula que existeixen al món. Un altre dels objectius de l’informe és trencar tòpics al voltant de l’ús social de la llengua: per exemple, en l’informe s’evidencia que als territoris de parla catalana ja es parlen 271 llengües, una xifra que trenca el mite del bilingüisme i la dicotomia català-castellà. Aquest són uns exemples de les dades positives
Ara bé, l’informe assenyala com a puts negatius: només el 3% de les sessions de cinema a Catalunya són en català, malgrat que el 24% dels espectadors catalans prefereix visualitzar pel·lícules doblades i subtitulades en llengua catalana. Només un 6% de les joguines que es venen a Catalunya inclouen el català. Dels 30 productes més venuts a l’Estat, només 1 es distribueix a Catalunya amb l’etiquetatge en català. 199 lleis obliguen a etiquetar en castellà a Catalunya i només 2 en català. Només el 14 per cent de les sentències dels tribunals es redacten català i 1,5 per cent en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Aquest seria un extracte de les 50 dades de l’informe.
Us deixo una pregunta per a reflexionar: quines series les dades sense la immersió lingüística a les escoles?
A Herbers, a la comarca dels Ports
Més de 50 voltors aterren a la porta d’una casa per menjar
La imatge de grups de voltors al voltant d’animals morts no estranya en poblacions rurals. Però esta vegada la fam dels rapinyaires ha fet que arribaren pràcticament dins del poble. Ha passat a Herbers, a la comarca dels Ports, on més de cinquanta baixaren a la mateixa porta de casa a menjar-se les restes que havien deixat un grup de caçadors.