Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2011

Ball dels Totxets a Camporrells

Per Sant Nin i Sant Non es fa un ball de bastons en aquesta població franjolina, l’únic a la comarca

Camporrells, a la Llitera, celebra avui la festivitat dels Sants de la Pedra Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts com a Sant Nin i Sant Non. I ho fa amb el Ball dels Totxets, una modalitat de ball de bastons que es preserva a Camporrells i que acompanya la processó de les imatges dels patrons de la festa. La ballada començarà a les onze del matí al Molí de Baix i recorrerà tots els carrers del poble fins a l’església.

Una vuitantena de participants ballen tonades populars com ‘La pastora’ o ‘Les tres creus’ acompanyats d’una orquestra de vent. Duen pantalons per sota el genoll, espardenyes i faixa i mocador de color vermell. Camporrells és l’única població de la Franja que manté aquesta tradició recuperada als anys 80 del segle XX, molt arrelada, en canvi, a les comarques veïnes de la Noguera i del Pallars.

Per la festa de Sant Nin i Sant Non també es porta a terme ‘el rescat’, una cercavila en què es recapten diners per a sufragar les despeses de la festa major. Antigament, un noi del poble, a cavall d’una mula guarnida, voltava pels carrers de la població demanant ous o diners. Avui el costum encara es manté a títol de record.

mitjançantBall dels Totxets a Camporrells – VilaWeb.

Monroyo clausura hoy el curso de montaje de vidrieras emplomadas.

Llibre i exposició de José Miguel Gràcia a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz

A les 20 h del  passat dia 25, tal com estava programat dins dels actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, hi va començar l’acte de presentació del llibre Si les pedres parlaren… de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarés. Artur Quintana presentà el llibre fent esment a la voluntat d’apropar a tots els aragonesos les tres llengües pròpies d’Aragó —la Torrocella, a tres km de la Codonyera, és un poble de parla castellana—, mitjançant les traduccions o les publicacions bilingües o trilingües. En el cas de Si les pedres parlaren…, el mateix autor va fer la traducció del català al castellà, o a la inversa en algun cas. Es tracta —va afegir Artur Quintana— d’un inventari gràfic de Jesús Pallarés i una invitació poètica de José Miguel Gràcia a visitar totes les ermites del Matarranya i del Mesquí, segons havia escrit Ramon Mur al pròleg del llibre. José Miguel Gràcia, mitjançant la projecció en “power point” d’unes quantes ermites, va llegir els corresponents poemes que van ser molt ben acollits pel públic que omplia de gom a gom la sala.

Després, José Miguel Gràcia va fer un recorregut per tots els quadres de l’exposició “Versos en groc” oferint explicacions i destacant els detalls de cada obra, per acabar amb la lectura dels poemes inclosos a cada espai o finestreta. Malgrat que s’havia fet una traducció al castellà de tots el poemes, després de l’acte, algunes persones varen voler rellegir-los en català.

Hem de cloure aquestes línies destacant la bona organització i programació de tots els actes de la Setmana Cultural de la Torrocella, producte de la il·lusió i bon treball de l’associació “El Cachirulo del Dr. Balaguer”.

                                                        Crònica de Lluís Roig

                                                                                              (Fotografies de Sigrid)

mitjançantLlibre i exposició de José Miguel Gràcia a la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz « Lo finestró del Gràcia.

“Del català de Fraga”.  P. BARNILS

09barnils.pdf (Objecte application/pdf ).

IV Jornada de lectura pública en Bellmunt | Entre pàginas.

TÍCIES DE LA TERRETA NO.

 

// ESCOLTA‘NS EN DIRECTE – CLICA ACÍ \\

  La Veu del Baix Matarranya és l’emissora de Ràdio Cultural Municipal de Favara/Fabara (Saragossa) amb equips de ràdio d’emissió per la banda de l’FM – Freqüècia Modulada, en el punt del dial 108.0


     Los equips i locals de la ràdio han estat cedits per a la seua gestió  de l’associació sense ànim de lucre La Veu del Baix Matarranya que  sumant membres i materials al projecte, donen vida a  aquest projecte que, desde els seus inicis, ha volgut ser dinamitzador cultural i Veu de la gent d’aquesta Comarca.

               

       X HISTÒRIES DEL RIU

             LA MARATÓ DE RÀDIO

     DE LA VEU DEL BAIX MATARRANYA

EMISSIÓ: 6 D’AGOST

DE LES 9 DEL MATÍ A LES TANTES

                 CONECTA’T


La Marató de Ràdio és una emissió de més de 10 hores de ràdio en directe

feta pels nostres col·laboradors i amics a on et podràs trobar: entrevistes, debats, música, poesia, festes de les nostres Viles i moltes més coses. Para l’orella o bé escolta-mos on-line desde ací.

 

 

Principal – La Web de La Veu del Baix Matarranya.

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol.
El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat.
Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó un element bàsic de la taula que arriba a definir el caràcter d’un país, no és, tanmateix, ancestral. El cuiner d’Alguaire Josep Lladonosa explica que la primera documentació de la presència de pa amb tomàquet a les nostres cases és del segle xviii. El gastrònom i escriptor de Mataró Nèstor Lujan ho concreta més, i situa la primera referència escrita el 1884: “Lo que menjàrem certa nit | ço és pa amb oli amanit | amb tomaca, e bon profit, | s’ha fet de moda… | Madama Adam n’ha menjat | Judit Gautier molt li ha agradat | e fins la gran Sarah Bernart | s’ha fet la llesca”. Són versos que imiten un català antic, escrits al comte de Foixà des de París pel periodista i escriptor Pompeu Gener.
Per fer un bon pa amb tomàquet, cal una llesca de pa de pagès fred, d’un centímetre de gruix, tallada amb un ganivet de serra.
El tomàquet ha de ser de penjar, de secà, perquè deixa anar el suc necessari. En trobarem de varietats autòctones i híbrids. Els primers tenen més gust i es poden conservar fins a sis mesos en un lloc fresc i sec (mai a la nevera!), encara que els altres els veiem vermells, més grans i brillants: no ens enlluernem!
El tomàquet s’ha de tallar de costat i s’ha de fregar amb moviments circulars per la crosta del pa, així es trenca la carn i s’unta la molla sense desfer-la. Només se suca una banda de la llesca, així la llengua nota el pa a baix i el tomàquet a dalt. Hi ha qui manté que cal sucar les dues bandes del pa, però això són coses de famílies i cases.
Amanim amb un pensament escàs de sal i un raig d’oli d’oliva verge extra de Les Garrigues, fruitat, suau i amb un punt dolç.
Acompanyem el pa amb tomàquet amb el que ens vingui de gust, i gaudim de la tertúlia a la fresca.

mitjançantLes coses de la Susanna Barquín: Per sucar-hi pa.

Trampa

Els anys que en comptes de crisi hi havia misèria, les dones van inventar la trampa, un record d’infantesa que sobreviu en algunes taules – a la meva, sense anar més lluny. La truita amb trampa va ser un enginy per allargar les menges elementals quan eren escasses. N’hauria de dir cuina creativa d’allò que feien les nostres jaies – o padrines – però ara la creativitat sembla un espai reservat a l’abundància, el glamur i la projecció mediàtica, per això pareix més idoni anomenar-la cuina de subsistència.
Es baten ous i s’hi afegeix farina fins a formar una pasta suau sense grumolls, després una mica de julivert picat i alls tendres, si es vol. En una paella, es cou la mescla en forma rodona. Després, es talla a triangles o a daus i es col·loca a la cassola per allargar el tall, de peix o de carn, amb suc.
Els ous de la truita es poden canviar per aigua quan la cosa està més que magra. També hi ha versions amb molla de pa remullada amb llet en comptes de farina.
He de dir que l’abadejo amb carxofes i ou dur no és el mateix sense el bocí de truita amb trampa, que es confon amb un tall de peix fins que arriba a la boca.
Escriu Jaume Fàbrega a La cuina al país dels càtars que la truita amb trampa de Ponent es diu tannara o pannada a l’Alt Empordà; truita de pobre a l’Ebre; a la Ribagorça, truita de llet; a la Vall d’Albaida, gatxamiga; i al Ripollès, agafa-sants. És, per tant, una menja estesa, que a les nostres terres pren un nom si més no incitador.
Llegeixo que l’art de fingir floreix especialment en èpoques de crisi. Ho diu Adam Soboczynski a L’art de no dir la veritat, i ho corrobora el comportament de les persones en diferents escenaris de la vida. L’existència pacífica, segueix Sobczynski, només és possible en un país pròsper que no conegui triomfadors ni perdedors.
En el gran teatre del món, tots representem papers sense guió ni assaigs. Enganyem amb un somriure o amb un bon dia a qui desitjaríem escopir, i aquesta ficció ens permet avançar per aconseguir l’objectiu desitjat. Amb els anys, l’experiència acumulada i el caràcter temperat ens permetem sofisticar les reaccions, mantenir el control i l’equilibri, i, fins i tot, enganyar amb veritats.
Com la truita amb trampa que es confon al plat amb l’abadejo, ens disfressem del que volem aparentar, i, com el meló, que amaga la dolçor o la insubstancialitat, fins que no ens tasten no coneixen si som mascle o femella. La finalitat que tenien el cap les jaies i padrines era noble: allargar el tall per omplir la panxa, tanmateix, els objectius no sempre són tan elevats.
Això sí, quan ens passem de vanitosos i la ficció traspassa al límit del frau, alto les seques! perquè llavors se’ns veu el llautó, i només podem explicar sopars de duro.

Les coses de la Susanna Barquín: Trampa.

El edificio de la CHE en Maella centralizará las actuaciones en el Matarraña.

Fraga Digital: NIÑOS DEL ESCULTISMO DE BARCELONA EN FRAGA.

Fraga Digital: LA PEÑA CIERRA TEMPORADA EN BELLPUIG.

Lo Floro en vers


Nota informativa

El llibre Pasqual Andreu, lo Florit (Lo Floro en vers) de José Miguel Gràcia Zapater, ha estat editat recentment per l’Instituto de Estudios Turolenses (Col·lecció Lo Trinquet, volum 3). Més de dues centes deu pàgines de poemes i cobletes amb dibuixos de Jesús Pallarès. Director de la col·lecció, Artur Quintana. Disseny de Carles Terès i producció gràfica Terès&Antolín

Lo Floro cante,
lo Floro robe,
lo Floro parle,
lo Floro done
però mai plore.

“Aquest personatge tan popular, singular, enigmàtic i llegendari captivà els espontanis transmissors orals de la memòria col·lectiva i, més tard, els escriptors i poetes com Tomàs Bosque, Desideri Lombarte, Silvestre Hernández o l’autor d’aquest volum. José Miguel Gràcia ha volgut recrear el Floro i el seu entorn a través d’un exhaustiu coneixement històric del personatge: ha indagat en la premsa de l’època, en els arxius municipals, en els treballs publicats sobre el bandit i ha cercat nombrosos testimonis orals per tot el territori on va recórrer. Només des d’aquesta posició del coneixement del de la Sorollera ha pogut escriure els versos recreant les vivències del Floro: parlant per la seua pròpia boca i evocant els seus pensaments, arribant a una identificació entre escriptor i bandoler, malgrat la distància en el temps.”, segons escriu Carles Sancho al pròleg.

Lo Floro en vers « Lo finestró del Gràcia.

El próximo mes de octubre voy a impartir un curso de composición en la preciosa comarca de Matarraña, en Teruel, que espero pueda resultaros interesante.

La organización corre a cargo de Vicent Pellicer, también fotógrafo y gran conocedor de la zona, que, con gran dedicación, se está encargando de que todo salga perfecto para que ese fin de semana vivamos todos una experiencia muy especial.

Estos son los detalles del curso (todas las fotografías han sido realizadas por Vicent):

© Vicent Pellicer Ollés

CURSO DE COMPOSICIÓN Y LENGUAJE FOTOGRÁFICO
Beceite, comarca del Matarraña (Teruel)
14, 15 y 16 de octubre de 2011
Impartido por: Rosa Isabel Vázquez
Precio: 235 €

Introducción

El fotógrafo no sólo debe captar imágenes, sino tratar de transmitir los sentimientos que provocan en él. La fotografía es un lenguaje y, como tal, puede resultar muy útil aprender sus normas y principios que, una vez interiorizados, nos permitan construir un discurso propio convincente y original.

De la mano de la experimentada fotógrafa y profesora, Rosa Isabel Vázquez, se tratarán todos los aspectos relacionados con la elaboración de la imagen. Se analizarán, a través de proyecciones llenas de ejemplos, los distintos elementos que participan en la composición, proporcionando las pautas y herramientas que permitan al alumno desarrollar un estilo propio para obtener imágenes más personales.

El objetivo del taller es que el alumno conozca, entienda y aprenda a manejar los elementos que conforman la imagen con confianza, educar la percepción, desarrollar un sentido de la proporción y el equilibrio de fuerzas, de los efectos y de las diferencias sutiles. Ofrecer un compendio de principios que estimule al fotógrafo a adentrarse en un campo libre de clichés en el que experimentar.

El taller se desarrolla en un ambiente distendido de colaboración y compañerismo, donde disfrutar compartiendo conocimientos y experiencias fotográficas.

© Vicent Pellicer Ollés

Descripción del curso

Este taller aborda, a través de proyecciones y ponencias teóricas, cuestiones avanzadas aplicables a la elaboración de la imagen. Se estudiarán sus fundamentos (la composición, las reglas, el punto de vista, la perspectiva, la escala), sus elementos formales (el punto, la línea, la forma, el volumen, la textura, el dibujo, el tono y el color), la organización del espacio (el encuadre, el equilibrio y la apariencia del espacio), la organización del tiempo (el paso del tiempo, los momentos, el instante decisivo, las secuencias), sus aplicaciones a los distintos tipos de fotografía y cómo desarrollar un estilo propio a través de la originalidad. Todo este conjunto nos ayudará a descubrir, para después dominar, el lenguaje de la comunicación visual.

Además, se aportarán unos puntos de referencia estética para estimular la creación de nuevas ideas a partir de una serie de ejemplos de fotógrafos que han sacado todo el partido a los principios de la composición o a la ruptura de ellos.

Se trata de que el alumno se anime a enfrentarse a los fenómenos visuales con intensidad y que disfrute con sus propios experimentos, que son una parte vital de la experiencia del aprendizaje.

Las fotografías realizadas serán editadas el último día, de forma que, el alumno que lo desee, podrá proyectar una pequeña selección, que será comentada.

Las salidas fotográficas comenzarán al amanecer y finalizarán después de la puesta de sol, por lo que se aprovecharán las mejores luces para la toma de fotografías. Esto, combinado con las localizaciones más atractivas, ofrecerá múltiples oportunidades a los asistentes de realizar imágenes de gran calidad.

Rosa Isabel Vázquez es una fotógrafa muy galardonada, tanto nacional como internacionalmente, dispone de titulación académica y una formación extensa en distintas disciplinas fotográficas, lo que garantiza el rigor y la calidad en los contenidos de sus cursos. Su amplia experiencia docente y su forma de trabajar, siempre dinámica y entusiasta, convierten la enseñanza en algo accesible y agradable para todos.

© Vicent Pellicer Ollés

Descripción del entorno

Las ríos Ulldemó y Matarraña,  entre lo más puros y cristalinos de Europa, como serpientes de aguas resplandecientes, se abren paso entre sierras altaneras y desfiladeros abruptos; surcan por valles hermosos que esculpen y colorean a golpes de agua y los hace fértiles, y penetran en pueblos lozanos y villas reales para ofrecerles dones divinos de la naturaleza: la belleza y la fertilidad. Los inmortaliza regalándoles su gentil nombre. Así nace un territorio mágico: la comarca del Matarraña, en cuyo corazón resplandece Beceite, en tierras de Aragón.

Este hermoso municipio, al nacer la mañana, huele a pan recién hecho. Por las calles corren aromas que sacian recuerdos olvidados; fragancias que se mezclan con los perfumes frescos de las flores: flores que acompañan en su viaje a los ríos, flores que llenan balcones medievales, flores que mudan las orillas de los caminos.

Beceite está enclavado en las laderas del macizo de El Port y se convierte, por lo tanto, en estas tierras de ensueño, en puerta exclusiva de acceso a un universo de belleza que no tiene parangón, donde la cabra montesa, el animal más emblemático de estas montañas quebradas,  campa a sus anchas.

En definitiva, un paraíso de naturaleza exuberante que queremos compartir con vosotros. ¿Os apuntáis a esta fiesta de otoño?

© Vicent Pellicer Ollés

Recomendaciones

Por las características de este curso, se recomienda llevar un equipo fotográfico lo más completo posible, ya que son muchas las posibilidades fotográficas que se pueden encontrar. Un cuerpo de cámara con focales que cubran desde el angular hasta el teleobjetivo sería lo ideal. El trípode será necesario en las fotografías crepusculares y es recomendable el uso de cable disparador. También pueden resultar de suma utilidad un filtro degradado neutro, un filtro de densidad neutra y un filtro polarizador.

No se debe olvidar incluir baterías de recambio, así como suficientes tarjetas de memoria o un disco duro portátil para poder descargarlas. Se aconseja traer portátil, a quien disponga de él, para facilitar las tareas de edición de material.

Respecto a la indumentaria, conviene el uso de un calzado cerrado tipo bota de montaña y se debe venir preparado tanto para el calor como para el frío y las posibles condiciones meteorológicas adversas.

© Vicent Pellicer Ollés

Otros detalles

Nivel: Medio-Avanzado
Precio total: 235 €.
Reserva: 50 €.
Impartido por:  Rosa Isabel Vázquez
Organizado por: Vicent Pellicer Ollés

Características del curso:

Combina ponencias teóricas con salidas prácticas.
Se facilitan apuntes.
Se incluye un seguro para los participantes.
Grupo reducido, máximo 22 personas.
El curso se celebrará en el hotel la Fábrica de Solfa, un lugar de especial encanto, donde se realizarán las comidas y las clases. La pernocta será o bien allí o en otro hotel de Beceite de igual comodidad y atractivo.
El curso incluye el alojamiento en habitaciones dobles compartidas con baño, en régimen de pensión completa, desde la tarde/noche del viernes hasta el domingo al mediodía.
Los desplazamientos se realizarán en los vehículos de los asistentes.


PROGRAMA

Viernes
Presentación del curso.
Cena.

Sábado
Salida fotográfica.
Desayuno.
Proyecciones teóricas
Comida.
Salida hasta el anochecer.
Proyecciones teóricas.
Cena.

Domingo
Desayuno.
Salida fotográfica.
Proyecciones teóricas.
Edición y visionado comentado de las fotografías de los alumnos.
Comida.
Despedida del encuentro.

Nota: El programa es orientativo y se adaptará a las características del curso.

¿Cómo reservar plaza para este curso?

Para reservar plaza en este curso debes ponerte en contacto con Vicent Pellicer:

vinipe@telefonica.net

Tel. 977 50 31 10, 677 182 158

Las plazas, hasta 22, se cubrirán por orden de inscripción, una vez pagada la reserva de plaza (50 euros); el resto se abonará el primer día del curso.

Es imprescindible facilitar el NIF para el seguro personal.

Número de cuenta corriente (Caixa Catalunya):
2073  0064  61  0110328100 (Vicent Pellicer Ollés)
(debe constar nombre y apellidos, teléfono y el concepto: “curso Beceite”).

Curso de composición y lenguaje fotográfico en Beceite (Teruel) « El laberinto interior.

Exposició de fotografia de Jesús Celma

Del 30 de juliol al 30 de setembre estarà exposada a l’hotel La Parada del Compte a Torre del Comte, l’exposició de fotografia “Moments en lo temps” de Jesús Celma de la Codonyera. Jesús Celma és soci d’ASCUMA i té com a gran hobby la fotografia. El dia 30 de juliol a les 18,30 tindrà lloc la inauguració, amb la intervenció de Ramon Mur, periodista i escriptor bellmuntà i vocal de la Junta d’ASCUMA.

Exposició de fotografia de Jesús Celma « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja