Skip to content

Archive

Archive for agost, 2016

Origen: Cretas recuperará sus 41 manantiales

Origen: Museus familiars de trastes antics

Ens agrada entrar a les cases que guarden, per les entrades i bodegues, trastes vells i ferramentes del camp i altres oficis dels avis i els besavis de la família. Perquè és una mostra de dignitat cultural i amor al passat dels que allí habiten.

I fàcil de muntar: només cal penjar de manera un poc ordenada, els plats i cassols on coïen el dinar a les llars de foc al terra, serralles i claus dels masets i corrals, la falç en la soqueta, la dalla en la pedra d’esmolar, la romaneta de pesar tot el que es trocave o venie, l’aladre, la polligana i les vertederes, les cistelles i canastes, el cabàs de replegar olives, lo jou, los feltres i la vertedera, lo badall del trill, la forca i les porgadores, la robadora i l’estiraç, la sendera d’ajampar conills i el boirac de llata d’espart en les varetes i la bola de visc endurit, les estrals, forques, eixadets, ventador, el doble, los ganxos i les banastes, lo molinet del cafè, les tenalletes, lo fus i la devanadora, la pastera, la caixeta d’anar al forn en la creixidora per tallar la massa, la maquineta de picar la carn i fer els embotits, la caldera i l’esbromadora, la sarteneta de mànec llarg per fer els ous estrellats; els mantons de Manila, llençols, xambres, faixes i mocadors del cap guardats en boles de càmfora als baüls de la sala, les taleques i borrasses encara novetes dintre de la vella caixa de fusta… i tantes altres peces en els que encara sentim el batec del cor del seus propietaris ja desapareguts.
La gent gran ha guardat en il·lusió eixe patrimoni material únic, però ningú va pensar en identificar cada peça escrivint lo seu nom al costat (castró de vimens, carretjador per lligar les garbes, estenalles del foc, clau del Canemar…), i en quatre dies, com los joves ja ni parlen la nostra llengua, no sabran què es feie en eixes antiguitats penjades de la paret.

Origen: Evacuada una bañista en La Pesquera de Beceite

Origen: Maella presenta la Asociación Cultural Guirigall para dinamizar el municipio

Origen: Matarranya Íntim tanca la seva 4a edició consolidant-se de debò | Lo Finestró

Matarranya Íntim

NOTA DE PREMSA

        “Matarranya Íntim tanca la seva 4a edició consolidant-se com a referent cultural i motor per a l’economia de la comarca.

        El Festival Matarranya Íntim va concloure el passat diumenge la seva edició més musical amb un èxit rotund en totes les activitats. Fontdespatla va acollir una edició marcada per un índex d’ocupació proper al 98% i la satisfacció dels veïns, comerciants, l’administració, les companyies convidades i l’equip del festival.

Fontdespatla, 2 d’agost del 2016. La 4a edició del Festival Matarranya Íntim, organitzat per Francachela Teatre i la Comarca del Matarranya, va aconseguir congregar aquest cap de setmana passat al voltant de 1.400 espectadors. Una xifra que reflecteix la bona salut d’aquest festival que s’ha convertit en una cita estival ineludible a la Comarca per als veïns i sobretot, pels amants de les arts escèniques.

Després d’un intens cap de setmana en què el teatre i les seves múltiples variants van aterrar a l’interior de les cases particulars i altres espais singulars de la petita localitat de Fontdespatla, el director del festival, Jacobo Roger, fa un balanç “molt positiu”: “Estem molt satisfets amb la programació traçada i la resposta del públic d’aquest any, un públic molt heterogeni en el qual hem vist a joves, gent gran, infants i famílies senceres que han volgut viure en primera persona aquesta experiència escènica”. Roger afegeix “La gent del poble ha quedat molt impressionada amb la quantitat de públic que va acudir al festival; no només pel nombre d’assistents sinó també per la varietat de la seva procedència: Barcelona, Saragossa, València, Pamplona, estudiants d’Holanda, Txecoslovàquia i altres països europeus i, per descomptat, veïns de les comarques properes i habitants dels altres disset municipis que conformen el Matarranya “.

Durant el divendres 29, dissabte 30 i el diumenge 31, Fontdespatla es va transformar en un gran teatre íntim en el qual es van desenvolupar fins a 10 espectacles multidisciplinars de petit i mitjà format a través de més de 30 representacions amb un índex d’ocupació proper al 98 %

L’equip del festival també ha remarcat l’empremta econòmica que deixa el Matarranya Íntim als bars, restaurants, hotels, botigues, cases rurals i altres comerços de cada municipi de la Comarca on aterra el festival. No només a la localitat on es celebra cada edició, sinó també a la resta de poblacions, ja que els espectadors i companyies que acudeixen cada any aprofiten l’ocasió per fer turisme per les poblacions veïnes. Alguns dels comerciants de la localitat han afirmat a l’equip que “ha estat sens dubte el cap de setmana que més feina hem tingut de tota la temporada; hem esgotat el gènere i hem hagut de doblar la plantilla per poder atendre tota la quantitat de gent que ha aterrat a  Fontdessparla per gaudir del festival”.

El musical Concierto Sentido de Les Reinas Magas aconsegueix el premi del públic 2016.

Aquest any el festival va incorporar el Premi del Públic a les seves activitats; una iniciativa participativa, ja que va ser el propi públic el jurat de les peces, donant-li la possibilitat de votar per l’espectacle que més els ha commogut. La peça premiada va ser Concierto Sentido de Les Reinas Magas, una proposta musical d’una sensibilitat exquisida, creada sota la batuta de l’actriu i directora valenciana María José Peris i interpretada per 8 actrius-cantants, acompanyades d’un quartet d’arpa, acordió, guitarra i clarinet, que acaronaven  elles mateixes, i que van delectar el públic amb la vibració de les seves veus i les seves abraçades.

Aquest premi consistia en un lot de productes d’alta qualitat creats a la comarca “Delícies del Matarranya”, cortesia de diversos patrocinadors del festival: Arcoiris, Mas de Catxol, Lagar D’Amprius, Productes de cosmètica natural Matarrania, Mineral Gràfics, Cerveses Ambar i Roquet de Monroyo.

El segon i tercer lloc van ser per als espectacles On està Mercè? de la companyia d’humor clown Bandada i Las madres  presas, de Pilar Martínez, respectivament. Cal destacar l’alta participació del públic en aquesta iniciativa corroborant la importància d’involucrar els espectadors com la part més important i imprescindible del festival.

L’Ajuntament de Fontdespatla  ha manifestat estar més que satisfet amb els resultats d’aquesta experiència escènica, així com en el positiu impacte que aquest ha tingut en la seva localitat, en els seus negocis i en els seus habitants. Així, amb un balanç més que positiu, tanca la seva quarta edició el festival Matarranya Íntim, i comença a treballar en la de 2017, que aterrarà amb noves i suggeridores propostes el proper estiu a Queretes.

Malgrat tot allò de positiu que s’ha exposat en aquesta nota de premsa (satisfacció dels comerciants, veïns, ajuntament, companyies …) i del bon rumb i la bona repercussió del festival, l’equip tanca aquesta edició posant l’accent en la precarietat econòmica del Matarranya Íntim i reclamant així una major ajuda institucional per a la viabilitat del mateix.

Premsa Festival Matarranya Íntim

Esther Melo 61559529

matarranyaintim@gmail.com

www.matarranyaintim.com

Afegeixo jo a aquesta nota, emfatitzant l’últim paràgraf, que hauria de ser el govern aragonès el gran promotor econòmic del Festival Mataranya Íntim, possiblement el més singular i important, en el seu gènere, de totes les terres aragoneses. Aprofitant que la majoria de les companyies són valencianes, la presència del valencià o català hauria d’estar més present al festival, una molt bona ocasió per promocionar i protegir la llengua de la Franja.

Origen: YO PARLO CHAPURREAU

foto de Lola Salmerón Escritora.

DE MI NOVELA EL CAFÉ DE LAS TRES

“Iria llegó a casa el primer día de escuela inmensamente entusiasmada.
–—Mamá, me gusta mucho el instituto, en mi clase están mis mejores amigas del verano. ¡ Qué suerte he tenido!
–—Me alegro tanto, Iria —le dijo su abuela.
–—Lo único que me sabe mal es que no tendré ninguna clase en catalán.
–—Encontraremos la solución a eso, asistirás a clases extraescolares para que sigas aprendiendo la lengua.
–—El catalán de aquí, de la franja aragonesa, ahora se denomina “«lapao”», a lo que antes le decían “«chapurreao”».
–—Sí, hija, aquí toda la vida muchos de nosotros hablando el catalán y ahora lo hacen desaparecer de las escuelas, no puede entenderse. Una expresión cultural de tal envergadura no tendría que querer ser mutilada y olvidada. —Dijo dijo Domingo con indignación—.- Estas imposiciones no nos llevarán a ninguna parte. La gente cada vez está más cansada.
–—A mí me hace mucha gracia ver como cómo se habla aquí, este catalán es un poco diferente al que hablamos en Barcelona, cuando hablo con las niñas del pueblo también se ríen, les hace gracia mi acento de la capital. Me gusta aprender palabras nuevas que significan lo mismo pero que suenan diferente. Pero, ¿qué significa lapao?
–—Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental, y el aragonés suena mucho más ridículo ahora: LAPAPYP, que significa Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica.
–—Vaya, ¿entonces seremos lapao parlantes aquí?
–—Es absurdo pero sí. Parece que por aquí hay gobernantes a los que no les gusta el catalán.
–—Pues ellos se lo pierden. Yo he aprendido en el colegio que contra más lenguas aprendes mejor, contra más culturas y gente de otros países te encuentras en la vida, más enriqueces tu corazón.
–—Sí, hija, tienes más sentido común tú a tu temprana edad que muchos políticos. Así va el mundo.. —Domingo volvía a transformar los gestos de su cara.”

Amb prou feines els últims rajos de sol van esborrar les façanes de l’Estació, desenes de persones van començar a prendre seient per viure de primera mà el que prometia ser una nit memorable de cultura, història, estiu i bon rotllo.    I les expectatives van resultar sobradament cobertes per a tots.

   Sigil·lós, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Saragossa Julián Casanova va aparèixer d’entre les ombres, i de seguida un fidel seguidor seu de la ràdio li va assaltar per saludar-li i manifestar-li una admiració que de ben segur, aquella nit va anar in crescendo.

Diversos més el van seguir, i li explicaven que eren de Xile i que venien de pobles propers on estaven passant les vacances, i no  havien dubtat a apropar-se a

Queretes per poder encaixar-li la mà, després de diversos llibres llegits.

Quinze minuts després de les deu, gairebé cent cinquanta persones omplien per complet l’aforament que oferia el teatre a l’aire lliure de l’Estació. Uns en les graderies, i els més previsors en les taules disposades a primera fila. I en aquell moment, Julián Casanova va agafar el micròfon i va començar a explicar història.

Durant una hora, que va passar més ràpid de l’habitual, Casanova no només va parlar de la república, de la guerra i de la postguerra. També va fer riure als assistents amb comentaris subtils i llançats amb aquella picardia que només els anys aguditzen.

I després de la demostració de poder intel·lectual d’aquest catedràtic rutilant i no mediàtic per voluntat pròpia i per culpa de Inda i de Marhuenda, va arribar el torn de les preguntes, dels comentaris i de la tertúlia. Que per a això havien anat.

Més de deu intervencions van allargar la vetllada fins passada la mitjanit, quan Casanova va armar el bolígraf i va dedicar desenes de llibres seus. Perquè tots es marxessin contents al són cubà que va fer recordar als presents que allò només havia estat una nit d’estiu. La primera “Nit a la fresca”. I el millor de tot és que encara en queden tres.

Cronica de nits a la fresca

Al següent enllaç trobareu la programació de les Festes Majors dels pobles de la Comarca del Matarraña/Matarranya que tindran lloc durant el mes d’agost: http://www.comarcamatarranya.es/index.php/personas/turismo/item/414-ya-han-empezado-las-fiestas-de-agosto-en-los-pueblos-del-matarrana

Així mateix, recordar-vos que este diumenge finalitzarà ‘Festivals del Matarranya’ amb l’últim dels concerts del cicle d’òrgue de la Comarca del Matarraña/Matarranya. La cita serà el 7 d’agost, a les 19:00 h, a l’Església Parroquial de Mont-roig, amb el concert que oferirà l’organista Jesús Sampedro. Us convidem.

COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com

 

Origen: La Voz de Asturias

Ramón d'Andrés

Ramón d’Andrés

El filólogo gijonés formará parte de un equipo de tres filólogos designado por el Gobierno de Aragón y llamado a fusionar las tres ortografías existentes hoy

Pablo Batalla Cueto
Redacción 01/08/2016 13:30

El lingüista asturiano Ramón d’Andrés, profesor titular de lengua española en la Universidad de Oviedo y exdirector de la Oficina de Política Lingüística del Principado de Asturias, ha sido escogido por el Gobierno de Aragón para integrar un equipo de tres filólogos llamado a diseñar una ortografía que unifique las tres que actualmente se emplean para escribir la lengua aragonesa. Los otros lingüistas designados son el francés Patrick Sauzet y el suizo Michael Metzeltin, este último un buen amigo de Asturias y miembro de honor de la Academia de la Llingua Asturiana.

El encargo ha sido hecho por José Ignacio López Susín, director general de Oficina de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, recién creada como resultado del pacto de gobierno entre PSOE y Podemos alcanzado tras las elecciones autonómicas del año pasado. La mayor sensibilidad hacia el aragonés de los nuevos gobernantes se ha manifestado en un incipiente proceso de normalización y difusión de la maltrecha lengua patrimonial -sólo 12.000 hablantes circunscritos al norte montañoso de la región- que, sin embargo, ha encontrado un obstáculo importante en la imposibilidad de consensuar qué grafia utilizar en carteles, rótulos, avisos o folletos. Tres instituciones consagradas a la defensa del idioma, el Consello d’a Fabla Aragonesa, el Estudio de Filología Aragonesa y la Sociedat de Lingüística Aragonesa, utilizan sus propioas grafías y consideran arbitrarias y fuera de lugar las otras dos. Urge una unificación y en ello van a ponerse a trabajar D’Andrés, Metzeltin y Sauzet, que celebrarán en noviembre, seguramente en Barcelona, una primera reunión preparatoria tras la cual tendrán lugar otras de las que se espera que redunden en un primer pliego de conclusiones durante el primer semestre de 2017.

«Que existan grafías diferentes puede tener sentido en lenguas como el romanche, que tiene variedades dialectales bien delimitadas y sobre todo el apoyo del Estado suizo y del cantón en el que se habla, donde es lengua oficial, pero tres grafías diferentes ininteligibles entre sí y una disputa tan agria es letal para un proceso de normalización de una lengua como el aragonés, muy recesiva y con menos apoyos aún que el asturiano: ésa es una situación con la que hay que acabar cuanto antes», valora D’Andrés, que muestra asimismo su satisfacción por la actitud colaboradora que, de momento, están teniendo las tres entidades, que están dispuestas a alcanzar un acuerdo y ya han enviado a los tres lingüistas abundante documentación para que vayan preparando el trabajo.

D’Andrés no espera que la unificación resulte especialmente complicada. «En Galicia hubo hace años una controversia mucho más agria y dañina entre los partidarios de una grafía más cercana al castellano y los de una más cercana al portugués y se acabó solucionando», cuenta. La disputa en Aragón no es, de todas formas, entre referentes externos como el catalán, el occitano o el castellano, sino fundamentalmente entre una grafía que, basándose en documentación medieval aragonesa, introduzca innovaciones como eliminar la uve o la hache muda y otra más parecida a la habitual en las lenguas romances. «Los tres modelos ortográficos son técnicamente defendibles; no hay ninguno muy chambón», explica D’Andrés, que en tanto el equipo aún no ha empezado a trabajar no quiere adelantar si se adoptará una solución de consenso que tome elementos de las tres propuestas o una que se parezca más a uno de los modelos que a los otros dos.

Tampoco quiere D’Andrés opinar sobre esta extraña fragmentación ortográfica sufrida por el aragonés, que hasta los años 2000 se escribió con el modelo propuesto por el Consello sin que existieran mayores disputas al respecto.

Origen: La Plataforma per la Llengua sol·licita una reunió d’urgència amb el govern d’Aragó | VilaWeb

Agenda de la Terra Plataforma llengua

La Plataforma per la Llengua ha demanat una reunió d’urgència amb el govern d’Aragó després de saber que l’executiu impedirà distribuir les Agendes de la Terra entre l’alumnat de les escoles de La Franja. A través d’un comunicat enviat aquest dijous, l’ONG del català s’ha mostrat ‘sorpresa’ per aquesta decisió i ha considerat que és ‘una censura’ a la possibilitat de l’alumnat d’aquelles comarques de tenir una agenda en català que, segons l’entitat, ‘té una finalitat educativa i significa un element de cohesió positiva’. La Plataforma ha detallat que ha conegut aquesta decisió pels mitjans de comunicació, ja que no ha rebut cap notificació del govern d’Aragó.

La Plataforma per la Llengua ha explicat que intentat diverses vegades explicar el projecte Agendes de la Terra al govern aragonès i que mai ha atès aquesta petició. En concret, la directora de l’entitat, Neus Mestres, va enviar tres cartes a la consellera d’Educació, Cultura i Esports, Maria Teresa Pérez, el desembre del 2015 i els mesos de febrer i maig d’enguany. En aquestes missives, Mestres sol·licitava una trobada amb el departament per presentar-li aquest projecte lingüístic centrat en l’àmbit educatiu que la Plataforma per la Llengua realitza a les comarques de parla catalana d’Aragó.

Aquest dijous, Neus Mestres ha tornat a dirigir-se per escrit a la consellera Maria Teresa Pérez per demanar-li, novament, una trobada amb caràcter d’urgència per exposar-li el projecte de les Agendes de la Terra de la Franja, ‘que volen donar aquest suport a la normalització lingüística del català a la Franja, una de les seves zones autòctones’.

Les agendes escolars en català és un projecte de la Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració del Moviment Franjolí per la Llengua, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació de pares i mares Clarió del Matarranya i que compta amb el suport de la Diputació de Lleida que estan dirigides als alumnes de primària i secundària de la Franja amb l’objectiu de facilitar noves eines de normalització de la llengua pròpia a les comarques de la Franja. Segons l’ONG del català, ‘les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l’àmbit lingüístic català com les dates festives, també de l’Aragó, i d’afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta’. Per tot plegat, la Plataforma ha reiterat la seva voluntat de repartir aquestes agendes.

Origen: Madrid decreta el fin de la pesca y el territorio estima pérdidas millonarias

Origen: Fuentespalda inicia sus fiestas con la gran gaseosada

Origen: Ràfels viurà 6 dies de festa sense parar en un munt d’actes – Ràdio Matarranya

Recetas: La inequidad crónica o por qué España sigue sin tener una tarjeta sanitaria única. Noticias de Alma, Corazón, Vida. El acceso con normalidad al Sistema Nacional de Salud con independencia de la comunidad de origen del usuario sigue sin ser una realidad

Origen: Recetas: La inequidad crónica o por qué España sigue sin tener una tarjeta sanitaria única. Noticias de Alma, Corazón, Vida

Origen: Persecució del català: “evite la entrega de las agendas al alumnado”. Tics franquistes. | Xarxes socials i llengües

La Plataforma per la Llengua ha elaborat unes agendes en català que ha difós entre alumnes de la Franja per via d’associacions (Clarió, AMPA…). Lo Govern d’Aragó ni ha fet ni ha desfet en la producció i difusió, perquè entre les seues funcions no està la de supervisar activitats d’entitats privades. Com no supervise les visites escolars a espais militaritzats (Un militar muerto y 11 escolares graves al volcar un blindado en Zaragoza, Visita a la Escuela Militar de Montaña, i 3) ni revise l’ensenyament religiós en horari escolar. Més enllà de consideracions que es puguen fer sobre el format de la campanya, tindre una agenda en català normalitze la llengua en un àmbit formal a on la llengua pròpia té un paper d’excepcionalitat, si arribe a tindre’l.

Lo secessionisme, per via del PAR, ha demanat al Govern d’Aragó per l’agenda de les associacions (?). Com si el Govern tinguere res a dir en activitats privades. Diuen que  l’agenda està redactada “en catalán normativo”, es fan referència a l’”Àrea Idiomàtica del Català” i s’usa la toponímia en català. Preguntes previsibles per a un PAR que ha evolucionat des de demanar l’oficialitat del català i l’aragonès a traure rendiment de l’anticatalanisme per via de la llei del LAPAO. I sobretot, en època d’estiu, en què hi ha poca cosa noticiable, venim de resoldre el conflicte de Sixena, i al setembre és previsible que intentaran erosionar el Govern posant en agenda els Bens de la Franja.

Però l’acció imprudent és lo moment en què el Govern d’Aragó, des de la Conselleria d’Educació (PSOE) i en la signatura de la Cap de Servei Ana Isabel Ayala Sender, s’interpose explícitament en la societat civil, i use els directors per a “que evite la entrega de las citadas agendas al alumnado de su centro“. Tics franquistes. I els arguments per a fer-ho no deixen de ser obscurs i confusos: “consideramos que invade competencias de la Comunidad Autónoma en relación con los contenidos y la identificación de las zonas lingüística y los centros de Aragón”. Això d’invadir competències del Govern per via d’una agenda no deixa de ser menys còmic que el moment que Catalunya es va annexionar territori per via d’una enquesta. Eren moments del PP-PAR.

Però la imprudència més fulminant és la mostra del Departament del total desconeixement sobre les pròpies llengües d’Aragó i la seua normativa: “La determinación del catalán como lengua propia en la Comunidad Autónoma de Aragón se rige por normativa propia especifica de la Comunidad y en ningún momento referencia a otras zonas o entidades”. Deu desconèixer que la Comunitat Autònoma d’Aragó mai ha tingut cap normativa pròpia ni específica per a regir el català, perquè PP, PAR o PSOE han fet servir de la comuna.  Com tampoc la C. A. d’Aragó ha tingut mai cap normativa pròpia ni específica per a l’aragonès, perquè mai ha arribat assumir-la com a llengua pròpia, i com a tal, com ningú de fora li ha fet la norma, la C.A.A no ha tingut mai norma pròpia per a l’aragonès. Així és lo país (esto no da más de sí).

Lo progressisme aragonès ja porte massa activitat a l’agenda marcada pel secessionisme, com abandonar l’Euroregió pels conflictes de les propietats de l’Església, o deixar d’anar a actes d’estudi del català de la Franja per conflictes en la propietat privada de les monges de Sant Joan de Jerusalem. Igual de coherent que considerar que la Llei de llengües és més convinent anunciar-la a Catalunya per a aturar l’independentisme que presentar-la al propi territori a on ha de tindre efectes. Només interessen los Bens que tenen los catalans, res de parlar dels que estan a Madrid, Nova York, Boston o Toledo.

L’agenda no em deixe de portar records. Quan era menut un familiar me va regalar el llibre “Bleda, bleda, no ho és”. No el vaig arribar a llegir mai. Però tindre un llibre en català entre mans me va fotre una sensació estranya. Encara el recordo! Als 10 anys tenia el primer contacte en “la meua llengua” per escrit. I ere pel granet d’arena que hi posave un familiar. No pel sistema educatiu. De fet, l’Escola es va esforçar en evitar qualsevol contacte en la llengua pròpia, i en ocasions, va arribar a demanar que els pares parlaren castellà a casa.

Un llibre en català a les mans que em portaven “de Barcelona”. Allò que m’ere pròxim i llunyà simultàniament. Tant llunyà i pròxim com a qualsevol andalús li podrie parèixer llegir a Ramón J. Sénder. Però en la diferència que des de l’escola només s’havien preocupat de fer-me pròxim i quotidià allò que parlaven “a Madrid” o “a Saragossa”. Fins i tot me feen pròxim allò que parlaven “a Buenos Aires”, “a Londres” o “a Nueva York”. Però d’explicar-me que allò “de Barcelona” ere molt llunyà no calie que s’hi preocupare l’Escola, que a casa, els veïns, al carrer, mos feem prou evident que “el xapurriau no ere català”.

Però a la vegada, no deixave de ser una sensació estranya que quan venie un foraster de Barcelona no canviàvem de llengua. Per més que vulgueu, a un xiquet li ha de produir una sensació estranya que en “los que no parlen com natres” no es canvie de llengua, i en “los pròxims” d’Escola, sí que es canvie de llengua. Però recordo que eixe primer llibre va normalitzar en mi vore la meua llengua escrita. Per més diferent que sonare a com parlava, no ere més diferent que la llengua d’escola.

A pesar de l’espai perifèric que el sistema educatiu li reserve a la llengua, quan no és de persecució, per a molts xiquets actuals los serà més normal tindre coses en català que no ho va ser per a natres, igual que també per a ells serà més normal tindre molts amics castellanoparlants, i parlants d’amazic, àrab, romanès o wòlof. La seua Franja ja no serà la nostra Franja. I la seua Franja farà més complicat mantindre viva la llengua. Però ara no tenim prou espai per a palar-ne. I alguns tics se mantenen.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja