(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 1 de maig del 2010)
Aquests dies s’ha projectat als cinemes la pel·licula Krabat, en la línia de El senyor dels anells i més de Harry Potter, vist però amb ulls alemanys que, encara que això no corresponga al clixè que en tenim, són més dolços i tendres —Rússia i la seua melangia abans feien frontera amb Alemanya. Tracta d’un xicot, Krabat, que per mor de les guerres —l’acció se situa al segle XVII— va perdut per la Lusàcia, una regió alemanya repartida entre Brandenburg i Saxonia, a tocar ara de la frontera txeco-polonesa. Mig mort de fam i de fred Krabat arriba a un molí on li donen feina, un llit i un plat a taula. Allà són també una colla de joves que, perduts com ell, hi han trobat acollida i hi treballen com a mossos. Però el molí, no és realment tal, sinó una escola de màgia, i Krabat en serà deixeble. Màgia, amor i un final difícil marquen la pel•lícula, basada en la narració homònima de l’escriptor alemany Otfrid Preußler. El film manté molt bé la tensió entre misteri, drama i tendresa. Només hi ha un detall, que molts potser ni tan sols advertiran, però que m’ha sorprès: tot i que al text d’en Preußler es fa constar que en Krabat pertany a la minoria sòrab, l’única que a Alemanya parla una llengua eslava, i es remarca que al molí tothom s’hi expressa, aquest fet és silenciat al film, i això tant a la versió en castellà, com a l’original en alemany. I es una llàstima perquè era una excel·lent ocasió de presentar als alemanys, i al món en general, Krabat com el que és: la màxima figura literària en llengua sòrab. Les aventures d’en Krabat a la narració de Preußler no són pas les úniques: n’hi ha moltes més i el xicot acaba convertint-se en un gran mag que sap tornar als sòrabs la Glòria perduda per culpa de les moltes persecucions i discriminacions sofertes per part dels seus veïns de llengua alemanya. Només des de la derrota dels nazis tenen els sòrab una autonomia bastant pareguda a la dels occitans a Espanya.
Artur Quintana
Noticias de Valderrobres
mitjançantENTREVISTA AL ALCALDE DE VALDERROBRES.
Noticias de Valderrobres
mitjançantEL COLEGIO DE VALDERROBRES EXIGE LA CONSTRUCCIÓN DE DOS AULAS.
matarranyadigital.com
mitjançantCalaceite reformará la residencia para tener licencia de actividad.
matarranyadigital.com
mitjançantMartínez Tomey habla de Aragón en Calaceite.
matarranyadigital.com
mitjançantLos hoteleros del Matarraña piden control para combatir el “intrusismo”.
Se puede adquirir al precio de 45 euros a través de
Tlfs. 978 849970 – 686 110069
230 páginas
22 x 29 cm
Un libro que descubre la ropa que guardan las arcas
Las arcas del Bajo Aragón y Matarraña guardan ropa del siglo XVIII y del XIX con mucha historia y en muy buen estado. Esto es lo que han descubierto la valdealgorfana Elena Guarc y el oscense Dabí Latas. Ambos se han recorrido las casas de las poblaciones de esta comarca y han escudriñado en los archivos. Al final, el resultado de su búsqueda se ha plasmado en un libro.
Reconocer el valor de lo antiguo despierta interés. Ayer, el salón de plenos de La Comarca del Bajo Aragón se llenó para la presentación del libro‘La indumentaria tradicional en el Bajo Aragón y Matarraña y las demás ropas de su uso y llevar’. Una edición muy cuidada, estudiada y que esconde muchas sorpresas.
Hace más de once años que Elena Guarc y Dabí Latas comenzaron a recopilar información. Se recorrieron muchos pueblos y muchas casas donde se abrieron los arcones.
Lo que se ha descubierto con este libro podría dar lugar a numerosas exposiciones de trajes antiguos. Los autores consideran que hay una gran cantidad de piezas de las que se tiene referencia incluso en documentos.
La Comarca del Bajo Aragón ha patrocinado esta edición. A la presentación asistieron en la tarde de ayer el vicepresidente y consejero de Cultura de la Comarca del Bajo Aragón, Fernando Zorrilla, el editor y los autores.
Ràdio Matarranya, que emet en català, ja es pot escoltar en línia des de l’enllaç que apunten a la seua presentació: http://radiomatarranya.listen2myradio.com/
________________________
comarquesnord.cat, Calaceit
dimecres, 28 d’abril de 2010
La comarca del Matarranya té, des d’aquesta setmana, un nou mitjà de comunicació. Ràdio Matarranya ha encetat les seues emissions en proves des del 107.5 de la FM. Es tracta de la primera emissora de la comunitat autònoma aragonesa en adreçar-se als seus oïents en la nostra llengua, el que ha alçat gran expectació.
El lema escollit per al llançament de la ràdio del Matarranya és tota una declaració d’intencions. “18 pobles, una sola veu” és l’estendart d’un “territori dinàmic que té una densa xarxa d’entitats culturals i polítiques que treballen dia a dia per a aconseguir que aquesta zona tingue un futur millor”, tal i com apunten fonts de la nova emissora.
Ràdio Matarraya “vol convertir-se en lo principal canal comunicatiu dels matarranyencs” per tal d’aconseguir diversos objectius, com ara “fomentar el coneixement de la immensa activitat que es realitze a aquest territori”, a més de “dinamitzar social i culturalment los 18 municipis de la comarca” o “convertir-se en suport per a promocionar i llançar noves iniciatives que tinguen com a objectiu el desenvolupament d’aquest territori”.
La programació de Ràdio Matarranya, encara en fase de proves, té en Matarranya al dia l’eix central de les seues emissions. El magacín, de dues hores de duració, s’emet en directe de 12 a 14 hores i es repeteix de 18 a 20 hores. La programació de la ràdio comarcal es completa en connexions amb Aragon Radio. A més de pel dial radiofònic, Ràdio Matarranya també emet on-line per internet.
L’emissora està gestionada per Masmut, empresa matarranyenca amb gran experiència en la gestió de mitjans de comunicació audiovisuals i que aposta per “la participació i la col·laboració dels ciutadans” per tal de treure endavant aquesta iniciativa pionera al Matarranya.
mitjançantRàdio Matarranya comença les seues emissions | Comarques Nord.
Comarques Nord » Matarranya
mitjançantRàdio Matarranya comença les seues emissions.
Posted by esmolet under Articles, L’esmolet
Leave a Comment
(Temps de Franja núm.96, columna «L’Esmolet», maig de 2010)
Conta la famosa faula que, el reclau (o escorpí) assassinà la granota que el duia a l’altra riba del riu, malgrat que això suposés la seua pròpia mort. Aquesta és l’estratègia suïcida que els caps pensants (per dir alguna cosa) de la FACAO-PNHC apliquen a la nostra llengua. Guardo encara, dels temps en què vaig ser tinent d’alcalde a Torredarques, un document que els precursors del “facaïsme” enviaren a tots els ajuntaments, convidant-nos a una reunió per crear una gramàtica del “baish aragonès” (SIC!). La carta i l’article que l’acompanyava (La Comarca, 17/11/95) són per sucar-hi pa, pel que s’hi diu i pel com es diu. Destaca el rebuig encès de la denominació chapurreau. Aquella estratègia no els va dur enlloc: ningú no va assumir la nova denominació ni la gramàtica improvisada. El fracàs els va fer canviar de tàctica. Ja no calia cap màscara pseudo-cultural. Contra allò que escrivien l’any 95, van repescar la “marca” chapurreau, que ja estava implantada, i van abraçar el contradictori eslògan “açò que parlem no es pot escriure”. L’objectiu quedava al descobert: relegar l’idioma a l’àmbit domèstic, separar-lo del català i assolir així la seua desaparició. Com el reclau, van simular dur la llengua a la riba de la cultura, però no van poder contenir-se i ara l’ofeguen amb el nom humiliant de sempre, tot negant-li el dret a elaborar, rebre i transmetre coneixement més enllà de l’oralitat i el localisme.
Carta als alcaldes (1996) pel “Baix Aragonés”
Nota de premsa (La Comarca, 17/11/95)
mitjançantL’estratègia del reclau « L’esmolet.
Comarques Nord » Matarranya
mitjançantEs publica un llibre de refranys de les nostres comarques.
Noticias de Valderrobres
mitjançantEL MATARRAÑA PRESENTA LAS DIEZ METAS DE LA CARTA DEL PAISAJE EN SU SEGUNDO FORO.
lacomarca.net
mitjançantEstudian ayudas por los daños de los buitres.
