Skip to content

El trasvase, las lenguas o los presupuestos, otras polémicas

29/07/2009

MÁS INFORMACIÓN

Edición impresa en PDF

Página 3 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Si algo ha mostrado el Gobierno PSOE-PAR hasta ahora ha sido un engranaje perfecto en el que, hasta hace poco, solo ha habido pequeñas discrepancias. Si bien estas han ido deteriorando un Ejecutivo que lleva ya una década gobernando, ninguna ha sido motivo de ruptura. El propio presidente del PAR, un partido que ya mira hacia el PP de cara al 2011, ha insistido en más de una ocasión que este Gobierno es el “mejor” que ha habido en la democracia aragonesa, pero en los últimos meses también ha habido cierto distanciamiento. Y ya ha advertido de que la coalición se puede romper por discrepancias con las relaciones con el Gobierno central. Y han llegado con la financiación autonómica, que se suma al mal sabor de boca que tiene el también vicepresidente del Gobierno con las reuniones bilaterales que mantiene con diversos ministerios y que son un fracaso.

A esto hay que unir pequeñas polémicas que han salpicado la apacible política aragonesa. A las diferencias que ambos partidos mantienen sobre la idoneidad de Gran Scala (con un PSOE que lo apoya sin mucho entusiasmo) se unen las posiciones irreconciliables sobre la Ley de Lenguas. También hubo polémica con la descoordinación entre Industria y el presidente del Gobierno a la hora de anunciar un plan de ayudas a la compra de coches y también a unas subvenciones propuestas por el PAR para jóvenes que se sacaban el carnet de conducir. Los presupuestos han tensado algunos años las relaciones.

El trasvase, las lenguas o los presupuestos, otras polémicas – Tema del día – www.elperiodicodearagon.com.

—————–

Biel se desmelena

29/07/2009 JAIME Armengol

Edición impresa en PDF

Página 2 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

El PAR fue ayer muy lejos en su amenaza de ruptura con el PSOE por el acuerdo de financiación. Al fin y al cabo, desde el Estatuto de 1996, Aragón ya podía establecer un acuerdo bilateral con el Estado y los paristas no dinamitaron gobierno alguno por no plantearlo, ni con Lanzuela ni con Iglesias. Sabe por otra parte la cúpula del PAR que sus huestes corren riesgo de asfixia si dejan la guarida del Pignatelli y se enfrentan a pulmón a unos comicios. Otra cosa es que la posición del PAR marca el inicio de un año de hostilidad que podría acabar en ruptura meses antes de las elecciones del 2011. Una comisión autorizada del PP ya le ha hecho saber a Biel que es él quien pone el precio del pacto, incluido el guillotinado del candidato/a popular. Con ese plan, jaleado por corifeos de interés, a Biel le ha entrado cierto desmelene. Tanto que ha olvidado que Iglesias, aún de retirada, podría tomarle la delantera.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=514978

—————–

22:08 h.

FINANCIACIÓN AUTONÓMICA

Iglesias defiende el modelo ante el rechazo frontal del PAR y la oposición

28/07/2009 EFE

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, ha defendido hoy el nuevo modelo de financiación autonómica, al considerar que cumple “escrupulosamente” el Estatuto de Autonomía, pero su socio en el Ejecutivo, el PAR, lo rechaza de forma frontal, al igual que los grupos de la oposición.

Iglesias ha explicado hoy el nuevo modelo de financiación autonómica aprobado el pasado 15 de julio por el Consejo de Política Fiscal y Financiera (CPFF) en un pleno extraordinario de las Cortes, en el que ha asegurado que han sido tenidas en cuenta las reivindicaciones del Estatuto e incorpora las variables de superficie, escasa densidad de población, dispersión y envejecimiento.

El nuevo modelo, ha insistido, asegura la suficiencia financiera para los servicios fundamentales y garantiza una financiación por habitante al año de 250 euros por encima de la media nacional.

Además, y mediante un acuerdo bilateral con el Ejecutivo central, se resolverán las discrepancias en materia tributaria en el que se incluirá el recinto de la Expo, en el que se invirtieron 700 millones de euros, y se negocia la cesión de otros activos en la Comunidad para completar este pacto, ha dicho.

Iglesias, quien ha recordado que en el CPFF ninguna Comunidad votó en contra, ha resaltado también que el nuevo modelo refuerza la capacidad de autogobierno de Aragón, que cada vez dependerá menos de los fondos estatales porque ingresará más por IRPF, IVA e impuestos especiales.

Sin embargo, el portavoz del PAR, Javier Allué, ha mostrado el total desacuerdo de su partido, que se siente desvinculado del voto favorable del PSOE, y ha criticado la satisfacción de Iglesias, porque Aragón, en el mejor de los casos, se queda como está y se deberían haber reclamado compensaciones.

Allué ha reconocido que le habría gustado aplaudir en su intervención la defensa a “ultranza” del Estatuto, pero ha insistido con “tristeza” y “decepción“, y desde la lealtad que ha demostrado el PAR en los diez años de Gobierno de coalición, en que se ha negociado “poco” y en que el PSOE debía haber facilitado la participación de los aragonesistas, evidenciando que no goza de mayoría absoluta, para ser más “ambiciosos” en la defensa de los intereses de la Comunidad.

El portavoz del PAR ha recalcado que el nuevo modelo “gira de nuevo en torno a la población, modulada o no“, y no tiene en cuenta las variables que benefician a la Comunidad y que recoge el Estatuto y ha subrayado que sólo por las críticas del PAR, Iglesias no debería ser tan “complaciente“.

Se ha referido además al artículo 108 del Estatuto y ha advertido a Iglesias de que si se entiende como una mera ratificación del modelo de financiación no contará con el apoyo del PAR, porque se podría conseguir un cupo complementario.

Allué ha incidido en que el Gobierno de Aragón no puede quedarse “de brazos cruzados” si determinados preceptos del Estatuto no se tienen en cuenta, ha reclamado a Iglesias que se ponga “a la cabeza” de estas reivindicaciones y ha avanzado que si se no se resuelven estos asuntos en los próximos meses habrá “serios problemas“.

Iglesias, tras matizar que no es partidario de crear una nueva excepcionalidad como las del País Vasco y Navarra, se ha mostrado convencido de que con una reflexión sobre el nuevo modelo en verano habrá un acuerdo con el PAR para mantener la estabilidad, que ha sido uno de los valores de la coalición.

Por su parte, el portavoz del PP, Eloy Suárez, ha calificado de “insolidario” y “asimétrico” el modelo de financiación, que provoca “profundos abismos” entre las Comunidades, y ha opinado que incumple el Estatuto, que pasa a ser “papel mojado” porque sus parámetros no se han tenido en cuenta, y el Gobierno de Aragón debería haberse abstenido en la votación en el CPFF porque “el 60% de las Cortes de Aragón está en contra“.

La dispersión territorial es un criterio que debe pesar “más” en la financiación autonómica para garantizar la calidad de los servicios a los ciudadanos, ha argumentado Suárez, quien ha denunciado que Iglesias haya preferido asegurar “el asiento del señor Rodríguez Zapatero antes que defender los intereses de la Comunidad“.

Suárez ha criticado además la actitud “inmoral” del PAR por no haber presionado a Iglesias en la negociación del nuevo sistema, a la vez que ha emplazado al presidente de Aragón a “empezar a tocar el tambor” porque si no “tendrá que convocar elecciones anticipadas“.

Por su parte, Nieves Ibeas, de CHA, ha considerado que Iglesias y su Gobierno “han fracasado” en la negociación porque no se respeta el Estatuto, que además no es de máximos, y ha asegurado que a su grupo el “indigna” el conformismo del que hace “gala” el presidente de Aragón, que está hipotecando el futuro inmediato de la Comunidad al “plegarse” a intereses que no son aragoneses.

Ibeas ha lamentado la actitud del vicepresidente del Ejecutivo, José Ángel Biel, que hace ahora declaraciones en contra del nuevo modelo cuando “está todo cocinado“, y ha anunciado que CHA presentará una iniciativa de rechazo al nuevo modelo.

El portavoz de IU, Adolfo Barrena, también ha rechazado el nuevo modelo, porque recoge sólo de forma “testimonial” los criterios que fija el Estatuto de Autonomía, lo que “no beneficia a Aragón“, frente a otras Comunidades.

Este sistema no garantiza la solidaridad territorial, sino que aplica una “insuficiencia” de los servicios públicos que “perjudica a los trabajadores, a los jóvenes, a las personas dependientes y a los sectores menos favorecidos“, ha subrayado Barrena, al tiempo que ha criticado el modo en que se ha negociado del nuevo sistema, “inadecuado y confuso“, porque ha predominado el “criterio bilateral” sobre el “multilateral“.

Jesús Miguel Franco, del PSOE, ha apoyado el nuevo modelo de financiación porque garantiza los servicios esenciales, que “es lo que realmente quieren los aragoneses” y ha indicado que la variable “fundamental” es la población pero “matizado” por los criterios que establece el Estatuto.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=514844

CRISIS EN LA COALICIÓN
El presidente advierte de que es “una cuestión axial” y exige “una reflexión sobre la estabilidad” en el Ejecutivo. El PAR reitera que no se respeta el Estatuto y dice que si no se soluciona habrá “serios problemas”
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 12 votos
Imprimir Enviar a un amigo 10 Comentarios

JUAN CARLOS ARCOS

NATALIA ASÍN. Zaragoza

La coalición PSOE-PAR del Gobierno de Aragón atraviesa su peor momento a un año y medio de que concluya la legislatura y a propósito del modelo de financiación autonómica. Ayer la tensión de los socios quedó más que patente en el debate extraordinario de las Cortes.

Las discrepancias son tan sustanciales en estos momentos que el presidente de Aragón, el socialista Marcelino Iglesias, dio ayer un ultimátum al PAR. O acepta la financiación o el futuro del Ejecutivo autonómico se resquebraja, lo que deja a los aragonesistas en una situación muy complicada tras las contundentes declaraciones de su líder y vicepresidente de la DGA, José Ángel Biel, de rechazo frontal al nuevo sistema. Habrá que ver si aguanta y lleva su posición hasta sus últimas consecuencias o Iglesias toma la delantera. Los socialistas se quedarían en minoría y con todos los grupos parlamentarios en contra del modelo financiero, que es la base de los presupuestos de 2010 (los ingresos).

Por eso, el presidente emplazó a su socio a “reflexionar sobre la estabilidad en el gobierno” y le advirtió de que “esto no es una cuestión menor, es una cuestión axial y deben analizarlo así”. “Es una cuestión fundamental, no se trata de a ver qué pasa. Todos tendremos que saber a qué estamos jugando en cada momento”, avisó.

Iglesias respondía así a la intervención del portavoz del PAR, Javier Allué, que -como él mismo confesó- era “un discurso crítico” frente a la “complaciencia” con la que se había expresado el socialista. “Triste y decepcionado”, el portavoz aragonesista dejó claro que el PAR no se siente vinculado con el apoyo al modelo de financiación de los socialistas y les instó a cambiar porque aseguró que no se ha negociado nada. “No nos podemos quedar con los brazos cruzados si el Estatuto no se cumple”, dijo Allué, que denunció que las críticas de su partido no se tienen en cuenta y que Iglesias está sometido a la disciplina del partido.

Recordó que en el modelo prevalece la población frente a la superficie y la dispersión que favorecen a Aragón. Por contra, señaló que no se tienen en cuenta criterios como la orografía o los desequilibrios territoriales -singularidades de la Comunidad- mientras otras logran “un fondo de normalización lingüística”.

Allué denunció que no va a aceptar que la comisión mixta con el Estado se limite únicamente a ratificar el acuerdo y apostó por que se obtenga un cupo complementario, como recoge el Estatuto, que sirva para compensar la deuda histórica. “Si no se resuelven estos asuntos en los próximos meses, tendríamos serios problemas”, dijo.

Silencio inusitado

El presidente le contestó en medio de un silencio inusitado en la Cámara y de un ambiente de enorme tensión. Primero, negó que la disciplina de partido marque su gestión y dejó claro que no es partidario de más excepciones en el sistema de financiación que los fijados en la Constitución (los regímenes especiales vasco y navarro). Sí reconoció que estaría de acuerdo en que podrían mejorarse las ponderaciones del sistema, pero advirtió de que es “fundamental” para elaborar los presupuestos y por, eso, dijo que todas las Comunidades van a aceptar el modelo.

Después, se centró en las relaciones de gobierno consciente de que si se rompen, el PSOE se queda en minoría con 30 diputados en la Cámara. Pero dejó entrever que hay más partidos con los que obtiene mayoría además del PAR, como CHA. “La estabilidad de la coalición ha sido uno de los valores fundamentales que ha permitido pasar de los 15.000 euros a 26.000 de renta per cápita en 10 años”, subrayó Iglesias, que recalcó que su apuesta es que siga existiendo esa colaboración como se ha demostrado en los incendios de Teruel.

Pero instó a los aragonesistas: “Tenemos la obligación de salir de acuerdo y continuar dando estabilidad a esta Comunidad”. Para ello, se comprometió a explicar el sistema “mil veces si hace falta” y a “hablar, debatir y acercar posiciones” este verano. Allué también hizo una llamada a “la reflexión veraniega” a los socialistas, porque recalcó que “un matrimonio es cosa de dos”.

Aragón.

Vist pel Casal Jaume I de Fraga

Les 24 hores de Bellmunt/ Las 24 horas de Belmonte de Fúbol Sala

Equipos inscritos en la II edición de las 24 HORAS DE FÚTBOL SALA DE BELMONTE DE SAN JOSÉ

Días 1 y 2 de Agosto

1
Aridos Curto (Valderrobres)
2
Opel(Alcañiz)
3
Ferenbache(Alcañiz)
4
Bellmunt (Belmonte)
5
Valldeltormo CFS (Valdeltormo)
6
Tarragona (Tarragona)
7
Los Arcos (Alcañiz)
8
Psicosis (Torrecilla de Alcañiz)
9
Instalaciones Rubén Martí (Mazaleón)
10
Sporting Club D’Escaldes (Principado de Andorra)
11
Código Rojo (Alcañiz)
12
El Pitorreo (Alcañiz)

Entre páginas: Les 24 hores de Bellmunt/ Las 24 horas de Belmonte de Fúbol Sala.

La 4a TROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA presentarà un recull de relats sobre personatges

El proper diumenge 2 d’agost tindrà lloc a la població de Fondespatla (El Matarranya) la Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya, que aquest any arriba ja a la 4a edició i tindrà com a centre d’interès els personatges: reals, llegendaris, quotidians o il·lustres. Sobre aquest tema, s’ha publicat un llibre de relats breus, editat per Aeditors i Serret Llibres, en el qual han participat 28 escriptors que han respost a una crida realitzada per internet i que amb el títol de Galeria ebrenca serà un dels actes centrals de la Jornada que aplegarà uns 70 escriptors del tram sud de la conca de l’Ebre, entre els quals cal destacar la participació del periodista i crític literari Víctor Amela, l’escriptor i assagista Xavier Garcia i de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner.

La jornada està  coorganitzada per l’Associació Cultural del Matarranya, l’Ajuntament de Fondespatla, l’associació ACHA de Fondespatla i la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on s’iniciaran els actes a les 12 h amb una concentració d’autors i signatura dels llibres que es presentaran. A migdia hi ha previst un dinar literari a Fondespatla on continuaran un intens programa fins a les 22 h. Entre les activitats vinculades al tema dels personatges, a més del recull de relats breus, cal destacar la taula rodona i la presentació de diversos llibres i projectes al voltant del tema de la Trobada, com el Centro de Interpretación de Braulio Foz a Fórnols, l’escriptor aragonès més important del s. XVIII i que va crear el personatge de Pedro Saputo. A més, també es presentarà el Premi Guillem Nicolau 2009 que és l’únic premi literari en català que atorga el Govern d’Aragó i el recull de poesia: Pa de casa realitzat a través del Serret blog. Com a novetat, aquest any s’inaugural’apartat “Experimentàlia”, en el qual es presentaen experiències d’innovació en la creació literària i la utilització de les noves tecnologies, com per exemple la novel·la col·lectiva escrita a 8 mans i promoguda pel Serret Blog, o els Jocs literaris de Jesús Ma Tibau.

L’objectiu principal d’aquesta Trobada és fer del Matarranya un punt de trobada d’escriptors i de foment de la literatura ebrenca. Però alhora, és també una magnífica plataforma per a la difusió dels valors culturals i paisatgístics de la comarca i un motiu més per atraure el turisme cultural en aquests dies de vacances.

El recull de relats que Aeditors i Llibreria Serret han editat amb motiu de la Jornada i que, com s’ha dit en aquesta edició s’ha dedicat als personatge, vol donar la possibilitat de difusió de personatges del territori que no l’han tinguda en volum propi fins el moment i difondre d’una manera novel·lada la personalitat de personatges ja coneguts del territori. A la vegada, és també una magnífica eina per fomentar l’edició i difusió de textos d’autors vinculats amb el territori, tant dels consagrats com dels que comencen. . A més, el projecte vol fomentar la normalització de la llengua catalana a l’Aragó catalanoparlant on la llengua materna encara no és llengua oficial.

L’elecció de Fondespatla per a acollir esta trobada no és un fet casual ja que aquesta població fa temps que treballa pel foment cultural com a part del seu desenvolupament; com ho demostren el projecte municipal de “la aldea cultural” o l’organització de campaments musicals i de camps de treball d’arqueologia a l’estiu.

L’alta participació que s’espera durant la trobada i el nombre de presentacions de publicacions i d’activitats que hi tindran lloc, mostren el dinamisme cultural i literari de les Terres de l’Ebre i el Matarranya. L’activitat del proper diumenge ve a complementar les altres dos trobades literàries al llarg de l’any: la fira del llibre Ebrenc, que s’organitza a Móra la Nova al mes de juny; i la Fira Literària de l’EMD Jesús, per Sant Jordi; i les Jornades Litèraries que es fan  a Amposta al mes de novembre.

La idea de la trobada va sorgir ara fa tres anys per iniciativa d’una empresa privada de la zona dedicada a l’àmbit cultural, la llibreria Serret de Vall-de-roures, a qui el seu dinamisme i empemta per la cultura del territori l’ha fet mereixedor del Premi Nacional de Foment del Català que atorga la Generalitat de Catalunya.

El finançament de l’acte es basa en la idea que tothom que hi participa ho fa de forma altruista i per a costejar la resta de despeses es compta amb alguns ajuts per part de l’Institut Ramon Muntaner, la Comarca del Matarraña/Matarranya, la Caja Rural de Teruel i la Diputación de Teruel.

PROGRAMA

4a Trobada d’autors ebrencs al Matarranya

Fondespatla, 2 d’agost de 2009

“Galeria ebrenca”

Personatges de l’Ebre i el Matarranya

PROGRAMA

Vall-de-roures

12 h. Concentració  dels autors participants i signatura dels llibres que es presentaran. Lloc: Llibreria Serret

Fondespala

14 h. Dinar literari (*). Al Frontó

En el transcurs del dinar es llegiran fragments del relats de: Galeria ebrenca amb comentaris dels autors

16,30 h. Presentació de la Trobada. A l’Ermita de Sant Miquel

A càrrec de Carmen Agud, alcaldessa de Fondespala; José Miguel Gràcia, president de l’Associació Cultural del Matarranya, Octavio Serret, llibreter i coorganitzador de la jornada i Asun Albesa, membre de la Junta de l’Associació cultural de Fondespata ACHA.

Taller d’escriptura: Experimentàlia

A l’ombra d’una pineda i davant la immensitat del paisatge matarranyenc, aprofitarem l’hora tonta de la migdiada per a relaxar-nos amb Experimentàlies sobre la creació literària:

-La novel·la col·lectiva del Serret bloc

-Els Jocs literaris per internet de Jesús Ma Tibau

17,30 h. Presentació del projecte: “Paisatge i formes de vida a través de la literatura”, a càrrec de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident de l’Institut Ramon Muntaner

Taula Rodona: “Galeria ebrenca. Personatges de l’Ebre i el Matarranya en la literatura”. Moderada per Pepa Nogués i amb la intervenció de:

-Josep Igual, autor de Retrats de butxaca

-Xavier Garcia, autor d’Homenots del Sud

-Núria Menasanch, autora d’Elles

Xerrada introductòria “De Braulio Foz a Desideri Lombarte”, a càrrec de Víctor Amela

En acabar, s’oferirà un berenar amb refresc tradicional

19 h. Presentació  de llibres, a la sala Multiusos

Presentació  del premi literari Guillem Nicolau 2009 (atorgat pel Govern d’Aragó) a càrrec de José Miguel Gràcia i l’autor guanyador, Juli Micolau

Presentació  del recull amb motiu de la Trobada d’autors 2009: Galeria ebrenca. A càrrec de Cinta Arasa i Víctor Amela

Presentació  del recull de poesia: Lletres de Casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret blog, editat per March Editor, a càrrec de Carles Sancho de l’Associació Cultural del Matarranya

Presentació  de Los follets del Matarranya, editat per March Editor, pel seu traductor al català, Antoni Bengochea.

20 h. Comunicació  sobre l’escriptor destacat de la Jornada :

“Braulio Foz, les seues arrels matarranyenques i el seu personatge de Pedro Saputo”, oferta pel Centro de Interpretación de Braulio Foz (Ajuntament de Fórnols). S’acompanyarà d’una projecció audiovisual.

20,30 h. Actuació poètico-musical del Duo Recapte amb textos d’autors del Matarranya i la Franja.

(*) Tiquet dinar: 15 €. Cal inscriure-s’hi abans del 29 de juliol

Més informació:

www.serretllibres.com/autorsebrencs

Ajuntament de Fondespala o www.fondespala.com

www.franja.tk

Associació Cultural del Matarranya (tel. 978 851521–628697751)

Organitzen:

Associació Cultural del Matarranya

Llibreria Serret

ACHA

Ayuntamiento de Fuentespalda

Col·laboren:

Institut Ramon Muntaner

Diputación de Teruel

Comarca del Matarraña/Matarranya

Caja Rural de Teruel

Aeditors

¿Y a que fin habláis catalán?, esto es Aragón.

9 01 2009

¿Y a que fin habláis catalán?, esto es Aragón.

El tema del catalán en Aragón, sale a colación en las reuniones de mi familia política cuando aparece en escena mi cuñada, nacida y criada en Fraga, que ahora vive en Zaragoza. Cuñada que acaba de tener su primer hijo por cierto.

Estas vacaciones, me encontraba en una de esas reuniones, cuando el tema de conversación casi ya como tradición, salió a la luz.

Siempre lo mismo, las mismas preguntas; que si habla catalán cuando va a Fraga, que si le va a hablar en catalán al niño. Preguntas que como digo, surgen siempre que aparece ella.

Hay que decir que la fragatina tiene mucha paciencia, y responde ya casi con monosílabos.

El caso es que el día de “autos” surgió La frase: “¿y Porqué habláis catalán en Fraga? Si Fraga está en Aragón! No?”-dejando claro que no entendía que en Aragón se hablase este idioma-.

A lo que ella como buena profesora y filóloga explicó muy didácticamente que no sólo se hablaba en Fraga que se hablaba en muchas zonas que colindan con Cataluña y que es normal etc etc.

Cuanto desconocimiento se tiene en Aragón para que haya que oír estas conversaciones y a la gente “no le cuadre”, la culpa no es sólo de los políticos, aunque son los grandes culpables y en tiempos de catalanofobia más. Y que pena que la gente que habla catalán tenga que hacer el papel que se tendría que hacer desde la escuela, enseñar la realidad lingüística de Aragón, la riqueza lingüística. Que pena.




tcatalán « ……Todofinalesunprincipio………….

Un total de 116 personas bailan en Camporrells el Ball dels Totxets

Los danzantes forman un pasillo para dejar paso a las imágenes de los santos. A la derecha, Manuel Campo Vidal.

Los danzantes forman un pasillo para dejar paso a las imágenes de los santos. A la derecha, Manuel Campo Vidal. | J.L.P.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

El periodista Manuel Campo Vidal no se perdió la tradicional cita
José Luis PARICIO

31/07/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 1 votos

BINÉFAR.- Camporrells cumplió ayer con la tradición. El 30 de julio, fiesta de San Abdón y San Senen, es la puerta de entrada de la Fiesta Mayor y ese día se celebra el Ball dels Totxets, una tradición que va directamente ligada a la historia de esta localidad. Es incluso seña de identidad de la Comarca de la Litera. A las doce en punto, la comitiva partió desde fuera del casco urbano hacia el interior y este año se rememoró el encuentro de las imágenes de los santos Abdón y Senen, que están en el templo parroquial, con las que están en la ermita. Tras recorrer las calles, se terminó en la plaza.

Como destacó ayer Manuel Campo Vidal, el reconocido periodista hijo de la localidad y colaborador de DIARIO DEL ALTOARAGÓN, que junto con un grupo de personas recuperó hace treinta años este baile, “es especial cómo todo el mundo se vuelca con el dance, desde la gente más menuda hasta los mayores”. Y andaba en lo cierto ya que fueron 116 las personas que ayer, ataviadas, participaron en el baile.

También José Guillén, primer teniente de alcalde y que participa desde la recuperación del baile, señaló que “hay mucha ilusión en los habitantes de Camporrells por lo que se ha organizado este año”. Mañana, sábado, a partir de las seis de la tarde y en la iglesia mayor se presentará el libro-CD “Totxets de Camporrells, 30 años de recuperación de un baile y una tradición popular”. Guillén recordó ayer que la edición de este libro “es muy importante para la historia y el futuro de la localidad. Es la publicación de un libro dedicado única y exclusivamente al pueblo, su historia y tradiciones”. Será, como apuntó Guillén, “un excelente manual para las generaciones futuras y todos aquellos que quieren la localidad”.

Un total de 116 personas bailan en Camporrells el Ball dels Totxets.

Licitan obras de acondicionamiento en tres carreteras de la provincia

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }
El presupuesto de partida supera los seis millones de euros
D.A.

31/07/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 0 votos

HUESCA.- El Departamento de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes del Gobierno de Aragón hizo pública ayer la licitación de obras de acondicionamiento en tres tramos de la red de carreteras en la provincia oscense, por un importe de 6,1 millones de euros.

Entre las obras sacadas a concurso figuran los trabajos de mejora de la carretera A-133 de Binéfar a Estada, del punto kilométrico 0 al 7,1000, en el tramo comprendido entre Binéfar y San Esteban de Litera, por un importe de 3.888.444 euros. Con respecto a esta remodelación, cuya ejecución está prevista en 18 meses, el alcalde de San Esteban de Litera, Fernando Sabés, en declaraciones a este diario, señaló que “es muy importante para el futuro de nuestra localidad una actuación de este tipo. El compromiso del Gobierno de Aragón ha sido total con la mejora de esta infraestructura”, informa J.L.Paricio. El primer edil añadió que desde el ayuntamiento quieren mostrar su agradecimiento por la colaboración e implicación del Gobierno de Aragón con la localidad. Por su parte, el alcalde de Binéfar, Manuel Lana, destacó que iniciar las obras en la carretera que une su municipio con San Esteban de Litera “es una buena noticia en una vía tan importante como la de Binéfar-Estada”.

La segunda de las licitaciones cuenta con un presupuesto de 1.374.576 euros y se centrará en el acondicionamiento de la carretera HU-491 de Montañana a la N-230, entre los kilómetros 0 y 1,4. En este caso, su ejecución se estima en 8 meses.

Finalmente, la institución autonómica ha licitado, por un valor inicial de 887.300 euros, la mejora de la carretera A-1220, de Lanaja a la intersección con la A-1210 en el tramo que va de Poleñino a la propia intersección. Al igual que en el caso anterior se estima que las obras se prolongarán durante 8 meses.

Licitan obras de acondicionamiento en tres carreteras de la provincia.

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, diumenge 2 d’agost a Fondespala

7. Trobada d’autors dijous, 30 de juliol de 2009 | Comentaris

Vìctor Amela, ens convide a coneixer l’univers literari del Desideri Lombarte i Braulio foz, en directe dins de la 4ª TROBADA D’AUTORS AL MATARRANYA: FONDESPALA 2/8/09

Ponents, lletraferits, pasejants, curiosos, amics tots:
Les terres del Matarranya irradien l’esplendor de una bellesa natural que transmuta la pedra en esperit, l’aigua en poesia, les mules velles en paraules, els boscos en contes, els cels en cançons, els solcs en memoria i els rius en històries que fecundan l’Ebre amb una mateixa llengua  fa 800 anys. El Matarranya i les terres ebrencas destilen vida autèntica, expresada en els personatges que han modelat i en els literats que han inspirat. Veniu a conèixer uns i altres a la 4ª Trobada d’Autors Ebrencs, encimbellats a la ermita de Sant Miquel de Fondespala, a la Alta Ilercavònia dels nostros agüelos íbers, abraçats pels propiciatoris cels, aigües i terra del Matarranya.

Mos vorem allà (amb pernil de Pena-roja i vi de Queretes, confio…)!

Victor

SEGÚN UN INFORME PEDIDO POR IU
EFE. Zaragoza
El Justicia de Aragón, Fernando García Vicente, considera que la Ley de Centros de Ocio de Alta Capacidad de la Comunidad Autónoma es acorde con la Constitución Española y con el Estatuto de Autonomía de Aragón.

La Institución ha hecho público hoy un informe sobre la adecuación al ordenamiento autonómico y constitucional de la Ley 6/2009, de 6 de julio, de Centros de Ocio de Alta Capacidad, en respuesta a la queja que le había presentado Izquierda Unida (IU).

El documento ha sido entregado hoy a IU, al Gobierno de Aragón y a las Cortes autonómicas.

Según señala en sus conclusiones, el informe no entra a examinar aspectos de legalidad ordinaria ya que si se reconoce que las Cortes de Aragón pueden legislar, derogar o modificar otras leyes del mismo rango “es consecuente admitir que pueden promulgar una ley especial que regule un supuesto concreto distinto de los que estaban previstos en la legislación anterior”.

Asimismo, no valora la conveniencia y oportunidad de los proyectos de centro de ocio que ley regula, ni los objetivos económicos y sociales que persigue, porque “son opciones que forman parte de lo que se denomina acción política de gobierno en la que puede haber posturas legítimamente divergentes y cuestiones opinables, sin que ello afecte a la constitucionalidad de la ley”.

Tampoco se pronuncia sobre si las previsiones de la normativa llegarán a tener reflejo en la realidad mediante la ejecución de proyectos concretos, ya que “las hipótesis sobre el grado de cumplimiento y aplicación de la ley no afectan a su constitucionalidad”.

Por otra parte, según El Justicia, dado el estado incipiente en el que se encuentra el primer proyecto previsto de este tipo de centros de ocio y el tiempo que se necesita para ejecutarlo resulta “aventurado” enjuiciar si los objetivos que la ley persigue van a ser alcanzados.

Lo que el Justicia puede hacer -agrega el documento- es instar al Gobierno a que informe y motive las resoluciones que se adopten en desarrollo de la ley ya que “la transparencia es una garantía necesaria para permitir su control”.

También hay que instar a que esta ley, junto con su normativa complementaria, se cumpla en sus estrictos términos y en correcta interpretación, considerando el especial supuesto de hecho que regula.

Finalmente, García Vicente señala que el que una parte de la actividad de este complejo de ocio se dedique al juego recomienda hacer algunas consideraciones, como que no se puede objetar en contra de la norma simplemente por un juicio moral o actitud personal o social al tratarse de una actividad legalizada en 1977.

Pero al mismo tiempo “es innegable que es una actividad que puede ser peligrosa” para aquellas personas que tienen una enfermedad o tendencia que les impide controlarse ante ciertos estímulos, para los menores o para otras personas vulnerables.

Asimismo, aconseja estar pendiente de otras actividades colaterales que pueden entrañar otro tipo de riesgos y por eso “se debe ser especialmente riguroso en el cumplimiento de la normativa”.

Al mismo tiempo, El Justicia afirma que se debería valorar el que una parte de los ingresos que de esta actividad se obtiene se destinaran a la formación, prevención y disminución de los efectos de adicciones, como la ludopatía, y de otras patologías sociales.

El Justicia cree que la Ley de Gran Scala es constitucional | Heraldo.es.

A Tamarit de la Llitera, governada pel PSOE amb 6 dels 11 regidors del poble, es manté una pàgina web que considera que el lliterà és una llengua pròpia, que únicament es parla a la població i a la comarca de la Llitera.

El Literano “Lo Lliterá”
Tamarite cuenta con una lengua própia, que de manera habitual se habla en otras comarcas de La Litera (12.000 personas aprox.) En esta lenguas se publican algunos artículos en La voz de La Litera bajo la dirección de Mariano Blanc, así como poesías (Joaquín Carrera, Salvador Ñaco, Tamara y otros) y cuentos y narraciones (Pedro Grúas).
En altres ocasions hi ha qui ha denunciat que l’Ajuntament ha finançat publicacions secessionistes.

Una web de Tamarit de la Llitera defensa que el “lliterà” és una llengua «.

La Llei de Llengües a les Corts, ja era hora!

(Traducció de l’article “Por fin la Ley de Lenguas en las Cortes”, que publicarà en castellà La Comarca d’Alcanyís, demà divendres 31 de juliol ).

“José Miguel Gràcia*

Des de la ciutat dels gratacels m’assabento que, per fi, la Llei de Llengües d’Aragó ha estat registrada a les Corts com a proposició de llei, tal com s’havia anunciat per part del PSOE. Mitjançant  internet en puc fer una lectura ràpida del projecte i observo que respon pràcticament a les recents filtracions del seu contingut.

Temps hi haurà per analitzar el projecte més profundament, per ara, regressat del viatge, vull comentar alguns dels seus punts més importants. Transcrivint l’article 3, apartat 1 de la Constitució Espanyola, s’hi afirma en l’exposició de motius que: “El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la”. Es torna a fer referència a l’article 3, apartat 3: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Res a dir sobre això, si no fos que, “curiosament”, el redactor del projecte s’ha saltat l’apartat 2 del mateix article on es diu que: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts” (Diu seran, no que ho podran ser). Com es podia fer referència a aquest apartat, si la llei no declara oficials el català i l’aragonès? Sembla que el redactor o redactors hagin volgut compensar aquesta falla en declarar-les llengües pròpies. Amb la Constitució a la mà, pot ser no oficial una llengua pròpia?: Bona pregunta, estimat Sancho!

Em sembla molt bé que per a la denominació de les dues llengües minoritàries, es faci referència a la Llei 3/1999, de 10 de març, de Patrimoni Cultural Aragonès que estableix en seu article 4 que: “L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó, en l’àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració”. Així mateix no està de més que es recordi, a l’exposició de motius,  ”el Dictamen de 7 d’abril de 1997 de les Corts d’Aragó, les conclusions del qual plantegen la igualtat del tractament legal de l’aragonès i del català com a llengües pròpies d’Aragó; el respecte a les seues modalitats o variants locals; el seu ensenyament; la reglamentació de la toponímia tradicional…”

Com s’hi havia anunciat reiteradament la Llei parla de drets i molt poc o no res d’obligacions, a excepció de les que s’imposa a les administracions públiques, i així al seu article 17 s’estableix: “Es garanteix el dret a l’ensenyament de les llengües pròpies d’Aragó a les zones d’ús històric predominant, l’aprenentatge del qual serà voluntari.”

La Llei concedeix molta importància, d’acord amb les seues funcions, al Consell Superior de les Llengües d’Aragó que estarà format per 15 membres que hauran de ser filòlegs amb competència acreditada científica, juristes de prestigi reconegut, o destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament en matèria lingüística. No obstant això no serà un òrgan executiu sinó consultiu i les seues decisions només seran considerades com a propostes. Els problemes apareixeran a l’hora de l’elecció dels membres.

Quan la Llei es refereix a l’àmbit del català, omet el terme Franja, en utilitzar el de llengua pròpia de la zona oriental, impròpiament, atès que en una part de les comarques orientals, la llengua pròpia és el castellà. Què té la paraula o el concepte Franja que malgrat ser-hi tan exacte i precís els ha fet por als redactors? El terme Franja es refereix a tots els pobles d’Aragó, en els quals la llengua pròpia és el català, ni un més, ni un menys. I tothom ho entén així. O es tracta de fer concessions polítiques a aquells que estan en contra del projecte presentat?

Un altre aspecte que no vull passar per alt de la Llei, és l’article 25 referent als topònims de La Franja i dels territoris de l’aragonès. Considero molt positiva la norma en establir que “a les zones d’utilització històrica predominant de les llengües pròpies la denominació oficial dels topònims serà única, la tradicionalment usada al territori, sense perjudici d’allò que estableixi la legislació aragonesa en matèria d’Administració Local, tant en relació amb els municipis com a les comarques.” Vull subratllar que la denominació serà única. Compte amb la Llei de les comarcalitzacions, la qual estableix el bilingüisme amb referència a la denominació d’aquelles.

La Llei es preocupa de la protecció de les modalitats diferents de l’aragonès i el català. La pregunta que em faig és: Qui se n’ocupa de la protecció de les diferents modalitats del castellà? És que no hi ha diferències entre el castellà que parlen (o parlaven) a Sos del Rey Católico, Tarazona, Caminreal, Mora de Rubielos, Mas de las Mates, Torrecilla de Alcañiz o Leciñena, per exemple?

Molts altres aspectes podria destacar, però com he dit al principi, temps tindrem per fer-ho, a més, cal tenir en compte que estem parlant encara d’un projecte de llei.

A tall de resum d’allò que he comentat, sintetitzo assenyalant que la Llei presentada defineix com a llengües pròpies el català i l’aragonès, però no oficials, als seus corresponents territoris, puix que només el castellà serà oficial a tot l’Aragó. Que es garantirà l’ensenyament del català i l’aragonès sempre amb caràcter voluntari. Que qualsevol ciutadà es podrà dirigir a les diferents administracions amb la seua llengua pròpia. Que la toponímia serà única amb excepcions. I que les funcions del Consell Superior de Llengües seran àmplies.

Per acabar vull referint-me a la disposició final derogatòria única de la llei presentada, per la que queda derogada la disposició final segona de la Llei 3/1999 de 10 de març de Patrimoni Cultural Aragonès (llei firmada pel President Santiago Lanzuela, del PP) que diu: “Una llei de llengües d’Aragó proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès i del català, llengües minoritàries d’Aragó, així com l’efectivitat dels drets de les respectives comunitats lingüístiques, tant referent a l’ensenyament de/i en la llengua pròpia, com a la plena normalització de l’ús d’aquestes dues llengües als seus respectius territoris” Que no quedi per cap racó rastre de cooficialitat. Veure per creure.

*Escriptor”

La Llei de Llengües a les Corts, ja era hora! « Lo finestró del Gràcia.

DIJOUS, 30/07/2009 – 06:00h

La DGA, regala un Llaüt Mequinensà als veins de Faió.

El llaüt ‘Cardenal’, fill de l’Oncle Raiet, de Mequinensa

El llaüt ‘Cardenal’, amb més de cent anys d’història, torna a navegar per les aigües del Matarraña i de l’Ebre
El llaüt ‘Cardenal’ va ser botat ahir en les aigües del Matarranya, en l’embarcado La Reixaga, situat en el municipi saragossà de Faió. Aquesta embarcació restaurada per la Direcció general de Patrimoni del Govern d’Aragó té més de cent anys i va tornar ahir a navegar per les aigües dels rius Matarranya i Ebre evocant així les tradicions fluvials i mineres de la de la zona.

El ‘Cardenal’ es va localitzar fa ara 17 anys en Miravet (Tarragona), quan el Govern d’Aragó investigava la localització d’objectes d’interès per a donar contingut al Museu de l’Ebre. Durant molts anys va romandre exposat en el Monestir de Roda fins que en el 2005 es va decidir comencés la seva restauració.

La Direcció general de Patrimoni i l’Ajuntament de Faió es van fer càrrec de la recuperació que es va dur a terme en la localitat faionense i que va suposar una inversió de 70.000 euros. Entre juny de 2007 i juny del present any, els germans fusters Jordi i Narcis Borrell van treballar en la rehabilitació del casc de la nau que, tal com va explicar el primer, ‘havia anat fen-se mal be durant els anys que va estar fora de l’aigua i exposat a la intempèrie en el Monestir de Roda’.

A la rebotadura del ‘Cardenal’ van assistir nombrosos veïns de Faió i Mequinensa, així com els seus respectius alcaldes, José Carbonés, i Magda Godia i regidors d’ambdós consistoris. La consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, es va encarregar de batejar l’embarcació, encara que en lloc de fer-ho amb cava, ho va fer amb vi negre de Faió.

Broto es va mostrar ‘especialment emocionada’ per la botadura del Cardenal i va assegurar que amb la restauració del vaixell ‘reconeixem i evoquem tot el treball del de Faió, al llarg de la història’, ja que els llaüts ‘tenien un importància fonamental en l’economia d’aquesta població’.

El ‘Cardenal’ podia transportar, en la seva època, fins a 40 tones de lignit que els Mequinensans extreien de les mines i transportaven per les vies fluvials del Ebre. ‘Des de la Direcció general de Patrimoni no vam tenir cap dubte que havíem de restaurar aquest llaüt i així recordar la història d’aquest poble’, va afirmar la consellera.

UNA RESTAURACIÓ ARTESANAL

El llaüt ‘Cardenal’, de 20 metres d’eslora, 3 d’amplària i un mástil de 13,5 metres, ha estat restaurat utilitzant les tècniques de construcció artesanal que usaven els calafates constructors de llaüts de la ribera de l’Ebre. El treball amb la serra, el raspall, l’aigua i el foc per a anar donant forma a la fusta han estat les eines que els germans Jordi i Narcis Borrell han utilitzat per a recuperar la nau.

El ‘Cardenal’, construït amb olivera, roure i pi, romandrà amarrat durant l’estiu en l’embarcado de La Reixaga on s’instal·laran panells informatius i llegendes sobre la història de l’emblemàtica nau. L’alcalde de Faió, José Carbonés, i el Govern d’Aragó, estudiaran ara la viabilitat d’alguns projectes per a un possible ús turístic i patrimonial de la nau, de manera que s’estimuli el turisme de Faió.

Avui, la consellera d’Educació, Cultura i Esport, María Victòria Broto, acompanyada per distintes autoritats municipals de la zona i diversos periodistes, van realitzar un viatge en el ‘Cardenal’. Durant el trajecte, que es va iniciar en les aigües del Matarranya i va continuar per l’Ebre fins a l’embassament de Riba-roja, es van poder observar algunes ruïnes de l’antic poble de Faió que va quedar submergit sota les aigües de l’embassament al novembre de 1967, també van puge veure l’antiga vila de Mequinensa, ara totalment derrocada.

SORPRESA A MEQUINENSA

A tota aquesta història, es deixa a part a una localitat que a la fi i al cap, és a la qual li pertanyia la propietat d’aquest Llaüt. Fill aquest de les mans de l’Oncle Raiet. Calafate de tota la vida. Avui serà propietat d’una localitat que l’únic contacte amb el carbó era tenir un tren on es carregava el carbó que provenia de la Conca Minera de Mequinensa, doncs Faió mai va tenir mines.
Des de Mequinensa on es carregaven els Llaüts, realitzaven el famós Camí de Sirga, fins a Faió on es carregava el lignit extret de Mequinensa al ferrocarril que distribuïa generalment el carbó per les terres catalanes on es consumia en fabriques tèxtils on s’utilitzava el Vapor.
Avui sorprèn a una localitat, a la qual mai se li va donar l’oportunitat a tenir aquest Llaüt, doncs ja va ser sol·licitat per membres d’anteriors consistoris.
Però el consol dels de Mequinensans, serà per als pròxims dies de festa major en Honor a la nostra patrona, Santa Agatoclia, dies en els quals el Llaüt estarà a la nostra localitat per a poder ser visitat.

mitjançantVilaWeb – La DGA, regala un Llaüt Mequinensà als veins de Faió..

Societat. dimarts, 28 de juliol de 2009, 14:30

Un membre de la plataforma ‘No Hablamos Catalán’ oposita a la Generalitat de Catalunya

Consta com a membre de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona

El secretari de comunicació de la plataforma “No Hablamos Catalán” (NHC), Héctor Castro Ariño, s’ha presentat a una de les oposicions de la Generalitat de Catalunya, en concret al procediment selectiu d’ingrés o accés al cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat (especialitat llengua castellana), tal i com consta en aquest document públic (PDF). “No Hablamos Catalán” és una plataforma nascuda l’any passat que aglutina diversos grupuscles secessionistes del nostre país, impulsada principalment per la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental), la coneguda associació ultradretana catalanòfoba de l’Aragó que acostuma a desfilar amb Democracia Nacional i amb contactes amb el blaverisme valencià. Ariño és de fet també el secretari de la FACAO, i actualment milita al PAR, partit que també rebutja reconèixer la presència del català a la Franja de Ponent, actualment territori aragonès.

Les proves, però, no li van acabar de sortir bé, ja que va obtenir només una nota d’1.76, fet que el va deixar a la posició 56 dels 60 que s’hi van presentar. Castro Ariño, com el conjunt de la FACAO i de la plataforma “No Hablamos Catalán” assegura que el parlar de la Franja de Ponent no forma part de la llengua catalana, i que només hi manté “algunes similituds” per culpa de la proximitat.

En una entrevista digital, Castro Ariño -a la foto, el segon començant per l’esquerra, al costat del webmaster de NHC, Pablo Pintado, del PAR- assegurava el darrer 25 d’abril d’enguany que el catalanisme ha ordit una trama conspirativa a la Franja “un veritable cavall de Troia” per imposar-hi una “llengua aliena” i expandir-se políticament (!). En el reguitzell de tòpics sobre el catalanisme no hi falten tampoc la referència al poder i als diners que acaben a mans de la Generalitat, tot i que ell posteriorment opti a places de professorat per obtenir part d’aquests diners.

De fet segons un altre document públic (PDF) de març d’enguany, Héctor Castro Ariño consta com a membre del professorat d’Espanyol per a “Estrengers” (sic), a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona (depenent del Departament d’Educació de la Generalitat), a la Vall d’Hebron.

En parlen també al blog Lo Cacao de la FACAO.

mitjançantRacó Català – Un membre de la plataforma ‘No Hablamos Catalán’ oposita a la Generalitat de Catalunya.

BAJO CINCA
El Centro de Alta Resolución Bajo Cinca abre su servicio de urgencias
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 10 votos
Imprimir Enviar a un amigo
EFE. Jaca
El Centro Sanitario de Alta de Resolución Bajo Cinca de Fraga (Huesca) abre su servicio de urgencias este lunes, además del laboratorio de urgencias, y completará la oferta de la unidad de hospitalización.

El servicio de urgencias funcionará las 24 horas durante todo el año para la atención de los pacientes pertenecientes a las zonas de salud de Albalate de Cinca, Fraga, Mequinenza y las localidades de Peñalba y Candasnos que sean remitidos por su médico de familia o por los Puntos de Atención Continuada de sus respectivos centros de salud.

La oferta asistencial de este Servicio de Urgencias está orientada a la atención de urgencias de nivel medio, con posibilidad de ingreso para patologías de complejidad baja o media, radiología simple no informada y pruebas urgentes de laboratorio relativas a hematimetría, bioquímica y orina básica, y otras técnicas de química seca.

El servicio de urgencias del Centro Sanitario de Alta Resolución Bajo Cinca estará atendido por un médico, una enfermera, un técnico especialista en radiodiagnóstico y un técnico especialista de laboratorio.

El área de urgencias tiene una superficie total de 880 metros cuadrados que comparte con el equipo de Atención Primaria de Fraga, y dispone de un box de vitales, una sala de observación con cuatro camas y un despacho para la consulta y la exploración de pacientes, y cuenta además con el apoyo que le brinda el servicio de radiología convencional y el laboratorio del centro.

Coincidiendo con la apertura de Urgencias, el Centro Sanitario de Alta Resolución Bajo Cinca ampliará también la oferta de hospitalización incluyendo patologías más agudas y poniendo en servicio las 32 camas de las que dispone, dado que hasta ahora solamente se han ocupado 15.

Para poder llevar adelante estas prestaciones el Consorcio de Salud ha contratado 20 nuevos profesionales: cuatro médicos, seis enfermeras y un auxiliar de clínica para urgencias, dos médicos internistas (uno se incorporará en octubre) y tres enfermeras de planta, un técnico especialista de laboratorio y tres técnicos especialistas en radiodiagnóstico.

En los dos primeros meses de actividad tras su apertura, en el Centro de Alta Resolución Bajo Cinca se han hecho 3.063 consultas especializadas, 1.001 pruebas diagnósticas por imagen y 563 pruebas de otro tipo.

Asimismo se han registrado dieciséis ingresos hospitalarios y se han derivado en conjunto 96 procesos quirúrgicos de Traumatología y Oftalmología, casos que serán atendidos en el propio centro cuando entre en funcionamiento su unidad de Cirugía Mayor Ambulatoria.

mitjançantEl Centro de Alta Resolución Bajo Cinca abre su servicio de urgencias | Heraldo.es.

(Publicat a La Comarca, el 31 de juliol de 2009)
Aquests dies calorosos m’he deixat dur per l’ensopiment i, enlloc de fer un article monotemàtic, el dividiré en dos: Una reflexió diguem-ne seriosa i un divertiment on faig una mica de ciència-ficció.
Començo per la reflexió: Davant els incendis que han començat a assolar el nostre entorn, s’han repetit algunes crítiques d’alcaldes i veïns perquè no se’ls ha deixat participar en les tasques contra el foc. Si els morts haguessin estat civils enlloc de bombers professionals, m’imagino fins on hauria arribat la condemna. «On s’ha vist! –cridarien– Permetre que gent sense preparació s’enfronti a un incendi tan perillós!».
I ara el divertiment: La vila comença a omplir-se d’estiuejants. Alegren els carrers especialment els xiquets, que s’ho passen bomba en la llibertat que els dóna estar-se tot el dia fora de casa. Em crida l’atenció que la meua filla petita, que és de raça negra i només fa dos anys que s’està amb nosaltres, sigui gairebé l’única que parla català amb naturalitat. La paradoxa és que molts d’aquests menuts estiuejants van a l’escola a Catalunya o al País Valencià, on se suposa que la nostra llengua és oficial, mentre la Tuàbech s’escolaritza a Alcanyís en un castellà monolític. Això em porta a imaginar que, d’ací a molts anys, quan ja sigui una anciana de rostre beatífic i amb una bona colla de néts, acabi sent la darrera parlant de català torredarquí. Posats a elucubrar, és possible fins i tot que algun observador poc il·lustrat arribi a creure que els torredarquins originals eren negres. Això alimentarà noves tesis d’alguna Associació Amant del «Cacao» o fins i tot d’un futur Partit Regionalista que, contra l’evidència històrica dels repobladors medievals catalanoparlants, reivindiquin l’origen africà dels matarranyencs del sud. Una nova invenció que els farà guanyar algun vot. Ja no vindrà d’aquí.

mitjançantDivagacions d’estiu « L’esmolet.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja