Mercè José, la regidora del PP que vol la independència de Catalunya – VilaWeb.
Regidora al Pont de Montanyana, admet la contradicció entre el seu càrrec i la seva opinió
Es diu Mercè José, és regidora del PP del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça), va als mítings que Mariano Rajoy o la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, fan a Saragossa. I és independentista. La va entrevistar Risto Mejide al programa ‘Viajando con Chester’ de Cuatro. I les seves declaracions van causar impacte. Ahir l’equip del ‘Versió RAC-1’ de Toni Clapés també hi va parlar. I va dir que ella era del PP perquè havia quedat seduïda pels arguments del partit i pel bon tracte que rebia, però que, tot i amb això, era partidària de la independència de Catalunya. ‘És clar que és una contradicció, però és la meva opinió’, diu Mercè José.
Aquest és un fragment de les declaracions que va fer a RAC-1:
I aquesta és l’entrevista amb Risto Mejide:
10 11 2014

Programa (a partir del minuto 30) Despierta Aragón de 08h a 09h – 10/11/2014
Institut d’Estudis del BaixCinca ha afegit una… – Institut d’Estudis del BaixCinca.

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca celebra la seua gala anual, que enguany tindrà lloc dissabte 29 de novembre, a les 19:00 hores, al Local social de Vilella de Cinca.
Com és habitual, durant l’acte es lliuraran els guardons Josep Galan a la normalització lingüística i cultural. Ben aviat farem públic quines persones o entitats han sigut reconegudes amb aquest premi, que arriba a la XVIII edició. D’altra banda, al llarg de la gala s’anunciaran els projectes d’investigació que han merescut les XXV Beques Amanda Llebot.
Clourà l’acte una actuació musical a càrrec de Marta Larroya (flauta travessera) i Andrés Sánchez (guitarra).
«Monte Evaristo» | L’ esmolet.
Un sopar familiar de nit de Nadal. El marrec de deu anys se sent feliç. Hi ha els oncles i els cosins, un Pessebre preciós, al tocadiscos sonen els singles (vinils a 45 rpm) de nadales catalanes que tant li agraden —ell encara no ho sap, però és per contrast amb els «Chiquirritins» i les «Marimorenes» que canten els xiquets del seu barri. La conversa sempre amena del tiet Salvador pren un tombant geogràfic. En un moment donat, l’oncle pregunta al nebot «I tu, Carlus, ja saps quina és la muntanya més alta de la Terra?». En Carlus se sent cofoi. Precisament aquesta informació sí que la sap. «És clar, tiet. El monte Evaristo!», fa. Tots els comensals riuen amb ganes (menys la seva germaneta, que s’ho mira sorpresa). L’oncle Salvador l’esmena amb cordialitat. «Fins on jo sé, se’n diu Everest». El cofoisme del nano segueix en augment. Per una vegada podrà alliçonar al tiet, que tantes coses sap, que tant ha viatjat. «No, tiet; és l’Evaristo, que ho he llegit!». N’està del tot segur. «I on ho has llegit, si es pot saber?» pregunta de nou l’oncle. «A un tebeo del Buggs Bunny!» li respon en Carlus, adonant-se mentre ho diu de la inconsistència de les seves fonts. La rialla es reprèn, especialment entre els cosins grans.
Aquell dia vaig aprendre que la ignorància és molt atrevida. Per sort, l’entorn era cordial i la lliçó va ser indolora, festiva fins i tot. Tanmateix, pel que es pot sentir en tertúlies mediàtiques i articles periodístics, no tothom ha tingut una experiència tan instructiva. O si l’han tinguda, no n’han tret cap conclusió.
És important verificar les fonts d’informació, especialment entre els periodistes i tertulians que aboquen les seves opinions als mitjans de comunicació. Si no, acabarem atorgant valor enciclopèdic a la imatge d’en Buggs Bunny perseguit per una cabra, corrent pendent amunt d’una muntanya amb el rètol «Monte Evaristo» clavat al cim.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja n. 115, novembre 2012
Diversión y aprendizaje en las Jornadas Culturales del Matarraña.
Cabe reseñar que pocas veces se ha visto el salón de plenos de la Comarca tan lleno como en la primera sesión de las Jornadas. El responsable del éxito fue el historiador José Luis Corral, que presentó en Valderrobres su conferencia basada en la novela ‘La Corona de Aragón: manipulación, mito e historia’. Decenas de personas se interesaron por la actividad y escucharon con gran interés las ideas y conclusiones del veterano historiador. Entre otros aspectos, Corral criticó «la tergiversación de la historia como arma política y como fundamento ideológico erróneo».
Preguntado por las sucesivas polémicas entre la Franja y la Generalitat de Cataluña, como puede ser la inclusión de las comarcas bilingües en los libros de texto, el historiador explicó que «los libros deben ser rigurosos porque para interpretar la historia ya estamos los profesores. En demasiadas ocasiones, las editoriales han aprovechado los rasgos comunes entre Cataluña y Aragón para fundamentar objetivos políticos».
Al respecto, el historiador añadió que la falsificación de la historia no solo afecta a la Corona de Aragón ya que es un problema común de las naciones o regiones ávidas de mitos o héroes. «Por ejemplo, cuando Alfonso III quiso dotar de mayor heroicidad la Reconquista ordenó enaltecer algunos episodios, y así surgió la leyenda de la batalla de Covadonga, hecho que nunca ocurrió en realidad».
10 rincones de Aragón recomendados por gente de fuera – En el mundo perdido.
6-Roda de Isábena
Pau García Solbes (Alicante) Twitter: @elPachinko Web: El Pachinko
Roda de Isábena es una auténtica joya del románico escondida en el pirineo aragonés, concretamente en la comarca de Ribagorza, provincia de Huesca. Calles empedradas, panorámicas al espectacular Turbón, su catedral y claustro del románico, cuestecitas, arcos y piedra, mucha piedra… merece la pena visitar este pueblo perdido.
Su singularidad reside en que es el pueblo más pequeño de España (unos 60 habitantes) con catedral propia. Se trata de la Catedral de San Vicente Mártir, una construcción del siglo XI muy bien conservada, a pesar de que fue construida en el siglo XI. Entre sus anécdotas se encuentra un saqueo por parte del célebre ladrón Erik el Belga, que se llevó, entre otras joyas, el mueble románico más antiguo fabricado en Europa.
8-Comarca del Matarraña
Lala (Islantilla) Twitter: @LalaViajera Web: Lala Viajera
Una de las zonas que más me han gustado de Aragón es el Matarraña, en la provincia de Teruel, una comarca en la que la confluencia de influencias aragonesas, catalanas y valencianas han convertido a este territorio y sus gentes en un sorprendente tapiz de costumbres y tradiciones, espectaculares paisajes, y pueblos con sabor medieval.
Villas con estampas idílicas, como Valderrobres o Calaceite, se encuentran entre los “Pueblos más Bonitos de España”. Otros, como La Fresneda, Ráfales o Beceite, están declarados Conjunto Histórico-Artístico. Sin duda, merece la pena perderse por las calles sinuosas y empedradas de estos pueblos con encanto empapándote de su historia, patente a cada paso en su rico patrimonio civil, palaciego, religioso y popular.
La gastronomía es otro de los puntos fuertes del Matarraña; una cocina tradicional basada en productos de la tierra, como el aceite de oliva virgen extra, los vinos, la miel, las almendras, el queso de cabra, los productos del cerdo (especialmente el jamón con Denominación de Origen Teruel), la carne de cordero y de caza (conejo, perdiz, codorniz, etc), los melocotones de Calanda… sin olvidar la rica repostería tradicional.
![]()
Acaba de publicar ‘La pell de la frontera’ sobre l’efecte de la immigració en la identitat de la Franja
Bona notícia. Francesc Serés acaba de publicar un llibre: ‘La pell de la frontera‘. I Quaderns Crema l’ha col·locat en la col·lecció vermella amb franja negra, ‘D’un dia a l’altre’, que fa frontera entre la literatura i el periodisme. Va de fronteres. Aquesta nova obra de Serés, literària com les que més, mostra una realitat enganxada a la seva vida: l’arribada de la immigració africana al seu poble, Saidí, i a més pobles de la Franja, com Alcarràs, Soses, Torres de Segre, Aitona… Pobles d’immigrants oblidats, lloc de pas o de final de molts marroquins, malians, senegalesos… que han influït en la identitat de la Franja.
