Skip to content

Origen: Chuntas Podemos

Iste chueves en Zgz acto de Chuntas Podemos sobre lenguas y dreitos territorials.

foto de Chuntas Podemos.

Origen: Incerta glòria | Viles i Gents

(Publicat a La Cormarca el 17 de juny del 2016)

L’altre dia l’amic Artur Quintana escrivia a la columna del Trinquet, al Diario de Teruel, sobre la novel·la d’en Joan Sales (Barcelona 1912-1983) ‘Incerta glòria’. L’autor va viure entre el 1937 i 1938 a Estercuel -Olivel de la Virgen, en el llibre- com a tinent de l’exèrcit república lluitant al Front de l’Aragó.

Quintana destaca, en la seua columna, el vocabulari que va recollir l’autor en la seua novel·la sobre la modalitat castellana parlada al Baix Aragó en aquella època per la gent de viles -barreja de castellà, aragonès i català. El columnista en recull una bona mostra d’exemples que apareixen al llibre de Joan Salas. Modalitats d’una llengua que pareix que no interessa a gaire gent com bé diu Quintana. Precisament sobre esta temàtica l’Artur va publicar ‘L’aragonès residual del Bajo Valle del Mezquín’ (2004).
‘Incerta glòria’ (1956) és una de les novel·les més interessants que s’han escrit sobre la guerra civil i de la gent que la va haver de patir. Primer va ser censurada i, més tard, ampliada fins l’edició definitiva del 1971. Va rebre els premis Joanot Martorell, Ramon Llull i Ciutat de Barcelona i és un dels llibres més recomanats per als estudiants de català. De l’obra, el 1987 Catalunya Ràdio, en va fer una adaptació radiofònica.

Fa uns mesos també va passar al teatre i va ser representada al Nacional de Catalunya amb gran èxit de públic i repercussió en els mitjans de comunicació. I des de fa uns mesos, s’hi ha fixat Agustí Villaronga, el guardonat director de ‘Pa negre’, i vol repetir l’experiència portant-la al cinema amb un repartiment d’actors molt notable.

Primerament es volia fer el rodatge a Estercuel i al Convent de Nostra Senyora de l’Olivar -Monestir d’Olivel al llibre-, on van passar els fets que descriu Joan Sales, però, finalment, una gran part de la pel·lícula s’està fent a la província d’Osca, a la Cartoixa de Nostra Senyora de las Fuentes prop de Sarinyena, als Monegres. L’any que ve arribarà a les nostres pantalles, si tot va com ha d’anar.

Carles Sancho Meix

Origen: Convocado el III Concurso Literario Comarca del Bajo/Baix Cinca – Comarca Bajo/Baix Cinca
Los relatos, originales, se pueden presentar hasta el 31 de agosto.

El área de Cultura de la Comarca del Bajo/Baix Cinca ha convocado la tercera edición del Concurso Literario Comarca Bajo/Baix Cinca, con el objetivo de fomentar y apoyar la creación literaria, la lectura y la difusión de la cultura a través de las manifestaciones literarias entre los habitantes de la Comarca, así como apoyar nuevas iniciativas culturales de personas amateurs.

El concurso establece la modalidad de relato corto y la temática del concurso es libre. Los trabajos deberán ser originales y redactados en castellano o en catalán. El plazo de admisión de originales finaliza a las 14 horas del 31 de agosto de 2016.

Las bases del concurso establecen dos categorías, la juvenil (de 13 a 17 años) y adulto (a partir de 18 años). Cada una de ellas tiene también una extensión máxima del trabajo a la que las personas participantes deben ceñirse. En las dos categorías hay un premio comarcal, que podrán optar aquellas personas que presenten un relato y estén empadronadas en algún municipio del ‪Bajo/Baix Cinca.

El concurso está dotado de tres premios y un premio comarcal, en cada una de las dos categorías: En categoría juvenil, el primer premio al igual que el premio comarcal están dotados de 200 €, el segundo de 150 euros y el tercer premio con 100 euros. En categoría adulto, se ha dotado de 400 euros el primer premio, 250 y 150 euros, el segundo y tercer premio, respectivamente. Se ha establecido 300 euros para el ganador del Premio Comarcal en esta categoría

La entrega de los premios tendrá lugar en un acto literario cuya fecha y lugar se darán oportunamente a conocer, siendo indispensable que los ganadores acudan para recoger el premio.

Toda aquella persona interesada puede consultar las bases en la web de la Comarca del Bajo/Baix Cinca, www.bajocinca.es.

Documentos adjuntos

Origen: Calaceit i Vall-de-roures, entre els pobles més bonics del planeta – Ràdio Matarranya

Un conseller comarcal del Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp, Javier Sagarra, ha dimitit recentment del càrrec, a causa del jurament en català i “per imperatiu legal” del nou conseller Víctor Prats, representant de la CHA a l’Ajuntament de Maella. Com que la fórmula la van utilitzar tots los consellers de la formació aragonesista, se pot deduir que el detonant principal va ser lingüístic. Cal recordar que la comarca és bilingüe i es denomina com a tal, i tant Favara del Matarranya, a on se va celebrar la sessió plenària, com qui va jurar tenen lo català com a “llengua pròpia”. Tot i que enguany lo nou Govern aragonès del PSOE, coaliat amb la CHA, ha reconegut esta condició, sense una nova llei de llengües, encara està en un llim legal i continua provocant reaccions adverses per la intolerància política vestida d’arguments pseudofilològics.

Sagarra, membre del consell comarcal des de l’inici i president entre 2009-2011, està caracteritzat per la mobilitat i l’eclecticisme. Integrant d’un grup maoista i trotskista, va perpetrar un atemptat al Consolat francès de Saragossa al 1972 a on va morir cremat el cònsol: condemnat en consell de guerra, va ser indultat a l’amnistia general de 1977. Instal·lat des d’allavòrens a Casp, a on exercís d’advocat, va passar de les simpaties inicials pel PSOE local a la decepció amb l’esquerra després del 23-F. D’ací va al CDS; és alcalde del PAR (1995-1999) i diputat en Corts; i acaba creant un partit propi, el CPC, amb representació entre 2003-2015, aliat del PSOE i impulsor continu de querelles municipals. Recordant esta trajectòria en una entrevista al digital baix-aragonès El Agitador (14 i 21-12-2012), confessava que la vida l’ha feit moderat, partidari tant dels postulats liberals com d’algun socialdemòcrata; ara és regidor del PP. Qui a la clandestinitat franquista s’anomenava “Fidel” i protestava amb violència per detencions d’etarres a França, va declarar després del jurament de Favara: “No estoy dispuesto a seguir sentado en un consejo comarcal que aplaude a un antisistema”. Los drets lingüístics al Baix Aragó exhibits pacíficament són ara una acció revolucionària.

 

María Dolores Gimeno

Origen: Tornaran a Sixena les 97 peces? | Lo Finestró

El proper 25 de juliol finalitza el termini per a la devolució de les 97 peces –objectes i obres d’art– provinents de Sixena que ara hi són al Museu Diocesà de Lleida i al MNAC de Barcelona, 44 al primer i 53 al segon. Com és ben sabut, el 24 de maig d’aquest any, la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes per les monges santjoanistes a la Generalitat de Catalunya i al MAC (Museu d’Art de Catalunya, ara MNAC).

En faré una síntesi de les vendes d’aquestes 97 peces: el 1970, Patrimonio Nacional, que havia d’encetar una gran restauració al monestir, va aconsellar el trasllat a les cinc monges que vivien a l’hostatgeria del monestir de Sigena. Veritablement el monestir de Sixena era una ruïna on no s’hi podia viure. Abans de marxar les monges i supervisat per mossèn Jesús Tarragona, responsable del patrimoni del bisbat, amb totes les obres d’art grans que hi tenien, van carregar un camió, el qual les va deixar al Museu de Lleida en qualitat de dipòsit. També van deixar dipositats al MAC diversos objectes i obres d’art, la majoria de format petit i de relatiu valor artístic.

A principis dels vuitanta, el bisbe Ramon Malla va demanar a la Generalitat que comprés les obres dipositades al Museu de Lleida i al MAC. Les monges ho demanaven també insistentment, sobre tot la priora de Valldoreix, perquè no tenien diners i havien de pagar el nou convent. A més, van haver de demanar permís a Roma, perquè la quantitat era elevada. Sense descartar algunes compres anteriors, el primer contracte, ben documentat, de compra-venda de 44 peces el van signar Joan Guitart, conseller de la Generalitat i la priora, Pilar Sanjoaquín, el 21 d’abril del 1983, per un import de 10 milions de pessetes. El componien 3 tombes o urnes funeràries (Isabel d’Aragó, Beatriu Cornel i Francisquina d’Erill, 1 bancal de fusta, 4 taules pintades (una del Retaule de la Pietat), 1 talla, 7 pintures de la història de David, 14 pintures variades sobre tela (segles XVII i XVIII), 10 relleus i figures d’alabastre (Retaule de Santa Anna) i 4 fragments d’imatges. Les obres es trobaven al Museu Diocesà de Lleida en qualitat de dipòsit.

La segona venda, signada per Ramon Guardans, president del Patronat del MAC i la priora, que va tenir lloc el 20 de juny de 1992, va ser de 41 objectes o lots, per import de 15 milions de pessetes. La llista d’objectes, dipositats al MAC, es componia de: 1 brodat, 2 palmatòries, 1 forquilla gran, 1 portada de llibre, 4 reliquiaris, ornaments, vestits, fragments de rajola, 2 culleres, 3 frontals de tela, 1 manípul, 1 tapa de sopera, 1 faldilla, 6 escuts en pergamí, rajoletes, 2 escudelles de Muel, pergamins, 9 llibres i 2 pintures sobre tela.

I la tercera i última venda, signada per Joan Guitart i la priora, va tenir lloc el 17 de desembre de 1992 per import de 25 milions de pessetes. Es tractava de 12 peces o lots: 1 porta policromada (18 milions), 2 peces de ceràmica, 2 llibres, 1 pintura mural, fragments de pintures murals, 2 escuts de pedra, 1 fragment de creu, 1 pedra amb tres escuts, 1 feix de papers i 1 caixa forta. Totes les peces eren al MAC.

Més enllà de les peces d’art o antigues que va comprar la Generalitat, la priora Angelina Opi va vendre també les finques agrícoles i parcel·les, pertanyents a l’orde des de temps immemorial. També llogà a les monges de Betlem les estances del monestir.

La titular del Jutjat de Primera Instància núm. 1 d’Osca, amb data 8 d’abril del 2015, va declarar nul·les de ple dret les tres operacions de venda a la Generalitat de Catalunya i al MNAC, perquè fonamentalment no es van ajustar al que preveu la legislació espanyola de patrimoni, que impedeix alienar el contingut moble d’un bé d’interès cultural sense una autorització prèvia de l’administració competent, a més de considerar com a una unitat indivisible tots els béns de Sixena.

El cas és que després de recursos d’apel·lació i d’empara, de conflictes de jurisdicció, de declaracions i contradeclaracions per part de la Generalitat i el govern d’Aragó, el 24 de maig passat  la titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca, María del Carmen Aznar, va fixar per al proper 25 de juliol la devolució de les 97 peces del patrimoni històric del Monestir de Sixena que van ser venudes a Catalunya. D’altra banda, amb data 31 de maig, la Generalitat va comunicar que havia presentat un nou incident d’execució davant del Tribunal Constitucional, que se suma al que es va presentar l’11 de juny de 2015 i que encara està pendent de resolució. El Govern de la Generalitat defensa que no es pot executar cap trasllat dels béns, ja que la resolució no es pot considerar ferma fins que el TC hagi resolt els dos incidents d’execució.

Cal dir que, allà pel mes de febrer, un intent d’acord entre el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, i la consellera de Cultura d’Aragó, Mayte Pérez, per  retornar a Sixena els 53 objectes i obres d’art que hi són al MNAC va quedar en orris, com era d’esperar.

La Universitat de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran i tots els partits polítics de les terres de Ponent, a excepció del PP i Ciutadans, mantenen una forta oposició a retornar a l’Aragó cap dels béns del Museu de Lleida provinents de Sixena. Quinze entitats culturals lleidatanes han exigit a la Generalitat que es posicioni “de forma decidida i clara” a favor de la unitat de les col·leccions dels museus, reclamant que utilitzi “tots els mecanismes legals i administratius” per bloquejar la sortida de les peces.

Què en pensa el lector? Tornaran al Monestir de Sixena les 97 peces?

Josep Miquel Gràcia  

Origen: Ocaz Enigma | Viles i Gents

(Publical al Diario de Teruel el dissabte 11 de juny del 2016)

El seu nom traduït és “Orquestra de Camara del Auditorio de Zaragoza. Grupo Enigma”. Aquest “ensemble”, com es diu en l’argot musical, és una de les dos orquestres estables que representen a l´Auditori, cap d’elles simfòniques.

El grup Enigma, com tothom els coneix, es dedica amb preferència al repertori de l’anomenada música contemporània. Fa vint i un anys que existeix i en ell es sosté a Saragossa gairebé tota música dels compositors de tradició culta dels últims cent anys.

El públic de la música clàssica ja és bastant minoritari, però aproximadament només un cinc per cent d’aquest està interessat pels compositors anomenats contemporanis. Això ha estat la principal raó per reduir la temporada de Enigma de sis concerts a només quatre els últims anys. El prestigi i el nivell tècnic del grup ha anat augmentant mentre la presència d’aquesta estigmatitzada música i, com podem veure, del mateix grup ha anat disminuint. Actualment és un dels poquíssims grups estables d’aquest repertori arreu de l’estat i amb notorietat a l’estranger.

Gràcies a la seva tasca, les persones que no considerem empestats aquests compositors contemporanis hem pogut gaudir de la seva música de debò, i en moltes ocasions hem escoltat obres esplèndides i de vegades extraordinàries. I així hem pogut revisar clàssics com el Pierrot Lunaire de Schönberg o la Història del soldat de Strawinsky, o disfrutar de Webern a Hindemith, de Milhaud a Xenakis, de Weill a Ligeti, de Messiaen a Boulez, de Saariaho a Takemitsu, o de Gerhard a Sánchez Verdú, passant per Luis de Pablo, i per compositors aragonesos de l’actualitat com Rebullida, Satué o Montañés. I el mèrit i la seva professionalitat és encara més gran si ens adonem que aquests músics de Enigma eren tots a Saragossa quan es va formar el grup, però ara molts estan treballant fora.

Des d’aquest petit raconet cresolaire desitgem salut i fortuna per molts anys a aquests destacats hoplites de la música (amb el seu director Juan José Olives) que lluiten contra la rutina i l’endogàmia i que tan han fet per enriquir la nostra ànima sonora. Mercès infinites.

Antoni Bengochea

Origen: Mural colaborativo en el colegio de Monroyo

Origen: Monroyo pide un parquin para no quedar «olvidado» en la nueva N-232

Origen: El efecto tractor

  • Escrito por  Eva Defior

Dice el consejero de Presidencia que el hotel cinco estrellas de Monroyo tendrá un «efecto tractor». Creará 150 puestos de trabajo indirectos y en 2023 habrá tenido 9.000 huéspedes. ¡Mama mía! Para conseguir esas cifras no piensen en sentarse a verlas venir estimados lectores. Ya vimos cómo ese lugar, la Torre del Marqués, reunió

a lo más granado de la jet nacional durante unos años pero no se supo mantener la marca cuando el empresario se arruinó. Ahora, por suerte, alguien emprende y arriesga más de 5 millones de euros con la idea de un hotelito de ensueño. Hace años que se lo vienen pensando, pero no se atreven a dar el paso y no vendrán con un pan bajo el brazo. No basta con recibirlo, conviene acompañarlo, con apoyos, facilidades y sinergias. Después, se trata sólo de ponerle un envoltorio trendy de agroturismo y trabajar con calidad. En el Matarraña han sabido ver ese camino bien con ideas y esfuerzo en positivo.
Me pregunto si cuando tengamos un hotel de cinco estrellas alcanzaremos al fin el nivel de las provincias españolas con categoría. Tendremos que crear una marca “top” de exclusividad que ponga en valor lo excepcional de nuestro entorno; agreste, salvaje, silencioso, virgen. No es difícil, no es política, es cosa de todos, de eliminar fronteras, de trabajar en equipo. En estos tiempos resulta complicado recordar que el paisaje, los ríos, las montañas y las mismísimas personas no entienden de límites competenciales. El turista morellano se pasea sin problema por Monroyo, o el de Arnes cruza a la Vía Verde de Cretas sin despeinarse. El sábado nuestro presidente Lambán se reunió con su homólogo Ximo Puig para resaltar esta evidencia, que por desgracia ha sido olvidada mucho tiempo. Las tierras de frontera están dejadas de la mano de Dios, por lejanas y poco pobladas.

 

No son granero de votos, aunque ahora la cosa ha cambiado, y un sufragio del pueblo más recóndito vale un Potosí. Aún así es de merecer el esfuerzo conjunto para montar la parafernalia de campaña en pleno pie de obra.

Con esta foto, ya casi llenamos nuestra pared de instantáneas dedicadas a los actos de campaña en la N-232 a lo largo de la historia de la Democracia. Es una tradición consolidada, sí señor. Las carreteras tercermundistas que cosen los dobladillos de nuestra tierra bajoaragonesa nos han impedido crecer, ahora cabe reivindicar una conexión por autovía digna. Eso daría para un montón de fotos más. En este tramo, Dios Mediante, solo queda el cuadro de la inauguración. Aprovechen ahora, las elecciones también son un excepcional “efecto tractor”. Obligan a cumplir en tiempo y forma a quien gobierna, impulsan a proponer y permiten al ciudadano tener la sartén por el mango.
Bienvenidos sean pues éste y tantos otros proyectos que nos eleven a los cielos de los lugares que merece la pena visitar. Tiene tela que sean personas de fuera quienes vengan a enseñarnos que esta tierra vale la pena, como ya hizo en su día Gemma en la Torre del Visco. Creó una corriente a favor en el Matarraña, que instituciones y agentes sociales han sabido seguir. Sean declaradas pues de “interés autonómico” estas iniciativas y gestionadas con sentido común.

Hace más de un lustro, sin estrellas el Bajo Aragón consiguió no estrellarse con la llegada de pilotos y equipos de alto poder adquisitivo y exigencias variadas a Motorland. Son los visitantes con más poder adquisitivo que recibimos, pero no hemos sabido crear casi nada a su alrededor aún. ¡Soñamos con que ahora sea la leche! Soñamos con que vengan a toda mecha surcando los túneles y viaductos de la nueva N-232 a Monroyo con este “efecto tractor” aerodinámico, que ojalá sea moderno, multifunción, y también sirva para segar los campos y labrar la tierra.

Origen: Quan t’estimo, Desideri – Ràdio Matarranya

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van participar el 26 de maig al programa ‘Pels camins de la memòria’, amb la poesia d’en Desideri Lombarte com a gran protagonista. DGA confirme que el 1er premi ‘Desideri Lombarte’ es viurà l’11 de setembre al Matarranya

20160526 Penaroja AnyDesideri (3)

Xiquets i mestres del CRA Tastavins van celebrar el passat 26 de maig el Dia de CRA, una jornada lúdic-festiva que enguany va tindre en la poesia d’en Desideri Lombarte un dels moments més emotius. I és que la Pena-roja natal de l’emblemàtic escriptor del Matarranya, desaparegut ara farà 27 anys, va albergar una lectura de poemes en català, en castellà i en àrab davant de la Ca la Miguela del Mas dels Molinars, en el marc del programa Pels camins de la memòria. Un acte on van estar presents familiars d’en Desideri, autoritats municipals i la consellera d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó, Mayte Pérez, acompanyada pel director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín. La lectura de poemes va estar complementada amb altres propostes. Els xiquets i professors de Fontdespatla, La Sorollera, Mont-roig i Pena-roja van participar en una gimcana i van fer un puzle durant el matí. Ja per la tarde van xalar amb l’actuació d’un grup de batukada. Un dia del CRA molt complet i entretingut.

Durant la lectura continuada es van escoltar poesies emblemàtiques d’en Desideri, com ‘Lluny de tu’ o ‘Elles’. Precisament Nuri Lombarte, una de les tres filles de l’escriptor pena-rogí, va donar la benvinguda als xiquets i xiquetes del CRA Tastavins, recordant-los, no sense emocionar-se, que “el meu pare em va ensenyar a estimar i a valorar la llengua que tenim i tot el que ens envolte”. La celebració d’este Dia del CRA Tastavins va reunir a la consellera d’Educació i Cultura. Una Mayte Pérez que va remarcar que “venim a reconèixer a l’il·lustre Desideri Lombarte, qui va ser un home de camp, un home lluitador, un home que emule perfectament el Miguel Hernández de la poesia”. Pérez va valorar la importància de programes com ‘Pels camins de la memòria’ perquè “conèixer l’essència, conèixer les nostres arrels i conèixer a qui va fer de la llengua un vehicle d’unió, de progrés, de descripció i d’identitat, és absolutament imprescindible traslladar-ho als escolars”.

Durant la seua visita al Matarranya, la consellera de Cultura i Educació també va visitar el museu etnològic Lo Masmut de Pena-roja. A continuació va anar a Mont-roig, on va visitar les instal·lacions de l’Escola Infantil Sagalets i va conèixer el projecte educatiu que està impulsant el professorat a diferents guarderies del Matarranya.

Primer ‘Desideri Lombarte’

Tal i com va avançar Ràdio Matarranya fa més d’un mes, el Govern d’Aragó tenia la intenció de portar el 1er premi Desideri Lombarte al Matarranya. I coincidint amb la celebració d’este programa Pels camins de la memòria al voltant de la poesia de l’escriptor pena-rogí, des de DGA van confirmar que la Pena-roja natal de Desideri serà l’escenari d’este primer certamen. De fet, i a petició del propi ajuntament pena-rogí, el dia triat és l’11 de setembre, Dia del Jubileu, un dels dies més importants per a veïnes i veïns del poble, en el marc de les seues Festes Patronals. Fa unes setmanes, i en una entrevista exclusiva a este mitjà, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Ignacio López Susín, va explicar que “al govern li agradaria que esta primera edició dels Desideri Lombarte és pogués materialitzar a la comarca”, aposta confirmada estos dies. L’acte està previst la tarde del diumenge 11 de setembre a la Marededéu de la Font de Pena-roja.

Este premi ‘Desideri Lombarte’ serà una distinció de caràcter bianual que tindrà com a finalitat el reconeixement a una labor continuada o d’especial notorietat i d’importància, en qualsevol dels àmbits socials, culturals, esportius, artístics, econòmics… que suposen un destacat benefici pel català d’Aragó. Una distinció que anirà acompanyada de la seua modalitat en aragonès, i que rebrà el nom de Chuana Coscujuela. Els candidats a estos premis podran ser persones nascudes o residents a l’Aragó o amb especials vincles a la regió. Estos premis seran de caràcter bianual i s’entregaran de forma alterna, exceptuant esta primera edició, que es donaran els dos. Les candidatures als premis ‘Desideri Lombarte’ i ‘Chuana Coscujuela’ del Govern d’Aragó seran proposades per qualsevol institució acadèmica, científica o cultural o bé com a proposta popular. El jurat designat comptarà amb personalitats d’un reconeixement destacat en el món acadèmic. El primer ‘Desideri Lombarte’ es viurà a la seua Pena-roja natal.

Els alumnes de cant modern de l’Escola de Música de Vall-de-roures van protagonitzar un festival de fi de curs en majúscules, imitant els gestos, la veu i la caracterització de grans artistes de la cançó La Casa de Cultura de Vall-de-roures va albergar el passat 29 de maig un concert únic. Imagina’t al mateix escenari […]

Origen: Madonna, Elvis Presley i Jeanette actuen al Matarranya en un concert únic – Ràdio Matarranya

Origen: Els del Lapao s’empipen amb la Coca-Cola – AraDiari.net

Manifestació contra la llengua catalana a Saragossa.

Manifestació contra la llengua catalana a Saragossa.

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalàn-No Charrem Catalá s’ha empipat amb la Coca-Cola. Aquesta entitat, que el 5 de juny va dur a terme una manifestació no gaire reeixida (tan sols va aplegar desenes de persones) a Saragossa contra la llengua catalana, està disgustada per un premi de relats breus. Explica que el 4 de juny l’empresa Coca-Cola va premiar a PortAventura els 54 relats breus finalistes de la trenta-novena edició del premi Coca-Cola Relat Breu de Catalunya. Què és el que ha molestat l’entitat contrària al català fins al punt que ha decidit enviar un clam a la seu central de l’empresa a Atlanta (Estats Units)? En la nota de premsa del concurs es deia que “1.788 estudiants i 355 col·legis de tot Catalunya” havien participat en el premi. La “vexació”, segons l’entitat, és que entre aquests centres escolars s’incloïa l’institut Baix Cinca de Fraga, de la comarca del Baix Cinca, sota administració aragonesa. La PANHC considera que és “escandalós” que ‘s’infiltri” en un concurs destinat als “joves alumnes dels col·legis catalans” un institut “aragonès”.

Origen: Maella abrirá su nueva biblioteca el próximo mes de septiembre

Origen: Interceptan en Calaceite 200 kilos de brotes de matisa listos para la venta

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.