Skip to content

Archive

Archive for gener, 2016

Origen: (1) Seminario 1. Lo Cheso (variant de referencia de l’aragonés)

30 GEN

 Conteniu y triballo: Lo cheso en la historia y en la literatura. Importancia de lo cheso en la lengua aragonesa. Caracteristicas de lo cheso. Situación socio-lingüística y espectativas. Discusión sobre posibles proyeutos colaboratibos.

 

 

dissabte de 12:00 a 18:00
d’aquí a 3 dies · 10—18° Parcialment ennuvolat

 

centro aragonés de Barcelona Joaquín Costa, 68, 08001 Barcelona

 

Plazas limitadas. Imprescindible inscripción a través del sitio web.

 

Participación y fabla ponen a prueba el acuerdo de gobierno en La Hoya

El Consejo Comarcal, en su sesión de ayer.

Compra esta foto en alta resolucion
El no a una enmienda de ASP lleva a que su asamblea decida sobre la continuidad

El rechazo del PSOE y Cambiar Huesca, socios de gobierno en la Comarca de La Hoya junto con CHA y Aragón Sí Puede (ASP), a la enmienda de estos últimos para incluir la participación ciudadana y el aragonés en el Reglamento Orgánico comarcal lleva a Aragón Sí Puede a convocar a su asamblea con carácter de urgencia para decidir qué ocurre con el pacto de gobierno entre las cuatro fuerzas de izquierdas.

Origen: Participación y fabla ponen a prueba el acuerdo de gobierno en La Hoya

 

Origen: (2) L’Aragonés En Plana Uesca

serretllibres.com

Origen: serretllibres.com

Us presentem les Bases del II Premi Serret Terra de Cruïlla 2016 !!!

  1. Terra de Cruïlla / Terra de cultura dilluns, 25 de gener de 2016 | Comentaris

BASES PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA

El Premi Serret Terra de Cruïlla, convocat per la Llibreria Serret i Terra de Cruïlla amb la col·laboració de la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, tenen com a objectiu promoure la creació literària relacionada amb el territori i el món rural.

Poden optar-hi obres originals i inèdites escrites en català.

S’acceptaran:

  • Narrativa: novel·la, narracions, contes, literatura del jo.
  • Assaig: històric, etnològic, científic, filològic, filosòfic, polític, periodístic.

Les obres s’han de centrar en el món rural d’avui, en el seu territori, en el seu paisatge, en la seva gent. Es valorarà especialment que incideixin en la manera en què el món agrari conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni.

Els originals han de tenir una extensió mínima de 150 fulls (2.100 caràcters per pàgina aproximadament).

El guardó està dotat amb 1.500 euros, aportats per la Fundació Carulla Museu de la Vida Rural, en concepte d’avançament de drets d’autor per a la primera edició del llibre.

Editorial Barcino publicarà l’obra guanyadora dins de la seva col·lecció Museu de la Vida Rural i signarà un acord de publicació amb l’autor amb les condicions establertes a la col·lecció.

El jurat està format per Emigdi Subirats, Silvestre Hernández, Albert Pujol, Carme Martí, Maria Carme Jiménez i Jordi Llavina, que actuarà de secretari del jurat.

El termini d’admissió de les obres començarà el 26 de gener de 2016 i finalitzarà el 26 de maig de 2016. El veredicte es farà públic durant el mes d’agost de 2016.

L’enviament dels originals s’ha de fer per correu electrònic, mitjançant un arxiu PDF, a l’adreça electrònica info@serretllibres.com. L’autor ha d’indicar que es tracta d’una OBRA PER PARTICIPAR AL PREMI SERRET TERRA DE CRUÏLLA. En un document adjunt cal que hi faci constar les seves referències (nom, cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF).

Els autors dels originals presentats es comprometen a no retirar-los abans de fer-se públic el veredicte del premi.

El jurat pot declarar desert el premi.

Els organitzadors del certamen es reserven l’opció preferent per publicar en el termini d’un any obres presentades al premi que no hagin estat guardonades.

La presentació dels originals pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

Per a qualsevol dubte o aclariment, podeu contactar a info@serretllibres.com i al telèfon 978890077 i per descarregar a l’enllaç: www.slideshare.net/serretllibres/bases-premi-serret-terra-de-crulla-2016

El organismo internacional recomienda a las autoridades tomar medidas para que catalán y aragonés sean reconocidas como “propias” de Aragón

El Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón

Jornada reivindicativa sobre la enseñanza del catalán en Valderrobres

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán.

Maribel S.Timoneda

26/01/2016

La Ley de Lenguas de Aragón aprobada en 2013 por la coalición de gobierno PP-PAR supone la “anulación del reconocimiento” de la comunidad lingüística” aragonesa que tiene como lengua materna el catalán. Así de contundente se ha mostrado el Consejo de Europa (CE) respecto a la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón” en su cuarto informe sobre la aplicación en España de la Carta Europea de las lenguas regionales y minoritarias.

En este documento hecho público el jueves pasado, el Comité de Ministros avala el cuarto informe del Comité de Expertos del Consejo de Europa acerca del cumplimiento por parte de España de la Carta Europea de las lenguas regionales o minoritarias. En é se insta al Gobierno de Aragón a proteger el catalán y el aragonés, pero no como figuran en la normativa aprobada por el Parlamento en la pasada legislatura, sino como lenguas “separadas” y reconocidas como propias. Continuar llegintEl Consejo de Europa dice que la Ley de Lenguas de 2013 “anula” a los catalanohablantes en Aragón – Diario de Teruel

 

Origen: RUTA DEL TASTET – Benabarre

MONDONGO, jornadas, TAPAS, benabarre, benavarri, ribagorza, pirineo, pirineuBenabarre es una de las localidades ribagorzanas donde se celebra San Sebastián.

La actividad previa se celebró el martes 19, a las 20.30 horas, con el encendido de la hoguera de San Sebastián en la que, como cada año, se cena a base de productos derivados del mondongo, hechos a la brasa y no faltán las patatas “al caliu” con aceite y sal.
Este fin de semana se completa, con la Ruta del Tastet, en la que, participarán bares y restaurantes de la localidad que ofrecerán tapas y menús a base de productos relacionados con el mondongo.

Origen: Primer pas cap a l’oficialitat: el català ja és ‘llengua pròpia’ de l’Aragó – Racó Català

El PSOE, Podemos, CHA i IU han votat a favor de l’esmena que reconeix el català i l’aragonès com a llengües del territori

El govern aragonès reconeix el català com a “llengua pròpia” de l’Aragó. I és que la Chunta Aragonesista (CHA), que forma part de la coalició que lidera Javier Lambán (PSOE) i amb el suport parlamentari de Podemos, va afegir una esmena a la Llei d’Acompanyament dels pressupostos, que suposa el reconeixement del català i l’aragonès com a ‘llengües pròpies’ de la comunitat autònoma. PSOE, Podemos, CHA i Izquierda Unida hi han votat a favor.

De llengua pròpia a llengua cooficial

Aquesta esmena suposa la modificació de la llei de patrimoni cultural de 1999 i reinterpreta l’Estatut d’Autonomia, que no menciona ni el català ni l’aragonès. El president de l’Aragó, Javier Lambán, ja va anunciar que la prioritat del seu govern és l’elaboració d’una nova Llei de llengües. Es tractaria de la tercera que té l’Aragó, i la CHA ja la portava entre les seves mesures electorals amb l’objectiu “que es garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania aragonesa”.

Podemos, CHA i IU són les formacions que aposten perquè el català sigui cooficial a l’Aragó i que això faciliti la promoció d’aquesta llengua al territori. Des del PSOE no veuen tan clara la oficialitat però consideren que les llengües pròpies “han de tenir reconeixement legal i determinada protecció”.

La Diputació de Saragossa, a favor de ‘la protecció de les llengües minoritàries’

La Diputació de Saragossa ha aprovat aquest gener una moció presentada pel grup En Común que demana a la institució que s’impulsi “la protecció de les llengües minoritàries, l’aragonès i el català”. La moció, a més de reconèixer el caràcter plurilingüe de l’Aragó vol afavorir que s’impulsin mesures de promoció i protecció d’aquestes llengües com a “patrimoni cultural que totes les institucions han de respectar i protegir”.

Un estudi sobre l’ús social del català a l’Aragó

El Departament de Cultura català i el consorci Campus Iberus impulsaran conjuntament un estudi i diverses publicacions sobre la situació del català i el seu ús a la Franja. Segons ha assenyalat el Departament de Cultura, l’estudi es basarà en els resultats de l’Enquesta sociolingüística realitzada el 2014 en aquest àmbit territorial per la Direcció General de Política Lingüística.

L’estudi sociolingüístic sobre la Franja serà dirigit tècnicament per la Direcció General de Política Lingüística amb l’assessorament de la Universitat de Saragossa i s’emmarca dins de les accions que el Departament de Cultura porta a terme conjuntament amb responsables d’Andorra, l’Alguer i les Balears per tal de conèixer l’ús del català. 

MAGAZIN 30 de gener de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Premiar o castigar, això és el dilema”. Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Grans biografies.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Joaquín Cirac
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Maria “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- “Europa, nacionalismes, emigració, globalització”.
Anàlisi del filòsof favarol José Ramón Bada Panillo.
13:40- 14.- Entrevista a Alba Guillén Panillo. Filla de favarola, maquilladora d’actors.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Joaquín Cirac, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Josep Maria Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “Una Franja d’història” (amb Jacinto Bonales), nova secció del Moviment Franjolí

“Una Franja d’història” (amb Jacinto Bonales), nova secció del Moviment Franjolí

Els béns de la Franja, l’origen de les quatre barres, Regne versus Comtat, la numeració dels reis, el català a l’Aragó, i un llarg etcètera més són les nombroses polèmiques històriques que acompanyen un territori fronterer, com la Franja de Ponent, que n’ha fet i fa el paper de frontissa entre dos territoris més oposats o més agermanats, depenent de l’època, el català i l’aragonès.

Aquestes polèmiques recurrents han emplenat moltes pàgines i quasi han esdevingut “llegendes”molt repetides que són emprades per embolcallar de legitimitat històrica un determinat posicionament polític.
En aquesta secció, “Una Franja d’història”, l’historiador català resident a Mequinensa Jacinto Bonales ens ajudarà a treure l’entrellat d’algunes d’elles i ens contestarà a una pregunta mensual sobre la història de la Franja, cruïlla entre Aragó i Catalunya, d’una manera divulgativa però amb rigor acadèmic.

Jacinto Bonales (Tremp, 1969), resident a Mequinensa, és doctor en història i fa dècades que es dedica a la recerca històrica i la gestió del patrimoni, sobretot en l’àmbit local i comarcal. Ha publicat diverses obres en aquesta temàtica. Escriu sobre la història mequinensana al blog “Al-Miknasiyya”

Origen: Institut d’Estudis del Baix Cinca

Us adjuntem una traducció de la recomanació del Consell d’Europa sobre l’aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, aprovada pel Comitè de Ministres el 20 gener de 2016 en la reunió 1245 de Delegats dels Ministres.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Origen: El Calanda se toma la revancha ante el Maella

Origen: Se buscan inquilinos para las viviendas sociales de La Cerollera

Origen: Una organització anticatalanista no vol que el català sigui oficial a l’Aragó i amenaça amb una manifestació – Racó Català

Origen: La mitad de los aragoneses de la Franja ve el catalán como su lengua

Vista de Fraga, uno de los municipios de la Franja de Aragón.

Una encuesta revela que el 46 por ciento de la población de esta zona usa el castellano
EFE

23/01/2016

LÉRIDA.- El Departamento de Cultura catalán y el consorcio Campus Iberus impulsarán conjuntamente un estudio y varias publicaciones sobre la situación del catalán y su uso social en la zona oriental de Aragón, basándose en una encuesta realizada en 2014 que revela que el 49,6 por ciento de la población de esta zona considera que su lengua es el catalán.

EDICIONS TRANSIBERIANO, una iniciativa editorial en ARAGONÉS. O zaguer libro ye una edición trilingüe ARAGONÉS, CATALÁN, OCCITANO, de l’adaptación d’a novela TIRANT LO BLANC pa ninons.

http://edicionstransiberiano.com/home/

https://www.facebook.com/eTransiberiano/

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja