Presentació de la Fira Tofonera i Santjoanera de Bellmunt | Lo finestró del Gràcia.
Fotografia de “La Comarca”
La presentació de la Fira tindrà lloc el dia 3 de juny a la seu de la Comarca del Baix Aragó (Carrer Major d’Alcanyís), a les 11,30 h.
Per presentar la fira davant els mitjans de comunicació, la presidenta de la Comarca del Baix Aragó, Ana Belén Andreu, ha acceptat presidir la roda de premsa en la qual s’exposaran als mitjans de comunicació els detalls de les jornades tofoneres de Bellmunt.
La conferència de premsa comptarà també amb la presència de Luis Boix, president de l’Associació Cultural, Turística i Esportiva “Amigos del Mezquín” de Bellmunt, que és l’organitzadora de la fira, Joaquin Lorenzo, director gerent del Grup d’Acció Local (Antiga Organització per al desenvolupament del Mesquí i Matarranya/OMEZYMA), entitat col·laboradora i participant a la fira; Neftalí Vellilla, cuiner i empresari hostaler, copropietari del Restaurant “Neres” de Torrecilla de Alcañiz, igualment col·laborador i participant a la fira.
(Estracte de la traducció d’un article de Ramon Mur, publicat a “Entre páginas”)
Bellmunt de Mesquí serà l’escenari de la primera Fira de la Tòfona d’Estiu o Santjoanera els dies 15 i 16 d’aquest mes de juny, amb una jornada-pròleg al camp, el dilluns 10, dedicada a les tècniques de recol·lecció del fruit amb l’ajuda de gossos ensinistrats. El terme municipal de Bellmunt és extens i està format per dues ferradures de muntanyes. Al centre de la més occidental d’aquestes està situat el nucli urbà, mentre que la part oriental donava aixopluc antany a una nodrida comunitat de masies, avui moltes d’elles mig derruïdes.
El paisatge és de terrasses naturals poblades de pins i de bancals disposats en escala que són com esglaons de terra, sostinguts per murs de pedra grisa i anyenca. Són marges d’oliveres antigues i ametllers més moderns. Sota els pins i per sobre de les oliveres i ametllers, o a la vora, estan ara sorgint joves plantacions d’arbres tofoners, tot i que la tòfona d’aquests paratges baixaragonesos, la tòfona d’estiu, és encara silvestre en la seua majoria i els tofonaires van cercant-les per la muntanya.
Els experts asseguren que la tòfona d’estiu o de Sant Joan (tuber aestivum) es recol·lecta de primers de maig a finals d’agost i el seu millor moment és a partir de mitjans de juny. L’aspecte exterior d’aquesta tòfona d’estiu és igual a la d’hivern: negra i amb berrugues piramidals, una mica més grans que les de la seua germana d’hivern. El seu interior és blanc i va adquirint tons avellana, a mesura que madura. De la tuber aestivum n’hi ha poques plantacions, perquè és un fruit preferentment silvestre. Per a la seva recol·lecció s’utilitzen gossos ensinistrats. Per això la primera fira tofonera de Bellmunt bé pot rebre el nom de santjoanera.
El lema d’aquesta primera mostra tofonera de Bellmunt és “un luxe per a tots”, tal com es pot comprovar als cartells anunciadors de la fira. Un luxe que ens trasllada dels pins i velles oliveres a la tòfona, sempre viva, assilvestrada, en aquestes terres, però tot just ara conreada. Alguna relació amb el rastrejar a la recerca de tòfones pot tenir que en el passat sortissin a herboritzar pels pujols de la vall del Mesquí botànics com José Pardo Sastrón o Francesc Loscos Bernal, farmacèutics en diversos pobles de la zona. Pardo buscava herbes per fabricar opi, ara s’hi surt a la recerca de tòfones, molt apreciades en la gastronomia més avantguardista.
La tòfona cohabita bé amb l’olivera. D’aquesta va escriure el regeneracionista baixaragonès Juan Pío Membrado (Bellmunt, 1851-1923): “Antiga és la frase, però vertadera, que l’olivera és el primer dels arbres. Un xic exigent en quan al clima, o tal vegada només en un dels factors, que és l’altitud”… “La seva sobrietat és comparable a la del camell. Com aquell, un cop menjat i abeurat, travessa els deserts africans, servint a la caravana sense demanar-li cap assistència fins a l’altre oasi, així l’olivera, un cop farta d’humitat dels temporals de pluges o neus hivernals, travessa l’estiu sense protestar de la sequera…”
Al costat d’aquestes sòbries oliveres, neix la tòfona d’estiu, gairebé a flor de terra, oculta però propera alhora. Tot en la naturalesa és un misteri. Per això, en el passat, el rastreig de les tòfones va estar embolicat pel misteri. Els tofonaires sortien de matinada, entre dues llums, en actitud clandestina, a la manera dels furtius. I venien el fruit en trobades de transaccions comercials secretes. Avui la tòfona sembla sortir a la llum, de bracet de les oliveres, en fires com la Santjoanera de Bellmunt.
