Les males llengües | Cataluña | EL PAÍS.

Catalan Studies, Études catalans, Estudios Catalanes: Catalan in Aragon.

1996
Organic Law 5/1996, Reforming the Statute of Autonomy of Aragon, in Article 7, states that: 


Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón disfrutarán de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquellas. 


Aragon’s own languages and linguistic varieties shall enjoy protection. Their teaching, and the right of speakers, will be guaranteed iunder the terms laid down in an Act of the Parliament of Aragon, for the areas where their use is predominant. 


2005
On 21 September 2005 the Council of Europe issued its Report – ECRML (2005) 4 – in the initial monitoring cycle, on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages in Spain. It included the Recommendation orf the Committee of Ministers.  


The Committee of Ministers recommended “that the authorities of Spain take account of all the observations of the Committee of Experts and, as a matter of priority … “6. strengthen the protection of Aragonese (“Fabla”) and Catalan in Aragon, inclduding establishing an appropriate legal framework” (page 167).


The Spanish Ministry for Foreign Affairs made the following remark in paragraph R (page 165): “The government of the Autonomous Community of Aragon has already carried out the necessary prior studies for the forthcoming regulation in a single Act of the different languages spoken in its territory. The great difference between Catalan, a socially well-established language with a solid literary tradition, and Aragonese Fabla, with a very limited number of speakers and limited standardisation and literary use, undoubtedly explain why this bill has not yet been passed.“


2007

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.
2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»


1. Aragon’s own languages and linguistic varieties are one of the most outstanding manifestations of Aragon’s historica and cultural heritage and a social value of respect, coexistence and understanding. 
2. An Act of the Parliament of Aragon will lay down the areas of predominant use of Aragon’s own languages and linguistic varieties, will regulate their legal status, the right of the speakers to use them in these areas,  will promote the protection, recovery, teachging, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage, and will encourage, in the areas where their use is predominant, the use of Aragon’s own language in citizens’ dealing with Aragon’s public authorities.
3. No-one shall be discriminated against on the grounds of language.

2008
On December 11 2008 the Council of Europe issued its Report in the 2nd monitoring cycle – ECRML (2008) 5 – on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages in Spain. It included the Recommendation orf the Committee of Ministers 


The Committee of Experts stated, in paragraph P (page 141) that “Regarding Aragonese and Catalan in Aragon, the language law has still not yet been adopted. The lack of a legal framework and of practical measures hampers the promotion and protection of Aragonese and Catalan in Aragon. The Committee of Experts notes however, that efforts are being carried out in the field of education.“


The Committee of Ministers recommended “that the authorities of Spain take account of all the observations of the Committee of Experts and, as a matter of priority … … “5. take steps to adopt a specific legal framework for protecting Aragonese and Catalan in Aragon”… (page 151).

2009
Law 10/2009, of 22 December, on the Use, Protection and Promotion of Aragon’s Own Languages.  Among other things, it lays down the following:

2. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
3. Los poderes públicos aragoneses garantizarán el ejercicio de estos derechos, a fin de que sean efectivos y reales.

Section 2.-The languages of Aragon.
1. Castilian is the official language of Aragon. All Aragonese have the duty to know and the right to use it.
2. The Aragonese and Catalan languages themselves are the autonomous community’s own, original and historical languages.
3. As such, their protection and teaching, and the right of speakers to use them in areas where their use is historically predominant, especially in relation to public authorities, shall be ensured and encouraged.
4. The procedure for declaring the municipalities in the areas of the predominant historical use of these languages is laid down in Article 9 of this Act, in accordance with sociolinguistic and historical criteria.
Section 3.-Designation of linguistic varieties.
The local councils iin the areas of the predominant historical use of the languages of Aragon may, by the adoption of an agreement by the affirmative vote of a majority in the plenary, propose to the High Council for Languages of Aragon the name of their own linguistic variety, based on historical, philological and sociolinguistic reasons.
Section 4.-Language rights.
1. The following language rights are accorded to citizens of Aragon in the terms laid down in this Act:
   a) To learn Aragon’s own languages.
   b) To use Aragon’s own languages orally and in writing, both in private relations and in dealings with the public authorities.
   c) To be taught Aragon’s own languages.
   d) To receive, in Aragon’s own languages, publications and radio, television and other media programmes.
   e) To use Aragon’s own languages in economic and social life.
2. No-one shall be discriminated against on the grounds of language.
3. The Aragonese government shall guarantee the exercise of these rights, so that they are effective and real.


2011
Partido Popular election manifesto, “Centrados en ti. El cambio necesario en Aragón“. Paragraph 498 (Page 99): 


Derogaremos la Ley de Lenguas,  comenzando al mismo tiempo una política activa para la preservación y divulgación de nuestras modalidades ligüísticas (sic).


We shall repeal the Language Act, starting at the same time an active policy for the preservation and dissemination of our linguistic varieties.


2012 (18 June)
Draft bill on Languages: (Agència catalana de Notícies)


El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües que segons el PP “imposen” la normalització de l’aragonès i el català en aquesta comunitat. L’esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua. 


The government of Aragon has presented the draft Bill on the use, protection and promotion of the community’s own languages, with which it wants to repeal all aspects of the current Languages Act which, according to the PP, “impose” the normalization of Aragonese and Catalan in this community. The draft leaves out the name of Catalan and speaks of “Eastern Aragonese” to refer to the language spoken in the “Franja de ponent”,  and lays down that the learning of the language will be “voluntary.” With this legislative change, the government of Aragon wants to avoid the language being regulated by bodies outside Aragon. It also foresees the creation of a single language academy.


2012 (20 June)
Declaration on the draft Bill by the Institute of Catalan Studies (in Catalan).

El Punt Avui – Notícia: Astorament al Bressol.

Molts dels veïns de Ripoll es manifesten contrariats pel fet que la proposta que el català de la Franja es qualifiqui com aragonès oriental la defensi una ripollesa

N’hi ha que proposen que se la declari persona no grata

Una vista de l’Escola Vedruna de Ripoll, on va estudiar Dolors Serrat fins als 18 anys. Foto: J.C.

• “El català mai no ha estat ben vist a Aragó”

A Ripoll, ahir al matí, hi havia astorament entre molts dels veïns pel tema que la proposta de batejar el català de la Franja com aragonès oriental hagués estat defensada per una veïna seva, una veïna del Bressol de Catalunya. Seria no ajustar-se a la realitat si no es matisa que alguns dels preguntats van manifestar que no sabien res de la polèmica o quasi res, o bé que no en volien saber res. Només els de més edat recordaven algú relacionat amb l’actual consellera de Cultura d’Aragó, Dolors Serrat, que va deixar Ripoll als 18 anys, després d’acabar els estudis a les Vedrunes, per anar a estudiar medicina i dret –diuen que era una molt bona estudiant– a Saragossa. De la seva activitat política, no en saben més del que han vist als mitjans de comunicació: exregidora del PP a l’Ajuntament de Saragossa i ara consellera del govern aragonès.

Me avergüenzan y me irritan – Opinión – El Periódico de Aragón.

Nací en Aragón y no me enseñaron mi lengua en la escuela, es más, me la prohibieron

JOSÉ MIGUEL Gracia, Pte. Associació Cultural Matarranya 22/06/2012

Llevo publicados en catalán cientos de artículos, unos quantos poemarios y otros escritos. He utilizado la variedad dialectal del catalán de La Codonyera y otras variedades de la Franja, y, modestamente también, el catalán literario estándar. Mis conocimientos de esta lengua no provienen de estudios universitarios sobre Filología o Lingüística, sino de mi autodidactismo ante la necesidad de expresarme en la primera lengua que escuché y hablé en mi vida: “fill meu”, “mare”, “pare”, “te vull molt”, “xiquet” y mil palabras catalanas más. Nací en Aragón y no me enseñaron mi lengua en la escuela, es más, me la prohibieron, hasta llegar al extremo de considerarla como un inconveniente de mi persona. Cuando quise escribirla busqué maestros, mejor dicho, amigos que hacían de maestros y leí libros. Perdonen el preámbulo, tenía necesidad de hacerlo.

El caso es que ahora, una Consejera o un Gobierno del PP-PAR pretenden aniquilar una timorata Ley de Lenguas, aprobada en la Legislatura anterior. Quieren quitarle el nombre de catalán a mi lengua, sustituyéndolo por un invento acientífico de raíces profundamente retrógradas y discriminatorio y que no lo avala ninguna autoridad, como si al castellano de Andalucía, la Junta andaluza pretendiese llamarlo idioma “sureño”. En el borrador presentado, se estipula que han de ser los ayuntamientos los que decidan la lengua que hablan, y podrán acogerse o no a la correspondiente zona lingüística propia, como si en el próximo invierno los ayuntamientos hubieran de decidir sobre el tipo de vacunación antigripal o si la posible gripe será tipo A, B, C o jota; Isavirus o Thogavirus. Desaparecerá el Consejo Superior de Lenguas y en sustitución de la Academia del Aragonés y de la Academia del Catalán, se creará una sola, elegida entre los “eminentes lingüistas” del Gobierno y de las Cortes, como si la Real Academia Española fuese elegida por el Gobierno o la mayoría del partido de turno. No tienen problema respecto a la enseñanza de esas pretendidas múltiples lenguas, porque no se pueden escribir –recuérdense los “tan democráticos y estimulantes” hechos de La Codonyera de marzo del 2010, apoyados por el PAR i el PP–, por lo tanto no necesitan profesores, ya que la ignorancia no precisa de enseñantes. Quieren evitar cualquier influencia lingüística de fuera de las fronteras aragonesas, como si al Ebro le construyesen una gran presa antes de Gallur y recreciesen la de Mequinenza para que todas las aguas fuesen totalmente aragonesas. ¡Cuanta incultura y cuanta ideologización política de la lengua! Más que surrealista, el empeño es kafkiano. Esas gentes que están dallando derechos económicos y libertades democráticas por doquier en aras de su ideología ultraliberal y sin conciencia, con la excusa de salir de la crisis; esas gentes que arrasarán nuestro país; esas gentes del PP y del PAR me avergüenzan y me irritan.

Lenguas irritantes, por Antoni Puigverd.

Sobre el intento de genocidio cultural que describe Laín, España no ha hecho la menor autocrítica

Artículos | 22/06/2012 – 00:00h

Antoni Puigverd

Cualquier pretensión de normalidad de estas lenguas ha sido percibida como una estupidez, una manía, una tomadura de pelo, un atrevimiento inaudito, una ofensa a los castellanohablantes, un ataque a España. El mito es antiguo, pero se renueva en cada generación. Francesc-Marc Álvaro cita, en su último libro, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (joven falangista de primera hora y disidente después: sabio sembrador de concordia en el páramo del franquismo). En ella, Laín explica que uno de los objetivos, si no el mayor, del alzamiento de Franco era acabar con la cultura catalana. Sobre el intento casi logrado de genocidio cultural, la España democrática e intelectual no ha hecho la menor autocrítica. Al contrario, en un abuso argumental indigno del que lo usa, se ha repetido mil veces que la ley de inmersión escolar (discutible, pero democrática) equivale al genocidio cultural que ensayó Franco.

Si, al margen de heroicas excepciones, la mayoría de los intelectuales admite la caricaturización política y cultural de las otras lenguas españolas, no es extraño que, en tiempos de crisis, busque el PP, en Baleares o en Aragón, como antaño en Valencia, crear confusión en torno a lo que en todas las facultades de Románicas del mundo se denomina catalán. Fragmentarlo y despojarlo de todo barniz académico y filológico es el paso previo a su conversión en dialecto irrelevante.

Por supuesto: el catalanismo ha fallado mucho en su estrategia de vecindad con Aragón (agua, obras sacras y Juegos Olímpicos de invierno podrían haberse defendido en Catalunya de manera solidaria y mutual con Aragón). ¿Y qué decir de la identificación política de la lengua con el pancatalanismo? ¡Una fábrica de ganar enemigos! Pero estos errores, siendo importantes, no son la causa del problema, sino imperdonables muestras de falta de inteligencia vecinal.

La querencia por la uniformidad y la homogeneidad fue el gran mal del siglo XX. Podría ser la tentación del PP. ¿Acaso busca un chivo expiatorio para liberarse del insoportable peso de la crisis?

El Punt Avui – Notícia: “El català mai no ha estat ben vist a Aragó”.

“El català mai no ha estat ben vist a Aragó”

“Em sap greu que es faci política amb una manera de parlar”

“Hi ha una persecució cap a Catalunya”

“A Mequinensa parlem català”

Agné va marxar d’una roda de premsa quan no el van deixar usar el català. Foto: J.S.

1

Notícies relacionades

• Astorament al Bressol

Canals relacionats

• Canal: Entrevistes

Raül Agné, nascut a Mequinensa, ha estat entrenador del Girona en dues etapes diferents. Coneix perfectament la realitat que es viu a Catalunya, on es va traslladar l’any 1993, i també la de la Franja i Aragó.

Aragonés oriental.

Mi abuelo era de un pueblecito de Huesca que se llama Castillonroy. Siendo del bando republicano, se exilió en Brasil después de la Guerra Civil buscando salvar el pellejo. Desde que lo conocí nunca me habló en aragonés oriental, sino en catalán.

Una vez al año vuelvo al pueblo en busca de aceite de oliva, típico de la región. En la entrada siempre he leído una pintada que reclama la cooficialidad del catalán. Debemos reconocerlo, somos sumisos perdedores. El catalán, tarde o temprano, quiere ser exterminado por los hijos de nuestros vencedores, que no entienden que aún se hable en territorio vencido y no haya sido eliminado. Nunca el oasis estuvo tan amenazado por caravanas de comerciantes de esclavos. ¿Qué mesías va a seguir las pisadas del chico de la hondonada sin desviarse ni detenerse? ¿Hasta cuándo la tormenta de arena empezada el 24 de abril de 1701 no borrará las pisadas iniciadas otro 24 de abril de 1980?

Fendo Orella 21/06/2012 : Fendo Orella : Free Download & Streaming : Internet Archive.

Fendo Orella 21/06/2012

Programa especial ta tractar a derogacion de l’actual Lei de Luengas y a enrestida contra l’aragones y o catalan en Aragon. Bi contemos con Mario Sasot, filologo, periodista y director de Temps de Franja; Miguel Sasot, catalofablant; Marco Antonio Joven, Licenciau en Humanidatz y profesor d’aragones en O Trango; Chorche Romance, periodista, historiador y fundador d’o diario dichital Arredol.

Els matins – Televisió de Catalunya.

Parlem amb el sociolingüista Natxo Sorolla, amb qui comentem la polèmica sobre l’aragonès oriental.

El Punt Avui – Notícia: Català de la Franja.

Català de la Franja

anthony garner

1

Altres articles de l’autor

• 21/06/2012 El pipí de l’Ava Gardner
• 20/06/2012 Les prunes

Més articles …

Darrera actualització ( Divendres, 22 de juny del 2012 02:00 )

OpinioNacional.com: Ara, la Franja.

Sembla que l’atac persistent contra la llengua catalana, en els territoris on mana el PP, no té aturador. A l’espectacle lamentable de persecució, deixadesa i autoodi que ja hem conegut al País Valencià i, darrerament també a les Illes Balears, fins a límits impensables, s’hi afegeix ara el govern aragonès contra la llengua pròpia de la Franja que nosaltres anomenem de Ponent, perquè la tenim a Ponent, i ells oriental, perquè ells la tenen en el seu orient. Cap problema, doncs, de geografia. Però sí de llengua. La darrera, fins ara, del PP, consisteix en suprimir el nom de “català”, que apareix a la llei de llengües, per “aragonès oriental” que no apareix enlloc del món. La (ir)responsable de fer pública aquesta decisió militar ha estat, no pas la titular de Defensa, sinó la de Cultura (?): Dolores Serrat, cognom clarament suec, com pot veure’s, nascuda i viscuda a Ripoll, a l’Aragó oriental, fins als 18 anys. Sense cap respecte per la cultura i el sentit comú, la tal Serrat s’ha passat la ciència filològica per l’arc triomfal, com si res, ignorant, potser, que no existeix cap universitat al món on s’ensenyi “aragonès oriental”. Els filòlegs dels cinc continents deuen haver quedat sorpresos per l’aparició inesperada, en ple segle XXI, d’un nou idioma desconegut fins ara. Vet aquí la gran descoberta feta pel PP d’Aragó a la filologia interplanetària! Tant se val, però. A partir d’ara, el català i l’aragonès, que sí que existeix i que és parlat almenys per dues desenes de milers de persones, figura que seran la mateixa llengua i tal dia farà un any.

Si Espanya fos una altra cosa i no pas el que és i que sembla que vol ser sempre, mani qui mani, les institucions estatals ja haurien hagut d’anunciar que actuarien d’ofici davant d’aquesta barbaritat, aquest atemptat i aquest ridícul. Només cal agafar el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua per veure quins són els territoris de l’estat on el català hi és present com a idioma propi del territori. En realitat, no és que el PP vagi en contra de l’ús oficial del català a la Franja, que no existeix, ja que l’anterior govern socialista no va fer-lo oficial, com tampoc  l’aragonès, sinó que, simplement, va reconèixer legalment que existien com a llengües, en el territori d’administració aragonesa, cosa que no deixava de ser històric. El PP va contra l’existència mateixa de la llengua catalana, sigui on sigui, com ho ha demostrat a tot arreu on governa. El baix prestigi social de la llengua, resultat del procés de minorització que ha batejat l’idioma com a “chapurreau”, també s’havia basat en el secessionisme còsmic, per dir-ho d’alguna manera. És a dir, que allò parlat a Fraga, posem per cas, no tenia res a veure amb l’enraonat a Calaceit, perquè en un lloc s’hi parlava “fragatí” i a l’altre “calaceità” , fins arribar a tenir tantes llengües com municipis, cosa insòlita en els cinc continents.

Com que la ignorància és atrevida i, a més, si s’hi suma la mala llet, aquesta ja no té límits, el govern del PP ha batut rècords. O, com diria aquella, “hi ha molta maldat en este món…” És com si, per no sentir-se condicionats o envaïts pels veïns, al sud de Bèlgica s’acordés que parlen belga i no francès, a Ginebra ginebrí i no francès, a l’Uruguai uruguaià i no espanyol i a Àustria austríac i no alemany i així anant fent… En aquests llocs, almenys fins ara, encara hi ha un cert sentit del ridícul que els impedeix de fer aquestes barrabassades. Si del que es tracta és que, de tot allò que es parla a l’Aragó se’n digui “aragonès”, com en diran del castellà/espanyol que tant dominen aquesta colla de genocides vocacionals i actius? “Aragonès occidental”? “Aragonès central”? O potser en aquest cas no hi canviaran el nom?

Tindrà gràcia, a partir d’ara, quan sentim parlar Mari Pau Huguet, Manuel Campo Vidal o Duran Lleida, en “aragonès oriental”, comprovar que els entenem perfectament, malgrat no haver estudiat mai aquest idioma, i constatar, amb sorpresa que, posem per cas a Tarragona, com que parlem com ells, també parlem “aragonès oriental”. Quina ignorància més oceànica, la d’aquesta gent, quina mala bava més imparable i quins silencis més clamorosos els que es produeixen al voltant de l’ofensiva contra la llengua, fora del Principat, però dintre la mateixa llengua! Continuarem immòbils al Principat i a la resta dels Països Catalans, universitats, entitats, ciutadans i ciutadanes? El recurs a la “ingerència” em recorda la no intervenció dels països democràtics d’Europa i del món, davant l’ofensiva armada del general Franco, broma que ens va durar 40 anys…

“Quan no quedarà res, / només ermes les terres, sec el mar, / quedarà la paraula. Quedarà”, escrivia Desideri Lombarte, el poeta de Pena-roja de Tastavins. Ara, doncs, ni la paraula hi volen deixar, perquè el primer que ja els irrita és el nom de la llengua. Una llengua que no seria el que és sense l’aportació d’escriptors de la Franja com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Mercè Ibarz o Francesc Serés. En fi, Espanya necessita ser rescatada i no sols econòmicament. Per a quan el rescat cultural del Regne d’Espanya?

Natxo Sorolla: “L’aragonès oriental és un invent que no té cap reconeixement acadèmic” | Comarques Nord.

 Imprimir

Les reaccions sobre la polèmica Llei de Llengües d’Aragó, que cataloga els parlars de la Franja com a ‘aragonès oriental’ i no com a català, no s’han fet esperar. Aquestes han arribat des d’associacions, ajuntaments, comunitats autònomes i fins i tot des de Madrid, on lo ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha reconegut que a les comarques de la Franja i a Catalunya, des del seu punt de vista i segons sap de la gent de la regió que ell coneix, es parla la mateixa llengua.

Per la seua banda, i en una entrevista a Ràdio Matarranya, el sociòleg de Pena-roja, especialitzat en sociolingüística, Natxo Sorolla, ha estat clar. “El Govern d’Aragó ha escollit la línia més dura possible” en Llei de Llengües. Sorolla va dir que l’anterior normativa que van aprovar PSOE i CHA “era una llei bastant matisada que tenia en compte la dificultat de fer política lingüística, però que sí que reconeixia la llengua catalana i l’aragonesa”.

‘Invent d’un grup radical’
En canvi, “la proposta que ha fet l’actual Govern d’Aragó tendeix a donar força a una visió de les polítiques lingüístiques i de les llengües bastant radical”. De fet, reconèixer ‘aragonès oriental’ i deixar de reconèixer la parla com català xoca amb el món acadèmic i sociolingüístic, que estan d’acord en la denominació de la llengua de la Franja com a ‘català’. Mentrestant, ‘aragonès oriental’ ha estat “un invent d’un grup radical que va nàixer l’any 2001 i que no té cap reconeixement acadèmic”, va afegir Natxo Sorolla.

Pel que fa a la presència de la nostra llengua a les escoles, però, l’avantprojecte de la nova Llei de Llengües no deixa satisfet ningú. Sobretot, perquè no en diu res. Segons va dir la consellera autonòmica de Cultura, Dolores Serrat, cal “protegir i promocionar les modalitats lingüístiques d’Aragó”. Al respecte, Sorolla considera que “s’està desviant l’atenció” d’allò que ha de promulgar una Llei de Llengües, com és “la conservació de la llengua habitual de la població de la Franja”.

‘L’aragonès és una altra llengua’
En matèria de denominació, el sociòleg del Matarranya va reflexionar que la nova Llei de Llengües incorpora “una denominació estranya de la nostra llengua”, quan en realitat “l’aragonès és una altra llengua”, amb unes altres arrels, “que és la que es parla a la regió dels Pirineus i que es troba en una situació encara més precària que el català”. A més, Sorolla va apuntar que a través d’aquesta línia ideològica “no se sap molt bé que volen defensar o si volen desviar l’atenció del debat important” d’una Llei de Llengües.

Més en concret, Natxo Sorolla va recordar que “tots estem d’acord amb les nostres peculiaritats dialectals. Però darrera de tot això hi ha l’aspecte de que” amb la nova Llei de Llengües “no s’incorpora la llengua a l’escola, que és la base essencial amb la que s’hauria de treballar”. El sociòleg afegeix que sobre la presència de la llengua a les aules “s’hauria de posar un accent més important, amb assignatures amb català, perquè així la gent puga aprendre el castellà (que ja l’aprèn) i també el català (que no es fa)”.

Una gramàtica també inventada?
Segons va anunciar la consellera de Cultura, la proposta del Govern d’Aragó passa per crear una única acadèmia de la llengua aragonesa, que a la vegada faria la mateixa normativa per al català de la Franja. Això podria generar un enfrontament directe amb l’escriptura que ja utilitzen molts veïns de la Franja, com és el català, davant d’una nova normativa i gramàtica d’aragonès oriental que es podria inventar aquesta acadèmia. Un conflicte de normatives que segons Sorolla, “no va enlloc”.

Cataluña, contra la Ley de Lenguas aragonesa | Heraldo.es.

La prensa de Cataluña refleja el malestar que ha generado en la región vecina el texto presentado por la DGA.

Las reacciones al borrador de la nueva Ley de Lenguas presentado esta semana por el Gobierno regional no se han hecho esperar. En concreto, los medios de comunicación catalanes reflejan este miércoles el rechazo generado ante el cambio de denominación de la lengua usada por los vecinos de la zona oriental de Aragón.

En La Vanguardia reflejan que en un comunicado, el Institut d’Estudis del Baix Cinca, la Associació Cultural del Matarranya y el Centre d’Estudis Ribagorçans han manifestado su más absoluto rechazo y preocupación por la norma propuesta por el ejecutivo aragonés y reclaman “que se reconozca la lengua catalana y la lengua aragonesa en la legislación aragonesa”.

Por su parte, en TV3 se hacen eco de la respuesta oficial del Ejecutivo catalán, en boca de su portavoz, Francesc Homs, quien ha asegurado “no entender” y “lamentar” la medida, a la vez que ha precisado que “la gente que habla catalán lo seguirá haciendo.

Por su parte, la Generalitat de Cataluña, a través de su consejero de Cultura, Ferran Mascarell, se ha puesto “a disposición” de la sociedad civil catalanoparlante de Aragón para “la defensa y el uso de la lengua catalana”, y ha remarcado que lo hace “sin voluntad de enfrentamiento con nadie”.

En un comunicado, Mascarell asegura que “le cuesta entender” y que “lamenta” todas aquellas medidas que “tiendan a disminuir el uso del catalán y su libre expresión” y pide “mayor sentido de estado” para que todas las lenguas de España “tengan la oportunidad de desplegarse con normalidad”.

Así ha respondido el consejero de Cultura al borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerará que hablan “aragonés meridional” o “septentrional”.

Mas defiende que el catalán es patrimonio de Aragón | Heraldo.es.

Según Mas, sería bueno que “este patrimonio común que es el catalán se extendiera con la misma fuerza” por todos los territorios en los que se habla este idioma.

El presidente de la Generalitat, Artur Mas.. EFE

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentado que el Gobierno aragonés abogue por definir el catalán que se habla en este territorio como “aragonés oriental”, y ha asegurado que esta lengua es patrimonio no sólo de Cataluña, sino “también de Aragón, el País Valenciano y Baleares”.

En un acto desde Boston (Estados Unidos), donde Mas permanecerá hasta el sábado para promocionar a Cataluña como destino económico, tecnológico y turístico, Mas ha lamentado que en algunos ámbitos, “en vez de proteger el catalán se dediquen a poner dificultades”.

Según Mas, sería bueno que “este patrimonio común que es el catalán se extendiera con la misma fuerza” por todos los territorios en los que se habla este idioma, según ha informado la Generalitat en un comunicado.

Infraestructuras

El presidente ha aprovechado su viaje a Estados Unidos para hacer una encendida defensa del Corredor Mediterráneo.

Tras indicar que frente a otras infraestructuras ferroviarias el Corredor tiene “retorno social y económico”, Mas ha lamentado desde Boston que pese a ello, el Gobierno central sigue obcecado en construir líneas de tren sin demanda.

Desde Madrid, están “obsesionados en construir una red radial que no resiste ningún análisis económico“, ha lamentado.

Mas ha defendido desde Boston los atractivos que tiene Catalunya para los inversores, por ser “el motor económico de España y uno de los motores económicos de Europa”.

Ha vuelto a comparar Cataluña con el estado que está visitando, Massachusetts, recalcando que su comunidad tiene “condiciones y ambición para atreverse a proponérselo”.

Mas ha visitado este miércoles la feria de biotecnología ‘BIO Boston 2012’ donde participan más de 70 empresas y entidades catalanas, en una edición donde la investigación española es la anfitriona.

¿Te ha interesado la noticia?Sí(57 %)No(43 %)

Natxo Sorolla als Matins de TV3 « CUSC-UB.

Natxo Sorolla ha participat avui  a la tertúlia del programa de TV3 “ELs matins” en la que ha donat la seva opinió coma a sociolingüista  sobre la substitució de la la Llei de Llengües a l’Aragó.

Accediu al vídeo a través de l’enllaç: