El sábado 22 de abril, la romería a la ermita de San Jorge /Sant Jordi, en Fayón/Faió, pondrá marco a la presentación de El confín del Matarraña. Fayón mágico y legendario / El confí del Matarranya. Faió màgic i llegendari. Un hermoso libro de Alberto Serrano Dolader, con el que alimentamos una de nuestras colecciones más veteranas, “Bal de Bernera”, y que irá (entre otros muchos sitios) a las bibliotecas de los socios y socias de REA. El domingo 23, en nuestro puesto del Paseo de la Independencia de Zaragoza, estará a disposición de todo el mundo. (Sobre el Día del Libro, informaremos en breve en otro mensaje)

Rolde de Estudios Aragoneses
Asociación Cultural Declarada de Utilidad Pública (O.M. 29-07-97)
Entidad Declarada de Interés Público Municipal por el Ayuntamiento de Zaragoza
Moncasi, 4, enlo. izda. 50006 Zaragoza
Tfno. y Fax 976 372 250
coordinacion@roldedeestudiosaragoneses.org
www.roldedeestudiosaragoneses.org
www.rolde.org

Origen: · PUBLICADO EL PROTOCOLO DE COLABORACIÓN CON LA UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA – Lenguas de Aragón

Origen: · JORNADAS DE LENGUAS DEL PIRINEO – Lenguas de Aragón

Origen: · MÁS DE CINCUENTA PARTICIPANTES EN LA JORNADA “MULLER E LENGUA ARAGONESA” – Lenguas de Aragón

Origen: El català i l’aragonès, presents al Sant Jordi a Saragossa. | Mas de Bringuè

Origen: ALADRADA: NUEVO TÍTULO DE LA BIBLIOTECA DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN

Nueva aportación a los estudios sobre la lengua aragonesa

Dentro de su colección “Biblioteca de las Lenguas de Aragón”, la editorial Aladrada ha publicado Entre manuscritos y encuestas. Trabajos sobre el aragonés y el catalán de Aragón, una recopilación de trabajos filológicos de Antoni M. Badia i Margarit.

Esta obra, de cuya edición e introducción se ha encargado Artur Quintana, ha contado con la colaboración del Departamento de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón y del Institut d’Estudis Catalans (entidad muy vinculada al trabajo de Badia).

Tras la reedición de El habla del valle de Bielsa, este volumen reúne, a lo largo de casi 400 páginas, otros importantes trabajos de temática aragonesa del gran lingüista Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014).

A sus exhaustivos trabajos de la década de 1940 (Sobre morfología dialectal aragonesa y Contribución al vocabulario aragonés moderno), basados en el estudio sobre el terreno de la lengua viva aragonesa (con uso de metodologías como la encuesta) y con gran importancia de la lexicografía, se unen aquí otros textos posteriores (algunos de ellos con aportación de materiales inéditos), dedicados a la toponimia, a nombres de plantas en aragonés, y a la lengua de Juan Fernández de Heredia.

Con este título, nº 18 de la colección «Biblioteca de las Lenguas de Aragón», Aladrada Ediciones prosigue su tarea de puesta en valor del patrimonio inmaterial de nuestra comunidad autónoma, de unas lenguas que, por sus excelencias literarias, tienen un pasado significativo y un presente y un futuro vivos.

Origen: Incerta glòria | La Comarca

L’altre dia vaig anar a veure la pel·lícula ‘Incerta glòria’ basada en un llibre del mateix títol de Joan Sales que explica les vivències d’un oficial de l’exèrcit republicà que estigué destinat a la rereguarda del Front d’Aragó el 1937. Concretament a Estercuel, Olivel de la Virgen a l’obra. Cap al 2014, els responsables de la pel·lícula, principalment la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga coneguts per l’èxit de ‘Pa negre’ (2012), volien rodar-la a la vila minera perquè encara es conserva prou bé l’escenografia que hi surt a la novel·la i que és molt important per a reconstruir el relat, ara passat al cinema: el poble, el castell, el molí i el convent. I és que el guió de la pel·lícula desenvolupa sobretot la primera part de la novel·la que succeeix a Estercuel amb el personatge principal: la Carlana que viu al castell de la població. Un altre escenari imprescindible és el convent de l’Olivar, monestir d’Olivel en l’obra, aquí, suposo, els responsables de la pel·lícula van veure difícil enregistrar l’acció ja que l’actual edificació religiosa està rehabilitada i ara hi viu una comunitat i en la guerra civil va ser saquejat durant la revolta anticlerical del 36. Així que, suposo, van haver de renunciar a la localització i es van endur el projecte a la Cartoixa de Nostra Senyora de las Fuentes, a prop de Sarinyena, als Monegres.

No obstant això, crec que farien bé els habitants d’Estercuel de posar en valor els llocs que hi surten a la novel·la de Joan Salas i marcar una ruta literària i cinematogràfica dels llocs que descriu l’escriptor i que apareixen a la pel·lícula deslocalitzats: el palau i fortalesa on hi viu la Carlana, la senyora de la vila, la població que pràcticament no ha canviat gaire, el convent de l’Olivar on hi van matar els monjos i el molí on hi van viure els humils llogaters de la Carlana. Com que la pel·lícula tindrà un èxit assegurat, per la qualitat del producte i pel seu director i la productora, àmpliament guardonats, farien bé la gent d’Estercuel d’aprofitar l’ocasió per atraure un tipus de turisme cultural seguint les passes de Joan Sales.

Origen: Junta d’ASCUMA del 13 d’abril | Lo Finestró

Origen: 20 poblaciones limítrofes con Castellón se beneficiarán del nuevo acuerdo de Bomberos | La Comarca

Origen: Las calles del centro histórico de Valderrobres se estremecen con el Via Crucis | La Comarca

Origen: Massalió | Viles i Gents

Origen: El Corredor Madriterrani | Viles i Gents

Origen: Cultura i administració comarcal | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de març del 2017)

Amb periodicitat setmanal o quinzenal m’arriba un correu de part del Departament de Cultura de la Comarca del Matarranya/Matarraña amb lo programa de les diverses activitats culturals dels dies següents. Evidència indubtable de les diverses inquietuds dels habitants, indica alhora la voluntat de compartir-les amb la resta de la comunitat en forma de jornades, espectacles, jocs, xerrades, esports, etc. No ho podrien fer amb igual eficàcia sense el personal de l’entitat que s’encarrega de la seua coordinació i difusió en llistes de correus, a la pàgina web pròpia o en xarxes socials, que són la via actual de superar l’abast reduït dels cartells tradicionals o del “bando” per megafonia a la localitat concreta a on es celebra cada acte. Al mateix temps, es dibuixa el panorama d’una activitat continuada, organitzada i comuna a les diferents poblacions, que permet establir vincles entre elles o reforçar els ja existents, familiars o d’amistat i veïnatge, generant espais de sociabilitat en les despoblades i aïllades zones rurals. És este un dels principis inspiradors de la política comarcal, que mira d’assentar la població al territori, oferint-li estímuls de tot tipus, no només laborals i assistencials sinó també educatius i culturals, los quals van de la mà de la creació de llocs de treball, molt necessaris, encomençant pels mateixos tècnics o administratius de cada comarca. Alguns detractors del sistema el critiquen, al·legant raons diverses i complexes –personals, polítiques, econòmiques… . Segurament, és millorable, però sense esta nova administració local la denominada “marca” Matarranya no hauria arribat tan lluny: no s’haurien millorat les infraestructures, no s’hauria restaurat lo patrimoni artístic ni s’hauria adequat l’entorn natural i la promoció turística que n’hi ha al voltant, fent possible tant la subsistència dels matarranyencs com l’expressió de les seues aspiracions culturals i artístiques. Una bona mostra la van oferir lo passat dissabte 18 de març al Pavelló Municipal de Massalió més d’un centenar de músics a la 11ª trobada de bandes: la Peñarbés de Pena-roja de Tastavins, la Sant Anton de la Portellada i la Francisco Turull de Queretes.

María Dolores Gimeno

Origen: Más de 5.000 personas asisten a una XVIII Feria del Vino y Mercado Medieval de record en Cretas | La Comarca