Skip to content

La Comarca del Matarranya edita un CD de música d’orgue | Lo Finestró.

 

organocd

IX-Ciclo-Organo-Comarca-Matarrana_TINIMA20130727_0084_5La Comarca del Matarranya ha editat un CD amb els enregistraments en directe realitzats durant la celebració del “Cicle d’Orgue comarca del Matarranya”. Des de fa deu anys, i en col·laboració amb els ajuntaments de Mont-roig i Fondespatla i les parròquies de Nostra Senyora de l’Assumpció de Mont-roig i de Sant Salvador de Fondespatla s’organitzat el “Cicle d’Orgue de la comarca del Matarranya”.

La finalitat d’aquest cicle ha estat posar en valor els dos únics òrgans històrics que es conserven a la comarca del Matarranya, a través d’una sèrie de concerts que han ajudat a recuperar el patrimoni cultural.

Per commemorar el desè aniversari del Cicle d’Orgue, s’ha editat un CD, amb 17 obres gravades en directe al llarg dels últims concerts.

Dençà l’any 2009 s’han anat gravant diferents concerts, tant a Fondespatla com a Mont-roig, que contenen música exclusiva d’orgue, per la prestigiosa organista Montserrat Torrent, així com música d’òrgue acompanyada d’altres instruments. Els concerts gravats són:

Trio de òrgan, flauta i soprano, a càrrec d’Hector París, Joan Codina i Olga Miracle.

Òrgan acompanyat de l’Orquestra Tempo Giusto. Organista Montserrat Torrent.

Òrgan i cant Gregorià amb el grup “Capilla de la Fundación”.

Aquest CD s’ha elaborat gràcies a la col·laboració de Margarita Celma, directora del Cicle d’Orgue Comarca del Matarranya, i Hugo Roglán, que s’ha encarregat de realitzar les gravacions des de l’any 2009 i desenvolupar el treball d’edició i masterització.

A les 18 h del dilluns 8 de desembre es presenta el CD al Saló de l’Ajuntament de Fondespatla

Hiverns | L’ esmolet.

L'hivern a les altures terolenques

L’edat se sol mesurar per primaveres, cosa que sempre m’ha semblat una mica figaflor. La primavera és bonica, no ho negaré, però té el gran inconvenient que presagia l’estiu, època de desgavells, suors i sequeres. No us penseu pas que no m’ho passo bé, als estius, no sóc (encara) cap misantrop crepuscular. M’agraden els dies llargs i retrobar amics i família. Però me’n canso de seguida. Es trenca la rutina que m’és tan necessària per a funcionar, em toca negociar amb les filles el martiri de les festes majors (vull dir de TOTES les festes majors, no només les del poble), intentar trobar uns dies on poder tancar la paradeta i un lloc on passar-los… En fi un suplici per a algú tan dispers com jo que, a més, és autònom.
L’hivern, en canvi, significa recolliment, concentració, economia d’esforços. Puc eixir a córrer ben d’hora perquè sé que encara serà negra nit i no em trobaré ningú; al vespre, si algun dia plego a les vuit, com ja és fosc no tinc mala consciència. I la bellesa de la tardor és incomparable.
Sospito que si visqués en un país de més al nord, amb poc sol i moltes boires i neu, estaria desitjant l’arribada de l’estiu. Fins i tot admeto que frisaria per baixar cap a la Mediterrània a passar les vacances (es veu que als països septentrionals d’Europa els autònoms sí que en poden fer, de vacances). Però tot plegat és ciència ficció, elucubracions estèrils.
Potser el que realment em costaria d’admetre és no tenir les quatre estacions. Recordo un dels viatges que vaig poder fer quan encara era assalariat —i, per tant, lliure— a l’Equador a visitar l’amic Salva. Quan em van dir que tot l’any tenien aquella temperatura (d’altra banda, ben agradable), em va fer una mica de mandra. Avesat als contrastos estacionals no m’imaginava viure sempre en aquella bombolla tèrmica, només pendent si plovia o no.
En fi, que l’hivern arriba i aquí sóc jo per donar-li la benvinguda. (Per a seguidors de Game of Thrones: espero que Temps de Franja no arribi al Castell Negre i que aquesta afirmació no la puguin llegir els de la Guàrdia de la Nit!)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital n.18, desembre 2014

Del Mezquín a ‘Los Viernes al Show’.

 

Los hombres que han realizado el calendario de La Codoñera mostrando sus cuerpos desnudos junto a las oliveras centenarias del Mezquín han causado furor más allá del territorio bajoaragonés. Esta noche serán los protagonistas del nuevo programa televisivo que presenta Arturo Valls y Manel Fuentes: ‘Los Viernes al Show’, a las 22.00 en Antena3. Manifestarán ante toda España su malestar respecto a la situación actual que atraviesa el campo bajoaragonés.

No solo son agricultores. Hay albañiles, estudiantes, granjeros, pastores, comerciantes, jubilados, autónomos y constructores. Pero todos tienen sus raíces en las olivareras del Mezquín y en este calendario muestran las labores que suelen realizar en el campo y otras tareas agrícolas que ya no se practican. Veánlos aquí

La ocupación roza el 95% en el Matarraña y mejora con respecto a 2013.

FOSCA DELERA.

El Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complace en invitarle al teatro en aragonés con la obra “Fosca delera” (Homenache a Chuan de Lanuza V, Chustizia d’Aragón), por la Asociación CNAC. Bajo la dirección de: Luís Bitria.

Lugar: Salón de Actos.

Documento1.qxd

El divendres 19 de desembre (19h) es presenta el Seminari Aragonès de Sociolingüística a Saragossa, amb la publicació del llibre d’Actes del Grup de Treball de Llengües i Identitats a les II Jornades Aragoneses de Sociologia. L’acte tindrà lloc a la Diputació Provincial de Saragossa (Institución Fernando el Católico) i comptarà amb la presentació de D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza, i D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions, i dels coordinadors del llibre, Chabier Gimeno i Natxo Sorolla. A més, l’acte comptarà amb dues ponències: Josep Espluga farà una exposició sobre les representacions mediàtiques de la premsa aragonesa en aprovar-se la Llei de Llengües de 2013 i Ceci Lapresta explicarà el seu estudi sobre llengua i identitat en els dominis de l’aragonès i el català.

Lloc: Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de de Marzo, número 8.

Cartell de l’acte.

Fitxa del llibre.

Institución Fernando el Católico – Ver actividad.

En torno a la Filología aragonesa (11/11/2014) Zaragoza, 20 y 21 de noviembre de 2014 documento relacionado Programa

Moviment Franjolí per la Llengua.

Guillén reitera que no ha cometido “ningún delito” en el caso de la D.O. del Jamón.

Agentes turísticos del Matarraña apuestan por la sostenibilidad.

Calaceite y Valdeltomo recomiendan no beber agua de boca.

L’enquesta sobre els usos lingüístics del català.

  •   Carles Sancho

 

La Generalitat de Catalunya el passat més d’octubre va demanar col·laboració al Govern d’Aragó per realitzar una enquesta sobre l’ús la llengua catalana en el nostre territori.

Fa 10 anys que es va fer el mateix i hi haver una entesa entre les dos administracions veïnes sense cap problema, tal com creiem que ha de ser. Recordem que el 2004 governava l’Aragó la coalició PSOE-PAR. Ara l’executiu ha canviat de pensament i diu que no hi col·laborarà. Des dels diaris la notícia es veu de manera diferent segons la ideologia dels rotatius. Així l’Heraldo de Aragón els titulars ja donen la raó al govern aragonès i afegix més llenya al foc: “Catalunya vol annexionar-se l’Aragó Oriental en una enquesta lingüística. L’Executiu es nega i diu que “Catalunya acaba on comença Aragó””. L’ABC busca uns titulars molt pareguts: “La Generalitat promou una enquesta sobre el catalanisme fora de Catalunya. En ple desafiament independentista, estén l’estudi “estadístic” a territoris amb la idea dels “Països Catalans””. Mentre que al Diario de Teruel redacta el titular de la notícia d’una manera ben diferent a la de l’Heraldo i l’ABC: “La Generalitat realitza una enquesta de usos lingüístics en la zona oriental d’Aragó. El departament d’Educació d’Aragó rebutja “col·laborar” en l’estudi este mes d’octubre, a pesar que fa 10 anys l’enquesta va ser conjunta”. En la mateixa línia de moderació se situa el Periódico de Aragón: “Aragó nega el permís a la Generalitat per una enquesta sobre el català”. Dies després de la negativa de l’executiu aragonès de participar en l’enquesta, un grup d’investigadors universitaris van escriure un article que va publicar el mateix Heraldo a favor de la necessària col·laboració entre els territoris per conèixer l’estat de les llengües a l’Aragó. Cal Concòrdia i Compromís per a l’entesa entre veïns i sobra… la mala lleit.

Diversitat de llengües i benestar lingüístic. Conferència: El català de la Franja a càrrec de Ramon Sistac (UdL/IEC)

 

 

Inici:
04/12/2014 18:00
Fi:
04/12/2014 20:00
Lloc:
Centre Cultural La Mercè
Inscripcions:
Al Centre Cultural La Mercè – E-mail: ccm@ajgirona.cat – www.girona.cat/ccm

En el marc del cicle de conferències Diversitat de llengües i benestar lingüístic que organitza l’Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània de la UdG, el proper dijous 4 de desembre, a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Mercè de Girona el professor de la Universitat de Lleida i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Ramon Sistac pronunciarà la conferència amb títol El català a la Franja.

Aprobadas partidas económicas para mejora de carreteras autonómicas.

El Consejo de Gobierno ha aprobado más de 5 millones de euros para la mejora de siete carreteras autonómicas entre ellas la que une el límite de la provincia de Tarragona con Nonaspe y el tramo Cañada de Benatanduz – Puerto de Cuarto Pelado en el Maestrazgo.

En concreto son 5.259.107,27 euros para la carretera A-2411, en el tramo L.P. Tarragona-Nonaspe, la A-1702, en el tramo Cañada de Benatanduz-Puerto de Cuarto Pelado. Además también se invertirán en otras vías como son la Z-372, en el tramo intersección de la N-122-Vera de Moncayo, la Z-373, en el tramo Vera de Moncayo-Rotonda de Alcalá de Moncayo, A-1506, en el tramo Azuara-Belchite, A-1223, en el tramo Peralta de Alfocea-Venta Ballerías y la A-1504, en el tramo Mara-Miedes.

David Marin – Lo lleidatà | Nació Lleida.

Lo lleidatà

«Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”»

David Marin | Actualitzat el 02/12/2014 a les 10:45h

Fa sis anys que visc a les terres de Ponent i ja em començo a trobar en aquella situació en què a Barcelona em diuen que parlo “una mica com de Lleida”, i a Lleida em diuen que no, que de cap manera, que parlo de Barcelona i mai no deixaré de fer-ho. I jo ja no em sento ni dels uns ni dels altres. La meua (o hauria de meva?) identitat lingüística em va abandonar en el voral de l’A2, a mig camí de Barcelona i Lleida, en una Panadella lingüística situada en terra de ningú.

A la gent de Ponent li sap molt de greu que els ponentins emigrats a Barcelona abandonin l’accent i les expressions genuïnes. La més alta expressió d’aquest malestar l’he observat quan parlen de la pobra Mari Pau Huguet, a qui jo sempre havia trobat un deix lleidatà magnífic però que, pel que es veu i segons els més contundents defensors de la parla de Ponent, no era més que una versió aigualida i acomplexada del seu veritable lleidatà.

De la meva (o hauria de dir meua?) modesta experiència puc dir que no hi veig acomplexament, en aquest procés, sinó un mimetisme natural que el parlant adopa quan conviu en una altra zona lingüística. Aquí a Lleida he descobert barcelonins que m’han hagut d’ensenyar la partida de naixement per convèncer-me que no són lleidatans, de tant bé que parlen “lo lleidatà”.

El problema és que d’aquesta riquesa natural, que els parlants ens intercanviem sense ni adonar-nos-en, l’administració no en té prou cura. Durant molts anys TV3 va fomentar un estàndard de català central no barceloní entre els seus presentadors (per locutar una notícia era més fàcil ser de Mataró, Terrassa o Igualada que no pas de les exòtiques Girona, Lleida o Tortosa), fins que van corregir aquesta tendència. També a l’escola, encara avui han de ser associacions externes com Parla Pallarès les que facin entrar a l’aula les variants pròpies. De tot això en parlaran avui dimarts a les 7 de la tarda al Cafè de l’Escorxador, i segurament de manera contrària a com ho he fet jo, en Ferran Montardit, autor del genial Lo lleidatà és fàcil, i el filòleg Ramon Sistac. No vos ho perdeu, sisquere!

David Marin
Sóc ponentí nascut a Barcelona (1974). Periodista, amb perdó, escric a El Punt Avui sobre Lleida, Ponent i el Pirineu. Ara també aquí. De tot excepte premsa del cor, però tot és parlar-ne. Les reclamacions a Twitter: @dvmarin

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja