Skip to content

Archive

Archive for juliol, 2011

Luisa Fernanda Rudi, nova presidenta de l’Aragó, modificarà la llei de llengües perquè el català deixi de ser considerat llengua pròpia

Luisa Fernanda Rudi, del Partit Popular, va ser investida ahir nova presidenta del govern d’Aragó amb els vots del PP i del Partit Aragonès. Tal com va explicar al debat d’investidura, preveu, entre les primeres mesures anunciades en el programa de govern, la derogació de la part de la llei de llengües que protegeix el català i l’aragonès. La llei, aprovada a les Corts de l’Aragó el desembre del 2009, no fa oficial el català, però el qualifica de ‘llengua pròpia, original i històrica’ i en promou la conservació.

 

El text que vol suprimir Rudi reconeix la pluralitat lingüística d’aquella comunitat, on a banda l’espanyol, s’hi parla català i aragonès, i el dret dels ciutadans de les zones on es parlen aquestes dues llengües de servir-se’n per adreçar-se a l’administració o d’assegurar-se’n l’ensenyament.

Precedents al País Valencià i les Illes

La de la Franja és una nova ofensiva contra el català que arriba després de mesures similars aplicades pels governs populars al País Valencià i a les Illes Balears. El govern de José Ramón Bauzá va anunciar que derogaria el decret de mínims que garanteix que el català sigui la llengua d’almenys el 50% de les classes que reben els escolars i que implantaria un model plurilingüe que es permetria triar la primera de les llengües vehiculars, sense definir quin paper hi tindria el català a partir d’ara. També va apostar per modificar l’article de la llei que estableix uns mínims de català per a poder accedir a la funció pública.

Al País Valencià, el conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, suprimirà la línia en català de l’ensenyament amb l’aplicació d’un nou model pretesament plurilingüe que barreja anglès, castellà i català. La conselleria va modificar el Servei d’Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d’assessorar les escoles en tot allò referent a la línia en català, substituïnt els professors de català per professors d’anglès.

Font de Mora va explicar que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l’anglès. Des del febrer, a més, el nou govern va deixar sense senyal el canal TV3, donant així una estacada a l’espai de comunicació en llengua catalana al País Valencià.

El PP ataca ara el català a la Franja – VilaWeb.

“Versos en color” a la Setmana Cultural de la Torrocella / Torrecilla

 Des del 25 al 31 d’aquest mes de juliol tindré esposada a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de la Torrocella/Torrecilla de Alcañiz, la meua col·lecció d’obra plàstica “Versos en color”. El dia 25 a les 8 de la tarda tindrà lloc la inauguració. I aprofitaré l’avinentesa  per a donar a conèixer als amics de la Torrocella el llibre Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen…, il·lustrat magníficament per Jesús Pallarès, amb unes paraules de presentació d’Artur Quintana i la lectura d’algún poema de les ermites per part meua.

Desde el 25 al 31 de este mes de julio tendré expuesta en la Sala de Exposiciones del Ayuntamiento de Torrecilla de Alcañiz, mi colección de obra plástica “Versos en color”. El día 25 a las 8 de la tarde tendrá lugar la inaguración. Y aprovecharé la ocasión para dar a conocer a los amigos de Torrecilla el libro Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen..., ilustrado magníficamente por Jesús Pallarés, con unas palabras de Artur Quintana y la lectura de algún poema de las ermitas  por mi parte.

PDF: Versos en color

PDF: Versos en color (castellano)

“Versos en color” a la Setmana Cultural de la Torrocella / Torrecilla « Lo finestró del Gràcia.

 

 La Torre del Visco (Fuentespalda, Teruel) Lejos del mundanal ruido se erige este hotel, cuya torre fue construida en 1449. Miguel Óscar Verde cultivan de forma ecológica frutas y verduras para el restaurante. La carta cambia a diario, se elaboran menús especiales para intolerancias y el comensal está invitado, si lo desea, a ver cómo se preparan los platos.

Galería de Fotos: Los 20 mejores restaurantes en hoteles de España: repasamos los mejores fogones — Mujerhoy.com —.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC

12 07 2011

La FACAO ha observat els darrers temps una escalada de posicions del seu membre més radicals: Ángel Hernández. Actualment ocupa la posició de portaveu de la Plataforma No Hablamos Catalán, que encapçalen la seua darrera nota de premsa així:

Para cualquier duda o aclaración pueden ponerse en contacto con los portavoces de la Plataforma Ángel Hernández, 6XXXXXXXX  o   Jesús Fraile, 6XXXXXXXX.
Ángel Hernández destacà a principis de l’anterior dècada per dirigir FACAO amb les posicions més radicals i promovent la violència. Va ser apartat de l’Assemblea Local de Creu Roja de Fraga i de Cáritas Fraga, poc més tard de la heroica acció de les enganxines en defensa  dels Països Catalans: en plena campanya electoral del 2007 va criticar airosament alguns partits i associacions fragatins per posar enganxines independentistes per tot arreu. Dies més tard va ser retingut per la Guardia Urbana enganxant ell mateix aquesta simbologia i va passar pel Jutjat Electoral de Fraga.
Ángel Hernández es conegut també pels seus escrits com els del Contracorrellengua (2004) per a cridar als Grups d’Acció Valenciana per anara a Fraga i passejar-se per tots els carrers penjant enganxines i trencant els vidres del Casal Jaume I o per les manifestacions conjuntes de la FACAO amb Democracia Nacional.
A més, la Plataforma és qui ha enviat la nota de premsa anunciat la seva total disponibilitat per a assessorar a la nova presidenta Rudi, i ha estat FACAO qui l’ha penjat al seu web. Cadascuna posant el nom de pròpia institució, però amb un text acrivillat amb perles com “que en la nueva Ley de Lenguas se elimine cualquier referencia al catalán y que se engloben todas las modalidades lingüísticas propias aragonesas dentro del aragonés. El catalán y la fabla no son lenguas propias de Aragón”. Amb el nou govern reapareixen els més radicals de FACAO.

La FACAO recupera a un dels seus destacats radicals i es confon amb la PNHC «.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès

La candidata a la Presidència del Govern d’Aragó ha anunciat que remetrà a les Corts un projecte de reforma de la Llei de Llengües que derogui aquells aspectes que «imposen l’anomenada normalització del català i l’aragonès».Rudi, en el seu discurs d’investidura pronunciat a les Corts d’Aragó, que demà previsiblement li atorgaran la seua confiança com a presidenta de l’Executiu, ha assegurat que el seu Govern ha de remetre a la Cambra Legislativa un projecte de llei de reforma, que al mateix temps que anul·li la normalització de català i aragonès, «protegeixi i desenvolupi l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies».

Què sap la Sra. Rudi de normalització lingüística i de modalitats lingüístiques? Què l’importa a la Sra. Rudi l’opinió de la ciència? I dels drets de les llengües minoritàries? Tot és pura demagògia, analfabetisme lingüístic i odi a la diversitat i a la cultura.

Rudi anuncia una nova llei que derogui la normalització del català i l’aragonès « Lo finestró del Gràcia.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA
12/07/2011 a las 13:01
12Comentarios
 
 

La candidata a la Presidencia del Gobierno de
Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de
la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la
denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN
Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN

Rudi, en su discurso de investidura
pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le
otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado
que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de
las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de
colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

Rudi anuncia una nueva Ley que derogue la normalización de catalán y aragonés

EFE. ZARAGOZA 12/07/2011 a las 13:01 12Comentarios    

La candidata a la Presidencia del Gobierno de Aragón ha anunciado que remitirá a las Cortes un proyecto de reforma de la Ley de Lenguas que derogue aquellos aspectos que «imponen la denominada normalización del catalán y el aragonés».

Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Pleno de investidura de Luisa Fernanda Rudi.CARLOS MONCíN Rudi, en su discurso de investidura pronunciado en las Cortes de Aragón, que mañana previsiblemente le otorgarán su confianza para ser presidenta del Ejecutivo, ha asegurado que su Gobierno remitirá a la Cámara Legislativa un proyecto de ley de reforma, que al mismo tiempo que anule la normalización de catalán y aragonés, «proteja y desarrolle el uso de las modalidades lingüísticas propias».

En materia de cultura, Rudi ha asegurado que no cree en el dirigismo de las administraciones públicas y sí en todas las fórmulas posibles de colaboración público-privadas.

Y se ha referido en concreto a tres asuntos que a día de hoy siguen «pendientes de resolución»: la recuperación del Teatro Fleta; la puesta en marcha del Espacio Goya y la devolución de los bienes de las parroquias de la zona oriental de Aragón.

En la búsqueda de la solución a estos tres asuntos ha anunciado Rudi que se implicará «de manera personal e inmediata».

Una nueva ley derogará la normalización de catalán y aragonés | Heraldo.es.

L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens

COMUNICAT DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL SAN SALVADOR DE SANTORENS

 

 

L’Associació Cultural San Salvador de Santorens és una associació sense ànim de lucre amb més 30 anys d’història.

 

Entre les seves comeses està el vetllar per aquells serveis propis d’una comunitat d’escassa població permanent, Santorens compta amb escassament 20 persones que habiten tot l’any en el municipi, el qual pertany des de l’any 1970 a l’Ajuntament de Sopeira. No obstant la, Associació Cultural San Salvador de Santorens, compte actualment amb una mica més de 130 socis, entre els quals es troben alguns dels habitants permanents, si bé la gran majoria són aquells que en el seu moment per qüestió d’estudis van abandonar Santorens, desplaçant-se prioritàriament a Barcelona, però també a Lleida i Zaragoza.
Afortunadament, aquells que en el seu moment van abandonar el poble, van tornar a ell, van restaurar les seves cases i van construir de noves, gràcies a la qual cosa els seus fills amb les seves parelles, els fills d’aquests i uns altres, que van venir atrets per la tranquil•litat que ofereix Santorens, formen avui una ben avinguda comunitat.
L’Ajuntament de Sopeira, al front del qual està des de fa més de 20 anys D. José Mª Ariño del PSOE, mai ha vist de bon grat a aquests que solament estan a Santorens alguns caps de setmana, en Setmana Santa, Nadal i per descomptat en els períodes vocacionals d’estiu.
Doncs bé de aquí va néixer l’Associació Cultural San Salvador de Santorens, la qual, aquest any després d’escassos 10 dies de la presa de possessió dels nous regidors de l’Ajuntament, en el qual, per cert, un d’ells és veí de Santorens, a ordenat a la Junta Directiva de l’Associació mitjançant BUROFAX dirigit al seu President, que desallotgin amb caràcter d’urgència el despatx que mitjançant escrit signat pel propi alcalde, José Mª Ariño, havia cedit a aquesta Associació. Com a conseqüència d’això, Santorens està des de fa escassos dies sense connexió a INTERNET, servei que l’Associació prestava a la totalitat del municipi de Santorens, fossin o no fossin socis de la mateixa, servei que l’Ajuntament mai es va dignar a oferir, molt al contrari del que succeeix a Sopeira, on es troba la seu de l’Ajuntament.
Aquest és el servei que l’Ajuntament socialista de José Mª Ariño ofereix a bona part dels seus veïns i tot això sempre de molt males maneres i amb un total i absolut menyspreu, especialment cap a aquells que no són habitants fixos als quals ell anomena “TURISTES”. Després de gairebé 35 anys de democràcia, encara queden residus governats a la vella usança i per mes vergonya sota els signes d’una formació política que es fa dir, SOCIALISTA i OBRER.

ARENY DE NOGUERA: L’Ajuntament de Sopeira desallotja a l’Associació de Santorens.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 8 de juliol de 2011
Un dels privilegis dels lectors és la potestat de donar (o no) una oportunitat als llibres que comencen a llegir. Com en totes les coses de la vida, en aquesta decisió hi ha també una part de prejudici, negatiu o positiu. El plaer més gran és quan un autor supera els apriorismes i aconsegueix fer-nos gaudir amb la seua obra. En canvi, la decepció és dolorosa quan passa el contrari: que la narració no respongui a l’expectativa i que ni tan sols la benvolença o la simpatia cap a l’escriptor sigui capaç de salvar-la. Aquesta reflexió m’ha vingut al cap després de les meues dues lectures més recents. Primer vaig acabar la darrera novel·la d’en Murakami traduïda al català «1Q84. Llibres 1 i 2». De l’escriptor japonès em sedueix l’estil i l’atmosfera torbadora que traspuen les seues històries. Recordo amb una certa emoció quan vaig llegir el primer passatge de «Tòquio blues», un llibre que havia comprat per a la meua filla gran. «1Q84» m’ha atrapat, com m’esperava, per la manera com està narrat. La història, tanmateix, se m’ha tornat confusa —fins i tot sabent que Murakami sol barrejar fantasia i quotidianitat—, potser per què encara em falta el «Llibre 3». Però el novel·lista té tot el meu crèdit: estic convençut que no em decebrà. El segon llibre és a l’altre extrem, tant quant a extensió (menys de 100 pàgines enfront les més de 700 de l’anterior) com per la procedència geogràfica de l’autora: la pallaresa Maria Barbal. «Escrivia cartes al cel» em va impacientar una mica al principi, però atès que les quatre novel·les que he llegit de l’escriptora m’han agradat força, vaig decidir arribar fins al final. Vaig encertar-ho: no m’ha decebut. Ara que ve l’estiu m’he fet regalar el darrer llibre de l’infal·lible John Irving. A veure quina experiència m’espera…

El crèdit d’un autor « L’esmolet.

Ara que ja bufen aires de final de curs, i per tant, final d’etapa, haig fet una mica de temps per a posar en línia les actualitzacions del currículum. El tenia massa abandonat, perquè alguns apartats tenien les darreres actualitzacions de 2008! Així que les hores dedicades valdran la pena per a visualitzar les fites aconseguides en els darrers anys. I per a emprendre el principal objectiu de l’estiu: veure estructurada la tesi doctoral. Bon estiu!

Pel que fa a la recerca sobre la Franja, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.

Actualitzo el currículum i em poso en la tesi. « Xarxes socials i llengües.

Qué se n’ha fet?

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

La delicada situació en qué es trobe el patrimoni mont-rogí vinculat amb la religiositat i les creences populars és molt preocupant. I ja fa temps que hi pelejo. Concretament des del 1993, quan vaig publicar el meu primer treball referit a la malaventurada ermita de Santa Bàrbara. I és que, per diverses causes, al llarg dels anys, eixe patrimoni s’ha anat empobrint i degradant de tal manera que en estos moments ha quedat reduït a una iglésia, una ermita i unes poques restes de les altres dos ermites, de les diferents capelles, dels santets i de les creus que hi havie a les eixides de la vila i pel terme. Les causes són diverses. En primer lloc trobem los conflictes bèlics que han castigat Mont-roig amb particular duresa, pero a continuació apareix ja la irresponsabilitat i la desídia a l’hora de posar en valor, de protegir i de conservar eixe patrimoni. La llum roja es va encendre entre Nadal de l’any 2009 i Pasqua de 2010, quan es va comprovar que havien desparegut dels seus llocs les escasses restes que quedaven de la creu de Sorolla i dels Santets. Inmediatament es va donar la veu d’alarma, però, sorprenentment, a Mont-roig ningú en sabie res del parador d’aquelles peces. La qual cosa es fa difícil d’entendre ja que estaven situades a pocs metres de la carretera nacional i per a poder-les carregar es deguere necessitar maquinària. En aquell moment també es va alertar a l’Ajuntament, però desconec si els responsables del govern municipal d’aquell moment van fer alguna gestió amb la finalitat de localitzar i de recuperar els elements desapareguts. Ara, passat lo temps, es fa difícil comprendre qué se n’ha fet i quin profit se n’ha pogut traure ―si és que se n’ha tret algun. En tot cas, en esta matèria, la situació és tan difícil que als mont-rogins no mos quede cap altra solució que actuar decididament si volem evitar que es pergue o desaparegue el poc que mos quede.

(Publicat a la columna “Viles i gents” de La Comarca d’Alcanyís de l’1 de juliol de 2011)

mitjançantViles i Gents :: Qué se n’ha fet? :: July :: 2011.

L’oblit, enemic de la pau

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 de juliol del 2011)

Hi estic d’acord, faig meu aquest encapçalament que vaig llegir fa uns dies al Diario Vasco.
Feia referència a unes frases que va pronunciar un germà d’una víctima d´ETA, en relació a la legalització i el nou poder emergent de Bildu.
Les frases eren les següents: “s´ens ofereix una pau negativa, amnèsica, basada en l’ocultació i l’oblit”. Aquesta és la que més em va colpir. Però també afegia: “S’està perdent la batalla contra la deslegitimació del terrorisme” o “la democràcia és avui més dèbil”. No sé si aquestes expressions estan carregades de raó, però sí d´un profund sentiment, i comprenc que per als familiars de les víctimes és quelcom insuperable.
Però un desgraciat paral•lelisme em fa pensar que aquestes són en realitat les bases de la nostra democràcia i són les que es van establir a la Constitució del 78.
Efectivament, la nostra Constitució es va poder edificar tancant amb forrallat el llibre del passat més recent, i oferint-mos “una pau negativa, amnèsica, basada en l’ocultació i l’oblit”, i gràcies a aquest plantejament es va “anar perdent la batalla contra la deslegitimació del franquisme”, règim totalitari que practicà l’opressió i el terrorisme d’estat durant gairebé quaranta anys, produint, entre altres coses, moltes més víctimes que les d´ETA (independentment que s´estigui o no d’acord amb les xifres que dona Paul Preston en el seu llibre “L’holocaust espanyol”). També aprofito per recordar-vos que ETA va sorgir com a reacció als “25 años de paz” i si Espanya no hagués estat un règim dictatorial, possiblement d’aquesta banda terrorista no n’haguéssim sentit ni parlar mai. Per tot això i acabant amb aquest maleït paral•lelisme, la democràcia espanyola “és avui més dèbil”que les altres democràcies occidentals, perquè va néixer, créixer i es va desenvolupar en la Pau de l´Oblit, pilar bàsic de la tan gastada expressió “nuestra ejemplar transición”.
Tampoc això que dic sé si està carregat de raó, però sí d’un profund sentiment solidari amb els milers de víctimes del franquisme, amb les associacions per la Memòria Històrica o amb les persones que directa o indirectament van patir l´holocaust de Mauthausen.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: L’oblit, enemic de la pau :: July :: 2011.

Cristina Bricio renuncia a redactar el proyecto de la residencia de Aguaviva.

Las zonas naturales de baño de Beceite cada vez más masificadas.

Any de commemoracions

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de juliol del 2011)

Enguany fa cent anys de la fundació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, la màxima institució per establir-ne les normes. Enguany és també el centenari de la mort d’en Joan Maragall, pensador, poeta, publicista i autor d’un carteig amb Unamuno, on mirava d’explicar-li –santa innocència!- la discriminació que pateixen les llengües minoritzades d’Espanya. La Secció Filològica, aprofitant aqueixa coincidència d’aniversaris, ha engegat un programa de difusió de la llengua catalana i de l’obra d’en Maragall amb el títol de ‚Paraula viva’, sintagma fonamental de l’ideari del poeta, i on tothom és convidat a participar (vegeu-ne detalls a la xarxa sota Secció Filològica). És any també de quatre grans centenaris per a la llengua i la literatura catalanes al País Valencià: a més del ja citat de la Secció Filològica -tan vàlid per al País Valencià com per a l’Aragó, Andorra, Balears, etc.- tenim el centenari de la mort d’en Teodor Llorente, i els dels naixements d’Enric Valor i Vives i Manuel Sanchis Guarner. Llorente fou la gran figura de la Renaixença al País Valencià. Molt bon poeta, fou rebut el 1906 a Barcelona com a príncep i com a símbol de la unitat de la llengua catalana. Valor i Vives fou un perfecte home de lletres: gran gramàtic del català, excel•lent novel•lista de tall realista i arreplegador dels contes populars valencians en versions esplèndidament reelaborades. Sanchis Guarner ha estat definit com “L’iniciador de la filologia moderna al País Valencià”. Escrigué la primera gramàtica catalana amb tècnica moderna referida al País Valencià, i molts estudis tant de llengua com de literatura i etnopoètica amb especial dedicació, però no exclusiva –va ser el primer en estudiar a fons el català d’Aiguaviva, descobrí el català de Múrcia, … – al seu país. Col•laborà a l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i en féu totes les enquestes catalanes i moltes d’aragoneses i castellanes. Fou el primer membre numerari valencià de la Filològica i n’era corresponent de l’Academia de la Lengua. Per la seva obra valencianista d’investigació va sofrir persecució i un atemptat amb bomba per part d’elements ultres.

Artur Quintana

mitjançantViles i Gents :: Any de commemoracions :: July :: 2011.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja