Boné califica como muy prudentes las declaraciones de Wert sobre el LAPAO.

El portavoz del PAR ha deseado que lo que ha sido un problema durante más de mil años, “no lo sea ahora por una cuestión legislativa”.

Font: Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés.

Declarazión de L’Aínsa d’os alcaldes, conzellers e consellers comarcals de Chunta Aragonesista en as comarcas e monezipios d’uso tradizional de l’aragonés
16 de chunio de 2013 — amb César Ceresuela López.

Petition | La Confederación Hidrográfica del Ebro: Paralizacion del embalse del rio Bergantes en Teruel; Aragon | Change.org.

1. 1. 

   2. Petition by

      Omar Minguillon Garcia

      Barcelona, Spain

José Ignacio Wert: “El lapao no es nada, es catalán” | Cataluña | EL PAÍS.

Presentació de l’obra poètica i teatral inèdita de Ramón Meseguer | Lo finestró del Gràcia.

Fotos de la cronologia.

Hoy, en un encuentro de cargos públicos y orgánicos de CHA en el Altoaragón, ha sido aprobada la Declaración de L’Ainsa pidiendo la insumisión a la Ley de Lenguas y en defensa del aragonés y sus hablantes.

Los montañeros aragoneses hacen cumbre en el Aneto para honrar a la Virgen del Pilar.

La expedición, con unas 150 personas, rememoró la gesta realizada en 1956 con niebla y viento. La talla se ha entronizado por tercera vez en el pico más alto del Pirineo.

La expedición atravesó el Paso de Mahoma con una cuerda fija colocada por la Guardia Civil... MIGUEL HECHO La familia montañera de Aragón rememoró este sábado la hazaña realizada en agosto de 1956 por un grupo de entusiastas de la montaña y amantes de su tierra cuando entronizaron una talla de la Virgen del Pilar en la cumbre del Aneto (3.404), el pico más alto de los Pirineos, para unir ambos símbolos de la cultura y la identidad de esta tierra. Aquella gesta -impulsada por el semanario barbastrense ‘El Cruzado Aragonés’- estuvo marcada por la colocación de una cruz por parte de alpinistas catalanes, en lo que se entendió como un intento más de la comunidad vecina de apropiarse lo ajeno.

Cincuenta y siete años después, Montañeros de Aragón de Barbastro y de Zaragoza acometieron este sábado una ascensión que tuvo mucho de recuerdo, simbolismo y reafirmación del sentimiento de aragonesismo que envuelve al Aneto, pero también de plasmación de los valores de la montaña de colaboración y generosidad.

La Virgen del Pilar se colocó por tercera vez en el Aneto el miércoles por obra del carpintero metálico de Barbastro Desiderio Solano y su equipo, que ha construido una columna de acero inoxidable a la que se ha anclado la talla, que fue restaurada por el artista madrileño afincado en el Somontano, Fermín de Bedoya. De esta forma, la escultura queda perfectamente ensamblada y será muy difícil que vuelva a ser desbancada, como ocurrió en 2011.

Para honrar a la patrona de Aragón, de la Guardia Civil y de la Hispanidad como se merece, alrededor de 150 montañeros, comandados por los presidentes de Montañeros de Aragón de Barbastro y Zaragoza, José Masgrau y Ramón Tejedor, respectivamente, participaron ayer de una expedición que partió del refugio de la Renclusa a las seis de la mañana.

A ella se sumaron miembros de Montañeros de Aragón Barbastro, de Zaragoza, de la Federación de Montaña Aragonesa, con su presidente, Luis Masgrau, a la cabeza; componentes de la UME y de la Escuela Militar de Jaca, entre los que estaban el teniente coronel Primitivo Hernández; miembros de la Jefatura de Montaña de la Benemérita, como el teniente Fernando Rivero; efectivos de los Greim de la Guardia Civil, liderados por el jefe de Huesca, Antonio Usieto; montañeros de Zaragoza, como Francisco Gómez, director de Finanzas de HERALDO, y José Ramón Portilla; y otros llegados de Huesca, Monzón, Binaced o Binéfar y hasta desde fuera de Aragón, entre los que se encontraban alpinistas madrileños y asturianos que quisieron sumarse a la iniciativa.

(Más información en la edición impresa de HERALDO DE ARAGÓN)

El Punt Avui – Notícia: Serrat diu que la Lapao no afectarà les escoles.

La consellera de Cultura d’Aragó no hi preveu “canvis substancials”

El govern d’Aragó assegura que no té previst fer modificacions “substancials” en l’ensenyança del català a les escoles i els instituts de la Franja, on és assignatura optativa. El govern aragonès tampoc té previst introduir canvis “substancials” pel que fa al professorat de català que actualment imparteix aquesta assignatura en aquests centres, ni tampoc en el cas de l’aragonès, present al nord de la província d’Osca.

Ho ha dit la consellera de Cultura i Ensenyament de la Franja, Dolores Serrat (PP), en una resposta per escrit a una pregunta del grup d’Izquierda Unida (IU) a les Corts d’Aragó sobre l’aplicació de la nova llei lingüística d’Aragó, la qual elimina qualsevol referència al català i bateja com a llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) la llengua pròpia de la Franja.

La resposta de la consellera Moret és breu i no detalla si, a part de descartar modificacions “substancials”, el govern aragonès se’n planteja de menors. Això sí: la resposta de Moret conté dos detalls que poden resultar significatius. D’una banda, ja no utilitza llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, sinó “modalitats lingüístiques pròpies de l’àrea oriental”. I, de l’altra, reconeix implícitament el català, ja que la pregunta d’IU és sobre “l’ensenyament del català” i la resposta no ho qüestiona.

Per la seva banda, ahir el ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, va reconèixer que a la Franja de Ponent s’hi parla català i que la Lapao “no és res”.

Institut d’Estudis del BaixCinca.

ALS NOSTRES REPRESENTANTS EN L’AJUNTAMENT DE FRAGA

Us adrecem estes lletres enmig de la voràgine informativa que s’ha generat al voltant de l’aprovació a les Corts aragoneses d’una nova llei de llengües que condemna la nostra –si més no en el llargarut territori en què ens ha tocat viure– a no tindre per nom més que una llarga perífrasi –«lengua aragonesa propia del área oriental»– l’acrònim de la qual –repetit en la premsa i en les xarxes socials fins a la sacietat– ens resistim a reproduir.

A banda de la qüestió nominal, la nostra petició és, senzillament, que des de l’Ajuntament protegiu i promocioneu la nostra llengua, com, d’altra banda, vau prometre en la campanya electoral a les darreres eleccions municipals.

Entenem que protegir i promocionar vol dir afavorir, des de l’Ajuntament en tots aquells àmbits de la seua competència, l’ús natural de la nostra llengua, vetllant per les formes genuïnes que li són pròpies, sense complexos d’inferioritat ni falses coartades.

Per tant, l’Ajuntament pot protegir i promocionar l’ús de la nostra llengua en els comunicats adreçats a la ciutadania, ens els mitjans de comunicació de gestió municipal (Ràdio Fraga, Lo pedrís), en les intervencions públiques formals o informals dels membres del consistori, en els plens municipals, en la retolació viària, en la documentació o en els fulletons diversos editats des d’instàncies municipals, en els diferents actes no necessàriament de caràcter cultural… per no esmentar moltes altres oportunitats de protegir la nostra llengua promocionant-ne el seu ús habitual.

La gent de Fraga tenim devoció pel vestit de faldetes. Hi ha qui se’l posa el Dia de la faldeta i qui només ix a retratar estampats i textures, però tothom el sentim molt nostre. Ara, ningú es planteja vestir-se de faldetes l’endemà d’aquell dia. Les faldetes no estan fetes per a la vida moderna: han perdut la seua utilitat de peça de vestir quotidiana per adquirir un valor simbòlic d’identitat col·lectiva.

Siguem clars. Si el que es pretén és anar arraconant la nostra parla a una mostra folklòrica (tan simbòlica com vulgueu) com ho són les faldetes, que només eixoregem un dia a l’any, estem en el bon camí: en un parell de generacions lo fragatí no serà més que el record del que parlaven les nostres jaies i el nom –escrit amb més o menys encert– d’una penya o d’una estampa del Dia de la Faldeta.

Si, pel contrari, volem que la nostra llengua –coneguda internacionalment com a català– ens sobrevisca a nosaltres mateixos, ens l’hem de posar cada dia i en tota circumstància, única manera de promocionar-la i de protegir-la de caure en desús. Altrament, lo fragatí deixarà de parlar-se i tothom, també els nostres representants a l’Ajuntament per la responsabilitat que us pertoca, en serem còmplices.

Junta de l’IEBC-IEA, juny de 2013

mitjançantFESTIVAL DE JOTA ARAGONESA FI DE CURS PENA-ROJA DE TASTAVINS.

diumenge, 30 / juny / 2013

17:25

FESTIVAL DE JOTA ARAGONESA FI DE CURS PENA-ROJA DE TASTAVINS
Actuaran tots els components de “l’associació Amics de la Música de Pena-roja de Tastavins”, de rondalla, cant i ball, a més a més participaran com intercanvi “la Colla Gegantera i Dolçainera i Esbart Dansaire Rapitenc de Sant Carles de la Ràpita”
A les 17:00 hores., Cercavila pels carrers del poble
A les 17:25 hores., Festival al poliesportiu

Twitter / JosebaForneret: Gràcies @quimarrufat , pel ….

Gràcies @quimarrufat , pel català a la Franja de Ponent! La nostra terra, la nostra llengua, ni #LAPAO ni #LAPAPYP pic.twitter.com/ViJs4DcaUW

La Vuelta Ciclista vuelve al Bajo Aragón con una salida de etapa en Maella.

Imagen de la presentación en Zaragoza de la Vuelta Ciclista a España.

La Vuelta Ciclista a España regresa a Aragón por segundo año y lo hace con dos etapas completas y la salida de una tercera desde Maella.

De esta manera, este evento deportivo nacional vuelve a pasar por tierras bajoaragonesas será el 5 de septiembre cuando los corredores entre los que se encuentran ciclistas de la talla de Alberto Contador u Óscar Freire saldrán desde el campo de fútbol de esta localidad para iniciar una etapa llana de 157 kilómetros con destino a Tarragona.

Estos detalles se dieron a conocer en una rueda de prensa, que se llevó a cabo ayer en Zaragoza, en la que se destacó que el retorno económico que supondrá cada etapa de la vuelta ciclista en la comunidad autonóma se cifra en medio millón de euros. “Sólo en alojamiento la factura de la organización en hoteles es de unos 100.000 euros por noche”, anunció el director de la vuelta Javier Guillén. En la misma línea se pronunció el presidente de la Diputación Provincial de Zaragoza, Luis María Beamonte, que aseguró que el evento deportivo debe tener una “estabilidad presupuestaria”.

Por su parte, la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Dolores Serrat, valoró la repercusión mediática del evento que “transciende de lo deportivo”.

A pesar de que aún se desconocen el recorrido de la etapa que se iniciará en Maella, todo apunta a que las ciclistas recorrerán el casco urbano de la localidad. “No hay nada cerrado, pero podemos afirmar que el campo de fútbol será el centro de operaciones y donde se inicie la salida”, anuncia el concejal de deportes del consistorio maellano.

La Vuelta a España 2013 se disputará del sábado 24 de agosto al domingo 15 de septiembre y contará con 21 etapas y más de 3.300 kilómetros de recorrido. Habrá 6 etapas llanas, 13 de media y alta montaña, una contrarreloj por equipos y otra contrarreloj individual.

Wert acusa el “front català” de prejudicis amb la LOMCE.

Sobre el lapao, la llengua que ha reconegut Aragó, ha dit que no és “res”. Segons ell, amb la llengua “s’ha creat un fals problema” que “ha sortit de mare” i ha esgrimit voler ser respectuós amb la decisió perquè és una “qüestió de legislació autonòmica”. Wert ha volgut defugir la polèmica afegint: “”No em posin en embolics amb Aragó, que només em faltaria això”, i ha explicat que “tradicionalment s’ha anomenat llengua de la Franja o català”.

Segons Wert, el govern d’Aragó només ha volgut traçar un mapa de prevalença lingüística per especificar que la Franja “és un dels bressols del català”.

Wert reconeix que la LAPAO és català – VilaWeb.

El ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, considera que la LAPAO és ‘res’. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Wert ha dit, sobre el nom que el govern de l’Aragó, del PP, ha imposat al català de la Franja, que s’ha creat un ‘fals problema que ha sortit de mare’. Ha dit que volia ser respectuós amb la decisió del govern de l’Aragó perquè es tractava d’una ‘qüestió de legislació autonòmica’. ‘No em fiquin en embolics amb l’Aragó, que només em faltaria això’, ha dit primer el ministre. Però després, preguntat sobre com s’hauria d’anomenar, dit: ‘Tradicionalment s’ha anomenat llengua de la Franja o català’.

Malgrat això, considera que el govern de l’Aragó només ha volgut traçar un mapa de prevalència lingüística per especificar que la Franja ‘és un dels bressols del català’. Al seu entendre, s’ha volgut fer constar que hi ha un conjunt de modalitats específiques.

Informació relacionada:

‘A les corts generals de la corona s’hi parlava català!’

La Franja es rebel·la contra el LAPAO

L’aïllament de la Llei de llengües: el Ministre de Cultura afirma que el LAPAO és català [transcripció] | Xarxes socials i llengües.

El Ministres espanyol de Cultura, el sociòleg Wert, es ratificava avui en què la Franja és catalanoparlant. I també ha escenificat que el PP està en una situació complexa davant la Llei de llengües d’Aragó. Ha estat en una entrevista a Catalunya Ràdio, on l’entrevistador li ha preguntat sobre el LAPAO. El Ministre espanyol de Cultura s’ha ratificat en què a la Franja es parla català:  “la zona de la Franja es una de las cunas del catalán”. Podeu escoltar l’Audio al diari Arredol. Disposeu de la transcripció de l’entrevista al final d’este apunt.

La posició de Wert ja es coneixia per afirmacions anteriors que havia fet en esta línia. A més, el seu distanciament respecte el PP d’Aragó mostrat la solitud amb que el Govern d’Aragó està fent front a la Llei de llengües de 2013 (PP-PAR).

Hem de tenir en compte que la Llei de llengües està aïllada interiorment, sense  la defensa mediàtica habitual: ni tan sols l’Heraldo ha acompanyat amb una portada una de les primeres lleis del Govern aragonès . Compareu les portades de l’Heraldo i El Periódico de Aragón (10/5/2013). Esta solitud interior amb la que fa front el PP la Llei de llengües ha fet rectificar posicions:  la pròpia Consellera de Cultura d’Aragó va afirmar que a la Franja és parla català!

Però és que a més el PP d’Aragó exteriorment també es queda sol en la negació de denominació al català i l’aragonès: el PP de Catalunya ja s’ha ratificat en diferents ocasions que la llengua de la Franja és lo català. I ara hi cal sumar la nova oposició pública del Ministre de Cultura espanyol.

Us deixem amb la transcripció de l’entrevista:

– Fuentes: La llengua cooficial que hi ha a Catalunya com es diu?
– Wert: Es diu català i ja ja ja… ja m’imagi…. deh… català
– Català
– Sí
– I el LAPAO què és?
– El LAPAO és res. És el…  la Lengua Aragonesa Propia de Aragón Oriental.
– ¿Y un Ministro de Cultura cómo le tiene que llamar?
– Eh… Tradicionalment s’ha… s’ha…. nat [sic] la… la…  la llengua de la Franja o català
– Per tant estem parlant del […] llengua
– Pero a mi no me meta en lios con Aragón que ya sólo faltaba
– ¡Pero usted es el Ministro!
– ¿Eh? No, pero esto es una cuestión de legislación autonómica. Yo si con algo soy respetuoso, bueno, la verdad es que soy respetuoso con muchas cosas, pero una de ellas, una de ellas son las competencias de las Comunidades Autónomas. No, no, yo, yo sinceramente creo que con esto se ha creado un falso problema. Hablaba el otro día con la Consellera… con la Consejera, perdón [riures] que por cierto es catalana [riures]… que por cierto es catalana…
– ¿En Aragón?
– Sí, sí, claro, con la Consejera de Aragón, que por cierto es catalana, y me explicaba que, en fin, esto se ha sacado de madre. Ellos no pretenden que eso se llame LAPAO. Ellos símplemente han trazado un mapa de prevalencia lingüística en el que, y además yo creo que en esto estarán de acuerdo la mayor parte de los filólogos catalanes estarán de acuerdo… eh… la zona de la Franja, el Aragón oriental, y por otra parte ha dado políticos tan inminentes como Duran i Lleida, es decir que tampoco… pues es una.. es una de las cunas del catalán. Y entonces bueno, que hay unas modalidades específicas, hablas específicas, bueno que sucede en la Vall d’Arán con el aranés, y todo eso, y … pero vamos yo creo sinceramente que es un… que es un seudo conflicto, que no hay conflicto real en ese… y claro con esta historia del aragonés oriental nos hemos ido de la cuestión [continua parlant  sobre la interpretació del Tribunal Constitucional respecte el català a l’ensenyament de Catalunya].