Tomàs Bosque torna a cantar
Abans de disposar del cartell i programa, aquí teniu el meu avanç per a qué us aneu preparant. Més endavant us faré arribar la informació completa i el cartell oficial.
pdf: Cartell català
pdf: Cartell castellà
Abans de disposar del cartell i programa, aquí teniu el meu avanç per a qué us aneu preparant. Més endavant us faré arribar la informació completa i el cartell oficial.
pdf: Cartell català
pdf: Cartell castellà
24/10/2010
El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, también quiso dedicar unas palabras sobre el posible acuerdo entre los obispados, aunque dejó claro que la intención del Gobierno aragonés es la de no interferir en una solución que, como siempre ha defendido, debe solventarse solo en el seno de la Iglesia y no en una negociación política. Así, se limitó a decir que “si se confirmara, sería una excelentísima noticia para Aragón”. Por otra parte, fuentes del Ejecutivo aseguraron que “no se tenía el más mínimo conocimiento del tema”. Se enteraron por los medios.
24/10/2010 D. L. G. / AGENCIAS

MÁS INFORMACIÓN
Edición impresa en PDF
Temas relacionados
Por mucho que quieran mirar para otro lado, el principio de acuerdo existe entre los obisbados de Barbastro-Monzón y Lérida y se rubricará la próxima semana con una declaración conjunta ordenando ejecutar la sentencia vaticana que exige la devolución a las parroquias oscenses de los 112 bienes retenidos en el Museo Diocesano ilerdense y que Aragón lleva reclamando desde hace doce años. Ayer mismo el obispo de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, confirmó al Gobierno de Aragón, en su primera comunicación después de que la noticia saltara a los medios de comunicación, que ya se ha alcanzado un entendimiento entre ambos obispados para dar un empuje definitivo a la solución al conflicto por el arte sacro, tal y como se lo ha instado el Vaticano con el objetivo de que la visita del Papa a España (el 6 de noviembre en Santiago de Compostela y el 7 en Barcelona) no se vea ensombrecida por la polémica.
El único que quiso hablar abiertamente de esta cuestión fue el nuncio del Vaticano en España, Renzo Fratini, que en su visita a Sant Feliu de Llobregat para la inauguración de la nueva sede de este obispado, se refirió al litigio por las obras de arte sacro aragonesas y ratificó, en declaraciones a la televisión autonómica, TV3, que se está intentando llegar a una solución “respetando la propiedad pero teniendo en cuenta que los bienes culturales son también bienes de la humanidad”.
AMBIGÜEDAD Una afirmación que sigue generando ambigüedad, pero que dice mucho del contenido del acuerdo entre ambos obispados, en el que, según confirmaron otras fuentes consultadas por este diario, “ninguna de las dos saldrá perdiendo”. ¿Es posible que el compromiso sea la de poder compartir en el futuro la exposición entre el museo diocesano de Barbastro y el de Lérida? No es la primera vez que suena esta posibilidad.
Aún así, al menos vino a confirmar que desde hace varias semanas se han mantenido desde la Nunciatura en España numerosas conversaciones, vía telefónica o en persona con ambos obispos, y que El Vaticano está decidido a dar una solución urgente a este litigio, en el que no hay que olvidar que el obispado de Lérida ha venido incumpliendo desde hace años la sentencia con la que el tribunal eclesiástico le ordenaba la inmediata devolución a Aragón de las 112 piezas de arte sacro. “La Iglesia quiere solucionar esta cuestión y se está caminando hacia ella”, aseveró Fratini ayer en sant Feliu de Llobregat.
El obispo de Lérida, Joan Piris, optó por guardar silencio, al igual que su homólogo del obispado de Barbastro-Monzón. Primero, porque las declaraciones del nuncio ya eran suficientemente significativas y, también, porque prefiere esperar a sellar el acuerdo con el manifiesto conjunto dirigido al consorcio que dirige el museo ilerdense donde están las piezas –y al que también pertenece su obispado– y, más directamente, a la Generalitat de Cataluña para que dejen de obstaculizar el cumplimiento de la orden vaticana que exige la devolución.
¿Por qué ahora? Al parecer, la protesta convocada por los alcaldes de Peralta, Berbegal y Villanueva de Sijena para el próximo día 7 de noviembre en Zaragoza, por una causa diferente a la de las 112 piezas de la parroquia oscense pero que podría movilizar a mucha más gente por esta segunda razón, preocupa “bastante” en El Vaticano. Porque podría amargar la primera visita del Papa Benedicto XVI a España. Por eso se han puesto manos a la obra para aplacar la polémica y han actuado directamente para dar una solución urgente.
Curso de iniciación a la pirografía
sábado 30 de octubre
de 10 a 13,30 h. y de 15 a 18,30 h.
Lugar: Ayuntamiento Ráfales
Profesorado: Mariajo Mayoral
Actividad gratuita
Más información e inscripción previa:
Guies del Port 676308021 – Ayuntamiento Ráfales
¡Podréis dibujar con fuego vuestra obra artística!
22/10/2010 EUROPA PRESS
Los comités del Partido Aragonés (PAR) en el Somontano y en Barbastro han acordado sumarse y apoyar la movilización que tendrá lugar el próximo 7 de noviembre en Zaragoza para reclamar el retorno de los bienes artísticos y religiosos aragoneses que se encuentran “retenidos en Lérida y en otros lugares, sobre todo, en Cataluña“. Esta movilización ha sido convocada por los ayuntamientos de Berbegal y Peralta de Alcofea, con la adhesión de Villanueva de Sijena, ante la situación diferente en que se encuentran las piezas procedentes de esas poblaciones respecto del conjunto de los bienes reclamados por Aragón.
Según el acuerdo de los comités del PAR, “todos ellos tienen un enorme valor histórico, religioso, artístico o sentimental para nosotros, pero, además, este asunto se ha transformado ya en una exigencia de respeto para Aragón, para la razón y para las resoluciones de los tribunales competentes, es decir, para la ley; son muchos factores insoslayables señalando que esas obras deben estar aquí“.
Al respecto, en un comunicado recuerdan que en próximos meses será abierto definitivamente el Museo Diocesano de Barbastro, tras una cuantiosa inversión, “constituyéndose en el lugar idóneo de acogida para la mayoría de ésas y otras piezas y además, con toda probabilidad, en un elemento más de orgullo de los ciudadanos de esta zona“. Con todo ello, desde el PAR de Somonanto y Barbastro indican que “las diversas circunstancias en que se hallan los bienes requerirán constancia durante los años venideros“. Por lo pronto, “algunos pueden y deben ser objeto de retorno inmediato“, aseveran.
Asimismo, “otros, como en particular los correspondientes al Monasterio de Sijena, necesitarán una atención especial“. En cualquier caso, agregan, “la sociedad aragonesa tiene que asumir el protagonismo de demostrar la determinación por no permitir que esta situación actual se prolongue” y “la movilización de noviembre será una oportunidad manifiesta“.
Por este motivo, los comités del PAR han invitado a los ciudadanos de todo Aragón, y especialmente a los vecinos de las localidades y zonas afectadas directamente, a participar en los actos previstos “y a difundir la ocasión de unir sus voces en una justa y razonable reclamación de Aragón“.
La comissió promotora de la iniciativa legislativa popular per a l’adopció del “Cant de la llibertat” com a himne d’Aragó, constituïda legalment ahir, presenta avui a les Corts d’Aragó, el corresponent escrit, sol·licitant la tramitació d’una llei per a declarar el “Cant a la llibertat” de José Antonio Labordeta himne oficial d’Aragó. Després vindrà la recollida de les 15.000 signatures.
Una de les 10 associacions que conformen l’esmentada comissió és l’Associació Cultural del Matarranya, representada a tots els efectes per Ramón Mur en totes les actuacions de la coordinadora d’associacions.
Tot seguit podeu llegir el “Cant a la Llibertat”. Prèviament havíem fet una traducció en català oriental estàndard. La versió d’ara, que podria ser la definitiva, mostra les típiques formes verbals occidentals i algun altre petit canvi amb relació a la versió primera.
El pa que en el passat
mai va ser repartit
a aquells hòmens i dones
que feren quan pogueren
per empènyer la història
cap a la llibertat.
També hi sembla possible
que aquell matí tan bell,
ni tu, ni jo, ni l’altre
a veure arribarem.
Espentejar-lo hauríem
per a que puga ser.
Que siga com un vent
que arrenque la malesa
alçant-se la veritat,
i esborre dels camins
els segles de destrosses
contra la llibertat.
Traducció al català de Mari-Carmen Díaz i José Miguel Gràcia
Cant a la Llibertat: himne d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
INICI DE LA TERCERA EDICIÓ DELS CURSOS D’OCCITÀ DEL CAOC
El dilluns 4 d’octubre de 2010 han començat els cursos d’occità al CAOC.
Dos professors, Manel Zabala i Ferriol Macip, imparteixen els nivells Intermedi 1 (B1.1) i Intermedi 2 (B1.2).
El dimarts 5 d’octubre de 2010 també han començat els dos grups de nivell Bàsic (A2), a càrrec dels professors, Meritxell Pueyo i Jordi Bosque.
Aquests cursos es fan dins l’empara de la nova LLEI de l’OCCITÀ, aprovada pel Parlament de Catalunya el 21 de setembre del 2010.
Cal tenir present que la Generalitat de Catalunya, anteriorment a la Llei, ha reconegut els diplomes i certificats d’estudis del CAOC com a documents fidedignes de la coneixença de l’occità general i central, clau d’accés pràctic a tots els dialectes occitans.
L’increment de l’interès dels catalans per l’occità fa preveure pel curs vinent quatre nivells, amb la qual cosa la situació del CAOC avança destacadament com a promotor de l’ensenyament de l’occità reglat, a Catalunya. I és un referent a Occitània.
El CAOC forma alumnes i és centre de professors.
Font: CAOC – Cercle d’Agermanament Occitano Català Hotel d’Entitats.
Font: www.infozefir.com
| Hora |
divendres, 22 / octubre · 19:30 – 22:00
|
|---|---|
|
|
|
| Lloc | Asociación Cultural Nogara
C / Gavín cantonada C / Palafox. Zaragoza
|
|
|
|
| Creat per | |
|
|
|
| Més informació | Dentrega de titols y debantadera d’o nuevo curso
A las 19:30 en Nogara |
Este viernes 22 de octubre presentaré en el Centro Aragonés de Barcelona a las 19:30 h. el libro que he realizado durante años sobre María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón y en el que se recoge información inédita sobre estas pioneras de nuestras lenguas, sobre su obra también desconocida y, sobre todo, sobre María Moliner y su vinculación con la Filología Aragonesa.
Font: Maria Pilar Benítez

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 d’octubre del 2010)
Èdip, rei del gran tràgic grec Sòfocles al segle V ac, ha passat a la història pels seus atributs de caire existencial.
El plantejament d’aquell enigma que l’obra ofereix per començar, i que continua passant de pares a fills com un del més curiosos i un dels més antropomòrfics; aquell que Èdip, abans de ser rei, hagué de respondre a l’Esfinx per a deixar-lo entrar a Tebes i en el que havia de corroborar que l’única bèstia sobre la faç de la terra que al llarg de la seva vida és capaç de moure’s primer a quatre grapes, esdevenir després bípede i acabar desplaçant-se amb tres extremitats, és l’home.
Hi reposa també l’ultra conegut diagnòstic de Freud que es serveix d’aquesta gran obra per a donar nom a una de les patologies emocionals més transgressores de la era del psicoanàlisis, degut a la desventurada ignorància d’Èdip abans de convertir-se en marit.
Trobem després segurament una de les consideracions ètiques més modernes, encara avui debatuda i controvertida, per la que Èdip és culpable sense culpa ja que les percepcions morals sobre el bé i el mal s’identifiquen en les conseqüències que ocasionen, en lloc de reposar en la voluntat que les ha produïdes: Sense saber-ho, Èdip ha matat el seu pare, s’ha casat amb la seva pròpia mare i hi ha tingut fills; governa Tebas i la ciutat ara és afligida per una malura cruel, l’esterilitat de les terres i dels animals deixen eixutes les energies dels seus habitants i provoquen en Èdip, quan finalment li arriba el coneixement de tots els seus actes, un cop d’efecte escènic esfereïdor, malferint-se ell mateix els seus ulls per no veure més la llum.
I és aquí on també hauria de raure representatiu l’universalisme d’Èdip, en aquest altre fenomen tan comú a la nostra escena humana, el de la ceguera no agressiva però no per això menys voluntària que practiquen alguns d’entre nosaltres, en preferir tancar els ulls davant la realitat que els envolta, convençuts, ingènuament, que en no voler-la veure, ja n’hi ha prou per a negar-la.
Marta Momblant
La recent i inesperada mort del fotògraf Pablo Albesa ha deixat Vall-de-roures i la comarca sense un personatge singular i omnipresent de la vila del Matarranya. Des de 1965, com a fotògraf professional, va enregistrar ininterrompudament el batec quotidià de la població i les imatges dels personatges més populars. El 2008 va ser l’encarregat per part de l’ajuntament de fer el pregó de les festes majors. Pablo relatant les seues experiències personals i col•lectives va fer emocionar més d’un enyorant el temps passat. Era el reconeixement unànime de la població al seu treball i al seu esforç durant tants anys com a fotògraf, que en aquell moment ja s’havia jubilat. En el pregó ens anunciava que estava organitzant el seu ampli i estens arxiu fotogràfic. Aquell mateix any per al maig acabava d’inaugurar un petit museu en els baixos de casa, molt valorat per veïns i visitants. En aquesta atapeïda exposició permanent Pablo anava situant i organitzant amb criteri propi tot allò que havia col•leccionat amb gran dedicació i passió al llarg de la seua vida. Principalment tot allò que estava relacionat amb el món de la fotografia, ampolles curioses i altres objectes antics i sorprenents. La mort sobtada ha deixar orfe el museu i l’organització del seu arxiu fotogràfic. En el seu pregó, d’ara fa dos anys, ens deia que estava fent una selecció fotogràfica dels últims 46 anys de la història de la vila. Seria molt interessant publicar aquest recull d’imatges com a homenatge a la seua persona i del seu interès per la població. Pablo ha compartit amb Juan Garcia Benítez originari de Vall-de-roures, Elias Gil de Beseit i León Andia rector de la Vall del Tormo la passió per la fotografia en la comarca del Matarranya que compta amb una exposició permanent i un arxiu fotogràfic en el Centre de la Memòria Històrica a Valljunquera.
La Comarca, 1 d’octubre del 2010

(Publicat el dissabte 2 d’octubre del 2010)
La professora María Pilar Benítez Marco és autora d’una important novetat bibliogràfica: María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (Saragossa, Rolde de Estudios Aragoneses, 2010). L’obra, a part del seu nivell científic i inqüestionable interès filològic, destaca per reconstruir un context singular al primer terç del segle XX a l’Aragó, on va ser possible l’harmonia entre les seues tres llengües i l’aparició de les primeres dones investigadores. Ho va fer possible Juan Moneva y Puyol, catedràtic de Dret a la Universitat de Saragossa i filòleg aficionat, fundador de l’Estudio de Filología de Aragón (EFA), institució responsable del magne projecte del Diccionario aragonés i d’iniciar una recopilació de la toponímia de la regió sense distinció de llengües. Estes empreses tan ambicioses van implicar un considerable equip humà, encarregat de confeccionar fitxes lingüístiques o d’enviar qüestionaris des de les diferents localitats. Del Baix Aragó apareixen dos col•laboradores externes naixcudes a la Codonyera: Felipa Molins i, sobretot, Pilar Rebullida, esposa de Miguel Sancho Izquierdo i autora d’una important col•lecció de fitxes de la zona, que precisava els termes procedents dels “pueblos que no hablan castellano”. De les col•laboradores internes a la seu de Saragossa, una jove María Moliner resulta la figura més important, qui hi va adquirir la formació pràctica lexicogràfica amb la qual va poder elaborar el seu famós Diccionario de uso del español, a la soledat del seu escriptori, quan les represàlies dictatorials li van impedir progressar en la carrera d’arxivera iniciada.
La difícil postguerra i el nou Règim, partidari de papers femenins tradicionals, van tallar un prometedor camí al que s’havien incorporat algunes investigadores —la majoria d’entorns privilegiats—, i també va acabar amb una sensibilitat plurilingüística a l’Aragó. Lo camí posterior ha estat lent. Benítez documenta els casos aïllats d’altres dones que van entrar a la Universitat als anys 50-70 i van realitzar estudis o tesines sobre les llengües minoritàries aragoneses, la majoria sense continuïtat per les circumstàncies familiars. Ara corren nous temps en femení, ¿i en minories lingüístiques?
María Dolors Gimeno
Viles i Gents :: Llengües aragoneses en femení plural :: October :: 2010.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.