Fraga Digital: FRANCISCO GARCIA NUEVO PRESIDENTE DE LA COMARCA.
El candidato del PAR y alcalde de Peñarroya de Tastavins, Francisco Esteve, presidirá durante esta legislatura la Comarca del Matarraña. Esteve accede a la presidencia del Consejo Comarcal gracias al apoyo del PSOE.
Foto de familia del nuevo Consejo de la Comarca del Matarraña
Francisco Esteve Lombarte ha sido proclamado presidente de la Comarca del Matarraña/Matarranya con el apoyo de los miembros de su partido, el PAR, y los del PSOE. El acto ha finalizado con la toma de posesión del nuevo presidente quien ha invitado al nuevo Consejo Comarcal a seguir trabajando desde el consenso político y por el desarrollo del territorio.
El Salón de Plenos de la Sede de la Comarca del Matarraña/Matarranya en Valderrobres ha sido el escenario elegido para la constitución del cuarto Consejo Comarcal, desde su creación en el año 2002.
El nuevo Consejo Comarcal del Matarraña/Matarranya está compuesto por José Escrig Vileta, José Miguel Timoneda Puyo, José Luis Roda Centelles, Alberto Riba Pons y Francisco Esteve Lombarte, por el grupo aragonesista, Rafael Martí Casals, Alberto Moragrega Julián, Oscar Arrufat Maraver, María José Vallés Brenchat, María Angeles Vaquer Domingo y Javier Adell Latorre, por el grupo socialista, y Fernando Camps Juan, Ernesto Marín Querol, José María Salsench Mestre, Antonio Algeró Roca, Juan Enrique Celma Guimerá, Mariano San Nicolás Viver, Carlos Lombarte Andreu y Ángel Segura Antolín, por el grupo popular.
Francisco Esteve es el cuarto presidente de la Comarca del Matarraña.
20/07/11 02:00 – FRANCESC MAS I CASTANYER
Si el govern aragonès no reconeix el català com a llengua pròpia d’Aragó, és una manera de dir que els pobles de la Franja no són pobles aragonesos. D’aquesta manera només cal que els pobles de la Franja demanin retornar als inicis, abans del 1300, i passar a ser de Catalunya. El govern aragonès està posant l’oportunitat en una safata.
Masquefa (Anoia)
FRANCESC MAS I CASTANYER
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/436285-el-catala-a-la-franja.html
Con la prioridad fijada en la creación de empleo, la reactivación económica y el bienestar de los aragoneses, se contempla también la modificación o derogación de normas como la Ley de Lenguas o la Ley de Capitalidad de Zaragoza, que deberá aprobarse; y ambos partidos mantendrán un seguimiento del acuerdo con una comisión paritaria que se reunirá, al menos, cada dos meses y para abordar las reuniones de la comisión bilateral con el Estado, la Comisión Mixta de Transferencias o en la elaboración de los presupuestos.
AMPL.- Rudi y Biel sellan un pacto “de larga vida” por la “estabilidad” en Aragón. europapress.es.
En cuanto a la Ley de Lenguas, Rudi asegura que no la derogarán por completo, pero sí aquellos puntos que suponen un importante coste económico para la comunidad. Dice que no veremos en el futuro a los diputados, en las Cortes, con auriculares y traductores.
La defensa de la lengua aragonesa es otro de los ejes de actuación de la izquierda independentista. Se trata de una lengua en extremo peligro de desaparición, según los criterios de la Unesco. Se estima que únicamente hablan esta lengua entre 10.000 y 30.000 habitantes, de un población total de 1.300.000 en Aragón. Junto a ello, defiende el catalán como lengua aragonesa, ya que se habla en las comarcas del este del país.
Estos idiomas están regulados por la llamada Ley de Lenguas de Aragón, de 2009 y que establece una mínima protección y reconocimiento de zonas de predominio. Sin embargo, no introduce el concepto de oficialidad. Esta mínima protección puede desaparecer, ya que la nueva presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, del PP y que gobierna con el apoyo del derechista PAR, anunció nada más ser investida que una de sus primeras medidas sería derogar la Ley de Lenguas para evitar la «imposición de la normalización» de aragonés y catalán.
El independentismo aragonés avanza en referencialidad – GARA.
CARLES BARRULL: La Comarca de la Ribagorça s’ oblida del Castell d’Areny.

(Article publicat el dissabte 16 de juliol del 20011)
Un viatger modern fa del viatge una aventura planificada. Si volem evitar sorpreses i disfrutar amb profit, s’han de mirar horaris, consultar previsions meteorològiques, comprar guies turístiques i fer maletes. Una maleta és una casa en miniatura, amb roba, sabates, productes d’higiene, medicaments, papers…, una recopilació sintètica de tot lo que necessitarem fora del nostre entorn habitual per recórrer un altre lloc. No importa si este és conegut o nou, volem apressar l’experiència del descans o de la visita que passarà ràpida i recordar-la al moment de tornar al treball, ja sigue en acabar lo cap de setmana o després del descans més llarg de l’estiu. Per això cal ficar a la bossa una màquina de retratar i, si abans havíem de preparar los rodets, que revelarien més tard als laboratoris, ara les digitals amb memòria i carregador mos permeten eixir més despreocupats i multiplicar de forma increïble la quantitat de les instantànies.
Resulta fantàstic poder captar sense restriccions tot allò que captiva l’ull, de la vivència singular a l’edifici monumental, de la circumstància graciosa a la naturalesa magnífica. Fantàstic i esclavitzador, perquè la ferramenta capturadora del moment ha acabat convertint-se en l’objecte mateix de la visita, substituint-la. La màquina de retratar se transforma en un apèndix de l’ull que mos impulsa a una carrera frenètica retratista d’espais i paisatges amb la nostra figura o sense ella, posant o de forma espontània. Molts turistes ara no miren: fotografien o filmen. La realitat se contempla a través d’un objectiu o de la pantalleta digital, que la presenten al moment en miniatura i després en diferit, quan tornats a la rutina del treball diari procedim a rememorar gràcies als milers de fotografies que sintetitzen los dies feliços, imatge de una imatge. No hem mirat ni el mar ni el monument ni els amics o família que mos acompanyen ni els altres passejants, los hem fotografiat a ells i a nosaltres mateixos i més que una realitat hem viscut una imatge, hem construit un record abans de ser-ho per congelar lo temps perdut.
Maria Dolores Gimeno

L’ajuntament del Pont de Suert plantejarà als municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa la possibilitat de compartir equipaments i serveis municipals, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i reduir els costos que suposen per als consistoris. Així ho va explicar l’alcalde, AlbertAlins (CiU), que va indicar que, en les pròximes setmanes, preveu reunir-se amb representants dels ajuntaments veïns, així com amb associacions del sector turístic, ramader i altres entitats per tractar aquesta qüestió. La biblioteca del Pont de Suert, el poliesportiu, la guarderia municipal, la piscina coberta climatitzada, l’escola de música i la d’anglès són alguns dels equipaments públics que l’ajuntament considera susceptibles de funcionar de forma mancomunada amb localitats veïnes en els pròxims anys. Així mateix, Alins va indicar que aquesta iniciativa també es podria estendre als serveis socials, com a mitjà per racionalitzar l’ús dels recursos materials i humans que destinen ara els ajuntaments i el consell comarcal a aquesta finalitat assistencial. Recuperar un vell projecte La proposta del consistori del Pont de Suert arriba dècades després que els municipis de la Ribagorça catalana i aragonesa plantegessin una mancomunitat de serveis municipals, un projecte que no va arribar a executar-se.Des de llavors, la crisi econòmica i la reducció dels ingressos dels ajuntaments (que reben menys ajudes i recapten menys taxes) ha revifat les iniciatives de col·laboració entre localitats veïnes.Aquest és el cas dels ajuntaments de les valls d’Àneu, que han constituït una mancomunitat per assumir conjuntament els costos de tècnics municipals i inversions que beneficien els diferents membres d’aquest organisme: Alt Àneu, Esterri, Espot i la Guingueta.Social Widgets powered by AB-WebLog.com.