Programa del MAGAZIN del dissabte 22 d’abril de 2023
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263—616 094 447. Els podcasts dels últims programes estan penjats a la nostra pàgina d’internet.
11- 11:40.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:40-11:55.-El diumenge 23 d’abril és el Dia d’Aragó. Festa de Sant Jordi a Favara. Mari Carmen Valén, concejala de l’Ajuntament de Favara.
11:55- 12:30.- Àgora. “La gestació subrogada”.
12:30-12:40.- Dintre del “XI Encuentro de Desarrollo Rural Sostenible”, organitzat per la càtedra de la Fundació “Caja Rural de Aragón” de la UNIZAR; la Cooperativa de Favara hi va ser al Paraninfo de la Universitat de Saragossa. José Francisco Brunet, president de la Cooperativa del Campo de San Isidro.
12:40- 12:55.- “Protagonistes les dones”. Raquel Llop
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín , Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Marcos Víctor Calleja, president de la Societat de Caçadors de Favara. Fi temporada de caça .
13:25-13:40.- Festa de la Sartanè a Maella. Yolanda Abad
13:40-14.- Entrevista a l’advocada favarola Sílvia Cubeles Bielsa.
Participants: Mari Carmen Valén, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valen, José Francisco Brunet, Raquel Llop, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Marcos Víctor Calleja, Yolanda Abad, Sílvia Cubeles, Marcos Calleja i Elías Satué .
L’any 1770, Louis-Sébastien Mercier va escriure L’An 2440, rêve s’il en fut jamais (‘2440, un somni com no n’hi ha hagut mai’), que podria considerar-se la primera obra de ciència-ficció de la historia. El protagonista és un parisenc que, en despertar-se un matí, s’adona que ha viatjat set segles al futur. L’obra descriu com l’autor creia que el món seria per el 2040: no hi ha Església ni religió, i la societat té la tolerància com bandera. És curiós que Mercier no va caure en què coses com la roba o la tecnologia també evolucionarien: la gent de la trama viu a l’any 2440, però segueix anant amb cavalls i segueix portant les indumentàries tradicionals dels il·lustrats del segle divuit. Continuar llegint: La fi de la utopia* » Temps de Franja