Aquest llibre s’emparenta amb ‘La matèria primera‘ (premi Octavi Pellissa, Empúries 2007), relats de no-ficció sobre el món laboral a Catalunya, i amb ‘La força de la gravetat‘ (Quaderns Crema, 2005), que afronta la mateixa temàtica a través de la ficció. La diferència és que ‘La pell de la frontera’ es publica ara, quan la crisi cou, mentre que els altres ja parlaven de la bombolla immobiliària, perquè el 2005 i el 2007 ja hi era, però no havia esclatat i no es volia veure.
Comencem l’entrevista mirant com ‘La pell de la frontera’ escruta el ‘nosaltres’ davant dels ‘altres’. Perquè l’essència d’aquest llarg projecte de Serés, segons que explica, és entendre com els ‘altres’ han incidit i han transformat el ‘nosaltres’.
—Aquest llibre és el darrer que vau fer de dalt a baix amb en Jaume Vallcorba. Vau tenir un dubte fins al final: si passàveu el segon capítol al principi i el convertíeu en una mena de pòrtic. No ho vau tocar. Trobo que començar amb ‘La petita història de les històries sense història’ és un gran encert. Aquesta primera peça conté humanisme i literatura.
Continuar llegint… Francesc Serés: ‘Per què ells sí i tu no?’ – VilaWeb.
L’escriptor llegeix un fragment del llibre que acaba de publicar, ‘La pell de la frontera’
Casi 200 empresas catalanas se han trasladado a Aragón desde 2012.
Varios factores están detrás de este constante trasvase de sociedades. “El empresariado aragonés cuenta con algunas ventajas sobre el catalán, como la agilidad administrativa. No hay color entre las facilidades a la hora de implantar una empresa, eso es algo muy positivo que tenemos que agradecer”, apunta Aurelio López de Hita, presidente de Cepyme en Aragón.
También los costes laborales suponen una ventaja para el tejido empresarial de la Comunidad, según explica López de Hita: “Hay numerosos convenios colectivos cuyos costes son bastante más bajos en Aragón que en Cataluña, como por ejemplo el textil y el del metal”.
También influye, apunta el representante de la pequeña y mediana empresa aragonesa, el intento de proceso soberanista orquestado desde la Generalitat: “Está claro que en los últimos años se ha extendido una clara preocupación e inseguridad entre los empresarios catalanes ante el futuro político más inmediato y cada vez más empresas miran hacia Aragón y otras comunidades por este proceso“. Desde 2012, año en que se intensificó el discurso independentista, se han mudado un total de 198 sociedades.
Además de las empresas que ya han movido su domicilio social a territorio aragonés, se podrían sumar otras a corto plazo. “Llevamos ya un tiempo en el que estamos en constante comunicación con empresarios catalanes que planean una posible deslocalización hacia Aragón. Hablamos con ellos, les asesoramos y derivamos cada caso hacia el departamento de Industria e Innovación”, abunda López de Hita.
El empresariado catalán se ha posicionado en diferentes ocasiones contra la posibilidad de que la región se escinda del resto del Estado e incluso algunos grandes empresarios como José Manuel Lara, presidente del Grupo Planeta, anunciaron su traslado en caso de que esto se produzca.
El presidente de la patronal catalana, Joaquim Gay de Montellà, aseguró en una entrevista con Europa Press que un eventual proceso de independencia podría acabar conduciéndo a Cataluña a un “cierto aislamiento”, al menos durante los primeros años, y ante tal situación, vería necesario un colchón de seguridad, una cobertura y garantías de que el sistema funcionará. “Si no, la falta de visión de la situación nos desplazaría del resto de economías”
Madrid, principal destino
Madrid es, con diferencia, la comunidad que más empresas catalanas atrae: 435 en lo que va de año, la misma tónica que en los últimos cursos. Por detrás se encuentran la Comunidad Valenciana (102), Andalucía (95) y Aragón (63).
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.