La Franja

Source: Convocatòria del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte » Temps de Franja

// Redacció

El passat 16 de febrer, al Boletín Oficial de Aragón, va aparèixer la convocatòria per part del Govern d’Aragó del Premi Desideri Lombarte que “està destinat al reconeixement d’una tasca continuada o d’especial notorietat i importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, econòmics, artístics, etc. que suposin una millora important per al català a l’Aragó, en especial consideració les activitats dirigides a la dignificació, difusió, investigació, docència, l’expressió literària, etc. del català a l’Aragó i que constitueixi un model i testimoni exemplar per a la societat aragonesa.” Els premis Desideri Lombarte, en català, i els Chuana Coscujuela, en aragonès, van ser creats pel Govern d’Aragó el 19 d’abril 2016 amb una periodicitat bianual. El que inaugurava la convocatòria, el 2017, va ser concedit ex aequo a José-Ramón Bada Panillo, ex conseller del primer Govern d’Aragó, i a Artur Quintana i Font, investigador, lingüista i professor. El lliurament del guardó va tindre lloc al Santuari de la Mare de Déu de la Font a Pena-roja, el 11 de setembre del 2017, vila on havia nascut l’escriptor i poeta matarranyenc Desideri Lombarte Arrufat, en una convocatòria solemne i molt emotiva amb gran presència de públic i d’autoritats autonòmiques, comarcals i locals.

Desideri Lombarte Arrufat (Pena-roja 1937-Barcelona 1989) va ser un activista cultural, poeta, novel·lista, assagista, autor dramàtic i dibuixant. Obra que produí en els seus últims deu anys de vida i quasi tota publicada després de la seua mort. És un dels millors i més prolífics escriptors que treballà per dignificar i promocionar la llengua catalana de l’Aragó. Com a poeta compta amb magnífica l’antologia ‘Ataüllar el món des del Molinar’. Va participar molt activament en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1986, dins de la Comissió Territorial d’Aragó, soci fundador de l’Associació Cultural del Matarranya el 1989 i vicepresident de l’entitat. Les seues poesies han estat recreades musicalment per diferents grups i cantants.

Imatge dels dos primes premis, atorgats el 2016. / Carles Terès

Lent, però a poc a poc, veiem com algun periodista d’Aragó Tv està aprenent a utilitzar els termes adequats per a l’aragonès. Així i tot, des Esfendemos as Luengas creiem que cal fer un pas cap endavant i superar aquesta percepció de “conservar les paraules de Torres”, “vocabulari Torrense-Castellà”, “un dialecte que es parla a Torres”… sense llevar-li el mèrit a l’enorme treball d’aquest vocabulari.

L’aragonès és una llengua viva, en contacte amb els pobles del seu voltant, que encara té una funció comunicativa i ha d’estar viva. No podem estigmatitzar-la com una peculiaritat d’un poble, o un patrimoni a guardar en un rebost.

Tal com veiem en aquest vídeo, l’aragonès es mor, no n’hi ha prou amb escriure les paraules específiques en un vocabulari, i les accions que s’han dut a terme fins ara no serveixen per revitalitzar-lo.

Des del Departament de Català de l’Escola Oficial d’Idiomes F. Lázaro Carreter, ens plau, un any més, convidar-vos a l’activitat que es durà a terme al nostre centre dins del programa Jesús Moncada, per a la difusió del català a Aragó als centres escolars, de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó.

En aquesta ocasió, el proper dimecres dia 3 d’abril a les 18.30 h tindrà lloc, a l’aula 21, un taller de sabó casolà. A més de seguir les explicacions de la ponent, Alba Chesa, tindrem l’oportunitat d’elaborar el nostre propi sabó i endur-nos-el a casa.

MAGAZIN 30 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Les adopcions”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30-12:40.- Miguel Antolín, presidente de la Cofradía La Sangre de Cristo.
12:40- 12:55.- Pàgina escolar dels alumnes de 4art de primària del col.legi de Maella Virgen del Portal.
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- Jaime Rebenaque, presidente de la asociación maellana, Guirigay.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40 – 14.- Corresponsal a Casp, Néstor Fontoba i entrevista a Xavi Guimerà Capacés, nascut a Barcelona, d’origens maellans, que resideix actualmente a Casp; poeta, narrador, guionista…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.

Tenim el plaer d’informar-vos que el dia 8 d’abril, a les 7 de la vesprada, es presentarà a Barcelona, a la Llibreria Documenta, C/. Pau Claris, 144, el llibre Arbàgel, un revolt de l’amor de Marta Momblant Ribas. Aquest llibre ha guanyat el premi Guillem Nicolau 2018 i es va presentar a Calaceit el passat 15 de març.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Facebook: Associació Cultural del Matarranya-ASCUMA
Web: ascuma.org

Luenga & fablas 22 (2018): adedicato á soziolinguistica e amostranza. pic.twitter.com/6HeSvpb28j

— Consello_CFA (@cfa_consello) March 25, 2019

El Director de la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés de la Universidad de Zaragoza, D. José Domingo Dueñas Lorente, le invita a la Presentación del estudio ANÁLISIS PROSPECTIVO Y ESCENARIOS SOCIALES DE LAS LENGUAS PROPIAS DE ARAGÓN EL CASO DEL ARAGONÉS
Elaborado por los profesores de la Universidad de Zaragoza D. Antonio Eito Mateo y D. Chaime Marcuello Servós
El acto será presentado por Dña. Carmen Magallón Portolés y contará con la participación de los autores.
Se celebrará el 26 de marzo de 2019 a las 18:30 en la Sala Joaquín Costa del Edificio Paraninfo, Plaza Paraíso, 4 de Zaragoza

Source: La lírica de la Franja, protagonista en el Març Poètic de Fraga | Mas de Bringuè

Los poetes catalanòfons de l’Aragó tindran un pes a específic i principal a les jornades del Març Poètic a  Fraga, en commemoració del Dia Mundial de la Poesia. Concretament , el diumenge 24 de març, des de les 11 del matí, un bon grapat de poetes i cantautors de les diverses comarques franjolines, com Merxe Llop, Marià López, Hèctor Moret, Àngel Soro, Tomàs Bosque, Anton Abad, Àngel Villalba, etc.  passaran per la tarima de la sala d’actes del Palau Montcada de Fraga per a llegir algun dels seus textos. El Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) donaran veu a algun dels nostres poetes desapareguts com Teresa Jassà, Josep Galan  o Desideri Lombarte, i a alguns que no hi podran ser a la cita per qüestions personals.

Un dia abans, el dissabte 23, a les 7 hores de la tarda, rebrà homenatge a la mateixa sala d’actes del Palau Montcada l’editora i poeta saragossana Trinidad Rúiz Marcellán. A continuació s’instal·larà una placa amb el seu nom al Passeig dels Poetes de la localitat. L’acte conclourà amb un pica- pica al Castell, preparat pel grup d’alumnes inscrits en el Programa de Qualificació Professional d’Hostaleria de l’Ajuntament de Fraga.

Source: Sorolla’t

Carles Sancho

El passat 23 de febrer, en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna a Pena-roja, el grup Ya babé va estrenar una nova cançó, recreant musicalment un dels millors poemes de l’escriptor pena-rogí Desideri Lombarte, Sorolla’t. I és que els queretans ja van enregistrar el 2017 un CD de petit format, sis temes, dedicat al poeta de Pena-roja que titulava ‘Cantant a Desideri’. El polifacètic activista cultural, traspassat ara fa trenta anys, va dedicar el text a la revista del mateix nom que va aparèixer el setembre del 1986, en què hi col·laborava sovint. Impresa a Gràfiques del Matarranya a Calaceit i editada en aquell moment pel col·lectiu Sorolla’t i activa fins el 2000. Va ser un dels primers poemes que va veure publicat perquè, encara que va començar a escriure poesia el 1981, fins el 1987 no va veure la llum el seu primer poemari ‘Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort’, publicat a la col·lecció Pa de Casa i promoguda pel Govern d’Aragó. Era la primera editada en català a l’Aragó, iniciativa del Conseller de Cultura i Educació del Govern d’Aragó, el favarol José-Ramon Bada. El poema Sorolla’t també apareix en l’excel·lent antologia lítica de l’escriptor matarranyenc ‘Ataüllar el món des del Molinar’ (2000) interpretada en un dels dos CD incorporats al llibre pel rapsode calaceità Antoni Bengochea. Un poema que convida a l’acció i a l’activisme rural compromès amb el territori com ho era el contingut de la primera revista publicada, en aquells inicis dirigida a la gent progressista del Matarranya i de la comarca de la Terra Alta, segons hi llegim en l’editorial. SOROLLA’T i poca son, / ja s’ha acabat lo dormir, / espavila’t, que si dorms, / de net no en farem un dit… SOROLLA’T i fes camí / camí de la llibertat, / llibertat de dit o no dir. / I, dient la veritat, / a la nafra posa el dit… Un referent i tota una declaració d’intencions de l’enyorat amic i poeta matarranyenc.

MAGAZIN 23 de març de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”Qui defensa als animals?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Parlarem amb Pepe Bada, que avui presenta al cine municipal de Favara,a les 19 hores, el seu llibre “Records per a la pau”
13:40 – 14.- Entrevista a la professora Laura Bernal i als alumnes Raúl Mediavilla i Adrián Balaguer, del CRA Fabara Nonaspe “Dos Aguas”; ens explicaran la seva estada al CRIE “Venta del Olivar” de Zaragoza ( Centro Rural de Innovación Educativa).
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Josep Mª Ráfales, Pepe Bada, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Fórnoles reúne a 750 participantes en la Marcha Senderista de la Comarca del Matarraña

Source: Moviments històrics | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Els que tenim bastants anys recordem perfectament el maig del 68. Malgrat que el focus de la revolta va ser França i més concretament París, va arribar amb prou força a Espanya, més concretament a Madrid i Barcelona, transformant-se en revolta democràtica antifranquista. Molt més proper tenim el moviment del 15M del 2011, moviment pacífic que reivindicava una democràcia més directa, real i participativa, i en contra del bipartidisme espanyol. Si analitzem el que està passant actualment a l’Estat espanyol en tot allò que fa referència a grans moviments de canvis socials, progressistes i de futur, sense cap mena de dubte, n’hi ha dos de ben destacats. Un d’ells és territorial. No es nou, però ara és en el moment més crític. Es tracta de l’aspiració de Catalunya a esdevenir una república independent, la qual cosa implica l’abandó de l’arcaica institució monàrquica, desprestigiada pel seu origen i el seu comportament poc democràtic en l’actualitat. A més, la nova república hauria de comportar un canvi en positiu de valors i una revisió en profunditat de les estructures envellides, retrògrades i poc eficients. Algú ha dit: “ells –referint-se als unionistes– lluiten contra allò que odien i nosaltres per allò que estimem”. Tot estaria per fer, és ben cert, però la possibilitat real de canvi progressista seria un fet, perquè l’independentisme a Catalunya no és un moviments de dretes com alguns volen fer veure, si no d’esquerra o centre-esquerra, com els estudis demoscòpics recents ho demostren. L’altre gran moviment de canvi progressista actual –de ben segur estarà gairebé tothom d’acord– és el moviment feminista, que ha fet palesa la seva força il·lusionant i reivindicativa el passat 8 de març. Tant els lemes com els profunds principis on s’arrelen demostren que aquest moviment de les dones esdevé una revolució en marxa de caire esquerrà i/o progressista. Els partits polítics més dretans s’hi apunten, tot i que a contracor i marcant distàncies que demostren la seva contradicció. És cert que el moviment feminista és mundial, però a Espanya recentment mostra una especial empenta. El masclisme dominant, ancestral i irreverent té el dies comptats. Ja ho sé, seran dies llargs, però passaran.

José Miguel Gràcia