Rock in Río Bergantes.

Existen diferentes formas de llamar la atención y denunciar así la situación que viven muchas personas en el medio rural. Una de las más originales es invitar a todo un territorio a bañarse en barro para participar en la grabación de un video clip reivindicativo. Así fue la grabación de ‘Made in Teruel’, el próximo single del grupo bajoaragonés Azero. 

La banda de música hizo un llamamiento en las redes sociales hace unos días por el que invitaban a vecinos y visitantes a participar de extras en la grabación. Para no contrariar al verso del single «estamos los que estamos, para mal o para bien», los bajoaragoneses estuvieron allí. Muchos fueron los vecinos de las localidades anexas al río Bergantes que estuvieron presentes el domingo por la tarde. También turistas, que pasaban por ahí y se quedaron para participar en el rodaje.

El barro, el protagonista
A los chicos de Azero se les ocurrió realizar un videoclip embadurnados de barro en el propio río a raíz de las fotografías tomadas para promocionar su séptimo álbum. «La idea se nos ocurrió un poco de broma y pensábamos que no iba a venir nadie», afirma Jorge Pérez, miembro del grupo. En cambio, aparecieron alrededor de 80 curiosos entre turistas, vecinos e, incluso, bañistas, de los que 40 se atrevieron a embarrarse en el Bergantes. «Vino mucha gente de Aguaviva porque los miembros de la plataforma ‘El Bergantes no se toca’ se implicaron muchísimo. Nos ayudaron a organizarlo, montaron un chiringuito con bebida fresca y nos ayudaron a instalar los aparatos», explica.

‘Made in Teruel’ es una canción reivindicativa que protesta por la falta de ayudas que reciben los vecinos turolenses. «El significado de la canción es que en Teruel, como estamos poca gente, no nos tienen en cuenta y se pone en relación con el Bergantes. Así apoyamos la causa», argumenta Jorge.

La diversión fue la protagonista de una tarde veraniega pasada por agua y tierra en la que, además de denunciar una situación, se consiguió unir a muchos vecinos bajoaragoneses bajo una misma causa.

Per a mi us dieu presquilles | Lo Finestró.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, està treballant en una nova jornada de reflexió i debat, que enguany girarà al voltant del jaciment romà de Vil·la Fortunatus, situat a Fraga. L’objectiu de la jornada és cridar l’atenció sobre el valor intrínsec de les restes i sobre les diverses possibilitats d’explotació i difusió del jaciment (declarat Bé d’Interès Cultural pel Govern d’Aragó l’any 2004), de cara a contribuir a l’atracció d’una més gran quantitat de visitants i del foment del turisme cultural. La jornada tindrà lloc el dissabte 27 de setembre, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.

Amb aquest motiu, un grup de membres de l’IEBC s’ha desplaçat recentment a visitar les vil·les romanes més properes geogràficament –la de la Loma del Regadío a Urrea de Gaén (Terol) i la de La Malena a Azuara (Saragossa)– amb la intenció de conèixer de primera mà la situació d’aquests jaciments i la gestió que se’n fa.

El programa de la jornada Cinga dedicada a Vil·la Fortunatus es farà públic en els propers dies.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

iebc(arrova)iebc.cat

En_Moviment3

http://asociacionculturalbardisa.wordpress.com/2014/07/21/la-decepcio-del-correfoc/.

La Decepció del Correfoc

Probablement, molts us vau sentir decebuts al contemplar l’actuació del ‘Correfoc’ executada pels Diables de Lleida, el dissabte 19 a les 23 hores, dintre de la Festa Jove.

Nosaltres també, tot i que sabíem què veuríem. I ho sabíem perquè, tot i haver estat durant tres setmanes gestionant el permís pertinent amb la Delegación Territorial de la DGA de Huesca, la falta de voluntat política i/o administrativa per la concessió del mateix ja s’havia plasmat en diversos moments. Des de La Bardisa, com a organitzador, s’havia remès els diferents documents sol·licitats per la mateixa Delegació, així com qualsevol modificació sobre els mateixos que s’havia requerit.

No sols això; en alguns moments va quedar patent a les conversacions mantingudes amb aquest organisme el poc interès envers la realització d’actes culturals que utilitzin alguna denominació en llengua catalana o puguin tenir qualsevol vincle català.

Fins a l’últim moment es va insistir i facilitar documentació a la Delegació per tal d’aconseguir el corresponent permís, amb especial col·laboració per part de l’Ajuntament d’Alcampell. Tot i la gestió de l’organització facilitant tots los documents requerits, aquesta manca de voluntat per part de l’organisme pertinent va fer que s’hagués de replantejar l’espectacle, per tal d’evitar qualsevol demanda per la falta d’autorització. Així és com, el divendres 18 a la tarda, la Bardisa i los Diables de Lleida van acordar un espectacle lliure de pirotècnia, davant la perspectiva de realitzar-lo o bé sense autorització, o bé no realitzar-lo.

Per això, l’espectacle que vam veure dissabte distava molt del que tots esperàvem. Tant el públic, com l’organització i els mateixos Diables.

Només mos queda donar les gràcies a l’Ajuntament pels esforços i suport, i demanar disculpes a tots los assistents, que no van poder veure l’espectacle que ells esperaven.

Dos detenidos en Calaceite por cultivo de marihuana.

5 Marxa Baix Matarranya / Nonasp.

Com cada any estem molt il·lusionats en l’organització de la Quinta Marxa Baix Matarranya/ Nonasp.

Enguany hem preparat el recorregut amb les mateixes ganes i il·lusió dels darrers anys.

Valorem que la maxa passi per zones ZEPA i LIC i esperem que els participants respecten l’entorn i puguin gaudir del paissatge que ofereix el terme municipal de Nonasp, juntament amb el seu patrimoni agrícola i rural.

Marxa puntuable a la 9ª COPA i 9ª LIGA de Andadas Populares de Aragón.

Recorregut curt: 12 km.

Recorregut llarg: 21 km.

Termini màxim de inscripció: fins el dimecres 1 D’OCTUBRE DE 2014

PLACES LIMITADES A 400 PERSONES

OFERIM

 

Avituallaments sòlids i líquids al llarg del recorregut.

Assistència sanitaria i punts d’abandonament.

Informació e indicacions a través de voluntaris.

Record i dinar.

 

 

MÉS INFORMACIÓ: 876 63 50 05 – 669 26 56 34

ALLOTJAMENT:

Alberg Municipal – Ajuntament de Nonasp – 976 636 001

Allotjament Rural La Presó de Nonasp – 618 553 784

 

Durant tot el matí es podrà visitar gratuitament el Museu Etnològic

• Inici
• Inscripcions
• Normativa
• Recorregut
• 1 Marxa
• 2 Marxa
• 3 Marxa
• 4 Marxa

Los Azero – Fotos de la publicació de Los Azero.

Cupaires Lleida

Festa Tossal del Rei 2014

mitjançantFesta Tossal del Rei 2014.

“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.

Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà

“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.

En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.

La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.

L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.

Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.

Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.

Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.

Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:

ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.

Festa del Tossal del Rei | Lo Finestró.

El diumenge 5 d’octubre torna la festa del Tossal del Rei (per veure el programa amplieu la imatge)

El Tossal del Rei o popularment el Tossal dels Tres Reis és una muntanya de 1.350 metres, situada a la part meridional del Massís dels Ports, on conflueixen les actuals demarcacions administratives de Catalunya, País Valencià i Aragó. Els municipis que hi termenegen són La Sénia (Montsià), La Pobla de Benifassà, per la part del terme de Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya).

Es troba al massís dels Ports de Tortosa-Beseit. (Viquipèdia)

CONFONEN ELS LíMITS LINGüíSTICS AMB ELS LíMITS POLíTICS. : Noticies de la terreta.

Un cop més la Plataforma “No hablamos Catalan” apunta i “Heraldo de Aragon” dispara. Aquest com és  La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law Num 61  de juny 2014. Revista de periodicitat semestral, que  publica en aquest número estudis acadèmics sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística. Anticatalanisme en estat pur.

Denuncian que Cataluña “se apropia” de 6 comarcas aragonesas en un blog oficial.

La plataforma aragonesa ‘No hablamos catalán’ se queja de una publicación de la Generalitat.

La Plataforma Aragonesa ‘No hablamos catalán’ (NHC) ha alertado de que la Generalitat de Cataluña ”vuelve a la carga y se ha apropiado” de seis comarcas aragonesas en su Blog Oficial ‘Journal of Language and Law.  Revista de Llengua i Dret’ (Revista de Lengua y Derecho).

En un artículo titulado ‘Vasos comunicantes. Políticas lingüísticas en un país partido‘, se “apropian territorialmente” de nuevo del Aragón oriental como parte de su “país partido” y “lo denominan, por enésima vez, “Franja de Ponent”.

Además, se publica un mapa de los ’Països Catalans’ donde se colorean multitud de “regiones históricas” entre las que se encuentran las seis comarcas aragonesas de Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Bajo Aragón y Matarraña, aunque en esta ocasión las “refunden en solo cuatro” (Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca y Matarraña).

En el Blog, “en el que además figura explícitamente la Generalitat de Catalunya como Institución editora”, se ha publicado el citado artículo el pasado 17 de julio y, en el mismo, se afirma que en las Baleares hay una “persecución feroz del catalán por parte del gobierno ultracastellanista de José Ramón Bauzá” y que en Aragón hay una “persecución institucional del catalán” cuyo “objetivo prioritario es exterminar la cultura catalana cuanto antes mejor, por parte del españolismo”.

El artículo continúa arremetiendo contra “la supremacía lingüística inherente a la idea inherente de españolidad” y tilda de “legislación profundamente tramposa” y de “simulacro de democracia” la Constitución Española, ha informado la Plataforma NHC en una nota de prensa.

“Cataluña no asume”

El escrito considera que si Cataluña se independizara “habría por primera vez un estado potente que podría legislar los derechos lingüísticos” y que “los derechos de los castellanoparlantes en Cataluña no tienen que ser independientes de los derechos de los catalanohablantes” de fuera de Cataluña ya que “el estado español no es precisamente conocido por su respeto a los derechos humanos”.

El portavoz de la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán, Carlos Arcorella, ha pedido “contundencia al Gobierno de Aragón y al resto de formaciones políticas aragonesas para frenar las constantes afrentas que la Generalitat de Catalunya protagoniza anexionándose el Aragón oriental”.

Acorella ha apuntado que el nacionalismo catalán ”todavía no ha asumido que en Aragón somos los aragoneses los que decidimos sobre nuestros asuntos, incluyendo nuestra Historia y nuestra lengua”.

Asimismo, Acorella ha insistido en que “la Generalitat catalana aún no ha asimilado que Aragón tiene una Ley de Lenguas que deja meridianamente claro que nuestra Comunidad tiene dos lenguas propias: aragonés y castellano, por lo que desde la Generalitat se sigue intentando imponer, mediante subvenciones, ya no el idioma catalán, sino también la cultura catalana y una Historia totalmente manipulada”.

Finalmente, el portavoz de la Plataforma NHC ha añadido que “por primera vez en muchos años, desde el Gobierno de Aragón se está realizando una gran labor por la promoción y difusión del aragonés que deberá culminar con la creación de la Academia de la Lengua Aragonesa”.

Fotos de la publicació de Maria Josep Giner a… – Maria Josep Giner.

El 5 d’octubre torna la Festa del Tossal del Rei. Per al dinar us podeu inscriure fins al 26 de setembre als ajuntaments de La Pobla de Benifassà, La Sénia i Vall de roures

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües.

Versió ampliada de l’article publicat al Viles i Gents de La Comarca del 29/8/2014

Quan los maleïts jóvens no acudixen al ball

Natxo Sorolla

Han tornat les festes dels pobles i tot continua igual que sempre, en l’honorable diferència que la discomòbil s’ha convertit en l’únic espai de totes les festes en què els jóvens ixen de les penyes. Lo meu títol és volgudament polèmic, més que no l’excel·lent i equilibrada forma en què ho proposa la maellana Loli Gimeno a la columna germana Lo Cresol del Diario de Teruel (2/8/2014). Ella no en culpabilitze als jóvens, sinó que parle de manera molt encertada de divorci generacional irreversible.

Maleïts jóvens, sempre transgredint. Foto de Nebulosa Gràfica http://www.nebulosagrafica.com/

Bourdieu, un sociòleg d’origen occità, retratave a “El ball dels solters” la crisi de la societat agrícola. I ho sintetitzave en una simple imatge: “Equipats en boina i jaqueta obscura passegen al voltant de la pista de ball, murmuren i riuen de manera ostentosa, però no ballen”. Eixos eren los hereus, fills primogènits, i pilar de l’antiga societat agrícola, que la modernització havie deixat ja sense esperances de casar-se als seus 30 anys. Lo ball funcionave com a mercat de noves parelles, i els mossos−vells s’arraconaven als costats de la pista, igual que s’arraconave la seua posició a la nova societat.I potser ham de mirar-mos los nostres balls en òptica social. Si sou jóvens i del Baix Matarranya tos haureu sentit repetidament que “tos tanqueu a les penyes i no aneu més que a la discomòbil”, i si sou jóvens i de l’Alt Matarranya tos haureu sentit repetidament que “veniu a radera hora i quan s’acabe la orquesta tot és demanar #otraotraotra!”. I si ja hau passat la línia que separe els mossos de la resta de món civilitzat, estareu a l’altra banda de la batalla i tos haureu vist repetidament retraent a un jove lo que correspongue a la vostra zona. I és cert, perquè hi ha dos dinàmiques contraposades: a l’Alt Matarranya los jóvens son d’orquestra, i al Baix Matarranya són de discomòbil. I a tot arreu són de penya. Perquè la penya és l’espai natural de llibertat d’un jove. Allà no ha de donar explicacions a la generació dels pares sobre les seues estratègies d’apropament al gènere oposat: ja en té prou en la vigilància contínua d’amigues i amics, si a este li a dit això i a l’altra li ha comentat que si volie anar a fer una volta. Allà tampoc ha d’evidenciar com s’ho ha fet per a incrementar la seua oratòria, i com és que l’ha combinat en una inexplicable merma de la vocalització. Una distància calcada a la que els pares necessitaven respecte els iaios. I aixina eternament. Com és natural, la penya és un espai de llibertat generacional que fornix al jove de ferramentes per a aprendre a fer-se adult. Però a pesar de tot, a l’Alt Matarranya ham conservat eixe esperit intergeneracionald del ball. I suposo que les raons cal buscar-les en com estructurem les festes, en general.

La perspectiva doble de conèixer una mica les dos zones permet entendre la realitat baixmatarranyenca que descriu Loli. Crec que hi ha dos factors importants que diferencien les Festes d’uns i altres, i que poden ajudar a que els jóvens recuperon la Plaça com a centre de la seua festa. D’una banda, cal donar espai als jóvens en l’organització de les Festes, donar espai a les penyes, reforçar aquelles activitats que els fan participar, cal deixar-los controlar més lo mercat social, i en definitiva, donar-los més poder. I de l’altra, a l’Alt Matarranya el ball és universal, públic i gratuït per als jóvens dels pobles veïns, i aixina la Plaça, i no la penya, es convertix en l’espai natural per a diversificar el mercat dels aparellaments en los/les del poble del costat. Allà es pot iniciar una conversa o una complicitat que pot acabar collant a la penya. Eixa rastrera de drets en què obsequiem als nostre benvolguts pobles veïns se financie perquè també s’universalitze el pagament de les Festes a tots los residents, a manera de tarifa plana, però obligatòria. Donar més espai social als jóvens i universalitzar les festes poden ser dos vies per a que els jóvens recuperon la Plaça.