La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLes associacions de la Franja adverteixen sobre la fragilitat de la llengua catalana a la Franja i la necessitat de polítiques educatives a Aragó per a preservar-la
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja
DECLAREM
– Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó–Casp).
– Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.
– Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.
– Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.
– Que ens preocupen profundament les declaracions fetes les darreres setmanes per part de màxims dirigents de les institucions aragoneses que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
– Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
– Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
– Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.
– Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE. VOL. 1. Inéditos, rarezas y caras B
PBP:22 EUR
Este primer volumen sobre LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL PRIMER TERCIO DEL SIGLO VEINTE se circunscribe cronológicamente al periodo comprendido entre 1901 y 1917. En ese lapso temporal se gestaron los textos publicados aquí (en su mayoría, inéditos hasta la fecha; de singular rareza, algunos; y otros, complementarios de ediciones anteriores). Al analizarlos se ha colocado el foco de atención en su condición de valiosas piezas integrantes del continuo historiográfico sobre las lenguas de Aragón. Así, el estudio que precede al conjunto documental pretende poner de relieve que la historiografía lingüística aragonesa puede entenderse como un relato –fragmentario y en proceso de (de)construcción– cuyos constituyentes más o menos remotos, como los incorporados en los primeros años del siglo pasado, todavía se dejan oír nítidamente en el momento presente.
352 Pachinas
g de peso
Formato de 17 x 24 cm cm
Añada d’edizión: 2012
Colezión: Ainas
ISBN: 978-84-8094-064-1
Contiene mapa de Huesca con las divisiones filológicas (1902) de Benito Coll y Altabás
Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català «.
Un nou episodi dels increïbles judicis de la FACAO contra els activistes del català
20 04 2012
- TV3: Un professor de Tremp afronta un judici per injúries que veu com una persecució defensar el català a la Franja
- TV3 Vídeo: Jutgen un professor de Tremp per suposades injúries
- Manel Riu: La FACAO i el Marlon Brando
- Manel Riu: Mai no oferisques unes calcetes muixades a la FACAO després de mitjanit
- El Punt Avui: Jutgen un autor de la Franja per textos satírics
- El Punt Avui: Es desinfla l’acusació contra l’escriptor de la Franja
L’escriptor Manel Riu, blanc de la persecució política per defensar el català a la Franja
Una federació promotora del grup No Hablamos Catalán, amb simpaties amb d’UPyD d’Aragó i Ciudadanos, l’ha portat a judici
Tinc l’honor d’haver estat perseguit pel grup ultradretà FACAO com a conseqüència del meu activisme a la franja en favor del català, diu Manel Riu al seu blog. L’escriptor, nascut a Benavarri i professor a l’IES de Tremp, ha esta el blanc de les ires de la FACAO des de l’any 2005, quan va presentar una querella contra Riu per, suposadament, violar el seu honor en diferents blogs a internet i en el llibre, editat per cossetània, Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), un dietari satíric que Riu va escriure conjuntament amb la seva dona, Mir Roy. Dimecres d’aquesta setmana Riu va ser jutjat a Osca, tot i que la fiscalia no va presentar acusació perquè no hi veu delicte.
Els demandants compten en les seves files amb membres vinculats al PAR (Partido Aragonés) i a la falange, es caracteritzen per odiar tot allò català i per ser els inventors de l’aragonès oriental, amb ortografies especials, amb l’objectiu que el català que es parla a la franja no sembli català. La reclamació és de 20.000 euros per les presumptes injúries, i per les referències que fa Riu en el seu bloc al caràcter ultradretà del grup. “Amb la denúncia volen atemorir els que treballen per la normalització del català a la Franja” ha afirmat Riu. La sentència s’espera d’aquí un parell de setmanes.
En el seu blog, la Mala Freixura, Riu fa gala de la fina ironia que practica i explica l’experiència viscuda al jutjat, on va poder declarar en català, malgrat que la jutgessa el va instar al principi a fer-ho en castellà. Ens diu Riu: “ Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.”
Hoy viernes el profesor, y máximo defensor de la Nueva Cultura del Agua, Pedro Arrojo impartirá una conferencia sobre el interesantísimo y polémico tema “¿Grandes trasvases del siglo XXI?”
No faltéis!
No a los trasvases! No a los pantanos!
Sala Costa, 19:30h.
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Tel. 93 317 58 54
L’espectacle teatral es representarà al Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i al TNC
Barcelona (ACN).- L’escriptor Jesús Moncada va néixer a l’antic poble de Mequinensa, al Baix Cinca, un punt fronterer amb Aragó a la Franja de Ponent, l’any 1941 i va morir el 2005. El municipi pràcticament va desaparèixer a principis dels 70, ja que s’hi va construir la presa de Mequinensa i el pantà de Riba-Roja. Posteriorment, es va construir un poble nou. Moncada va escriure molt sobre l’antiga Mequinensa en diferents obres, que ara s’han seleccionat per portar-les a l’escenari amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Xicu Masó. Aquesta representació al Fortuny de Reus, al Teatre Municipal de Girona i al TNC vol ser un homenatge a l’agonia d’aquest municipi i al mateix Jesús Moncada.
mitjançantQuina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?.
Podeu votar!
Quina és la millor novel·la de la història de la literatura catalana?
Camí de sirga (Jesús Moncada) 11%
Incerta glòria (Joan Sales) 7%
Jo confesso (Jaume Cabré) 5%
Mecanoscrit del segon origen (Manuel Pedrolo) 17%
Mirall trencat (Mercè Rodoreda) 11%
La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda) 15%
La pell freda (Albert Sánchez Piñol) 5%
Les veus de Pamano (Jaume Cabré) 6%
Solitud (Víctor Català) 7%
Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) 15%
La Mala Freixura: La FACAO i el Marlon Brando.
La FACAO i el Marlon Brando
La resta va ser prou divertit, amb preguntes força frikis per part de l’advocat de la FACAO. Per exemple:
Advocat de la FACAO: ¿Estuvo usted buscando a una tal Mireia en una conferencia de la FACAO?
Manel Riu: Perdone. Com vol vostè que busqués enlloc eixa Mireia si resulta que és un personatge de ficció d’una novel·la escrita per la meua dona i jo?
Prou entretingut. Sobretot tractant-se d’un judici on se jutgen, sinse traducció, uns textos escrits en català. Bé, hi ha la traducció presentada per la FACAO, en la qual la mantega que feva servir Marlon Brando a la pel·lícula L’últim tango a París (“El meu amic Armando se’n va de contrabando…”) se transforma en “manteca”. Se veu que els productes lactis perden la lleit (i guanyen en mala lleit) quan se tradueixen al castellà.
Ah! El mateix dia del judici la Mir i jo vam ser pares d’una cosa d’aspecte humà, de sexe femení, que diu que se vol dir Laia i que, com tots els nadons, se pareix al sinyor Magoo.
Ja se sap: hom fa servir la mantega marlonbrandescament i al cap de nou mesos…
Un professor de Tremp s’asseu avui al banc dels acusats als jutjats d’Osca per un presumpte delicte d’injúries. La Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental, coneguda com a FACAO, va presentar una querella l’any 2005 contra el docent perquè creu que va violar el seu honor en diferents blogs d’internet i en un llibre, on qualifica l’entitat de feixista. L’acusat creu que tot plegat respon a una persecució política per defensar el català a la Franja.
Aquest professor de Tremp, natural de Benavarri, encara no es creu que aquesta entitat li demani més de 20.000 euros per un presumpte delicte d’injúries.
Els querellants diuen que només volen defensar el seu honor, però l’advocat de l’acusat creu que es tracta d’una persecució del català a la Franja.
El judici ha arribat set anys després de publicar els primers textos. El docent va anunciar al jutjat penal número 1 d’Osca la seva intenció de declarar en català, un dret recollit en la llei de llengües de l’Aragó, però la jutge li ha denegat facilitar-li un traductor. La fiscalia no ha presentat acusació perquè no hi veu delicte.
Quedaran les paraules « Lo finestró del Gràcia.
A les 12 h. del dia 23, Sant Jordi, a la plaça Major de Calaceit, tindrà lloc la I Jornada de lectura continuada d’obres literàries del Matarranya. Es llegirà l’obra de Desideri Lombarte Ataüllar el món des del Molinar.
Os informamos de algunos cambios en las fechas de los cursos organizados por el Dpto. de Juventud, dentro del Programa Forma-te!!!!
Podéis ver toda la información en el folleto adjunto.
RETOQUE DIGITAL. Fecha de inicio: Lunes, 30 de abril (18:30h a 20:30h). Plazo de inscripción: 25 de abril.
FOTOGRAFIA DIGITAL Fecha de inicio: Martes, 8 de mayo (18:30h a 20:30h). Plazo de inscripción: 30 de abril.
COMMUNITY MANAGER Fecha de inicio: Miércoles, 2 de mayo (17:00h a 20:00h). Plazo de inscripción: 27 de abril.
MTL PARA DISCAPACITADOS Fecha de inicio: 22 de junio. Plazo de inscripción: 15 de junio.
PEON FORESTAL Fecha de inicio: 19 de junio. Plazo de inscripción: 12 de junio.
EDUCACIÓN AMBIENTAL Fecha de inicio: 25 de junio. Plazo de inscripción: 18 de junio.
Más información e inscripciones: juventud (arrova) matarranya.org / 978.850.677
Dpto. de Juventud
Comarca del Matarraña/Matarranya