Clarió | Viles i Gents.

Clarió

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de setembre del 2014)

Fa tres anys, davant la discriminació del català a l’escola, han sorgit, venturosament, patriotes aragonesos, pares de família amb infants menuts, que han creat “CLARIÓ. Associació de Pares del Matarranya en defensa del català”, perquè aquest patrimoni aragonès que és la llengua catalana es continue transmetent de pares a fills. Enfront de la desídia i inoperància del Govern, quan no agressió oberta, declaren que volem fomentar l`ús de la llengua materna entre els sagals dins i fora de l’àmbit escolar’. CLARIÓ fa trobades lúdico-culturals –les ALIFARES CLARIÓ ja van per la tercera-, xerrades i tallers de formació per a pares i mestres, ofereixen materials didàctics i de difusió de la llengua …. Tot allò que els nostres governants haurien de fer, i no fan o desfan. Ja sabeu com és de difícil de tirar endavant una faena com la de CLARIÓ, sovint amb la indiferència, quan no animadversió de tants, i per això, i per tot el que fa, CLARIÓ mereix l’ajut de tots els aragonesos que no volem la destrucció del nostre patrimoni. Com tothom sap els nostres governs, tant el comunitari com el central, de sempre treballen per a destruir aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana que parlem a la Franja Oriental. No serveix de res que tinguem una Constitució i un Estatut que estableixen que el català de l’Aragó és un ric patrimoni que cal protegir, fomentar, estudiar … . El Govern actua com si en relació al català de l’Aragó no valguessen les prescripcions constitucionals i estatutàries i persegueix i discrimina la pròpia llengua catalana amb empenta i eficàcia. Els resultats no es fan esperar: l’ús del català de l’Aragó va retrocedint, especialment entre els infants, i en bastants de pobles de manera alarmant. L’escola, una de les més bones institucions per al foment de la llengua pròpia, és també una de les millors per a destruir-la, si es dedica a perseguir-la –com així fa. Encara hi ha mestres d’escola, i no pas pocs malauradament, que entenen que la seva missió es fer desaparèixer tant l’aragonès com el català d’Aragó. Calen més CLARIONS.

Artur Quintana

Subirachs i la porta de la Corona d’Aragó | Viles i Gents.

(Publicat el dissabte 11 d’octubre del 2014)

L’Arxiu de la Corona d’Aragó, abans Arxiu Reial de Barcelona, està situat al barcelonès Palau del Lloctinent des dels seus orígens al 1314; hi ha una altra seu des de 1994 al carrer Almogàvers amb los fons documentals: i des de 2007 un patronat integrat pels presidents autonòmics corresponents als antius territoris lo presidís. L’edifici històric, ara destinat a usos institucionals o divulgatius, conserva el seu encant al nucli de la ciutat vella: pati gòtic, escalinata majestuosa, sostre enteixinat… que fan un bell contrast amb la porta de l’escultor Josep Maria Subirachs, de 1975.

Esta porta, que comunica amb lo Saló del Tinell de l’antiu Palau Reial, es presenta com un gran mural en bronze de 350×210 cm. amb la síntesi plàstica de la millor història de l’antiua Corona. I és que l’artista —pintor, gravador i escultor traspassat enguany— sempre va estar molt atent a la simbologia, que en este cas combina una sèrie molt significativa d’elements, entre els emblemes, la dimensió geogràfica i la lingüística. Un Sant Jordi, patró de l’estament nobiliari aragonès, destaca dret i marcial a la part esquerra, sobre el drac vençut; i al seu costat la princesa que ha salvat mira la ciutat de Mallorca. Sobre ells lluïssen la creu del Sant, l’escut de les quatre barres i els de cada integrant del Regne: Catalunya, Aragó, València, Balears i Sicília. A la dreta un mapa del mar Mediterrani reproduís l’expansió territorial de la corona a l’Edat Mitjana. Hi ha inscripcions diverses, noms de personatges històrics, la mà del mateix artista –convertida en fetitxe dels turistes que la toquen— i un plafó amb un plànol a escala de la mateixa porta explicant-se a sí mateixa. També apareixen les llengües d’ús als diversos territoris: llatí, aragonès, català i castellà, amb fragments de la Crònica de San Juan de la Peña, de la Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts i d’una carta de Jaume II al papa Climent V. La difícil situació de la llengua catalana a les escoles de la Franja podria millorar d’existir la voluntat integradora de l’Aragó d’abans.

 María Dolores Gimeno

Cloenda de l’Any Desideri Lombarte 2014.

• Lunes, 20 Octubre 2014 00:00
• Escrito por  Carles Sancho

Viles i Gents | Columnes d’opinió des del Matarranya.

Natxo Sorolla

Publicat a La Comarca el 10/10/2014

Dos economistes nordamericans (Acemoglu i Robinson) han intentat explicar per què alguns països, com Espanya, fan fallida en crear economies avançades. I apunten que el principal problema són les elits extractives, que conformen un sistema de captura de rendes que permet, sense crear riquesa nova, detreure rendes de la majoria de la població en benefici propi. En síntesi: los països en fallida permanent són los que tenen elits que capturen la riquesa que es produix al país, però no la inverteixen en la millora, si no que només se preocupen per conservar el sistema que els manté com a elits. Per tant, eviten la innovació, perquè la democratització els podrie substituir com a elit.

La proposta teòrica em fa pensar en les elits matarranyenques que durant lo segle XVIII, XIX i principis del XX van controlar terres i voluntats als nostres pobles, a base del control dels jornals. Eixos terratinents posseïen grans propietats per l’únic mèrit que havien mostrat a la vida: ser fills d’altres grans propietaris, que a la vegada també tenien com a únic mèrit ser fills d’altres propietaris. I aixina indefinidament. Eixes elits hereditàries també van copar els llocs funcionarials locals perquè eren los únics que es podien permetre el luxe de gastar diners en l’educació dels seus fills. I també van ser els que primer van emigrar per a engrandir la burgesia urbana, exercint professions liberals, comerciants… Este comportament, potser no volgut, va funcionar com un mecanisme extractiu: la riquesa dels jornals dels treballadors locals no va revertir en la creació d’empreses locals innovadores i a l’adaptació de les existents, si no que va ser capital que va acabar emigrant en los seus amos, condemnant una mica més lo nostre futur. Lo concepte també em recorde a la inversió que empresaris i autònoms locals fan actualment sobretot en immòbil fora del territori,fent créixer economies alienes. Però això és tema per a un altre dia.

Com també va ser tema un altre dia la similitud en dos casos que explicàvem: l’elit terratinent de Tamarit que va aturar l’arribada del tren i la modernització, i la decisió de PP, PSOE i PAR de Vall-de-roures contra el Parc Natural al Matarranya. Com és lògic, estes dinàmiques d’aturar la innovació només tenen en compte l’opinió dels propietaris. Los que només tenim jornal, de moment per decret, formem part de la majoria silenciosa.

Dos xarrades geoestratègiques a la Franja: Marcelino i el Dret a decidir | Xarxes socials i llengües.

Ningú mos ha avisat i la Franja pareix que ha pres una posició geoestratègicament important. En qüestió de 95 hores desembarquen Marcelino Iglesias a Favara per a parlar d’Incertesa a la Franja: entre castellans i catalans, nosaltres al mig i Chunta Aragonesista a Fraga per a parlar d’Aragó i el dret a decidir. Dos xarrades que es presenten molt interessants. Sobretot perquè les dos s’han anunciat única i exclusivament en castellà. Potser és premonitori.

Imputados seis exmiembros de la D.O. del Jamón por malversación.

Reabren la farmacia de Peñarroya y DGA podría personarse en la causa.

Matarraña: terra, riu…, ¡y ecofiesta!.

arag

mitjançantCarta de sindicalistes espanyols en favor del dret de decidir – VilaWeb.

Aragón y el derecho a decidir / Aragón e o dreito á dezidir / Aragó i el dret a decidir.

Asociación “Wirberto Delso”.

Ya está confirmado. Un año mas, y ya hemos podido llegar al cuarto, celebraremos nuestro foro de debate. 
Será el sábado 25 de Octubre en Favara. 

Esta año el tema a tratar va a estar relacionado con algo que nos afecta por nuestra situación geográfica, por la localización de Favara en la franja oriental de nuestra comunidad y limítrofe a Cataluña. La cuestión va a ser tratar y debatir sobre como le puede afectar a nuestro pueblo y cuales podrían ser las consecuencias de una posible independencia de Cataluña. 

(2) FesTA Festival Torredarques – Torre de Arcas ha… – FesTA Festival Torredarques – Torre de Arcas.

Una empresaria quiere convertir la Torre del Marqués en un hotel de cinco estrellas – Diario de Teruel.

Medio Ambiente entregará a Aguaviva su informe de aliviaderos.

El antiguo proyecto que planteaba aliviaderos en el embalse de Calanda volvió a desenterrarse hace más de un año cuando la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) planteó la intención de construir una presa en el río Bergantes para prevenir posibles avenidas de agua. En el informe redactado por la Fundación Nueva Cultura del Agua se apuesta por los aliviaderos como posibles alternativas a la presa y se puso de manifiesto la existencia de un informe.

Entregar el documento es uno de los compromisos que adquirió el Ministerio de Medio Ambiente ayer en una reunión en Madrid con el consistorio y la CHE a los que se emplazó a una nueva cita antes de final de año. El encuentro de ayer se concibió como un debate, una especie de continuación del Foro Técnico celebrado en febrero en Alcañiz y que contó con la participación de todas las partes implicadas.

La reunión se prolongó durante tres horas y la Directora General del Agua, Liana Ardiles, escuchó las posturas de Aguaviva y de la CHE. El consistorio estuvo acompañado por miembros de la plataforma vecinal El Bergantes No Se Toca y la participaron de varios expertos. Intervino el catedrático y precursor de la Fundación Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo; el profesor de Derecho Ambiental europeo, Abel Lacalle; el catedrático de Ingeniería Hidráulica de la Universidad Politécnica de Cataluña, Juan Pedro Martín y el hidrólogo José Javier Gracia.

En la misma mesa se sentaron técnicos del Ministerio y de la Confederación.

«Les hemos solicitado el informe de los aliviaderos porque desde el principio la CHE desestimó esta actuación. Lo hemos pedido para poder verlo y sacar nuestras conclusiones», dijo la concejal socialista de Aguaviva, Rosa Clemente. La construcción de aliviaderos es la principal alternativa que proponen los ‘berganteros’ y una opción que la Confederación no considera viable por ser el embalse de Calanda una pieza débil.

En el Foro de Alcañiz los expertos ajenos a la CHE no negaron la «vulnerabilidad de Calanda» pero sí eliminaron «el miedo que gira a su alrededor». Indicaron que el Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX (Ministerio de Medio Ambiente) elaboró hace años un modelo de nuevos aliviaderos para el embalse, «e incluso construyó una gran maqueta para hacer ensayos». Posteriormente se elaboró un proyecto con variaciones respecto a lo hecho anteriormente (aliviadero de ‘laberinto’). «Están proyectados pero ignorados por la Administración», dijeron. Si se desestiman los aliviaderos, en la Nueva Cultura del Agua los expertos demostraron la posibilidad de combinar el recrecimiento de Calanda y la redimensión de los mismos.

Nueva reunión
El encuentro de este jueves es el resultado del primero celebrado el 10 de septiembre. El Ayuntamiento de Aguaviva fue recibido por el Secretario de Estado tras una petición municipal. Aguaviva expuso su postura y se le emplazó a una nueva cita junto al resto de implicados.

«Se agradece el compromiso y que lo cumplan», dijo Clemente. Antes de que finalice el año volverán a ser llamados para continuar analizando la situación aunque por sectores (impacto económico, social,…). El proyecto de la CHE se encuentra en el Ministerio pendiente de que la construcción de la presa reciba la Declaración de Impacto Ambiental. También están las alternativas de la Fundación y por ello continuarán los debates. «Se han comprometido a hacer especial hincapié en el apartado medioambiental. Cuánto más tiempo inviertan en ello, mejor porque hay zonas LIC y ZEPA», comentó.