La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
Presentació del llibre Calaceitanes.
dissabte, 30 / juny / 2012, 20:00
-
Calaceit. Teatre de la Germandat
- Calaceitanes. 31 dones del segle XXI amb fotografies de Francesca Calaf i textos de Mercè Gimeno. Editat a la nova col·lecció “Els llibres de la Vallrovira”. L’acte comptarà amb l’acompanyament musical d’Àngel Villalba
19-06-2012
Davant l’ofensiva contra el català per part del govern aragonès, la Plataforma per la Llengua denuncia el poc reconeixement actual del català a l’Aragó. No només s’incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries signada per Espanya, sinó que també es podria interpretar com a inconstitucional. Per bé la constitució espanyola és excepcionalment deficitària pel que fa als reconeixements lingüístics – i així mateix ho ha expressat de manera reiterada la Plataforma per la Llengua- , a l’article 3.2 esmenta clarament que les altres llengües espanyoles (més enllà del castellà) seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
L’estatut aragonès reconeix a l’article 7 que hi ha llengües pròpies més enllà de la castellana a l’Aragó. Per tant, d’acord amb la Constitució, es podria entendre que les hauria de fer oficials. No només no ho ha fet, sinó que el desenvolupament del punt 7.2 previst a l’estatut pel qual es regularà el règim jurídic, l’ensenyament i els drets d’ús dels parlants dels respectius territoris cada cop és veu més reduït. Amb aquest avantprojecte de llei l’oficialitat encara resta més lluny.
La Plataforma per la Llengua, més enllà del nom de la llengua i de la unitat del català, reclama el reconeixement plenament oficial de la llengua catalana a l’Aragó i sobretot la normalització a l’ensenyament, la presència en la toponímia oficial, els drets d’usos per part dels ciutadans i la plena presència en el paisatge lingüístic.
Les entitats culturals de la Franja de Ponent, indignades per la intenció del govern d’Aragó d’eliminar la denominació de “català” de la seva llei de llengües.
http://www.tv3.cat/videos/4137590/Arago-nega-el-catala-de-la-Franja
mitjançantAragó nega el català de la Franja – Televisió de Catalunya.
Bon dia Matarranya. És dimarts, 19 de juny. Un dimarts 19 de juny on aquí, a Ràdio Matarranya, analitzarem tota l’actualitat associada als nostres pobles, a la nostra comarca i, en definitiva, a la nostra gent. Un dimarts 19 de juny un tant especial al Matarranya. I és que ahir a migdia m’on vam anar a dinar en una notícia que, si més no, no podem deixar desapercebuda. A alguns segurament se’ls va atragantar. A altres, en canvi, els deuria sentar millor el menjar. La gent que em coneix, sap de primera mà que jo sóc una d’aquestes primeres persones, d’aquelles que aquella notícia li va deixar un mal regust a la boca. Perquè sigue com sigue, la nova Llei de Llengües que va anunciar ahir la consellera de Cultura del Govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha generat preocupació per a uns i satisfacció per a altres.
Esta és la primera vegada que faig una reflecció en esta introducció del programa. Però si la faig és perquè la notícia que va anunciar ahir Dolores Serrat em preocupa. I em preocupe perquè, primer de tot, sóc persona, i sóc fill d’esta comarca. I em preocupa no per com s’anomeno a la nostra llengua (si se li diu català, xapurriau, l’invent d’aragonès oriental, o si es vol justificar que prové del rus com, espero, sense mala intenció va fer en el seu dia Aragón Televisión). Em preocupa, deia, no per com s’anomeno a la nostra llengua, sinó pel futur més immediat de la nostra llengua. Una llengua que mai ha estat dignificada, quan, en realitat, la llengua és l’essència d’un poble. Precisament, és en aquest punt de vista en l’únic que coincideixo amb l’anunci d’ahir del Govern d’Aragó. Perquè amb la resta, discrepo. Discrepo, perquè tot són bones paraules en boca d’un polític que el que es parla als nostres pobles i el futur de la nostra llengua li preocupa, si més no, gens.
La Consellera Dolores Serrat, en la seua intervenció, va dir que Aragó pretén “potenciar les modalitats lingüístiques de l’Aragó”, però això es farà sense que la llengua nostra sigue vehicular. És a dir, que de moment, com fins ara, la nostra llengua tindrà una nul·la presència a les escoles. Una bona fórmula per potenciar les modalitats lingüístiques, quan en realitat, la preocupació de que la llengua desaparegue dels carrers i les cases del Matarranya cada vegada és més present. Serrat també feia menció de que serà el Govern d’Aragó qui declararà les zones i municipis d’utilització d’aquestes modalitats lingüístiques, “escoltats els ajuntaments afectats”. O el que és el mateix, aquest hipotètic bilingüisme estarà condicionat pel color polític de cada ajuntament. Perquè no ho oblidem. La nova Llei de Llengües, enlloc de dignificar els nostres parlars, només polimitza en la denominació de la llengua en sí. I com diu una bona amiga meua, aquí parlem una cosa o una altra en funció de com bufa el vent. És a dir, en funció de qui mana.
Però això no acabe aquí. La definició de “modalitats lingüístiques” posa damunt de la taula altres qüestions. La nova Llei de Llengües, en la pràctica, ens diu, o ens ve a dir, que a Calaceit i a Horta de Sant Joan es parlen llengües diferents, que a Pena-roja i a La Sénia trobem una situació idèntica, a l’igual que entre veïns de frontera com Beseit i Arnes, o Torredarques i Morella. És el mateix que es deuria preguntar un veí de Benicarló quan li van dir que no parlava la mateixa llengua (valencià) que un d’Alcanar (català). Discusions que ens desplacen d’allò que realment hauria de ser important i hauria de treballar una Llei de Llengües. I això no és altre que dignificar la nostra llengua. Perquè amics meus, esta nova llei diu que primer van ser les fronteres i després les llengües. Quan tots sabem que les llengües unixen i, malauradament, les fronteres separen.
Sigue com sigue, avui a Ràdio Matarranya parlarem sobre la nova Llei de Llengües. Una ràdio que, ara per ara, és l’únic mitjà de comunicació de tot l’Aragó que, ha intentat, donar-li veu a tots estos parlars, a allò que ara es vol anomenar “modalitat lingüística d’Aragó”. Perquè Ràdio Matarranya, en la mesura del possible, sí que vol dignificar la seua llengua.
Eufemismes assassins | Mas de Bringuè.
No anomenar una llengua o adornar-la amb un puial de paraules buides demostra el desig íntim i inconscient de que desaparegue del mapa.
La consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, Dolors Serrat, acompanyada del director general de Patrimoni, Javier Callizo, va presentar el passat 18 de juny (es podia haver esperat al 18 de juliol, per deixar les coses més clares) l’esborrany de l’avantprojecte de la nova llei de llengües en el qual desapareixen els noms d’aragonès i català. Una llei, que segons la consellera, natural de Ripoll i molt propera a l’Opus Dei, “no vol crear l’enfrontament ni la divisió, no vol ser impositiva i impedeix que organismes aliens a Aragó puguen normativitzar i regular les nostres llengües i modalitats lingüístiques”.
Com la definició científica de les llengües que es parlen a l’Aragó, pot crear enfrontament, segons la consellera, en l’articulat de la nova llei, que substituirà la que va ser aprovada a finals de l’anterior legislatura, les diferents modalitats de l’aragonès i el català passaran a anomenar-se “llengües aragoneses d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental” (sic).
Canviar o difuminar el nom d’una llengua amb eufemismes quilomètrics mostra el desig inconfessable de que desapareguen del mapa i, si el qui ho fa és un govern i el desig es converteix en llei, això és el principi de la definitiva desaparició d’eixa llengua.
Podria haver set encara pitjor: la ultradreta lingüística que recolza el govern PP-PAR en aquest tema: organitzacions com FACAO, El Cruzado Aragonés o Identidad Aragonesa (o Aragón Identitario), volien fer un poupourri entre l’aragonès i el català i anomenar a tot aragonès. I punt.
La delimitació de les zones d’ús predominant d’aquestes llengües no vindrà feta pels experts del Consell Superior de les Llengües, que ara desapareix, sinó que seran els municipis qui decideixin adscriure’s , o no, a aquestes zones. Les actuals acadèmies de les llengües catalana i aragonesa que contemplava l’anterior llei, i que ni tan sols s’havien constituït, seran substituïdes per una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua que, tot i tenir un alt perfil polític (cinc membres seran nomenats pel Govern i els altres cinc per les Corts) tindrà les competències tècniques de normativitzar les llengües i modalitats lingüístiques ”septentrionals” i “orientals”. De l’anterior sistema de composició del Consell Superior de les Llengües, òrgan al què substituirà la nova Acadèmia, desapareix el terç de membres proposats per la Universitat de Saragossa (massa científics per al gust de Serrat i el cap de Patrimoni, el catedràtic universitari Javier Calliz o, originari de la Val d’Echo i responsable, al llarg de la seua dilatada trajectòria política, de desastres patrimonials com l’intent de rehabilitació de l’antic teatre Fleta de Saragosa que va costar vora de 3000 milions de les antigues pessetes i encara continuen les mateixes runes de l’enderroc).
Pel que fa a l’ensenyament d’aquestes “llengües”, desapareix la possibilitat que siguin utilitzades com a vehicle d’aprenentatge de la resta de les matèries. Tot i això, la consellera Serrat va assegurar que no anaven a desaparèixer els projectes d’educació bilingüe en català que hi ha ara en marxa. “Seria com fer desaparèixer els d’ Anglès, Francès o Alemany.
Això és el que ens queda per a sobreviure, doncs: disfressar-nos de Llengua Estrangera. Això… o mobilitzar-nos fins a aturar aquesta barbaritat. També podrem adreçar un escrit en català a l’administració però aquesta ens contestarà en català…, si vol, lo normal és que ho face en castellà, no se li pot imposar res. “Promoció, no imposició” és el lema de la consellera ripollesa.
-Senyora Serrat, si una mestra d’infantil de la zona “oriental” vol ensenyar els primers coneixements a un nen de la Franja en català (la seua llengua materna) i per la seua Llei no ho pot fer: això és imposició o promoció de les llengües? Explique-m’ho que no ho veig clar.
A la pregunta que li va fer un servidor durant la roda de premsa de presentació de l’avantprojecte de perquè tanta preocupació “verbal” per les modalitats lingüístiques de les llengües aragoneses pròpies i no diuen res, a la Llei, de la conservació i promoció de les modalitats lingüístiques del castellà a l’Aragó?. Resposta de la consellera: “D’això ja s’encarrega la Real Acadèmia Española de la Lengua”.
Però no havíem quedat, senyora consellera, en què no volien que organismes i institucions de fora d’Aragó s’encarreguessen de normativitzar les nostres realitats lingüístiques?
Dissabte 23 de juny
de 16 a 20,30 h.
Taller de plantes màgiques per Sant Joan
Punt d’inici: Ajuntament
Activitats gratuïtes
Més informació i inscripció: Guies del Port:
tel.676308021
jardinbotanicoderafales.blogspot.es
Organitza:Ayuntamiento de Ráfales
—
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó – VilaWeb
juny 19Les entitats de la Franja demanen el reconeixement dels catalanoparlants de l’Aragó – VilaWeb.
Dimarts 19.06.2012 06:00
No volen cap ‘denominació estranya’ de la llengua, com pretén el PP · Sostenen que els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per l’administració
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya i el Centre d’Estudis Ribagorçans, aplegats en la Iniciativa Cultural de la Franja, han fet un comunicat conjunt de protesta per la nova llei de llengües que prepara el govern d’Aragó i que margina el català i el desprotegeix.
Aquestes entitats demanen ‘que la legislació aragonesa reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa; que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de les llengües catalana i aragonesa a les comarques on són llengua històrica; que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà, i que es facen d’una vegada, per les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, igual que formen part del de tota la humanitat’.
Constaten, a més, ‘que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana’, i rebutgen ‘qualsevol denominació estranya i que no seguesca la tradició científica’. I recorden que ‘els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien’.
Opinió contundent de Natxo Sorolla: ‘La conservació del català a la Franja serà difícil, si no es legisla com cal’
El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó porta el blaverisme a la Franja.
El PP i el PAR derogaran la llei que reconeixia el català i en faran una altra que regularà “l’aragonès de l’àrea oriental”
S’ha imposat la línia dura al govern d’Aragó respecte al reconeixement del català i l’aragonès. La consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó, Dolores Serrat, va anunciar ahir la derogació de la llei de llengües que van aprovar en la legislatura anterior el PSOE i la Chunta Aragonesista (CHA). Aquella llei reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, tot i que no els feia oficials, i preveia alguns instruments de promoció i de drets als seus parlants que no s’han arribat a desenvolupar. Ara, el govern del PP i el PAR ha preparat un esborrany d’una nova llei que ja no anomenarà “català” a la llengua catalana sinó que es referirà a “la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat amb les seves modalitats lingüístiques”, segons les paraules de Dolores Serrat que reproduïa ahir el servei de premsa del govern d’Aragó.
L’aragonès, parlat per unes 20.000 persones al nord de la demarcació d’Osca, també perd el seu estatus de llengua independent. La intenció del govern d’Aragó és fusionar l’acadèmia de la llengua aragonesa i l’acadèmia aragonesa del català, previstes a la llei anterior, en una sola Acadèmia Aragonesa de la Llengua.
Tot i que la llei de llengües no preveia cap obligatorietat ni del català ni de l’aragonès (només se’n regulava la presència com a assignatures optatives a les escoles i la possibilitat que els seus parlants es poguessin relacionar en la llengua pròpia amb les administracions locals que així ho aprovin), Dolores Serrat va justificar el canvi de llei per “evitar tota mena d’imposició”, i perquè cap modalitat lingüística aragonesa “pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma”. És a dir, el mateix argument que el secessionisme lingüístic ha utilitzat al País Valencià.
Crida a l’IEC
La CHA va criticar amb duresa les intencions del PP i el PAR i els va acusar de donar “un cop mortal a l’aragonès i el català”. Des de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la seva secretària general, Marta Canales, va qualificar de “barbaritat” les intencions del govern d’Aragó i va reclamar que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) surti en defensa de la integritat de tot l’àm-bit lingüístic català.
En què parlen a Vall-de-roures? – marfanta.com.
En què parlen a Vall-de-roures?
Publicat per Gustau Moreno el dia 18 de juny de 2012 | 18.6.12
Quina llengua es parla al Matarranya, al Baix Cinca, a la Llitera, a la Ribagorça i a l’Alta Ribagorça? L’esborrany de la nova llei de llengües d’Aragó elimina el terme “català” per referir-se a la llengua que es parla a la Franja. El govern d’Aragó ha presentat l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de la comunitat, amb què vol derogar tots els aspectes de l’actual Llei de llengües perquè, segons el PP, “imposen” la normalització de l’aragonès i del català en aquesta comunitat. Així, l’esborrany deixa de banda la denominació de “català” i parla d'”aragonès oriental” per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent. A més, fixa l’aprenentatge d’aquesta llengua com a “voluntari”. Amb aquest canvi legislatiu, el govern d’Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faça a través d’organismes de fora d’Aragó. També preveu la creació d’una única acadèmia de la llengua.
La consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d’Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l’esborrany de l’avantprojecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part “fonamental” del patrimoni cultural aragonès. Però això sí, evitant “qualsevol tipus d’imposició”. Amb aquest text, el govern popular vol donar compliment al seu compromís electoral de substituir l’actual Llei de llengües i derogar els aspectes de l’actual legislació que, segons l’actual govern del PP, “imposen” la normalització del català i l’aragonès. L’esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d’Aragó i, com a llengües pròpies d’aquesta comunitat, les llengües aragoneses, amb les seves diferents modalitats d’ús predominant a les àrees septentrional i oriental d’Aragó, on es parla català tot i que l’esborrany s’hi refereix com a “aragonès oriental”. En concret, el text distingeix una zona d’utilització històrica predominant de la “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca”, amb les sevus modalitats lingüístiques, i una altra, “d’utilització històrica predominant” de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques.
Serà el govern d’Aragó qui decidirpa les zones i municipis d’utilització d’aquestes llengües a petició dels municipis afectats. Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l’esborrany del que estableix l’Estatut d’Aragó, “que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses”. Per això, “la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d’organismes reguladors aliens a la comunitat d’Aragó”, ha remarcat la consellera. L’objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per “potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l’accent en la seva protecció, promoció i difusió”. Per Serrat, “hem de posar més èmfasis en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües”. El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i garanteix “que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d’utilització”, però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és “voluntari”. En aquest sentit, l’esborrany de l’avantprojecte de llei garanteix que en les zones d’utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es puga usar la denominació tradicional, a més de la castellana.
D’altra banda, l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d’ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d’aquesta comunitat unifica en un sol organisme l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l’Institut d’Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d’Aragó ja ha remès l’esborrany al Consell Escolar perquè puga emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei puga ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l’aprovació per part de les Corts d’Aragó.
Via ACN
De les diferents línies que podria prendre el govern d’Aragó ha pres la més dura, substituint el català per a denominació d’aragonès oriental, que van crear el 2001 grups radicals secessionistes, com la FACAO, que han protagonitzat diverses polèmiques. Incorporen doncs aquesta denominació, que no té cap implantació històrica ni cap reconeixement acadèmic ni institucional.
A diferència de final dels anys noranta, en què el debat era si existia o no l’aragonès, ara el debat que s’han inventat és que l’aragonès existix però qüestionant que això que es parla a la part oriental és català; diuen ara que és una parla aragonesa que passem a anomenar aragonès oriental.
El PP d’Aragó, a més, ha volgut confondre el fet d’impartir classe en català a tota la població de la Franja amb una imposició o una obligatorietat. I és tot el contrari, perquè fins ara es dóna llibertat per fer ús de la llengua que cadascú triï. Han desviat el debat per la qüestió de la denominació quan és realment important com és l’ensenyament del català o de l’aragonès, que encara tenen unes condicions pitjors de vitalitat i de les quals s’hauria d’assegurar la incorporació en l’ensenyament. Aquest debat fa falta, però s’ha desviat amb el debat de les denominacions.
Som en una etapa molt important, històrica, perquè si bé a les enquestes del 2003 es demostrava que entre la població adulta a la Franja hi havia més competència de català, ara veiem enquestes segons les quals entre la població infantil i escolar el català ens és una llengua d’ús molt perifèric. La llengua dominant fora de l’escola és el castellà, i el català queda com a llengua perifèrica, que només utilitzen els alumnes en algunes condicions molt concretes. Ara trobem que possiblement en una generació, si no es revertix aquesta dinàmica, tindrem processos de substitució com els que hi ha hagut a Catalunya Nord, a Alacant o altres parts del territori.
Fins ara s’havia conservat la llengua perquè la societat era d’una manera concreta, en què la llengua d’intercomunicació era el català, i no hi havia immigració. Però per l’efecte dels mitjans de comunicació, de l’ensenyament, de l’arribada de la immigració, i pel fet que sigui un territori de frontera, si no es legisla com cal, assegurant la competència en català, si no es fa això, l’etapa pot ser molt complexa; pot ser molt difícil per a la conservació de la llengua, per conservar-la com a llengua habitual de comunicació per a la població de la Franja.
Natxo Sorolla és sociòleg. Autor del bloc Xarxes socials i llengües.