Skip to content

El Heraldo de Aragón no troba la frontera amb Catalunya – VilaWeb.

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

 

El Heraldo de Aragón no troba la frontera amb Catalunya

 

Posa el crit al cel perquè no hi ha el cartell que indiqui l’entrada a Aragó a la A-22

Després d’haver abanderat la campanya contra les botifarres etiquetades només en català en un supermercat de Barbastre, el diari El Heraldo de Aragón ha posat damunt la taula una altra reivindicació peculiar, que ahir compartia al seu Facebook el sociòleg Natxo Sorolla. Així comença explicant el problema aquest diari: ‘Els conductors que circulem per la A-22 cap a Lleida saben quan entren a Catalunya, però els qui recorren aquesta autovia en sentit contrari, cap a Osca, poden haver passat per Montsó i Barbastre sense que res ni ningú no els hagi indicat que ja són a Aragó’.

Diu el diari que el cartell que ‘hauria d’indicar el pas de Catalunya a Aragó no existeix i que ja fa anys que se’n queixen pobles com el Torricó i Vensilló, a la Llitera. Però, en canvi, les declaracions ‘d’alguns veïns de la Llitera’ que destaca el diari semblen indicar el contrari: ‘Passem per allí cada dia i no ens havíem adonat que hi faltava el cartell’. Encara més: el diari diu que ‘fonts del consistori [del Torricó] asseguren que no és una necessitat prioritària. “El cartell no hi ha estat mai i tampoc no importa”, expliquen’.

En canvi, des de l’ajuntament d’aquest municipi de la Llitera sí que s’han queixat que el nom del poble no surt en cap cartell de l’autovia. ‘El Torricó no apareix en cap cartell i fa anys que intentem arribar a un acord amb Foment’, diuen des de l’ajuntament. I l’única resposta que han tingut ha estat ‘silenci administratiu.’

Tot amb tot, per més que hagi quedat clara quina és la queixa del municipi, El Heraldo de Aragón ha posat el crit al cel per aquell altre cartell que importa ben poc a l’ajuntament’. Que la realitat no t’espatlli una bona notícia.

Foto: Heraldo.es

Los vecinos de La Codoñera recibieron muy expectantes la llegada de la campana “Maria Valera”, ya restaurada y modernizada.

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS.

JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS
José María Mur, vecino de Benasque, se ha convertido, durante unos días, en profesor de patués. Lo curioso son los alumnos que ha tenido que no son otros que parte del reparto de Palmeras en la nieve, película basada en el libro homónimo de la escritora altoaragonesa Luz Gabás.
Los actores Mario Casas y Alain Hernández han tenido que estudiar patués para grabar algunas de las escenas que se desarrollan en esta lengua. Para ello Mur, se ha tenido que juntar con ellos para enseñarles no solo la pronunciación, también la entonación, lo más complicado.
Reconoce que ha sido un profesor duro pese a estar delante de dos conocidos actores pero que tanto Casas como Hernández son unos profesionales y se volcaron en las clases.
Incluso antes de verse, ambos actores ya contaban con una grabación de José María para ir escuchando cómo es la pronunciación del patués.
José María, además de hablar patués desde que nació conoce muy bien la historia que cuenta Palmeras en la nieve ya que es coautor del libro “Guinea en patués”.
En cuanto a lo que pueda suponer para el patués aparecer en una gran producción cinematográfica como esta, José María explica que es algo positivo para dar a conocer esta lengua pero que para que perdure hace falta mucho más, en especial, dinero y ayudas institucionales porque con la buena voluntad de la gente del Valle de Benasque que trabajan muy duro para perpetuarla no es suficiente.
Fuente: www.radiohuesca.com

¿Dónde termina Cataluña y empieza Aragón?.

M.F. Zaragoza| 06/08/2014 a las 06:00     21 Comentarios

En la autovía A-22, entre Lérida y Huesca, no hay ningún cartel que indique la entrada en territorio aragonés.

A-22 en dirección Cataluña

A-22 en dirección Cataluña. Heraldo.es

Los conductores que circulan por la A-22 hacia Lérida saben cuando entran en Cataluña, pero los que recorren esta autovía en dirección contraria, hacia Huesca, pueden pasar por Monzón o Barbastro sin que nada ni nadie les haya indicado que ya están en Aragón. La autovía A-22 que une Huesca y Lérida muestra, desde hace varios años, lagunas en la señalización. El cartel que debería indicar el paso de Cataluña a Aragón no existe y pueblos limítrofes como Altorricón o Vencillón llevan años quejándose porque no aparecen en las señalizaciones.

Las obras de este tramo de autovía concluyeron en 2011 y desde entonces los carteles no se han modificado. Aún así, algunos vecinos de la comarca de La Litera aseguran que “pasamos por ahí todos los días y no nos habíamos dado cuenta de que faltaba el cartel”. Aunque en el lado contrario, sí que se indica la entrada a Cataluña con la señalización correspondiente. 

El motivo de la inexistencia de la señal que delimita las dos comunidades, se debe a una  falta de entendimiento entre la localidad oscense de Altorricón y el municipio leridano de Almacellas lo que ha imposibilitado la colocación del mismo.

Ambas localidades limítrofes llevan años respondiendo por unos terrenos de 1.000 hectáreas que consideran suyos, aunque desde el Ayuntamiento de Altorricón aseguran que conservan muy buena relación con el Ayuntamiento de Almacellas.

Desde el Ministerio de Fomento aseguran que para solucionar el conflicto y poder establecer el cartel sería necesario que ambos Ayuntamientos solicitaran una redefinición de los límites provinciales al Instituto Geográfico Nacional. Pero por el momento ninguno de los dos consistorios se plantea actuar al respecto.

Fuentes del consistorio oscense aseguran que no es una necesidad prioritaria. “El cartel nunca ha estado y tampoco importa”, explican. Lo que sí llevan años reivindicando es su protagonismo en los carteles indicativos de la autovía. “Altorricón no aparece en ninguno de ellos y llevamos años intentando llegar a un acuerdo con Fomento”. En 2011 comenzaron a reclamar la modificación de los carteles aunque lo único que han conseguido, según el consistorio, ha sido “silencio administrativo”.

Fallece en Beceite tras dos reyertas y saltar al vacío.

Dos detenidos en Caspe y Valderrobres por cultivo de marihuana.

El Matarranya Íntim rebasa previsiones en Monroyo.

Matarranya Íntim 2014 a Mont-roig | Lo Finestró.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

No era pas difícil de preveure que el festival Matarranya Íntim —dies 1, 2 i 3 d’agost— de teatre proper, íntim i experimental a Mont-roig de Tastavins fora un conjunt de representacions força concorregudes, com ho van ser l’any passat a la vila de Ràfels. El que potser ningú esperava l’èxit tan espectacular d’aquest any: públic arribat de diferents indrets, majoritàriament de parla catalana, com de Catalunya, València, a mes dels propis veïns del poble, de la comarca i voltants; i un munt de jovents i no tant, interessats pel fet teatral, portat a l’interior de cases particulars i espais històrics de riquesa patrimonial. Tot envoltat amb un hàlit de recerca de sensacions, d’obertura i satisfacció després de cada espectacle. Segons informació dels organitzadors es van vendre més de 1.500 passis per als espectacles, xifra que dobla la del any passat a Ràfels. Alguns espectacles hi eren plens de gom a gom, altres quasi plens, la qual cosa va suposar omplir un 95 per cent de l’aforament total, per tant, no cal cap comentari més envers la presència d’espectadors.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAComentar tots i cadascun dels espectacles o peces representades ultrapassaria de bon tros l’espai d’aquesta petita crònica, Tot i que, si em permeteu fer una curta volada a ras de terra per sobre dels espectacles us diré que vaig veure el desig surrealista d’entendre’s de Lijie Wansui, les melodies i esdeveniments sota una faldilla a Volcan azul, la degradació i marginació de l’ésser humà, titella circumstancial, a Parias, les pallasses dels desigs més reals a A todo trapo, el naixement, l’amor i la dura realitat interior fetes dansa a Presencia/Ausencia, el més desembarassat transvestisme que et fa pensar, i que totes les coses no tenen una explicació lògica a El escondite.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERALa meua sentida i sincera enhorabona al director del festival, Jacobo Roger, a Isabel Caballero a Marta Borcha i a tota la resta de l’equip; a les companyies “A tiro hecho”, “Begonya Tena”, “Compañía Javier Aranda, “Kancaneo teatro”, “Lorenza di Calogero” “Miguel Vicente Clager”, “Teatrecompanyia”, i a l’Associació Cultural Sucarrats de Mont-roig pel seu treball i coordinació. Si Cabanyal Íntim, del País Valencià —bé diguem-ne Comunitat Valenciana— és el Pare, Matarranya Íntim és el fill gran.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAOLYMPUS DIGITAL CAMERAEls actes es van cloure esplèndidament a l’ermita de la Consolació: des del pòrtic “Temps al temps” i “Ya babé” cantant poemes del Desideri i enfront escoltant, molta, molta gent seguda als bancs de l’ermita, arrenglerats sobre la gespa i sota una apaivagada llum de les estrelles del cel matarranyenc. Cançons, poemes i aromes de la terra.

A la comarca del Matarranya: quant de bo esteu fent per la cultura i la llengua! Fins l’any vinent.

José Miguel Gràcia

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria | Fundación Gaspar Torrente.

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria

Heraldo 5 agosto 2014

Detenido un hombre por el cultivo de cannabis en Valderrobres.

Jesús Ávila recupera el legado celta en Fuentespalda y en Serret.

Tertúlies del 2014 | Tertúlies a la fresca.

Tertúlies del 2014

Esto estiu tan atípic del 2014 també tindrem tertúlies a la fresca. Llegiu lo programa per ací davall o descarregueu-vos-lo ací: Tertúlies a la fresca 2014 (modificat)

Si l’heu vist o descarregat abans del 30 de juliol observareu que ha canviat el títol i ponent de la primera tertúlia. Estava programat Paco Paricio, dels Titiriteros de Binèfar, però malauradament no podrà vindre perquè lo cap de setmana passat va caure en plena actuació i es va trencar los lligaments del genoll. Esperem que es recupere el millor possible i que poguem fer la seua xerrada en un futur. A canvi, lo dissabte a la piscina tindrem una altra tertúlia d’allò més interessant a càrrec de César Torres (de la Red de Ahorradores e Inversores, d’Osca), qui mos explicarà com tractar amb los bancs i evitar les seues estafes. No hi falteu!

Tertúlies a la fresca (modificat)Llegiu també la propaganda que mos fan des de La Litera Información

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques | Mas de Bringuè.

Actuacions del Duo Recapte a Albelda, Alcampell i Torre d’Arques

DSC_6936
El duo Recapte portarà en plena canícula d’agost l’espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat a la poesia de Desideri Lombarte, per terres lliteranes després d’haver-ho fet en dues localitats del Baix Cinca i a Saragossa a l’abril i al maig, dins dels actes d’homenatge al poeta de Pena-roja de Tastavins promoguts per ASCUMA i ICF amb motiu del XXV é aniversari de la seua mort.
El divendres 8 d’agost, el grup poètic musical format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria i mandolina elèctrica) actuaran a la sala d’actes de la casa de Cultura d’Albelda a les 10, 30 hores de la nit.
El dia següent, dissabte, 9 d’agost a la mateixa hora i dins de les ja famoses activitats culturals de les Nits a la Fresca, Recapte portarà la poesia i la trajectòria vital de Desideri Lombarte a la Plaça Major del Campell.
Ambdues activitats han estat organitzades amb el suport dels Ajuntaments, biblioteques i associacions culturals d’aquestes localitats.
Després d’aquesta mini gira lliterana, el dúo Recapte participarà, el 19 d’agost, a les 7 de la tarda en l’apertura de la vespra de les festes majors de Torre d’Arques, al Matarranya, invitats per la Comissió de Festes.
hY3cbjsnx1vebKNcFQFJaqkxg81QecSaTiLxYWf9cNY

De la cueva al barrio medieval en Peñarroya de Tastavins.

Crònica d’un segrest (Genís Sinca).

RACONS: VALL-DE-ROURES

Crònica d’un segrest

Aneu a can Serret i deixeu-vos segrestar per la força humana del Matarranya

“La Llibreria Serret celebra 30 anys i has de venir”. Ras i curt, un tal Octavi Serret, matarranyenc propietari de la llibreria homònima, m’escrivia el missatge via Twitter i algú ja m’havia advertit que era impossible dir-li que no. Vaig acceptar de seguida, però més que per vendre llibres i celebrar el 30è aniversari de la Llibreria Serret (1983), el que em feia gràcia era visitar Vall-de-roures i passar l’estona, induït per la màgia que havia llegit de l’Espinàs i el seu A peu pel Matarranya, dedicat a aquesta comarca insòlita de la Franja de Ponent, l’Aragó català, que en diuen, i el paisatge extremadament atractiu i agrest. Pràcticament no vaig veure res. Tot just arribar a Vall-de-roures vaig quedar segrestat. Aquesta és la crònica d’un segrest i d’un gran llibreter.

Era dissabte, i l’altre autor convidat era la Laura Borràs, directora de l’Institut de les Lletres Catalanes, nivellàs, que també va quedar sorpresa per les dimensions reduïdes de la Llibreria Serret i pel que ens va passar aquell matí. Ens van rebre com reis, però el que va succeir només s’explica per l’obstinació i la força d’Octavi Serret Guàrdia (Vall-de-roures, 1965), un llibreter que semblava que es multiplicava. Tot just arribar, ens vam adonar que allí hi havia molta feina i que de passejar tranquil·lament pel Matarranya res de res. Vam quedar encaixonats a la Serret i per l’allau de lectors que havia convocat el llibreter; amb comptagotes i un rere l’altre va començar a passar gent pel local. Dues hores d’infart sense parar de signar llibres. Arribaven veïns, amics, coneguts, lectors d’altres pobles, de tot el Matarranya i també de Tortosa. D’on sortien?, com els havia convocat Serret? Tots els lectors compraven el teu llibre, te’l feien signar; religiosament passaven per caixa i acte seguit se n’anaven. Va ser un no parar. Amb la Borràs ens miràvem, signàvem. D’on surt tanta gent? ¿Som a Vall-de-roures o al passeig de Gràcia?

Serret, a més de la crida comarcal, mentre anava d’una banda a l’altra de la llibreria recomanava llibres, saludava, rebia, presentava, feia tuits, fotografies, penjava coses al Facebook, et feia firmar, aconseguia col·locar algun altre llibre i cobrava. Alguns lectors et venien amb el volum adquirit del dia abans: Octavi Serret passava la veu que s’acabaven… i no s’equivocava. Al voltant de la una del migdia, l’acumulació a la llibreria va arribar al punt culminant. El llibreter i la seva dona eren màquines de vendre llibres. Vaig quedar bocabadat. Crec que la Borràs també. Estic segur que tants altres autors podran corroborar el fet: el 2013, Serret celebrava el 30è aniversari del local i el personatge havia decidit tirar la casa per la finestra. Serret s’havia inaugurat el 1983, al centre de Vall-de-roures (a l’Avenida Hispanidad), i ens va explicar que hi treballava des dels setze anys. S’hi havia deixat l’ànima de manera continuada; entaforat en el petit establiment, aquest home era el James Bond dels llibreters.

Quan la sessió es va acabar, Serret va treure tres desenes més de llibres, amb tot de noms i paperets; eren per a amics i veïns que no havien pogut venir. Però encara va ser més sorprenent que nosaltres mateixos, els convidats, sortíssim del local carregats. Serret em va vendre quasi tots els volums publicats per la Borràs, i a ella li va encolomar els meus, que no sé pas d’on els havia tret. Vaig haver de tirar de targeta de crèdit i encara no puc entendre que m’hi gastés tants calés. Només sé que havíem estat segrestats -positivament, esclar-, i que allò algun dia s’hauria d’explicar. Abans de marxar a dinar, l’Octavi ens va fer dedicar encara més llibres… els que vendria per Sant Jordi. Increïble!

Ens havíem passejat pel Matarranya més obstinat i persistent, pel paisatge humà d’aquest lloc fronterer, igual d’atractiu i agrest que el riu i les muntanyes. Vaig descobrir que Serret havia estat Premi Nacional a la projecció de la llengua catalana 2009; ara, segueixo astorat pel bombardeig de missatges, presentacions, concursos, a vegades fundats per ell mateix. Aneu a can Serret i deixeu-vos segrestar per la força humana del Matarranya.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja