Skip to content

Archive

Archive for 2016

Origen: Chupinazo Cretas | lacomarca.tv

Origen: Finalizan las obras de la carretera de Torre de Arcas

Origen: Associació Ascuma

Bon dia. Amb esta fotografia de l’Eloi Omella us avancem l’esborrany de la 26ª Trobada Cultural del Matarranya, que tindrà lloc el dia 24 de setembre proper, a Queretes:
A les 11:00 h. inaugurarem la jornada amb la benvinguda de l’Alcalde de Queretes i la presentació de l’associació.
Acte seguit hi haurà una conferència sobre la verema, acompanyada d’una cata de vins de la comarca i d’una ronda de jotes.
A les 14:30 h. tindrem el dinar de germanor. Ja us informarem del menú i del preu, així de com reservar.
A les 17:00 h. farem una visita guiada pel poble amb parada al Centre d’interpretació de la Llengua Ibèrica i una ruta artístic literària per les bodegues de Queretes.
La cloenda, amb actuació musicial de la jornada serà cap a les 20:00 h.

Origen: Valderrobres encara la recta final de las fiestas

Origen: Finaliza la restauración de la iglesia de Torre del Compte

La Comarca del Matarraña/Matarranya anualmente convoca dos concursos fotográficos, uno de ‘Entorno, paisaje y medio ambiente’ y otro relacionado con el patrimonio cultural, ‘Valores del Matarraña’. En esta edición hemos querido unirlos en una sola convocatoria. El concurso quedará dividido en dos modalidades, una para medio ambiente y otra para patrimonio cultural, dentro de las cuáles habrá varias categorías. De este modo no se pierde la esencia de cada uno de ellos. Quedaría de la siguiente manera:

  • Modalidad A: ‘Entorno, Paisaje y Medio Ambiente’.
    • Categoría 1. Entorno y paisaje. Fotos en cuyas imágenes predomine el paisaje o el entorno de la Comarca Matarraña/Matarranya.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Categoría 2. Fauna. Fotos en cuyas imágenes predomine la fauna autóctona de la comarca.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Premio especial: Marcha Senderista de Lledó.

Premio único: 100-€.

 

  • Modalidad B: ‘Valores del Matarraña’.
    • Categoría 1: Oficios y actividades tradicionales de tipo laboral y tradiciones y fiestas populares.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Categoría 2: Arquitectura popular.

Primer premio: 300-€.

Segundo premio: 150-€.

Tercer premio: 75-€.

  • Premio especial: relojes de sol.

Premio único: 100-€.

 

El plazo para presentar obras finaliza el 15 de octubre de 2016. Os adelantamos las bases por si es de vuestro interés. Cualquier duda podéis poneros en contacto con nosotros a través de:

 

Teléfono: 978 89 08 81  –  978 85 06 67 (de lunes a viernes de 8:30 a 14:30 h).

Email: cultura@matarranya.org  –  m_ambiente@matarranya.org

 

 

Origen: Cretas da el pistoletazo de salida a las fiestas de agosto

Origen: Las fiestas más ‘bonitas’ para Calaceite

Origen: Comienzan las pruebas de depuración en el Matarraña

Origen: Multitudinario pregón en Monroyo

Origen: Valderrobres vive su semana más grande del año

Origen: L’agenda pecaminosa

L’agenda pecaminosa

  • Lluís Rajadell

La darrera polèmica anticatalanista alimentada pel PAR, que és incansable en estos menesters, arribe a un punt absolutament delirant. Resulte que la Diputació Provincial de Lleida ha patrocinat i distribuït, de bades, pels instituts i escoles de la Franja catalanoparlant d’Aragó l’Agenda de la Terra, una publicació on figuren les festes pròpies dels Països Catalans

-que no s’assusto ningú, no és un terme carregat de pancatalanisme agressiu, només vol dir tots els territoris de parla catalana- a més de moltes altres informacions interessants i d’innegable valor pedagògic per a l’alumnat. Entre els pecats més grossos de “agenda pancatalanista”, com l’han batejat els mitjans de comunicació aragonesos, figura el de fer referència “l’àrea idiomàtica catalana”. No haurie d’escandalitzar a ningú està expressió referida a la Franja, perquè es sabut -per a tots els que volen saber- que a la Franja es parle català i, per tant, forme part de “l’àrea idiomàtica catalana”. A l’Aragó central i occidental es parle castellà, o siga que forma part de l’àrea idiomàtica castellana, i ningú s’emprenya. I un altre pecat, i este molt gros segons denuncia el PAR, és que la polèmica agenda reivindica “la normalització del català”. A on anirem a parar! Convertir el català en una llengua amb tots els drets en peu d’igualtat amb el castellà en lloc de tenir-la arraconada i sota la bota del castellà!
Per cert, els promotors de la creuada antiagenda se’n guarden bé de dir que entre els promotors també n’hi ha entitats aragoneses, com el Casal Jaume I de Fraga o l’Associació Clarió de pares d’alumnes. Però no son de fiar perquè no passen la prova de puresa de sang que demane l’aragonessisme baturro, pilarista i, és clar, castellanoparlant.

I, per arrodonir la jugada, arribe el Govern d’Aragó, i li done la raó als paranoics anticatalanistes i ordena que no es distribuisque l’agenda. Depriment.

Origen: Atropellan a un niño de seis años en Calaceite

¿Cómo ha sido su primer año como arzobispo de Barcelona?
Bien, estoy muy contento. La gente es muy agradable y me han acogido muy bien los catalanes. Barcelona es una ciudad muy grande y yo soy de pueblo y he sido obispo de diócesis más pequeñas pero la verdad es que me estoy acostumbrando y no me siento extraño. Voy por la calle y la gente me saluda como si estuviera en Alcañiz y yo pensaba que en una ciudad tan grande esto no pasaba.

¿Cómo van las negociaciones para la vuelta de los bienes de Sijena?
Ese es un tema entre Barbastro y Lérida, Barcelona ahí no tiene nada que ver. Yo he sido obispo de Barbastro y en mi opinión lo que hay que hacer es seguir reclamándolos porque las propias parroquias lo piden. Imagino y deseo que algún día vuelvan.

Continuar llegint… “Estoy contento. Me han acogido muy bien los catalanes”

Origen: Reis escriptors | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 d’agost del 2016)

Com que són pocs els que d’una manera o una altra estudiem la literatura catalana de l‘Aragó passen les coses que passen. Per això gairebé no ens hem adonat que en la nòmina d’escriptors aragonesos en català hi falten tots els nostres reis del Casal d’Aragó. La GEA no els cita com a tals, ni figuren tampoc en altres panorames de la literatura catalana de l’Aragó. Només he sabut trobar un fragment de la Crònica del Cerimoniós a l’antologia d’autors aragonesos en català de La nostra llengua, la gramàtica catalana que el 1984 publicà la DGA a l’època Bada. I això que tots els nostre reis escriviren en català, i no pas poc: Jaume I i Pere IV hi redactaren les cròniques –avui en diríem memòries- del regnats respectius, que continuen essent de molt bona lectura; a Jaume I s’atribueix , a més, Lo llibre de saviesa. Joan I fundà els Jocs Florals i escriví moltes poesies, perdudes, sembla. I hi ha més reis i reines d’Aragó que escriuen en català: de gairebé tots ells tenim, si més no, abundosos carteigs i uns quants escrits miscel·lanis. No ens els hem d’imaginar redactant ells mateixos els textos –per a això tenien els escrivans- però sí intervenint-hi directament, i dictant-los en bona part. El Conqueridor no s’està a la Crònica de declarar-ne la pròpia autoria: G. de Puyo qui era amb Nos quan férem aquest llibre. Tots ells també tenen textos en les altres llengües oficials de la Corona: aragonès i llatí. Quan arriben els reis del Casal de Castella, els Trastàmares, l’aragonès desapareix substituït pel castellà. Es mantenen el llatí i el català, si bé aquest darrer, amb tendència a la baixa, i només a empentes i rodolons persistirà entre els Habsburgs. Els Borbons ja no hi escriuen res. Molts dels nostres compatriotes veuen amb mals ulls que els nostres reis haguessen escrit també en català: ja al segle XVI  Bernardino Gómez Miedes, bisbe d’Albarrassí, baladrejava per això mateix contra en Jaume I, i no falten mestres que a l’hora actual presenten als alumnes el Conqueridor com un traïdor a l’Aragó.

Artur Quintana  

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja